diumenge, 11 d’agost de 2013

El Camino de Santiago 49. L'agricultura


(Podeu clicar i ampliar el dibuix)

La sensació que tinc és que el camp està molt aprofitat i mecanitzat. Les cases als pobles ja no tenen blasones, sinó estables, magatzems per als tractors i dipòsits de pinso per als animals. Hi ha gallines, bens, vaques. Gossos vells.
No s'estan per romanços. Passo per un lloc on han volgut enreixar una finestreta d'alguna cort. Hi han plantificat una parrilla vella de fer carn a la brasa, amb mànec i tot. Una mica de ciment, i apa!

En realitat els pobles no són tals pobles, sinó cases disperses. Costa localitzar quan camines els noms del pobles que apareixen a la guia, perquè pràcticament no hi ha rètols ni tampoc no veus pobles. Hi ha dies que penso: "No sé pas on sóc". 

Amb els quilòmetres passa una cosa semblant: quants n'has caminat avui? Cada guia assenyala distàncies diferents. Per primer cop he vist peregrins que es miraven el GPS.

Cap comentari: