divendres, 29 de juny del 2012

dijous, 28 de juny del 2012

El Cabo de Gata. El far


Al punt més meridional de El Cabo de Gata hi ha un far. Aquesta costa és ventosa, amb molta roca i poca vegetació. El dia del dibuix, a la caiguda del vespre, el mar està remogut i el cel és tempestuós.

dimecres, 27 de juny del 2012

El Cabo de Gata. L'interior


A l'interior del Cabo de Gata hi ha pobles, cortijos i cortijadas. Anant amb cotxe es veuen al mig dels camps les construccions arrrodonides dels pous d'aigua. També hem vist mines de guix. I més endins els hivernacles immensos, interminables, amb cartells de propaganda que diuen Se echa plástico i també Se lava i blankea (amb k), seguits sempre d'un número de telèfon mòbil.

dimarts, 26 de juny del 2012

El Cabo de Gata. El mar


No us penseu que tot el dia estigui passejant i que empalmi Formentera amb el Cabo de Gata. El que ara publico del Cabo de Gata data de la passada Pasqua.
El parc natural de Níjar-El Cabo de Gata és un racó de la península molt preservat. Una primera caminada, fins a un pujol on hi ha la torre anomenada Torre de la Vela Blanca, regala un paisatge grandiós.
Aquí també hi ha prats de posidònies que donen aquest color blau verd intens a l'aigua.

dilluns, 25 de juny del 2012

L'ombra de les figueres. Formentera

Les figueres estan apuntalades amb estaques i ofereixen una bona ombra. M'imagino que es fa així perquè siguin més productives i per poder agafar més fàcilment les figues.
(Cliqueu la imatge per veure-la sencera)

divendres, 22 de juny del 2012

Posidònies. Formentera

Les posidònies (crec que són les úniques plantes marines del nostre mar, és a dir amb arrels, etc.) donen aquest color blau verd característic de Formentera. A vegades quan bufa el vent, la platja s'omple de posidònies seques. Diuen que les àncores dels vaixells destruixen aquests prats submarins.

dijous, 21 de juny del 2012

dilluns, 18 de juny del 2012

Les construccions d'enginyeria. Formentera

A la part nordest de l'illa hi ha l'Esany Pudent i les Salines. Aquestes salines ja no s'exploten però són encara allà, encara inundades i encara amb sal. Molt a la vora, el Molí de la Sal, en la mateixa situació que les salines: un record històric.


Més tard a Es Caló, on hi ha un conjunt de barraques per guardar barques amb instal.lacions rústiques per pujar-les i baixar-les de l'aigua, pensem que potser també han guardat els tinglados per fer història. Però aviat veiem com es fan servir. Molt millor.
Era l'hora de la posta.


El far de la Mola. Formentera

Aquí, hi ha l'altre far, el de La Mola. Hi ha una placa explicant com l'any 1944 el farer va salvar un aviador alemany que havia saltat en paracaigudes...

diumenge, 10 de juny del 2012

Formentera. El far del Cap de Barberia


Desencís inicial, però idíl.lica Formentera


Potser m'esperava l'últim paradís mediterrani, i quan vaig arribar i vaig veure apartaments, hotels i restaurants italians vaig arrufar el nas. La reconciliació va ser ràpida perquè hi ha una voluntat de preservació clara i queden molts indrets verges. Des de dalt del Mirador de la Mola es veu tota l'illa i les denses zones boscoses del Cap de Barberia i de la mateixa Mola. Al mig els camps cultivats i al fons, a la part nord de l'illa els estanys i les salines. Perfecte.

A la punta de la llença de terra que hi ha al nord, amb la platja d'Illetes a una banda, la de Llevant a l'altra i l'illot de l'Espalmador al davant, a la punta, doncs, hi ha un noi que fa de salvavides. L'any passat diu que va haver de salvar 23 persones que es llencen a l'aigua sense tenir en compte el corrent. Està desanimat i diu que a l'estiu aquesta llenca de terra sembla la Rambla de Barcelona, de tan transitada com està. I a més hi ha centanars de vaixells aquí al davant. És possible que tingui raó. En aquest camí de quilòmetre o quilòmetre i mig que s'ha de fer a peu, per sort!, hi ha alguns d'aquests monolits fets amuntegant pedres, que no sé si volen ser celtes o tibetans. Al començament fa gràcia, al final exaspera. És una modificació més del paisatge natural. Vegeu la foto que segueix.

dijous, 7 de juny del 2012

Ball pagès a Formentera

A Formentera he tingut ocasió de veure davant l'església de Sant Francesc Xavier una demostració del ball pagès. Unes quantes parelles habillades amb vestits tradicionals, acompanyats de tres músics amb instruments molt primitius, fan uns balls... xocants. Elles miren sempre a terra, en una actitud molt i molt continguda, fan passets petits, com de nines autòmates, en algun ball s'agafen les faldilles o s'estiren el davantal de banda a banda, en un altre tanquen les mans ajuntant les puntes dels dits cap amunt, són només lleus variacions. Ells, en canvi, són molt actius, salten, alcen les cames gairebé com si ballessin un aurresku, somriuen i miren descaradament les dones mentre fan les cabrioles, repiquen unes grans castanyoles i s'acosten a les noies en actitud de gresca provocadora.


En un ball hi ha només una parella, en un altre n'hi ha moltes, i hi ha també un ball amb un noi i dues noies. També n'hi ha un on la parella al final es toca les mans i ella... somriu! (aquest em sembla que és el de casament).
Doncs res, primer he pensat Això és un ball d'abans que les noies haguessin de tenir dot per casar-se. Després he pensat en alguna cosa més antiga, en un ball d'ocells, o sigui un paó conquistant la femella i ella fent-se la que no acaba d'estar per la labor. Ara he mirat a internet i es veu que hi ha més gent que troba que aquest ball té alguna cosa de conquista entre aus. Com que a Formentera hi ha un sepulcre megalític, Na Costa, de l'època neolítica, d'aquests que a mi m'interessant tant, un sepulcre fantàstic, ben conservat... no m'he pogut estar de pensar que en aquestes illes hi ha vingut tothom, però que no tots han substituït completament el d'abans, segur que deuen haver quedat en peu coses de cada un d'aquests pobles. Uns que coneixem hi han deixat la barretina, però potser els de Na Costa hi van deixar alguna cosa més antiga.

(Anècdota: en un dels balls hi ha una noieta que va amb samarreta, short i sabatilles de platja. Acabat el ball, aplaudeixo -no sóc l'única- i la dona gran que tinc al davant es gira a mirar-me, inquisidora. Jo dic amb veu interrogativa: Molt bé, no? Ella em contesta tallant: No! Malament! Jo: Malament? Per què? Ella: Perquè totes han de dur roba pagesa, si no l'any que ve les altres tampoc no en voldran portar. Aquí acabem la conversa.
Després en un altre ball hi ha un home jove amb espardenyes, però amb un pantaló de ciutat, corbata de ciutat i un barret com si fos d'una pel·l.icula de detectius dels anys 50. Va vestit com si diguéssim d'americanu. A la senyora de davant no sé si això li sembla malament o ho troba tolerable.)