El vaixell "Esperanza" de Green Peace

(Cliqueu per ampliar el dibuix. Amb els Inky fingers) 

El vaixell Esperanza de Green Peace ha estat atracat tres dies al port de Barcelona, al moll Espanya, darrera el Maremàgnum, i s'ha pogut visitar (i dibuixar!). Es tracta d'un vaixell d'origen rus, el més gran i ràpid que té l'organització i que els permet entre altres coses perseguir vaixells que fan pesca prohibida. El vaig visitar aquest dimecres, quan era a punt de salpar cap a Eivissa per a una campanya en contra de la destrucció de posidònies, una campanya que té per nom A TODA COSTA. La tripulació és de 15 persones, però normalment hi va més gent, voluntaris, premsa, etc., i poden arribar a ser en total 35 persones.

Hi ha tres punts de la visita que permeten pensar com deu ser la vida a bord (al menys m'ho permeten a mi que tinc tendència a fer volar la imaginació).
Un és la cabina de comandament a proa, amb un timó petitíssim, pantalles, mapes. Hi ha una cadira alta per al capità, que normalment no és aquí perquè està fent altres gestions, i una altra per a un vigia, que hi és sempre. Un lloc de responsabilitat.
L'altre lloc és just la coberta que hi ha a sota la pista d'aterratge de l'helicòpter. És un espai de sostre baix, obert pels costat, situat a popa, que en el meu dibuix surt enfosquit . Al mig hi ha una taula baixa i molts sillons i sofàs vells, com de drapaire. Al centre de la taula un cendrer... "Sala" de reunió i de fumadors. Un lloc de camaraderia.
El tercer lloc és el que anomenen la wet room, un espai amb armaris amb molts anoraks, moltes botes de goma, auriculars, ulleres d'aigua i vestits de color carbassa que es posen els activistes quan surten del vaixell a alta mar per anar a fer de les seves: una denúncia, una persecució, una pintada, fotos, el que sigui. Hi ha una porta que tant serveix per a la seva sortida, atrevida i expectant, com per a la seva tornada... satisfeta? frustrada? Sempre xipolleig per terra. Un lloc d'emocions.