Ball pagès a Formentera

A Formentera he tingut ocasió de veure davant l'església de Sant Francesc Xavier una demostració del ball pagès. Unes quantes parelles habillades amb vestits tradicionals, acompanyats de tres músics amb instruments molt primitius, fan uns balls... xocants. Elles miren sempre a terra, en una actitud molt i molt continguda, fan passets petits, com de nines autòmates, en algun ball s'agafen les faldilles o s'estiren el davantal de banda a banda, en un altre tanquen les mans ajuntant les puntes dels dits cap amunt, són només lleus variacions. Ells, en canvi, són molt actius, salten, alcen les cames gairebé com si ballessin un aurresku, somriuen i miren descaradament les dones mentre fan les cabrioles, repiquen unes grans castanyoles i s'acosten a les noies en actitud de gresca provocadora.

 

En un ball hi ha només una parella, en un altre n'hi ha moltes, i hi ha també un ball amb un noi i dues noies. També n'hi ha un on la parella al final es toca les mans i ella... somriu! (aquest em sembla que és el de casament).

Doncs res, primer he pensat Això és un ball d'abans que les noies haguessin de tenir dot per casar-se. Després he pensat en alguna cosa més antiga, en un ball d'ocells, o sigui un paó conquistant la femella i ella fent-se la que no acaba d'estar per la labor. Ara he mirat a internet i es veu que hi ha més gent que troba que aquest ball té alguna cosa de conquista entre aus. Com que a Formentera hi ha un sepulcre megalític, Na Costa, de l'època neolítica, d'aquests que a mi m'interessant tant, un sepulcre fantàstic, ben conservat... no m'he pogut estar de pensar que en aquestes illes hi ha vingut tothom, però que no tots han substituït completament el d'abans, segur que deuen haver quedat en peu coses de cada un d'aquests pobles. Uns que coneixem hi han deixat la barretina, però potser els de Na Costa hi van deixar alguna cosa més antiga.

(Anècdota: en un dels balls hi ha una noieta que va amb samarreta, short i sabatilles de platja. Acabat el ball, aplaudeixo -no sóc l'única- i la dona gran que tinc al davant es gira a mirar-me, inquisidora. Jo dic amb veu interrogativa: Molt bé, no? Ella em contesta tallant: No! Malament! Jo: Malament? Per què? Ella: Perquè totes han de dur roba pagesa, si no l'any que ve les altres tampoc no en voldran portar. Aquí acabem la conversa.

Després en un altre ball hi ha un home jove amb espardenyes, però amb un pantaló de ciutat, corbata de ciutat i un barret com si fos d'una pel·l.icula de detectius dels anys 50. Va vestit com si diguéssim d'americanu. A la senyora de davant no sé si això li sembla malament o ho troba tolerable.)