Bones pràctiques: prova Cangur 2018

    Aquesta setmana se celebra a 81 països la Prova Cangur. Es tracta d'uns exàmens de matemàtiques diguem-ne lúdiques que passaran més de sis milions d'estudiants de primària i secundària de tot el món. A tots se'ls proposen els mateixos exercicis. En concret, la prova en llengua catalana es farà demà, dijous 15 de març. Les xifres per aquesta convocatòria encara són aproximades, però si tenim en compte les des últims anys i la de l'any passat, s'examinen en català i voluntàriament més de 100.000 estudiants a Catalunya, uns 5.000 al País Valencià i uns 4.000 a les Illes Balears. "També ens han demanat exàmens una escola de Perpinyà i un Institut de la Franja de Ponent" em diu una de les organitzadores.

   El nom de Cangur li van posar en homenatge al professor australià que va iniciar aquest tipus d'exàmens, que estan al marge del currículum acadèmic i als quals es presenten els alumnes perquè els agrada pensar i els agraden les matemàtiques. Reben com a recompensa un bolígraf i, si hi ha sort, medalles i glòria. 

   El dibuix del cangur apareix a diversos logotips.

   Us poso un parell dels problemes de l'any passat del nivell de primer d'ESO, (nens de dotze anys, perquè no us desanimeu). Al final del post d'avui hi ha la solució. Haureu de clicar per llegir-los sencers.

   I ara un comentari una mica moral. Qui patrocina a Catalunya aquestes proves és la Societat Catalana de Matemàtiques, que ve a ser com la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, però en matemàtiques. Poso aquí al costat el seu logo perquè vegeu, per l'estètica, que estem parlant de començaments del segle XX, quan Prat de la Riba el 1907 crea l'IEC.      
   Doncs bé, a part d'alguna petita ajuda provinent d'aquesta Societat, les proves cangur s'organitzen sense cap mena de subvenció. Els alumnes de batxillerat i quart d'ESO paguen una inscripció de 3€ cada un i, per als nivells inferiors, la corresponent escola o institut paga una quantitat petita per cada classe que decideix presentar-s'hi. Amb aquests diners i moltíssim voluntariat s'organitzen les proves.
   Els mestres i professors que animen els alumnes ho fan voluntàriament, van a recollir les proves i les fotocopien, vigilen els exàmens. També són voluntaris els qui organitzen que hi hagi prou locals per fer-les, els qui parlen amb directors dels centres, els qui s'ocupen de repartir les proves, de coordinar després la recollida d'exàmens, de fer-les corregir per una empresa (fins fa no molts anys eren estudiats de la Universitat Politècnica de Catalunya els que feien les correccions en una nit memorable, ara hi ha tants inscrits que se n'ocupa una empresa). I també són voluntaris els professors que rumien i preparen problemes que seran proposats a nivell internacional, els que els tradueixen a l'anglès; els que reben, solucionen i discuteixen els exercicis preparats pels altres països; els que decideixen i compren els premis, els qui organitzen l'acte de reconeixement als alumnes...

   Quan he sabut que Catalunya participa com a organització independent de la resta de l'estat en aquestes proves des de l'any 1999, he volgut conèixer les dades espanyoles i m'he quedat molt sorpresa: l'any passat es van presentar 15.705 alumnes a 41 províncies, xifra sorprenent comparada amb els 102.000 examinats a Catalunya el mateix 2017. M'han explicat que el Cangur a Espanya el porten uns professors de Valladolid, i que a Madrid hi ha una Primavera de las Matemáticas, de la qual he buscat informació per fixar-me únicament en les xifres: poc menys de 28.000 inscrits aquesta edició a la Comunitat de Madrid, enfront dels 74.500 de la província de Barcelona del 2017. Semblarien comparacions puerils, però estic intentant entendre la força que agafen les coses fetes de més a la vora.
   Conegudes les xifres que demostren l'abast de la prova, i l'entusiasme de voluntaris i alumnes, m'he sentit orgullosa i he decidit escriure-ho. He tingut la mateixa sensació que vaig tenir quan vaig escriure el post sobre l'acabament de les obres del mercat de Sant Antoni: al nostre país s'estan fent coses magnífiques per gent entregada i preparada, mentre per les altures tenim una gent que no està a l'altura. Duc llaç groc però penso que el país es mereix un govern. 
   I ara a les matemàtiques un altre cop: 

   Solució dels problemes:
   Resposta al problema 1: E. Si la xemeneia per davant es veu al baixant dret de la teulada, per darrere es veurà al baixant esquerre. Entre les tres opcions que tenen la xemeneia a l'esquerra, només la E té tres finestres.
   Resposta al problema 14: D. 284 (m'estalvio de transcriure l'explicació)

   Segur que ho heu fet molt bé!

