29.- El document del dilluns. Excursions familiars

Excursió familiar. A Vallvidrera? No ho sé, però no podia ser gaire lluny d'un mitjà de transport públic.
Es tracta de la família dels meus avis Petit i de la del germà de la meva àvia, amb els corresponents col·laterals: un cunyat, un veí, una cosina. El meu pare és el nen que està dret al mig, el més petit, que deu tenir amb prou feines tres anys.
La foto va ser disparada aproximadament el 1920, per un oncle molt aficionat a la fotografia. Tot el grup devia posar durant una bona estona.
Encara que era una època en què es deia: "Per anar d'excursió posa't un vestit vell", en aquestes fotos em fa gràcia la indumentària dels participants, amb barrets i camises amb corbata.

(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

Il·lustració

A la revista cultural El Núvol han publicat el conte guanyador del concurs TRAMa 2016, Superpop a la gallega, iniciat per Llucia Ramis (és un conte col·lectiu escrit per nou persones). L'han il·lustrat amb un dibuix meu que ja vaig publicar a Barcelonetes en el seu moment i que han trobat corrent per la xarxa. M'ha fet molta il·lusió.

28.- El document del dilluns. Formularis en català i castellà

Avui toquen dos documents poc vistosos, però interessants per la seva excepcionalitat.
És coneguda la repressió sistemàtica del franquisme contra el català, que va ser escombrat de la vida pública de manera absoluta i va quedar arraconat a la vida privada. És per això que resulta curiós el document d'aquí sobre.
Es tracta d'un rebut de contribució urbana, imprès en català i fet servir el 29 de maig del 1939, quan ja feia quatre mesos que a Barcelona imperava el nou règim. Hi ha un segell a dalt i en diagonal que diu "IMPRESO HABILITADO PROVISIONALMENTE".
L'altre document, aquí sota, també en català no va ser fet servir el 1937, com semblaria a primera vista, sinó que el segell indica que el pagament de la contribució urbana es va fer el 22 d'agost de 1944. En aquest cas, per contrarestar la llengua prohibida de l'imprès reaprofitat, hi ha tres segells igualment en diagonal que diuen ARRIBA ESPAÑA.

(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

27.- El document del dilluns. La febre groga

Aquest és l'envers de la medalla que el meu rebesavi Joan Petit Riera va rebre de l'Ajuntament. Ens havien dit que era alcalde de barri. La menció és bonica: BARCELONA AGRADECIDA. Al revers hi ha l'explicació: A LOS EMINENTES SERVICIOS PRESTADOS EN LA EPIDEMIA DE LA FIEBRE AMARILLA DE 1870.

Aquesta pesta va començar a la Barceloneta i va  fer molts morts durant uns mesos. Molts habitants van marxar de la ciutat.

I una cosa porta a l'altra:
He entrat per donar un cop d'ull a l'Hotel Bagués a la Rambla (cantonada carrer del Carme), perquè a l'entresol hi ha una exposició permanent de joies i peces dels joiers Masriera, oberta al públic en general. I m'ha sorprès veure-hi un exemplar de la medalla: la van dissenyar els germans Masriera. Com a tants d'altres personatges catalans, Ramon Casas els va retratar. El primer és Josep Masriera i Manovens i el segon el seu germà Francesc.

Tenien la botiga on ara hi ha l'Hotel Bagués i abans la joieria Bagués. A la dècada del 1880 es van fer construir un temple - taller d'estil clàssic al carrer Bailén, entre els carrers Diputació i Consell de Cent. Encara és dempeus, convertit en església i entaforat entre cases de pisos. Aquí sota la reixa d'entrada.
Eren maçons?

 (Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

Signeu la petició perquè no es posin les anelles de Frederic Amat a la façana del Liceu. Jo ho acabo de fer.

26.- El document dels dilluns. El dos cavalls

Document dedicat a la Júlia Senra Petit.

És una propaganda de l'any 1999 del Club d'Amics del 2CV a Catalunya. Era dins una carpeta del meu pare, que des del començament de la dècada del 1960 havia fet del 2CV el seu cotxe. Hi transportava néts, unitermos, bidons d'oli i el que fes falta. Conduïa sense deixar de fumar mai amb pipa i, per buidar-la, obria la finestra i la picava contra la part exterior de la carrosseria. Havia muntat dins del cotxe un sistema de refrigeració que consistia en uns tubs de cartró que et dirigien l'aire exterior cap on desitjaves. I hi tenia una gruixuda cadena de ferro que a la nit penjava del volant per desanimar els lladres que miressin per la finestreta. Hi va haver una època que a casa meva s'aprofitaven els seients dels antics dos cavalls i es feien servir de sofàs.

Li van deixar la propaganda al parabrises del 2CV i la va guardar amb tant d'afecte com tenia al  cotxe.

Quan el meu pare estava agonitzant, ara fa aproximadament un any, va aparcar a la vorera del davant un dos cavalls de color groc. "Sembla que l'hagi vingut a buscar" va dir un nebot meu. 

Tanco amb un dibuix de Sempé.

 

(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)