dissabte, 31 d’octubre del 2015

Jaime Gil de Biedma



Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, era tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.

Ahir, al Centre d'Art Santa Mònica, dibuixant a l'exposició Alteritats, vaig veure que ja s'havia acabat el muntatge que s'hi havia fet sobre Gil de Biedma. Estava bé i hi havia un video molt interessant situant el poeta i la seva poesia.

divendres, 30 d’octubre del 2015

Dibuixant

Dibuixant amb els Inky Fingers al Centre d'Art Santa Mònica, on hi ha una exposició sobre "La alteritat", amb ninos, putxinel·lis i màscares que fa una mica de por. Aquí sobre uns putxinel·lis que formen una processó portuguesa de Setmana Santa (millor ampliar).

dilluns, 26 d’octubre del 2015

3.- El document del dilluns. Cotxes

 No passeu ànsia que al final de les quatre imatges poso la transcripció!


Es tracta d'un ofici del Govern Civil de Girona del 21 de Juny de 1902 adreçat a un oncle-avi meu, Joan Monserrat, enginyer barceloní que treballava a Girona, crec que en una fàbrica de botons. La negreta és meva. Diu el següent:

Gobierno Civil de la provincia de Gerona

Jefatura de Obras Públicas

Negociado Automóviles

Número 2274



Este Gobierno civil de acuerdo con lo propuesto por la Jefatura de obras públicas, ha acordado nombrar a V. para reconocer en esta capital el automóvil que pretende circular por la carretera de Besalú a Rosas, Corredó y Compañía domiciliado en Figueras, y para que reconozca las condiciones de aptitud del que pretende ser su conductor que es D Ricardo Munné y a cuyo fin y de acuerdo con el interesado se servirá señalar día para el reconocimiento y el examen del conductor en esta capital después que por este Gobierno le haya remitido las instancias que presentó en 12 de Junio y 18 del propio mes  -completado con los documentos que ahora se le reclaman acreditando la fábrica y demás condiciones que revista este vehículo, con la documentación por la cual pueda aspirar a conducir el vehículo el que lo solicita. [...]

(A continuació es detalla el procediment per fer l’informe, com s’ha de presentar, pòlisses i demés, i el que cobrarà l’examinador. Se li diu que ha de devolver a este Gobierno los demás antecedentes que se le hayan facilitado. La data és el 21 de Juny de 1902.)

Ja veieu com anava la cosa si tenies un automòbil i pretenies circular de Besalú a Roses. Veritablement, podies aspirar a fer-ho? I quins antecedents podies presentar? Un assumpte molt nou!

Hi ha encara un altre document que il·lustra sobre els primers cotxes. És una carta dirigida a un altre oncle-avi, que no era enginyer, sinó astrònom i tenia automòbil, ja el 18 de març del 1901, com podem veure pel que segueix:

Altafulla, 18 de Marzo de 1901
Sr D José Comas Solà
Barcelona

Mi muy querido amigo: [...] Deseando estoy con mucha vehemencia que llegue a mis manos la carta en la que me anuncies que vais a salir de esa para verificar vuestra expedición por estas tierras del Campo de Tarragona. Pero antes debo advertirte que si tienes que pasar por la carretera de las costas de Garraf en automòvil debes asegurarte muy bien si aquellas pendientes son franqueables con esa clase de vehículos, que allí necesitarán de un buen freno como los demás que pasen por aquel punto; para asegurarse de esto no hay como asegurarse si han pasado por allí otros automóviles. [...]

No era cap mal consell!

Ara una mica d'informació extreta d'internet:

El sistema de matriculación en España se desarrolló de forma irregular y bastante anárquica según el territorio. La última provincia que se sumó a las matriculaciones de vehículos fue Huelva, que no lo hizo hasta el año 1912.

El primer vehículo matriculado data del 31 de octubre de 1900, un Clément con matrícula PM-1, propiedad de un mallorquín. Ese mismo año se matricularon otros tres coches; uno también en Mallorca y dos más en Cáceres y Salamanca. Parece ser que el primer coche con motor de gasolina que llegó a España fue en 1881, importado de Francia, un Panhard Levassor. 

Sembla estrany que a Espanya el 1881 ja hi hagués cotxes, perquè una altra web assegura:

El primer automóvil con motor de combustión interna se atribuye a Karl Friedrich Benz en la ciudad de Mannheim en 1886 con el modelo Benz Patent-Motorwagen. Los primeros automóviles circulaban sin normativa alguna y sin placa identificativa que pudiera mantener un control sobre su procedencia o dueño.


Més informació d'internet:

Un automóvil de esta época tenía como velocidad máxima unos 20 km/h, gastaba muchísimo más combustible de lo que gasta ahora un vehículo a esa misma velocidad y la gasolina se compraba en farmacias donde no estaba disponible en grandes cantidades.

Cuando a finales del siglo XIX comenzaron a circular por los caminos de esta península aquellos artilugios denominados automóviles, nada hacia sospechar la magnitud y popularidad que alcanzarían, tan solo unas décadas más tarde. Las primeras unidades que circularon por aquel entonces no disponían de ninguna placa identificativa, ni distintivo, que diera alguna pista sobre su procedencia ó dueño. En un principio y hasta 1907 cada vehículo disponía de una doble numeración, la del Ayuntamiento con la que podía circular por el municipio y otro distintivo del Gobierno Civil que ampliaba así los limites hasta la provincia.   El 24 de Mayo de 1907 se unifican las matriculas quedando anuladas las municipales y designando dos ó tres letras según la provincia. En ese año el parque automovilistico se sitúa en algo mas de 1000 unidades. Aún con esta norma ya funcionando, se podían producir hechos como el que en algunas provincias no existiera el nº 13 -por pura superstición. 

(Aqui podeu trobar tots els Documents del dilluns.)
(I aquí els documents dels Temps de correspondència.)

dilluns, 19 d’octubre del 2015

2.- El document del dilluns. Censura

Aquest paperet, que diu "Si quiere ser buen Español no escriba en Catalan. Aviso. La Censura", era a dins del sobre d'aquí sota, on el propietari del mateix fantàstic llapis vermell havia escrit "Sr Coronel", havia canviat de parer, ho havia barrat i havia afegit "Devuelta". Tampoc no calia empipar el Coronel, que mai se sap quin humor gasta. Retornant-la al destinatari n'hi havia prou.
A dins del sobre hi ha una carta en català datada el 31 d'agost del 1939 a Arañones, prop de Jaca.

El meu pare, acabada la Guerra Civil, hi va ser enviat a fer la mili. Les cartes que escriu a la família són en castellà i van encapçalades per "III Año Triumfal" (es comptava des de l'alçament dels nacionals el 1936) o bé per "Año de la Victoria", i també a vegades per les respectives abreviacions: "III A. T." , "A.V." Aquesta nova datació feixista devia ser absolutament obligatòria, perquè l'he trobada a totes les cartes dels primers mesos després de la victòria franquista. La gent volia que la carta arribés, o sigui que es feia servir el castellà i es posaven aquestes mencions propagandístiques del nou règim. N'hi havia que afegien un "¡Viva a Franco!". I he trobat una carta on un amic bromista del meu pare havia posat "¡Biba Franco! ¡Harriba España!"

Però hi devia haver canvis gairebé imperceptibles i rumors pràcticament inaudibles que donaven a entendre que "ara ja no cal, no les obren, no passa res". Doncs bé, aquí tenim la prova del primer intent fracassat del meu pare per normalitzar lingüísticament la seva correspondència.

A cartes posteriors, de l'any 1941, ja feia servir habitualment el català  i els III A.T. i el A.V. havien desaparegut, entre altres coses perquè ja no era ni "l'any de la victòria" ni el "tercer any triomfal".

(Aquí podeu trobar els altres Documents del dilluns.)
(I aquí els del Temps de correspondència.)

dijous, 15 d’octubre del 2015

El document del dilluns

Això de posar un document un dilluns al mes em sembla poc. Rectifico. El publicaré cada dilluns. A partir d'ara es dirà "El document del dilluns". És a dir, estigueu preparats el dilluns 19 d'octubre. Fins aviat. Aquí podreu trobar tots els documents.

dilluns, 12 d’octubre del 2015

1.- El document del segon dilluns. Pere Romeu


Pere Romeu, com és ben sabut, era "promotor cultural i artístic" i artífex del cafè modernista els Quatre Gats del carrer Montsió de Barcelona. Avui, el Document del segon dilluns és la participació de casament de Pere Romeu Borràs i Corina Jáuregui Malgà, amb un dibuix de Ramon Casas que jo no havia vist mai.

L'he trobada dins d'un àlbum de postals de la meva àvia. És una participació-postal dirigida a la seva mare i besàvia meva Francisca Solà "y familia". Ella era una senyora que no crec que estigués ni poc ni molt interessada en el modernisme i m'he preguntat com és que la hi van enviar.

Buscant a internet he llegit un treball de l'antic Conseller en Cap, Josep Bargalló Valls, estudiós de literatura catalana, que explica diversos aspectes de la vida del alt barbut Pere Romeu.

El primer és que abans de tenir el local dels Quatre Gats va obrir i regentar un gimnàs, negoci ultra modern a l'època.

Que Pere Romeu havia estat a París on va treballar al cabaret Le Chat Noir d'Aristide Bruant (vegeu el capítol de Marie Sophie Dauchez on parlo del personatge) i que s'hi va inspirar per a la creació d'un establiment semblant a Barcelona.

Que per a l'obertura del cafè, el 1897, va rebre ajuda financera del riquíssim Manuel Girona (l'industrial i banquer que va finançar també l'acabament de la catedral de Barcelona i en va pagar la façana; era un personatge molt conegut i per això la meva àvia si demanàvem alguna cosa que fos cara ens deia "Que us penseu que heu nascut a can Girona?").

Que la mare de Corina, la seva futura esposa, treballava justament com a cuinera a can Girona.

Que es va casar el 1900, data que no he pogut corroborar per la postal, ja que porta l'adreça de la meva besàvia però no té ni segell ni mata-segells. Devia ser entregada en mà.

Que Romeu el 1903 després de tancar els Quatre Gats va obrir un garatge i es va aficionar a una altra activitat ultra moderna: l'automobilisme. He pensat que, com que un dels fills de la meva besàvia tenia cotxe ja el 1900, potser la relació venia per aquesta afició comuna i va ser el motiu que li participessin el casament

Fins aquí el primer Document del segon dilluns. El proper apareixerà el dilluns 9 de novembre.

dimarts, 6 d’octubre del 2015

El document del segon dilluns


Fa temps vaig publicar a les Barcelonetes nou notes sota l'epígraf "Temps de la correspondència" . Van ser el preludi del que em proposo començar aquesta tardor.

Mentre vaig desempolsant, llegint i catalogant antics papers de la meva família, he imaginat una nova sèrie:

"El document del segon dilluns". Vull compartir cada mes, amb qui encara llegeixi aquest blog, un document dels que vaig descobrint. I miraré de fer-ho, justament, el segon dilluns de cada mes. Ja falta poc.

diumenge, 4 d’octubre del 2015

Dibuixant al Museu Marès

Dibuixant al pati del Museu Marès, on fan una exposició que es diu Maillol a Grècia.