La pel·lícula FIGURAS OCULTAS

Recomanació: la pel·lícula FIGURAS OCULTAS. Es una història amable, feta en estil de comèdia, però interessantíssima. Resum: tres matemàtiques nord-americanes treballen com a calculadores a la NASA (abans de l'existència d'ordenadors), quan s'està preparant el primer vol espacial a començaments dels anys 1960.
A dalt les tres artistes, aquí sota les tres científiques, Dorothy Vaugham, Katherine Globe Johnson, Mary Jackson:

20.- El document del dilluns. L'observatori

He trobat dos exemplars d'aquest menú, sense data. Per la imatge i perquè és en català, suposo que es tracta de l'observatori Fabra. I també perquè els menús eren entre papers de Josep Comas i Solà, que en va ser el primer director i era germà de la meva àvia. No sé per quin motiu es devia celebrar l'àpat, potser va ser en ocasió de la inauguració el 1904. En tot cas llegeixo que, entre el Llomillo a la Novetti i el Rostit, van servir Casiopeas, que probablement era alguna invenció del cuiner en honor de l'astronomia: Casiopea és una constel·lació en forma de W, normalment força visible.

No fa molt vaig anar a fer una visita a l'Observatori i em va fer gràcia el dibuix esquemàtic del bitllet, amb cúpula, ullera i entrada neoclàssica-maçònica. I ballant al voltant, com si fossin estrelles, les inicials de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a la qual pertany l'Observatori.

La noia que ens va fer de guia va dir, entre moltes altres coses, que Barcelona, durant tants anys girada d'esquena al mar, mirava cap a Collserola i que la figura de l'observatori és present a la retina dels barcelonins.

(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

Josep Comas i Solà i la fotografia en color

Aquests dies de tanta Vil.la Urània per aquí i tanta Vil.la Urània per allà, he après unes quantes coses.
La Mercè Tatjer, de SOS Monuments, em va explicar mentre fèiem "guàrdia" al carrer Saragossa per evitar l'enderrocament, que havia llegit en una tesi doctoral sobre fotografia que Josep Comas i Solà havia estat pioner en alguns assajos fotogràfics. És possible que la referència estigués relacionada amb les fotografies científiques que va fer de la volta celeste.
Però el seu comentari em va fer pensar en un altre tipus de fotografies, les fotografies en color.
Aquestes dues fotografies d'aquí sobre van ser fetes per ell, als últims anys del segle XIX, al jardí de la Vil.la Urània. La primera és Amèlia Sala, la seva dona. La segona és Júlia Monserrat, la seva germana. Van ser fetes abans que existís la pel.lícula en color, superposant tres fotografies, una en blau, una en vermell i una tercera en verd. És un mètode que, segons he vist a Wikipedia, va ser provat per diversos fotògrafs i descartat per massa laboriós i poc comercialitzable.

L'enderroc de Vil.la Urània aturat!!

Avui abans de les 8h del matí, ja hi havia ciutadans particulars i d'associacions diverses al Carrer Saragossa per manifestar la seva oposició a l'enderrocament de Vil.la Urània.
Hi ha hagut gestions de tot tipus des que Mercè Piqueres de l'ACCC  i l'historiador Dani Cortijo van alertar el dijous passat que l'Ajuntament tenia previst començar l'enderroc avui dilluns. La xarxa ha fet córrer la notícia amunt i avall, i aquest matí a quarts de 9h s'ha sabut que l'Ajuntament feia un pas enrera, sense admetre-ho, eh!, i  que "volia fer les coses amb consens". Ens n'hem assabentat al mig del carrer, no sé si la trucada de l'Ajuntament ha estat feta al Jordi Portabella d'ERC, que havia vingut també a davant l'entrada de la torre, o al President de l'Associació de Veïns de Gràcia. El cas és que tots hem fet uff!
(la majoria de la gent ha marxat, eren les 9h aproximadament, i llavors ha arribat el regidor de Sarrià Sant Gervasi, el convergent Joan Puigdollers a corroborar la notícia, em sembla que empipat per la presència del Portabella!)
S'haurà d'estar a l'aguait.
Aquí hi ha un video de BTV amb la notícia de l'aturada de l'enderroc.
Aquí un video de Graciamon, que com que és una televisió més independent i menys comercial, és més interessant. S'hi veu el petit miting-assamblea que hi ha hagut aquest matí a quarts de nou al mig del carrer, amb les paraules del membre de l'Associació de Veïns i d'en Jordi Portabella, i una entrevista a una familiar de J.Comas que fa un resum històric dels diversos intents d'especulació amb la finca.
Aquí la nota de SOS Monuments

