La Cathédrale Saint Pierre de Montpellier té un atri original i magnífic, que és l'únic que va quedar dret de l'antiga seu gòtica. La resta de l'edifici actual és una reconstrucció més moderna.
Tant a Montpellier com a Lyon hi ha poquíssimes esglésies antigues i nosaltres, hispànics, sovint oblidem com van ser de violentes les lluites entre catòlics i huguenots protestants a França. S'incendiaven les esglésies els uns als altres que donava gust, i la destrossa va ser gran sobretot a les zones que eren feus de la Reforma, com es veu que va ser el cas de Montpellier.
A Escòcia he pogut veure un altre fenomen arquitectònic lligat al moviment protestant, que és la nova disposició que van prendre els interiors de les antigues esglésies gòtiques: fora altar i capelletess laterals, ara totes les cadires convergeixen cap a la trona del predicador.
A casa nostra mateix, a vegades no sabem mirar bé. En una recent xerrada sobre la remodelació del barri de Santa Caterina de Barcelona, l'arquitecta que dirigeix el projecte, Benedetta Tagliabue, explicava quina orientació tenia l'antic convent de Santa Caterina, a sobre del qual es va construir el mercat del mateix nom al segle XIX, i com havien decidit deixar a la vista l'absis de l'església darrera el mercat. En efecte, el mercat de Santa Caterina, el de la Boqueria, la plaça Reial, el Liceu i d'altres llocs del centre de Barcelona es van edificar sobre el que havien estat edificis eclesiàstics, incendiats per les revoltes i desamortitzats per llei. El que em va fer gràcia va ser el comentari de la Benedetta Tagliabue que va venir a dir: "Venint d'Itàlia, jo em preguntava ¿on són les esglésies del casc antic d'aquesta ciutat? ¿qué no diuen que això era un país tan catòlic?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada