Vicente Blasco Ibàñez

D'un viatge fa pocs dies:
A la platja de la Malvarrosa, a València, hi ha la casa de Vicente Blasco Ibáñez, un edifici d'estil neoclàssic del 1904, amb una gran balconada al primer pis, sostinguda per pilastres i cariàtides. Contra el cel absolutament blau i just davant del mar, fa molt d'efecte.
A dins hi ha alguns objectes de la seva família i una exposició permanent sobre les seves facetes d'escriptor, editor, polític i home de món. Interessant.

Algunes imatges per explicar la història:

 Don Vicente

 

En família 

Casa seva a la Malvarrosa

 A la presó, arran d'un article sobre la Guerra de Cuba, el 1896.

 Portades dels llibres de la seva editorial Prometeo

Publicació del llibre de Darwin per la seva editorial Prometeo, quan estava prohibit per l'Església.

 

 A l'àlbum familiar, fotos de Vicente Blasco Ibàñez en actes polítics, envoltats de multituds  

 Durant la Primera Guerra Mundial, visita a França el front i les trinxeres, i escriu Los cuatro jinetes del Apocalipsis. 

 

 El seu viatge al voltant del món a bord del Franconia, durant sis mesos

 Propaganda d'una de les pel:lícules rodades a Hollywood sobre els seus llibres

Els Encants

(Cliqueu per veure e dibuix sencer)

Fa deu dies, dibuixant als Encants amb els Inky Fingers. Els marroquins dominen la venda d'andròmines a les parades centrals. Públic comprador de tota mena.

Més fàbrica Damm amb els Inky fingers

Ahir a la fàbrica Damm amb els Inky fingers

Delta de l'Ebre 13 i fi. Des del vaixell

(Clica per veure la imatge sencera)
Una última visió de l'Ebre des del vaixell que fa excursions fins a la desembocadura.

Delta de l'Ebre 12. Al fons, les muntanyes

L'aquarel·la està molt esvaïda i no es veu que, al fons, mirant cap ponent, cada dia teníem presents les muntanyes del Montsià, la terra ferma.

En el viatge que he fet ara, al 2016, els carrers dels pobles m'han semblat més endreçats i rectes, però al 1991 em van semblar traçats molt capritxosament. Hi havia qui construïa un banc particular sobre la vorera, qui plantava carxofes al peu dels arbres del carrer, qui s'havia fet un porxo i hi havia plantat una parra, unes façanes estaven molt endins, unes molt enfora, uns aparcaven al cotxe al garatge que tenia porta que s'obria al carrer, d'altres es feien un carrer particular dins del seu terreny per entrar-hi amb el cotxe...  En un llibre que em vaig comprar sobre el delta, d'aquest sistema d'urbanisme caòtic en deien "solucions personalitzades". L'3expressió em va agradar molt, humanitzava el desgavell, el beneïa amb un toc de llibertat.

Un bon home que tenia l'hortet que donava al carrer i un pati amb tobogan per als seus néts, que tampoc no se sabia bé si era un tros de carrer que havia fet seu o què, ens va dir: "Ara ja no queden terrenys grans al mig del poble per poder tenir tanta vianda com tenim noltros". Vianda al delta vol dir moltes coses variades (en aquest cas les coses eren: hortet, pati, banc, tobogan, piscineta...).

En el moment de la marxa, després de cinc dies de ser a l'alberg, hi havia nois deltaics que s'acomiadaven de les nostres noies amb abraçades i petons apassionats, i dalt de l'autocar vam haver de passar kleenex a les enamorades i consolar algun plor.

Quan l'autocar arribava a la Bisbal d'Empordà, un alumne dels llestos es va mirar el carrer principal del seu poble i va exclamar irònic: "No sé, aquest poble és molt raro, el trobo molt enganxat, totes les cases es toquen..."

El Delta de l'Ebre 11. Barraques

Fa vint-i-cinc anys, encara quedava alguna barraca com a mostra de l'antic tipus de construcció que va perdurar fins a ben entrat el segle XX: estructura de fusta, parets de canya i fang, teulada de borró (una mena de canyeta de les dunes que té la particularitat d'escopir la humitat).
El Poblenou del Delta en aquell moment acabava d'adoptar el nou nom. L'antic era Villafranco del Delta, que li va ser imposat el 1956, quan es va crear.Sembla que hi havia hagut reticències pel canvi de nom, per part d'alguns habitants. Ara encara és un poble especial, blanc, que sembla colonial americà.

El Delta de l'Ebre 10. Canals i comportes

Vam aprendre molt sobre els canals de reg. Entre d'altres, que com que l'aigua de l'Ebre a l'alçada del delta  ja era salada, l'aigua per als camps d'arròs, tant els de la dreta com els de l'esquerra, l'agafaven de l'embassament de Xerta -Tivenys (més amunt de Tortosa).

El Delta de l'Ebre 9. Bous

I ara bous...

Delta de l'Ebre 8. Més ànecs

Més ànecs.

El Delta de l'Ebre 7. Ocells

Ara una mica d'ocells.
Aquí a sota, dos corbs marins que s'estan dalt d'uns pals, assecant-se l'aigua, perquè no tenen la glàndula de l'oli tan perfeccionada com els ànecs, que ni es mullen.

El Delta de l'Ebre 6. Eucaliptus

Avui, de l'estada al delta de l'Ebre fa 25 anys, aneguets bufons i un eucaliptus. Ens van explicar que havien netejat les vores del riu i els arbres els havien trasplantat a un bon terreny i els havien venut a l'Ajuntament de Barcelona per als nous espais olímpics (érem a la primavera del 1991).

El Delta de l'Ebre 5. Botànica: senill i sosa

Més notes de fa un quart de segle.
Aquí dalt exemplars de canyís senill, dits vulgarment a Barcelona plumeros. I a sota branqueta de sosa o barrella.

Aquesta sosa creix a les dunes, i també n'he vist al delta del Llobregat. Té unes protuberàncies, com si fos una planta carnosa. Es recollia, s'assecava, es cremava i se n'obtenien cendres riques en sosa per a la fabricació de vidre i de sabó. Un senyor d'un bar de La Cava ens va dir que abans la cendra es ficava en sacs i l'exportaven a Mallorca. És una planta salicòrnia, resistents a les sals marines.
També ens van fer mirar les fulles dels tamarius amb lupa, per veure els petits cristalls de sal que hi ha als porus de les fulles: són arbustos capaços d'expulsar la sal per aquests porus, i per això aguanten bé vora l'aigua salada. 

El Delta de l'Ebre 4. El tractament de l'arròs

En aquesta mena de colònies de fa vint-i-cinc anys, vam visitar la cooperativa de l'arròs i em vaig quedar impressionada per la muntanya d'arròs immensa que hi havia en un magatzem perquè no cabia a les sitges. Vaig dibuixar aquesta mena de calderes i vaig anotar "molins on es blanqueja l'arròs". Llegeixo el resum de les explicacions que vam rebre de tot el procés de producció.