Més Vil·la Urània

Això era aquest diumenge al migdia, quan els nens del parvulari Violant d'Hongria, que havia estat albergat a Vil.la Urània durant molts anys, han anat a penjar els seus dibuixos a la Vil·la.
Aquesta foto l'he agafada del bloc Altres Barcelones de l'historiador Dani Cortijo. Podeu llegir el seu últim post.

Informatiu migdia de BTV: Aneu al minut 00:09:00

Europapres aquí dóna una notícia d'última hora molt "sesgada", que diuen en castellà. Diu que l'Ajuntament revisarà les condicions jurídiques (??) del llegat de Comas i Solà i que l'enderroc és demà, però que començaran pel num. 31 del C. Saragossa (el 31 és la finca que hi ha al costat, que l'Ajuntament ja va comprar fa 20 anys amb mires a ... el que han decidit executar ara). I sembla com si plantegés un contenciós amb la família. Senyors de l'Ajuntament, el contenció que tenen és amb la ciutadania.

Aquí teniu imatges del projecte que l'Ajuntament va aprovar el 2010. Ara només parlen de casal de barri i fan veure que no hi ha previstos habitatges. Podreu veure que del que hi ha ara quedaria... una palmera.

L'associació SOS Monuments s'adhereix al movimet i facilita un plànol (hi ha una altra entrada per la Via Augusta).

Que lluny de la fastigosa especulació immobiliària!

La Astronomía es una Ciencia eminentemente espiritual: es una Ciencia que, en sus investigaciones, no persigue ningún fin material. Aun cuando, no son escasas sus aplicaciones a la vida práctica, como la Navegación, la Geografía, la Geodesia, la Cronología, etc., estas aplicaciones, conforme dijo no ha mucho un gran matemático francés, son le petit côté de la Astronomía. Esta Ciencia nos revela la grandeza de las leyes naturales y nos descubre horizontes infinitos de luz y de vida. Dada la evolución progresiva del espíritu humano hacia un estado de honda consciencia, bien podemos decir que su conocimiento elemental constituye una necesidad para cuantos sienten el valor de su propia dignidad, no permitiendo que su vida se deslice inconscientemente sin haber sabido jamás en qué mundo han vivido y de qué Universo forman parte integrante.

J. Comas Solà, Barcelona, 1935

Més informacions recents:
Vilaweb d'avui diumenge
La Vanguardia.com d'avui diumenge
SOS Monuments

AL.LEGACIÓ per salvar Vil·la Urània i dilluns a les 8h tots allà

A més de recordar que dilluns 7 a les 8h del matí volen començar l'enderrocament de la vil.la urània I QUE SI SOM ALLÀ HO PODEM EVITAR, COPIO EL text de l'al.legació dirigit a l'Ajuntament de Barcelona:

 

A l’excm. Alcalde de l’ajuntament de barcelona

En RICARD PETIT MONSERRAT, amb DNI 36.616.347, actuant en nom propi i en el de tots els demés hereus legals i universals del testament del Sr. JOSEP COMAS I SOLÀ, amb domicili a efectes de notificacions a Barcelona, 08002, carrer Cucurulla núm 2, 2on pis,

MANIFESTA

 

Que jo i els qui represento hem tingut coneixement que l’Ajuntament ha ordenat l’enderrocament de la casa-torre situada a la finca 102-104 de la Via Augusta (carrer Saragossa 29-31) de propietat Municipal i està previst l’inici de l’execució de la citada decisió el proper dilluns 7 de maig de 2012, segons consta a uns cartells penjats a la porta i a la reixa de la tanca de pedra de la finca.

Que no podem estar en absolut d’acord amb la decisió presa per l’Ajuntament pels motius que tot seguit exposarem i ens oposem frontalment a l’enderrocament de la casa torre Vil·la Urània, EXIGINT L’ATURADA IMMEDIATA DE LES TASQUES D’ENDERROCAMENT, en base a les següents,

AL·LEGACIONS

PRIMERA.- La finca era propietat del nostre oncle Sr. Josep Comas i Solà, del que som hereus universals, que va establir en el seu testament atorgat l’any 1936 un llegat en favor de l’Ajuntament de Barcelona de la seva casa-torre Villa Urania situada al carrer Saragossa núm. 29 i Via Augusta núm. 102-104.

 En aquest llegat, tal com són perfectes coneixedors, s’establia la condició inequívoca que l’Ajuntament de Barcelona el destinés a l’Observatori Popular, Grup Escolar o institució cultural que es considerés adequada, fent llegat de la casa-torre específicament a aquests efectes.

En el seu testament va establir un usdefruit de la casa-torre a favor de la seva esposa N’Amèlia Sala Vallescà i la seva germana Filomena Sala Vallescà.

SEGONA.- El nostre oncle, Sr. Josep Comas i Solà va morir l’any 1937, i l’any 1942 en compliment de la voluntat consignada al testament es va fer entrega de la quasi-propietat de la finca a l’Ajuntament de Barcelona segons consta degudament acreditat a la inscripció 13ª de la finca núm. 839 del Registre de la Propietat.

Posteriorment, als anys 1956 i 1957 successivament van morir l’esposa del Sr. Josep Comas i Solà i la seva germana. L’any 1957, es va fer efectiu el llegat a l’Ajuntament de Barcelona segons consta a la Gaseta Municipal núm.28 d’abril de 1957.

Malauradament, l’Ajuntament de Barcelona no va complir la voluntat del nostre oncle i va deixar en total abandonament la finca, motiu pel qual després de diverses gestions davant l’Ajuntament de Barcelona perquè donés l’ús al qual estava condicionat el llegat, i veient que no es portava a terme, vàrem iniciar la corresponent demanda judicial que, en ser-nos el resultat favorable, va motivar que l’Ajuntament de Barcelona acceptés donar compliment al llegat, prenent el corresponent acord en sessió de la Comissió Executiva de 28.6.63, d’instal·lar una escola bressol (en terminologia de llavors un parvulari), amb el que creiem que es donava compliment a la voluntat del testador.

TERCERA.- El nostre oncle va ser una persona de reconegut prestigi científic internacional com a astrònom i, entre les moltes activitats que va realitzar, va construir l’Observatori Fabra, del que fou el seu primer director.

QUARTA.- Malgrat la dedicació i esforços perquè quedi per a la ciutat la que va ser la seva pròpia casa i des d’on va realitzar nombrosos descobriments, sembla ser que l’Ajuntament pretén de nou incomplir la voluntat del testador i el llegat que va fer a la ciutat a través de l’Ajuntament de Barcelona, fins al punt d’ordenar-ne la destrucció definitiva, fet que, de cap manera podem acceptar:

·        En primer lloc, l’enderrocament no té cap justificació, doncs, ni hi ha un pla concret d’actuació sobre el terreny un cop enderrocada la casa-torre, ni el que sembla ser que té intencions de fer l’Ajuntament es correspon amb el llegat, ja que, segons ha manifestat al veïnat, tindria intenció de convertir-ho en un casal d’avis, que no és cap equipament cultural ni depèn tan sols de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament sinó de Benestar Social i Ciutadania.

·        El fet que no hi hagi cap pla d’actuació concret i que aquest no s’hagi posat a disposició de la ciutadania provoca a més un nou atac a l’objecte del llegat, ja que, repetim, entenem que és perfectament clar que la propietat de l’Ajuntament ha de complir el condicionant de donar-hi el seu ús específic i no pot estar “abandonat” com va passar anys enrera.

·        D’altra banda, resulta que, a més, no s’hi pensa construir cap equipament de manera immediata, fet pel qual no té cap mena de sentit que se’n faci un enderrocament urgent i sense donar informació a la família, que hem hagut de fer-nos presents, per desgràcia, en múltiples ocasions davant aquest Ajuntament per fer valer la voluntat de Comas i Solà.

