dilluns, 29 de setembre del 2008

Frivolitats en el vel

M'havia semblat que la manera de portar el vel musulmà, quan és negre, era dur-lo bastant arrapat al cap, mostrant la forma d'un monyo situat al clatell (figura de dalt).

Aquest estiu a Londres he intuït molts monyos musulmans, pentinats més amunt, com si diguéssim a la coronilla del cap. Són amples (per a la gent gran, una referència: tipus Farah Diba). Als aparadors d'algunes perruqueries ja no els he intuït, sinó que els he vistos, perquè en venen de postissos.

El vel negre d'algunes musulmanes portadores d'aquest tipus de monyo ha estat una novetat. Hi ha un primer vel arrapat i per sobre es posen un mocador que els va molt balder (dibuix de baix). El resultat és nou: un cap molt gran, que fa molt embalum. M'ha semblat que és una nova moda, de dones més riques.

La Lola em diu: La creativitat no té límits.

dilluns, 22 de setembre del 2008

Londres. A l'oest. Els ponts

Buscant un pub que dóna al riu on toquen jazz, passem per sota el Kew bridge, no el de pedra, el metàl.lic per on passa el tren. Hi tornem de dia i la Lola fa unes aquarel.les molt maques, jo tampoc no estic descontenta. Un altre dia, aprofitem aquesta hora on el sol a l'estiu no s'acaba de pondre mai, i anem sota el pont de "casa", el de Hammersmith.

En un racó, més amunt -el Tàmesis té molt meandres- on hi ha una illa al mig del riu. És una illa privada, hi pots arribar per una pasarel.la, i passsejar-te per uns caminets diguem-ne públics. Et mires des de les tanques unes casetes amb jardinet, que tenen totes la particularitat de tenir una vegetació exuberant. La Lola diu que li recorda el tròpic.


dissabte, 20 de setembre del 2008

Londres. La banda oest del riu, la placidesa

De Londres estant, la banda est del riu és portuària. La banda oest és campestre. Tàmesis amunt hi ha racons amb gent que es relaxa, que fa picnics, que pren el sol...
Ajuden a la placidesa els arbres immensos que voregen el riu. Hi ha uns plàtans amb uns diàmetres tan grans que és impossible d'encabir-los en un quadern. Dues dones seuen callades en un banc.



dilluns, 15 de setembre del 2008

dimarts, 9 de setembre del 2008

Sobre ports 3


Mallaig és un poble al nordoest d'Escòcia amb un port petit. D'allà s'arriba en vaixell a unes quantes illes. Al matí hi havia una boira tremenda, tot es veia blanc. El ferry cap a l'illa d'Skye també tenia una nom evocador: Lord of Islands. Quan va ser l'hora va aixecar una tapa de popa perquè hi entressin els cotxes.

En el ferry hi havia gent ben diversa: turistes foranis, turistes britànics i els locals. D'aquest últim grup hi havia un personatge que hauria pogut anomenar-se el vell llop de mar del Lord of Islands.
 

dijous, 4 de setembre del 2008

Sobre ports 2



Un cop vam embarcar una mica més al sud d'Amsterdam, a Ijmuide, en un ferry que anava al nord d'Anglaterra, a Newcastle. Quan vam arribar al port i vaig veure el Almiral of Scandinavia vaig dir als altres: això ho he de dibuixar, continueu amb el cotxe a veure què s'ha de fer per embarcar, que jo baixo aquí i ja us atraparé. El vaixell era imponent i el nom vaig trobar que també. Per cert, que al lavabo vaig coincidir amb les hostesses. Totes parlaven en rus.

La travessia ens va fer veure una costa industrial, com deia al post anterior sobre la ria de Bilbao , un paisatge de debò.
Després quan ja era de nit vèiem focs lluny, dins del mar. Eren plataformes petrolíferes al mar del Nord.

dimecres, 3 de setembre del 2008

Per al Frederic Sànchez. Dedicatòries


LA RIA DE BILBAO I EL MARGE ESQUERRE DEL NERVIÓN
 

La ria de Bilbao és un lloc considerat lleig, però que té l'atracció de tots els ports industrials. Ferro, tràfic, pràctics, vaixells mercants. Una cosa que va de debò.
A la margen izquierda el paisatge té un rera fons més preocupant perquè s'hi entreveuen edificis de pisos de vida difícil.