M'han enviat una sèrie de portades de l'antiga revista HERMANO LOBO. Aquesta és de l'agost del 1975.
Fa tants anys i, si no fem cas de les boines, són tan actuals!
Fent aquest mapa dels dos trams del GR92 que ressegueixen l'Alt Empordà, me n'he adonat que el pastor i la sirena de la sardana l'Empordà sempre els he imaginat vora el massís del Montgrí, però potser l'autor els va situar vora els Pirineus. Trobo que està bé posar-los vora el Montgrí, perquè és el massís que separa o que uneix els dos empordans, el baix i l'alt.
Aquí sota podeu sentir-ne la música i llegir la lletra.
L’EMPORDÀ
Sardana
Lletra: Joan Maragall Música: Enric Morera
Cap a la part del Pirineu
vora els serrats i arran del mar
s'obra una plana riallera,
és l'Empordà!
Digueu companys per on hi aneu,
digueu companys per on s'hi va.
Tot és camí, tot és drecera
Si ens dem la mà.
Salut! Noble Empordà
Salut! Palau del vent!
Portem el cor content i una cançó.
Pels aires s'alçarà
Pels cors penetrarà
Penyora's nirà fent de germanor: Una cançó!
(llargs)
A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
A dintre de la mar hi ha una sirena,
ell canta al dematí que el sol hi és bo,
ella canta la nit de lluna plena ...
Ella canta: - Pastor me fas neguit.
Canta el pastor: - Me fas neguit sirena.
la, la-la, la, la-la, la ...
- Si sabesses el mar com n'és bonic!
- Si sabesses la llum de la carena!
- Si baixesses series mon marit!
- Si hi pujasses ma joia fora plena!
- Si sabesses el mar com n'és bonic!
- Si sabesses la llum de la carena!
La sirena se feu un xic ençà,
i un xic ençà el pastor de la montanya.
Fins que es trobraren al bell mig del pla,
i de l'amor plantaren la cabanya: Fou l'Empordà!