·        Trobem del tot inacceptables arguments que està donant l’Ajuntament als veïns en els darrers dies fent referència a una pretesa urgència en la intervenció per enderrocar la casa fonamentant-se en una inexistent falta d’higiene i estat de ruïna de la casa-torre:

o   La finca es troba en perfecte estat de conservació. És més, fins el passat any 2010 estava en perfecte ús com a escola bressol municipal.

o   Una ullada simple a la propietat fa ben palès el bon estat de conservació i el desencert de titllar-la de falta d’higiene, salubritat o estat de ruïna. La família personalment, els veïns i diversos mitjans de comunicació han pogut comprovar, les darreres 24 hores l’estat de la casa-torre i en tenen coneixement cabal.

o   Volem fer notar a l’Ajuntament, molt especialment, el nostre disgust pels fets que s’hi han produït en les darreres 24 hores, doncs hem pogut comprovar que han arrencat dues estàtues de les escales del jardí on hi havia dos lleonets de pedra i en penjar el cartell a la reixa de la tanca de pedra de la finca s’ha fet malbé part de la cornisa de la tanca, deixant caure la runa sobre la vorera sense cap mena de mirament. Aquests fets de destrucció de la finca, s’han produït, tal com han pogut constatar diversos testimonis, en les últimes hores i suposen un dany a la finca i al patrimoni de la ciutat que entenem que s’ha de reparar immediatament.

o   Adjuntem fotografies de l’estat de la finca ahir dijous 3 de maig de 2012 i avui a la tarda, divendres 4 de maig de 2012 per deixar constància del que s’ha manifestat.

 

Entenem, en conseqüència, que és evident que no hi ha cap pressa a executar cap ordre d’enderrocament de la casa-torre i que, a data actual, tampoc hi ha cap mena de justificació per dur-ho a terme.

CINQUENA.- En qualsevol cas, és evident que l’enderrocament de la casa-torre, vulnera frontalment el llegat que es va fer a l’Ajuntament, ja que en suposa la destrucció, doncs el que es va llegar no és altra cosa que la casa-torre amb els condicionants que ja hem esmentat. Que l’Ajuntament decideixi la destrucció del llegat és un fet incomprensible i del tot inacceptable per nosaltres com a hereus universals de Comas i Solà.

            ENDERROCAR la Vil·la Urània suposaria, no només deixar sense efecte el llegat que es va fer a aquest Ajuntament -que seria un fet no desitjat per la família que tenim com principal objectiu que la casa-torre tingui l’ús i titularitat que el nostre oncle va decidir i no un de particular-, sinó també causar un DANY IRREPARABLE al patrimoni cultural de la Ciutat de Barcelona i de molt difícil reparació als seus hereus legítims i als descendents d’en Josep Comas i Solà.

            És per això que EXIGIM DE L’AJUNTAMENT QUE ATURI IMMEDIATAMENT L’ORDRE D’ENDERROCAMENT DE LA VIL·LA URÀNIA DE BARCELONA.

SISENA.- A més dels motius expressats hem de manifestar la sorpresa que, sent nosaltres part directament interessada en qualsevol expedient que es tramiti per l’Ajuntament de Barcelona a modificar el caràcter del llegat (en aquest cas fins el punt d’intentar destruir-lo), l’Ajuntament de Barcelona no ens ho hagi comunicat, motiu pel que els tràmits que s’han dut a terme entenem que són nuls de ple dret. Complementàriament a aquest incompliment que comporta la invalidació dels acords que fins ara s’hagin adoptat, la decisió d’enderrocar la finca també vulnera el nostre dret de defensa, doncs ni tan sols hem pogut tenir-hi accés per comprovar-ne l’estat.

            Per tot el que s’ha exposat. DEMANEM, que se’ns tingui per compareguts i per fetes les al·legacions contra l’acord d’enderrocar la casa-torre Villa Urania del carrer Saragossa núm. 29 i Via Augusta 102-104 de Barcelona, i, pels motius que hem exposat, aturi l’enderrocament de la casa i qualsevol altre part de la finca i acordi retirar i deixar sense efecte qualsevol pla d’actuació que en suposi l’enderrocament futur o qualsevol altre acte d’incompliment de les condicions del llegat, i, en cas de no fer-se així, els advertim de manera expressa que exercitarem totes les accions legals a fi i efecte que es compleixi la voluntat que el testador va establir en el llegat fet a la ciutat de Barcelona i també aquelles que com a hereus universals ens corresponguin.

            Barcelona, a quatre de maig de dos mil dotze.

El dilluns a les 8h del matí ATUREM L'ENDERROC DE LA VIL·LA URÀNIA

Ja és segur que el dilluns dia 7 de maig de 2012 comencen l'enderroc de la Vil.la Urània. 

Ens hem proposat aturar-ho per diversos mitjans i amb diverses gestions.

Una d'elles és plantar-se aquest dilluns 7 de maig a partir de les 8h del matí al carrer Saragossa davant del num 29 i també a la Via Augusta, entre el C.Saragossa i el C Sant Eusebi (la Vil.la Urània té dues entrades). 

Tothom que vulgui participar en l'aturada que hi vingui. No tots hi podrem ser tot el matí, però val la pena assegurar una presència de ciutadans fins que els encarregats de l'enderroc pleguin veles.

Feu-ne difusió.

(Resum dels motius de l'acció:
1.-L'astrònom Josep Comas i Solà va legar la finca a l'Ajuntament de Barcelona amb la condició "que es fes servir com a observatori astronòmic popular, com a grup escolar o institució cultural, desitjant que es conservin a la finca medalles, diplomes, instrumental científic i artístic i altres records del testador".
2.-L'Ajuntament de Barcelona va saquejar la finca i la va tenir abandonada fins que moltíssims anys més tard hi va instal.lar un parvulari qui ni tant sols portava el nom de l'astrònom que havia fet el llegat.
3.-Des del 2010 tenen pensat enderrocar la torre i unint el num 29 i el 31 aixecar un edifici de pisos amb vivendes. Potser hi dedicarien algun espai a alguna activitat cultural. Es tracta d'una clara acció d'especulació immobiliària i d'una perversió de la voluntat del legador.)
4.-Ara diuen que amenaça ruïna (fins al curs passat hi havia el parvulari en funcionament!) i que la demoliran per motius higiènics encara que de moment no hi ha diners per construir-hi res. La nit del dijous 3 al divendres 4 de maig, els qui tenen la clau (¿l'Ajuntament? ¿l'empresa de "deconstrucció"?) van entrar-hi i se'n van endur les figures de pedra de dos lleons que ornaven el començament de l'escala. S'hi hi entren a trencar-hi finestres i sostre, podran dir veritablement que amenaça ruïna. Ahir, que hi vam anar un grup nombrós i també BTV, estava en perfecte estat!)

Links amb més informacions:

Article de La Vanguardia.com del 5.5.2012

Pilar Rahola a La Vanguardia del dissabte 5.5.12

El Periódico 

Notícia a BTV amb entrevista a familiars de J.Comas i Solà :  Premeu la Connexió Barcelona del Divendres 5 de Maig. Parla de la vil.la Urània al començament de l'emissió i després podeu  anar directament al minut 00:06:40

El blog de l'historiador Dani Cortijo, Altres Barcelones, molt ben documentat

Twitter: https://twitter.com/#!/search/%23Salvemvillaurania 

Al blog de Mercè Piqueras, Una lectora corrent , un article resum molt complet

Un altre cop en perill la Vil·la Urània

El germà de la meva àvia era l'astrònom Josep Comas i Solà.
En el seu testament va llegar la Vil.la Urània, una torre barcelonina entre la Via Augusta i el C Saragossa, a l'Ajuntament de Barcelona, perquè es dediqués a observatori popular, centre de cultura popular o escola.

Comas i Solà va morir l'any 1937 i la casa va quedar com a vivenda de la seva dona, en ús de fruit. Va passar a mans de l'Ajuntament quan va morir la seva viuda, l'any 1956. Era l'època Porcioles.
Ha estat molt difícil que l'Ajuntament de Barcelona, el de llavors i els posteriors, es prengués seriosament la voluntat de qui feia el llegat. L'ús de la vil.la ha passat per diversos avatars. Ara sembla que el perill d'enderrocament és imminent. Potser aquest 7 de maig la tiren a terra.

Transcric l'escrit de Mercè Piqueres de l'ACCC (Associació Catalana de Comunicació Científica):

Villa Urania és la caseta on va viure Josep Comas i Solà i on --en l'observatori que s'hi va construir en el terrat-- va fer algunes descobertes importants. Es troba en el carrer de Saragossa (amb sortida també per la Via Augusta), en una zona on Sant Gervasi i Gràcia són gairebé el mateix barri.

