El Camino de Santiago 62. A Coruña, el museu arqueològic

(Dibuix de ceràmica campaniforme)

Al llarg d'aquest camí he aprofitat per visitar algun museu arqueològic. Ara, quan sóc a A Coruña per agafar el tren cap a Barcelona, aprofito per visitar el que està situat al Castillo de San Antón.

Molt breu. Hi ha tres aspectes que normalment no trobem als museus arqueològics catalans:

El primer són aquestes esteles, mig estela mig megàlit, que normalment es clavaven a terra i, doncs, quedaven dretes. A León n'hi havia una de molt particular (ídolo del Tabujo). Aquí en dibuixo una altra, també amb figura humana esquemàtica. La inscripció DMS de la base fa referència a la invocació als Déus Manes, per tant ja hi ha contacte amb el món romà. És relativament moderna. Però els cercles concèntrics, els cercles puntejats i l'aspa ens remeten als símbols del Paleolític.

El segon aspecte són els anomenats petròglifs. Són gravats a pedres o roques en el sòl, de les quals només sobressurt una ínfima part a la superfície. Es veu que és un "fenòmen atlàntic". A Escòcia, com a Galícia, n'hi ha uns quants. A Barcelonetes en vam parlar a diferents notes:
El petroglif d'Achnabreck
Més sobre espirals i cercles concèntrics gravats a la roca
Sobre les idees que sorgeixen mirant símbols antics
Aquí, al museu de A Coruña, hi ha un intent d'agrupar els símbols gravats als petroglifos (vegeu esquema del full del museu, aquí sota). Diuen que la quarta columna representa puntes de llança i armes i que correspon ja a l'Edat dels Metalls (quan es feia servir el bronze i el ferro per a armes de cacera mentre que a l'agricultura es continuaven usant eines de pedra).
Això que segueix és de la meva collita: la primera i segona columna -món dels cercles, cercles concèntrics, espirals i puntejats-, així com l'últim símbol de l'última columna -la ziga-zaga-, són símbols que es troben en les manifestacions artístiques més antigues, en particular gravats a algunes de les figuretes femenines del primer neolític europeu, i que van passar a formar part de la decoració dela ceràmica neolítica.

El tercer aspecte present al museu també és especifíc del nordoest peninsular: la cultura dels castros o cultura castreña. Segurament heu vist fotos, sovint fotos aèries, de les bases circulars o ovalades d'aquestes cases que formaven els poblats o castros. Aquesta cultura celta castreña va entrar en contacte directe amb la cultura romana. A mi algunes pallozas m'hi han fer pensar.
Bé, amics, amigues, s'acaba el Camí i demà encara faré una breu reflexió.