Superilla al Poblenou

Podeu clicar per ampliar el dibuix

El divendres 14 de setembre amb els Inky fingers vam anar a dibuixar a l'exterior de Can Framis (centre d'exposició de pintura contemporània de la fundació Vila Casas). Es troba al carrer Sancho Dávila cantonada carrer Roc Boronat, al Poblenou, just a sota la Diagonal i a prop de la plaça de les Glòries.
Dono un tomb pel voltant de Can Framis,envoltat d'arbres i de parterres d'heura, i veig que a sota la marquesina d'entrada hi ha tres o quatre matalassos amb gent que hi dorm. Surto del jardinet i al carrer, canvi de panorama. Em trobo amb un espectacle alegre, ple de famílies joves amb criatures. Uns juguen, els altres vigilen i enraonen, uns s'asseuen a unes tauletes de pic-nic que ha instal·lat l'Ajuntament, d'altres directament a la vorera. A la cruïlla dels carrers hi ha un petit parc per criatures i més famílies. Una terrassa d'un bar a la cantonada, també plena. Una nena ha fet quatre anys i li han organitzat una festa allà al mig. És la imatge de la felicitat.
Es tracta de la superilla del Poblenou.
Passa una professora de l'Escola d'Arquitectura amb un grup d'estudiants americans.
Una de les dibuixants viu allà mateix i em tira per terra la imatge de la superilla que acabo d'assimilar. Hi està totalment en contra, m'ho explica detingudament i aquí recullo també algunes de seves crítiques. La circulació és molt complicada, acaba donant moltes voltes per sortir del pàrking de casa seva i això també és contaminació. Considera que amb aquesta superilla no es farà mai barri, perquè just la fan servir els treballadors de les oficines per menjar el seu túper al migdia i els papes i mames amb nens molt petits de 5 a 7 de la tarda i d'alguna manera està impedint que s'hi implanti comerç. Diu que la gent del barri al vespre té por de passar-hi perquè està desert. Que els tallers que hi havia o els bars estan marxant perquè no poden treballar sense tràfic i sense gent.
Això em descol·loca una mica, perquè en efecte a les 7 o a un quart de 8 les famílies van desfilant per banyar els nens. Ara, que a una banda hi ha can Framis i a l'altra banda el pati d'un complex d'escola primària i secundària, o sigui que no hi ha lloc per a comerç ni habitatges de veïns. La soledat al vespre potser ja hi era abans, perquè aquesta zona del 22@ són oficines pures. També em diu que els autobusos ara passen més lluny, i em cita les zones de parc del barri, que considera que ja són prou per al lleure de les famílies que viuen al barri. També es queixa que no hi puguin entrar taxis... Mentre em dóna les explicacions, una de les mares de la festa la sent i s'acosta per dir-li que ella està molt contenta...
Aquí algunes de les crítiques i suports que ha rebut l'Ajuntament.
En fi, marxo amb el dibuix fet, però amb idees confuses sobre la superilla.

COREOGRAFIES

Al Caixa Forum hi ha una vidriera immensa que fa efecte de mirall i al davant sempre s'hi situen grupets de noies que assagen balls i coreografies diverses. Aquest matí mentre molt de públic feia cua per veure l'exposició Faraons que acaba aviat, un grup de noies descansava de ballar. La que feia de directora  portava barret.

Notes d'estiu

Esbossos de dibuix a l'estiu. El que hi ha sempre a la vora.

Al metro. Més exercicis de dibuix

Shorts de camuflatge al metro

L'antiga Cristalleria Planell a Les Corts

(Cliqueu per ampliar el dibuix)

Dibuixant amb un grup d'Urbansketchers Barcelona, a les Corts.

L'antiga fàbrica Cristalería Planell al carrer del Dr Ibàñex, molt a prop de la plaça de la Concòrdia, va ser reconvertida fa poc (un any o un any i mig) en un centre cívic, on hi ha una escola d'adults i un centre de normalització lingüística. Han estat molt elogiades la restauració i reconstrucció arquitectòniques.

Buscant informació  sobre aquesta fàbrica he trobat al blog valiosíssim de Dani Cortijo Altres Barcelones, una nota sobre "la vaga dels nens": l'any 1925 més de setanta aprenents van declarar-se en vaga perquè els augmentessin el sou. Francesc Pedra, el capitost, tenia... 11 anys. 

 

El vaixell "Esperanza" de Green Peace

(Cliqueu per ampliar el dibuix. Amb els Inky fingers) 

El vaixell Esperanza de Green Peace ha estat atracat tres dies al port de Barcelona, al moll Espanya, darrera el Maremàgnum, i s'ha pogut visitar (i dibuixar!). Es tracta d'un vaixell d'origen rus, el més gran i ràpid que té l'organització i que els permet entre altres coses perseguir vaixells que fan pesca prohibida. El vaig visitar aquest dimecres, quan era a punt de salpar cap a Eivissa per a una campanya en contra de la destrucció de posidònies, una campanya que té per nom A TODA COSTA. La tripulació és de 15 persones, però normalment hi va més gent, voluntaris, premsa, etc., i poden arribar a ser en total 35 persones.

Hi ha tres punts de la visita que permeten pensar com deu ser la vida a bord (al menys m'ho permeten a mi que tinc tendència a fer volar la imaginació).
Un és la cabina de comandament a proa, amb un timó petitíssim, pantalles, mapes. Hi ha una cadira alta per al capità, que normalment no és aquí perquè està fent altres gestions, i una altra per a un vigia, que hi és sempre. Un lloc de responsabilitat.
L'altre lloc és just la coberta que hi ha a sota la pista d'aterratge de l'helicòpter. És un espai de sostre baix, obert pels costat, situat a popa, que en el meu dibuix surt enfosquit . Al mig hi ha una taula baixa i molts sillons i sofàs vells, com de drapaire. Al centre de la taula un cendrer... "Sala" de reunió i de fumadors. Un lloc de camaraderia.
El tercer lloc és el que anomenen la wet room, un espai amb armaris amb molts anoraks, moltes botes de goma, auriculars, ulleres d'aigua i vestits de color carbassa que es posen els activistes quan surten del vaixell a alta mar per anar a fer de les seves: una denúncia, una persecució, una pintada, fotos, el que sigui. Hi ha una porta que tant serveix per a la seva sortida, atrevida i expectant, com per a la seva tornada... satisfeta? frustrada? Sempre xipolleig per terra. Un lloc d'emocions.

El Guinardó

(Podeu ampliar lla imatge)

Fa uns dies, amb els Urbansketchers al Guinardó, a la placeta de Dolors Palau i Roura, que és a dalt de tot del carrer del Telègraf (s'hi puja amb escales mecàniques i amb un parell de funiculars petitons). Vaig triar un dels dos únics racons on hi feia ombra. La barana és la baixada del carrer del Doctor Cadevall. Aquí dalt l'urbanisme és complicat.
Sobre el nom de la plaça. Un lector (sí, tinc lectors!) m'envia l'enllaç següent de BTV, on s'informa que la plaça va ser batejada el passat abril, amb un nom de dona, el de la mestra que va ser directora durant quaranta anys de l'escola Parc del Guinardó.
Un veí (no qualsevol veí, un que és mag de professió) quan veu el grup dibuixant, col·loca altaveus al seu balcó (al meu dibuix hi surt un trosset del seu balcó ) i ens posa música clàssica perquè treballem millor. Repertori i volum ideals. Al cap d'una hora apaga la música i ens crida: "És que he de marxar".
Quan plego, agafo el funicular cap a la plaça del Nen de la rutlla (escultura moderna però d'estil noucentista) i un home jove amb dues criatures, que també baixa cap avall, m'explica que és de Gràcia i que van venir a viure aquí dalt per poder tenir un pis amb terrassa. Que estan contents de moment. "Quan ens fem grans ja veurem", em diu, després d'explicar-me que els funiculars s'espatllen sovint: "Es veu que tècnicament encara no han arribat al punt". També em diu que això que vingui gent a dibuixar (es veu que hi ha més grups que hi venen) i que pugin turistes "tranquils" a mirar la vista de Barcelona des dels búnquers, està bé perquè dona projecció al barri.
 

Roma 20 i fi

A davant de l'estació Termini, al segon pis del Museu Nacional Romà, hi ha els frescos del menjador de Lívia, la dona de l'emperador August. Era el menjador d'estiu, a la planta subterrània, perquè fos més fresc. Una amiga em va dir: "És la Capella Sixtina dels romans. Vés-hi". En efecte, val el viatge a Roma. Aquí podeu veure'n fotografies. A sota, el bust de Lívia i un pany de paret de frescos.

L'últim s'ha de clicar per veure'l sencer

Roma 19

Entrada del Palazo Massimo, on hi ha la joia de la corona d'aquest breu viatge. La deixo per demà

Roma 18

Encara un altre mosaic romà, l'últim.

Roma 17

Claustre del Palazzo Massimo. S'ha de clicar pel veure'l sencer.

Roma 16

Tercer i últim mosaic romà geomètric, més llarg de dibuixar que els anteriors.

Roma 15

Un altre mosaic romà geomètric.

Roma 14

 

Mosaic romà geomètric.

Roma 13

Avui, dia de Sant Jordi, la musa Clio, la de la història i l'epopeia. És un mosaic del Museu Nacional Romà.
Per cert, com a lectura, és molt recomanable el que estic llegint: Sapiens. Una breu història de la Humanitat, de Yuval Noah Harari. No és cap novetat, és del 2011, però és molt interessant la visió descarnada del que s'anomenava "superestructura ideològica" de cada societat.

Roma 12

Continua la varietat i els desnivells. El Foro vist des del Palatí (ehem, em sembla que es diu el Palatí...)

Roma 11

Des de la Porta Ottaviana, una visió de Roma: varietat i desnivells. L'Altar de la Pàtria amb els seus carros contra el cel, les escales de Santa Maria di Ara Coeli, una muntanyeta amb pins, el teatre de Marcello...

Roma 10

Hi ha tants turistes a Roma, que per entrar al Coliseu hi ha cues diverses i moltíssima gent tant dins com fora. Com que estic positiva penso que es deu assemblar a la gentada i als cops de colze d'un dia de funció. A més hi ha temps per acabar el dibuix.

Roma 9

La Piazza San Ignazio està en restauració, però queda destapada una de les cases laterals, amb la planta arrodonida que caracteritza tota la plaça.

Roma 8

Pins i ocells al Foro romà.