Doncs ara té un cartell d'una empresa que es dedica a "deconstrucció", que suposo que és un eufemisme per "enderrocs" o "derribos". Els veïns diuen que d'aquí a uns dies vindran a enderrocar-la. Tenint en compte el cartell, no sembla que sigui només un rumor.

Serian una llàstima que desaparegués aquesta casa on, de 1899 a 1937, hi va haver l'observatori astronòmic més actiu a l'Estat, tot i ser un observatori privat.

Entre altres treballs destacats sobre alguns planetes i estrelles, i alguns fenòmens astronòmics, en aquest observatori Comas i Solà va descobrir 12 asteroides, 3 estrelles variables a M42, Orion, una estrella variable cefeida (TV Librae) i dos cometes. A més, hi va realitzar un atles fotogràfic de la zona el·líptica.

Cal dir que, si Villa Urania desapareix, no serà perquè un propietari particular, sense massa sensibilitat per la ciència i la història, hagi pensa que aquella caseta no té més valor que el del seu terreny --que deu ser elevat, tenint en compte el lloc on està situat. Doncs no, resulta que la caseta és propietat de l'Ajuntament de Barcelona, a qui Comas i Solà va deixar-la a la seva mort.

L'Ajuntament de Barcelona --amb un altre partit al davant-- fa anys va enderrocar el Laboratori Municipal, un altre lloc molt significatiu per a la història de la ciència de la ciutat, i va desmantellar aquella joia que era el Museu Clarà. Si és cert que Villa Urania està sentenciada a
mort, serà una mostra que aquest Ajuntament té tan poca sensibilitat com ho van tenir els anteriors.

A les xarxes socials ha començat una campanya per salvar Villa Urania. A Twitter, amb l'etiqueta #salvemvillaurania. Si us hi voleu afegir, podrem fer més força. Podeu enviar també tweets a l'alcalde @xaviertrias. Normalment no és ell qui envia les seves piulades, sinó els seus acompanyants, però estan molt pendents de twitter.

I per més informació sobre Villa Urania i el seu possible enderroc podeu veure:

L'observatori Vil·la Urània, de J.M. Oliver (Actes de la 1a Jornada d'Història de l'Astronomia i de la Meteorologia, Vic, 2005):
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2563775&fb_source=message

La Vil·la Urània, en perill, en el bloc "Fem Xivarri" de "Time Out Barcelona":
http://blogs.timeout.cat/barcelona/2012/05/02/la-vil%C2%B7la-urania-en-perill/

Josep Comas i Solà, el descobridor del planeta Barcelona, podria caure en l'oblit, en el bloc "Altres Barcelones", de Dani Cortijo. En aquest bloc podreu una foto amb el cartell de l'empresa de "deconstrucció".

Fem alguna cosa per evitar que enderroquin Villa Urania!

