dilluns, 29 de maig del 2006

Montpellier. Hotel de Montcalm



A Montpellier, com a Pézénas (visita recomanada) hi ha força palaus renaixentistes, que em va ser impossible de dibuixar, per això poso la foto del palau del Marquis de Montcalm. D'aquest peu d'escala, just d'aquest pati, el 6 de febrer de 1756 va sortir el Marquès de Montcalm per anar a defensar el Canada francès. Tres anys després moria al Québec (El último Mohicano, J.Fenimore Cooper).

divendres, 26 de maig del 2006

Montpellier. Graffiti


Parlant d'esglésies que ja no existeixen, el Plan Jean Jaurès és una plaça cèntrica construïda justament sobre una antiga església destruïda. Ara hi ha terrasses de bars i una estàtua de Jean Jaurès. Si alcem el cap, veiem graffitis

dimecres, 24 de maig del 2006

Montpellier. L'École de Médecine

Montpellier té una Facultat de Medicina històrica. Fundada el 1220, va ser famosa ja a finals del segle XIII i és la més antiga d'Europa. Sembla que l'arribada de metges jueus i musulmans fugitius d'Espanya va facilitar la gestació d'aquesta escola.
Va estar oberta al pensament jueu i àrab i el seu curs d'anatomia, inaugurat el 1340, va agafar ràpidament renom. El segle XVI s'hi va construir el primer amfiteatre europeu per a la dissecció de cadàvers.
Noms lligats a l'Escola de Medicina de Montpellier: Arnau de Vilanova, Nostradamus, François Rabelais...

Montpellier. Les guerres de religió



La Cathédrale Saint Pierre de Montpellier té un atri original i magnífic, que és l'únic que va quedar dret de l'antiga seu gòtica. La resta de l'edifici actual és una reconstrucció més moderna.
Tant a Montpellier com a Lyon hi ha poquíssimes esglésies antigues i nosaltres, hispànics, sovint oblidem com van ser de violentes les lluites entre catòlics i huguenots protestants a França. S'incendiaven les esglésies els uns als altres que donava gust, i la destrossa va ser gran sobretot a les zones que eren feus de la Reforma, com es veu que va ser el cas de Montpellier.
A Escòcia he pogut veure un altre fenomen arquitectònic lligat al moviment protestant, que és la nova disposició que van prendre els interiors de les antigues esglésies gòtiques: fora altar i capelletess laterals, ara totes les cadires convergeixen cap a la trona del predicador.
A casa nostra mateix, a vegades no sabem mirar bé. En una recent xerrada sobre la remodelació del barri de Santa Caterina de Barcelona, l'arquitecta que dirigeix el projecte, Benedetta Tagliabue, explicava quina orientació tenia l'antic convent de Santa Caterina, a sobre del qual es va construir el mercat del mateix nom al segle XIX, i com havien decidit deixar a la vista l'absis de l'església darrera el mercat. En efecte, el mercat de Santa Caterina, el de la Boqueria, la plaça Reial, el Liceu i d'altres llocs del centre de Barcelona es van edificar sobre el que havien estat edificis eclesiàstics, incendiats per les revoltes i desamortitzats per llei. El que em va fer gràcia va ser el comentari de la Benedetta Tagliabue que va venir a dir: "Venint d'Itàlia, jo em preguntava ¿on són les esglésies del casc antic d'aquesta ciutat? ¿qué no diuen que això era un país tan catòlic?"

diumenge, 21 de maig del 2006

Petició

He rebut una demanda per correu de Montse Carrera, que copio a continuació. Si algú pot donar-li una pista per trobar el poema que busca pot adreçar-se directament a ella per correu electrònic:

verneda2@hotmail.com

Objet: cerco un poema molt especial
Date: Fri, 19 May 2006 19:33:11

HOLA

M'adreço a vostè perquè potser em podrà ajudar.

La meva mare (65 anys) fa molt temps que sent un immens desig de
poder retrobar una poesia que es va aprendre de memòria quan era
petita que creu que es diu "La felicitat"; no coneix el nom de l'autor però
segurament va ser escrita abans dels anys 30.

Se que es molt difícil el recuperar-la ja que no sabem el nom de l'autor ni el temps en que va ser escrita però he sentit la necessitat de dirigir-me a vostè en busca d'ajuda, potser n'ha sentit a parlar o be pot dirigir-nos a alguna associació o adreça on ens puguin ajudar. Li agrairíem enormement tan la meva mare com jo.

A continuació redacto la poesia tal i com la recorda la meva
mare, espero sabrà perdonar les errades, tan ortogràfiques, com gramaticals i
estructurals.

Agrairia molt que em pugues orientar a on buscar o que fer per
poder retrobar-la, la meva mare sempre ha pensat que hi ha gent gran amant de la poesia que també se la deu saber, el mes d’ octubre vinent celebrarà els seus 65 anys i li volem organitzar una festa sorpresa, seria tan bonic poder entregar-li aquest present.
Moltes gràcies,
Montserrat Carrera.