Mercè Piqueras

La immersió d'Einstein

Article d'Antonio Baños a Público.es del 30 de setembre

La immersió d'Einstein

Amb la notícia que potser els neutrins (amb els quals no tinc el gust) van més ràpids que la llum i que això tiraria per terra la relativitat descrita per Albert Einstein, em ve de gust rememorar la visita que el savi va fer a Barcelona convidat per la Mancomunitat el febrer del 1923. Aquells dies van ser molt significatius i, vistos des de la Catalunya actual, refermen aquella intuïció del mateix Einstein sobre el pas del temps, que ell qualificava de “només una tenaç il·lusió”. Les semblances entre aquell país que va astorar el savi i el nostre, orfe de saviesa, són inquietants. Tal com explica el sucós llibre de Thomas F. Glick Einstein y los españoles, les autoritats catalanes de la Lliga volien, amb bon criteri, que la visita donés llustre a la ciència catalana com a producte d’un país que emergia en l’escena internacional. Tal va ser la dèria que Sagarra, en un cèlebre article, va descriure la pena que sentia per no poder conservar la pissarra on el físic anotava i esborrava les seves fórmules. “Faci el favor, no ho esborri, ja li durem una altra pissarra”, va escriure el genial cronista.
Per això van omplir de senyeres el Saló de Cent, on es va rebre l’hoste. L’alcalde Enric Maynès li va parlar en català i La Veu de Catalunya va destacar que el batlle “ha pogut parlar-li en el llenguatge internacional de la ciència”, perquè llavors, com ara, es volia fer veure al món que el català no és una excrescència folklòrica i sí una llengua culta d’Europa. I, tal com passa avui, aquest gest també va ser criticat. En aquell cas, per la redactora Regina Lamo, del diari lerrouxista El Diluvio, amb l’argument que el català no l’entén ningú i seria millor parlar-li en una de les llengües grans…
El bon jan de l’Einstein també es va reunir amb Àngel Pestaña, de la CNT. En unes controvertides declaracions mai confirmades, es va publicar que ell es considerava així: “També sóc revolucionari però dins l’àmbit científic”. Preocupat perquè de Barcelona viatjava a Madrid a veure el rei, es va desdir en una entrevista a l’ABC. Encara avui, coses dites al país s’han de desmentir passat Lleida. Però alguna cosa sí que li va tocar de la situació catalana (que va conèixer per Rafael Campalans) perquè el mateix any 1923 va dimitir del Comitè d’Intel·lectuals de la Societat de Nacions. La biografia de Carl Seelig assegura que va ser per la Katalonishen Frage, és a dir, pel problema català. Segons sembla, va enviar la carta de dimissió a Marie Curie (uau!), en què es queixava que el Comitè només parlava amb els Estats i això li impedia “ser suport moral de les minories nacionals que resulten oprimides”. Anys després, en una carta al seu amic Adolf Marx, encara deia que escoltava de grat els discos de sardanes que li van regalar. Vet-ho aquí, Einstein era de la ceba.
Ara que tenim certa tirada a fer catalans insignes figures de la història, des dels germans Pinzón fins a Lionel Messi (que ha resultat ser lleidatà), proposo que, l’endemà mateix que la ciència moderna desmenteixi la teoria de la relativitat, fem Einstein català de l’any. Perquè ell s’hi avindria i perquè ens agrada el seu rotllo.
L’Esquella de la Torratxa, en els dies de la visita, ja va publicar: “Catalunya és terra de relativitat. Els catalans estem per lo relatiu exceptuant els d’en Macià, que estan pel tot o res”. Ahir, avui, demà? Catalunya dins del continu espai-temps.

Narcís Monturiol. L'exposició de les Drassanes

(Com que no tinc gaire temps ni estic massa xerraire ni escriptora prefereixo dir coses curtes i posar imatges més que no pas continuar en silenci, que és el que he fet aquests últims mesos)

L'exposició a les Drassanes dura fins al maig i a diferència de la de Figueres està centrada en el submarí. Molt interessant, perquè no només mira al passat, sinó també cap endavant com es veurà.
La imatge que encapçala l'exposició està treta d'un retrat molt conegut de Monturiol.

Hi ha una primera secció amb reproduccions molt evocadores dels mites antics sobre el mar, el món desconegut de les seves profunditats, els monstres imaginaris...

Ara vénen dues imatges d'una llegendària immersió al mar d'Alexandre Magne. La primera és una imatge cristiana, la segona musulmana:

Després es passa a imatges, explicacions i maquetes dels ginys per submergir-se inventats al llarg de la història.

Els primers intents tenien finalitats bèl.liques: bàsicament es pensava en un aparell que pogués submergir-se i anar a fer mal per sota l'aigua a un gran vaixell de la banda contrària (Monturiol no era d'aquesta corda). Fixeu-vos en el submergible de Fulton aquí sota i després en l'ampliació de més avall que mostra un filaberquí que havia de servir per foradar el casc del vaixell que es volia atacar.

Aquí un altre aparell i a sota també l'ampliació del filaberquí corresponent:

A la part central de l'exposició hi ha les maquetes de l'Ictineo I i de l'Ictineo II de Monturiol amb les corresponents explicacions.

I a la part final hi ha dos espais interessantísssims sobre l'estat actual de la immersió científica. Els organitzadors de l'exposició estan construint un submergible, l'Ictineu III, del qual es mostra la maqueta i una animació amb el seu funcionament que també podeu veure aquí.
Podeu veure tota la informació a la web de l'Ictineu III.
(Espanya és un dels pocs països europeus amb costa que no posseeix CAP submergible amb finalitats científiques. El desinterès de l'Estat per aquest afer fa que els de l'Ictineu III van molt malament de recursos)
(En aquesta última part de l'exposició hi ha un video interessant sobre el desastre del Prestige i aquell "batiscafo" que ens va ensenyar a fer servir aquest mot a totes les cases).