(Per llegir el poema cliqueu sobre el CONTINUA de més avall)


“ Hi havia un pobre pescador
Que habitava en una barraca
Feta de quatre fustes velles
I una vela esparracada.

Tota la seva fortuna
Eren la xarxa i la barca
Una salut ben complerta
Muller que prou l’ estimava
Un bon fill que li era ajuda
En totes les seves tasques.

Del producte de la pesca
Per desgràcia prou escassa
En prou feines si cobria
Les despeses de la casa.

Mireu que es prou deia l’ home
Que un hom tot l’ any s’ escarrassa
S’ exposa cent cops la vida
Barallant-se amb les onades
I no pot avançar un cèntim
Per si ve una mala anyada.

Mal es negués el ser pobre
Mal viratge als peus d’ un quatre
!Home! la muller li deia
Tenim el que ens fa mes falta
Salut que és la gran fortuna
I un plat d’ escudella a taula.

Be ho se prou
Però jo voldria
Portar plenes les butxaques
Llevar-me en tocar migdia
Menjar escollides viandes
I no haver de fer cap feina
Per guanyar les queixalades.

Quines il•lusions que et forges
Mes ximples i mes estranyes
Visquem contents i feliços
Com hem viscut fins ara
Demanant salut i feina
Un bon sol i mar en calma.

La bona muller tenia
Reflexions prou assenyades
Però l’ home sempre amb la idea
De ser ric d’ una vegada.
Així va passar fins que un cert dia
Que la pesca va ser magra
Tornant tot trist cap a terra
L’ home s’ hi desesperava.

Jo he sentit dir a gent sabuda
Que del mar en surten fades
Que als pescadors protegeixen
Donant-los-hi el que demanen
Per què a mi no m’ en surt una ?
Si ha pogut sortir a tants d’ altres?

De sobte, va veure extendres
Com una boirina blanca
Que semblava que sortia
talment de la mateixa aigua
i la boira prengué forma
d’una dona embolcallada.

Aquella fada preciosa
Va prendre per fi la paraula
Aquí em tens, que necessites ?
M’ has cridat, que busques ? !Parla!

Ets la fada benefactora
Dels pecadors que et demanen?
Jo soc la fada que busques.
Digues – en que puc ajudar-te?

Estic cansant de ser pobre i tip de ser un miserable
Vull tenir diner, diners a dojo
Ser feliç de una vegada.
Com sens dubte deuen ser-ho
Tots aquells que no treballen..

Torna a terra la barca
Jo faré que et tornis mosca
Així tindràs entrada
A tots els palaus que vulguis
I amb tota mena de cases
Mira la vida que porten
Els que allí tenen estada
I si en trobes un que sigui
Tan feliç com tu demanes
Torna, vine deseguida
I seràs mes ric que els altres.

Dit i fet, s’ en va anar a terra
I allí va deixar la barca
Va tornar-se una mosca
Com li havia dit la fada
I a un palau deseguida
Va dirigir la volada.
I a l’ entrar per la porta
Va veure gent endolada.

Aquí no que veig que ploren
Deu pesar-hi una desgràcia
I a un altre palau riquíssim
Va dirigir la volada.
Allí de dol no ni havia
La gent allí no plorava
Però a canvi d’ això hi va veure
Un fill que pegava al pare.

Malament, també aquí dintre
La felicitat hi manca
I va fugir-ne despresa
anant cap una altra banda.

A on verdaderament no hi havia
Ni raons ni dol ni llàgrimes
Però els menjars de la cuina
En els trastos de la casa
Va endevinar la misèria
Que allà dintre si passava.

Misèria per misèria
Val mes la de la barraca

Si en va seguir de gent rica
Si en va recórrer de cases
Però a tot arreu hi va veure
O be una cosa o be una altra
Que feia molt infeliços
Aquells a qui tan envejava.

Cansat va decidir a l’ últim
Tornar-se’n cap a la platja
Allí prengué forma d’ home
Va tirar la barca a l’ aigua
Quan va arribar a cert lloc
Va cridar a la seva fada.

Has vis gent rica ?
Has trobat el que cercaves?
No ho he trobat fada meva
I ja veig que m’ enganyava
En una casa sofrien
A l’ altra s’ es barallaven
Aquí la salut perduda
Allà la misèria que mata
No , no vull ser ric
Ja m’ consolo amb la pau que tinc a casa.

Bon pescador
Això que em conte
T’ he de dir que no m’ estranya
Tu et pensaves que els feliços
Eren aquells que vagaven

Ara ja has pogut ven veure
Quan equivocat anaves
La felicitat no es troba
Entre les sedes i els marbres
Ni en tot l’ or que hi ha a la terra
Fora impossible comprar-la.

Qui son doncs els feliços?
Diguem-ho que estic amb ànsia

La felicitat que cerques
Tan sols podran disfrutar-la
Aquells que en el cor la portin
En premi de vida honrada.