Fa 1 any
dilluns, 26 de novembre del 2007
Paper de Vidre num. 45
Ja ha sortit el número 45 de Paper de Vidre, un número que tanca una etapa, per començar-ne una altra ben aviat! Descarregueu- vos-el aquí
ALEMANYA 10 i fi. El cafè Einstein
(Continuació de Alemanya 9. Els grafittis)
Acabo la sèrie amb una entrada amable, fent propaganda d'una estona de repòs al Cafè Einstein, a una cantonada de l'Unter den Linden, prop de la porta de Brandenburg. La cambrera mira com plou des de la porta, l'ambient és acollidor i, penjats a disposició de la clientela, hi ha més de 17 diaris. Per cert, en castellà hi havia El País, i també El Mundo!!
A la tornada de Berlín, vaig llegir a El dia que acabó el siglo XX, de J.M. Martí Font (Anagrama) que als últims anys de la RDA els dissidents citaven al Cafè Einstein els contactes occidentals tipus ecologistes i altres, i que a sota cada taula hi havia un micròfon. No patiu, ara només hi ha El Mundo penjat a la paret.
Acabo la sèrie amb una entrada amable, fent propaganda d'una estona de repòs al Cafè Einstein, a una cantonada de l'Unter den Linden, prop de la porta de Brandenburg. La cambrera mira com plou des de la porta, l'ambient és acollidor i, penjats a disposició de la clientela, hi ha més de 17 diaris. Per cert, en castellà hi havia El País, i també El Mundo!!
A la tornada de Berlín, vaig llegir a El dia que acabó el siglo XX, de J.M. Martí Font (Anagrama) que als últims anys de la RDA els dissidents citaven al Cafè Einstein els contactes occidentals tipus ecologistes i altres, i que a sota cada taula hi havia un micròfon. No patiu, ara només hi ha El Mundo penjat a la paret.
dimecres, 21 de novembre del 2007
ALEMANYA 9. El mur i els graffiti
Continuació de Alemanya 8. El mur pintat)
El mur pintat està ple de grafittis en totes les llengües i en tots els alfabets. N'he triat tres de llengües i alfabets coneguts.
Sense comentaris
El mur pintat està ple de grafittis en totes les llengües i en tots els alfabets. N'he triat tres de llengües i alfabets coneguts.
Sense comentaris
(Continua a ALEMANYA 10 i fi. El cafè Einstein)
Homenatge a Fernando Fernán Gómez
diumenge, 18 de novembre del 2007
ALEMANYA 8. El mur pintat
(Continuació de Alemanya 7. El mur)
A la vora el riu Spree es conserva un quilòmetre llarg de mur, que anomenen East Side Gallery perquè un centenar d'artistes de diversos llocs van pintar-lo amb motius referits a la llibertat ja a finals de l'any 1989. Les pintades van ser restaurades el 2000 i ara, com podeu veure a les fotos d'aquí sota, necessitarien una nova restauració.
Però diuen que volen enderrocar el mur. Tot podria ser. A mi el que em va fer arrufar el nas és que aquest quilòmetre de mur separa aquesta part de la ciutat de "la platja". És un tros amb sorra, vora el riu, que si no serveix per banyar-s'hi, serveix per a prendre-hi el sol i com a lloc de lleure. Ara el mur pintat està trencat aquí i allà i pels forats es pot accedir al riu.
Vaig passar per un dels esvorancs i un negre molt alt em va demanar "l'entrada". Feia, diguem-ne, de porter d'una festa brasilera, amb música i xiringuitos i s'havia de pagar. Li vaig dir que només volia veure l'altra banda i em va deixar passar. En un altre dels esvorancs no hi havia ningú que et demanés res per passar. Gent jove estava estirada pacíficament. En un altre dels forats hi ha clavats cartells enormes anunciant construccions.
Ai! vaig pensar quan vaig veure aquell trossos llargs de sorra, aquí en el millor dels casos m'hi faran una zona d'oci amb concessions municipals per a bars, gandules i demés, i adéu mur i adéu festes alternatives d'estranquis.
A la vora el riu Spree es conserva un quilòmetre llarg de mur, que anomenen East Side Gallery perquè un centenar d'artistes de diversos llocs van pintar-lo amb motius referits a la llibertat ja a finals de l'any 1989. Les pintades van ser restaurades el 2000 i ara, com podeu veure a les fotos d'aquí sota, necessitarien una nova restauració.
Però diuen que volen enderrocar el mur. Tot podria ser. A mi el que em va fer arrufar el nas és que aquest quilòmetre de mur separa aquesta part de la ciutat de "la platja". És un tros amb sorra, vora el riu, que si no serveix per banyar-s'hi, serveix per a prendre-hi el sol i com a lloc de lleure. Ara el mur pintat està trencat aquí i allà i pels forats es pot accedir al riu.
Vaig passar per un dels esvorancs i un negre molt alt em va demanar "l'entrada". Feia, diguem-ne, de porter d'una festa brasilera, amb música i xiringuitos i s'havia de pagar. Li vaig dir que només volia veure l'altra banda i em va deixar passar. En un altre dels esvorancs no hi havia ningú que et demanés res per passar. Gent jove estava estirada pacíficament. En un altre dels forats hi ha clavats cartells enormes anunciant construccions.
Ai! vaig pensar quan vaig veure aquell trossos llargs de sorra, aquí en el millor dels casos m'hi faran una zona d'oci amb concessions municipals per a bars, gandules i demés, i adéu mur i adéu festes alternatives d'estranquis.
dijous, 15 de novembre del 2007
ALEMANYA 7. El mur
(Continuació de Alemanya 6, l'est)
(Foto meva! per primer cop m'he estrenat fent fotos digitals i la facilitat m'ha fet agafar com una mena de bogeria. Da-li a fer fotos i més fotos.
A més de les alarmes, torretes, focus, gossos, vigilants i altres artuligis, aquesta tuberia oberta i plantificada dalt dels no sé quants quilòmetres de mur que encerclaven la part occidental de Berlín, és tan explícita com el mur mateix. Impedia clavar-hi amb més o menys facilitat un ganxo amb una corda per saltar-lo.
La funcionalitat de la tuberia és invenció meva, però no se m'ha acudit cap altra explicació. És una cosa tan rudimentària que crec que potser va ser instal.lada al començament, abans que es perfeccionessin altres sistemes de vigilància.
Prop del Reichstag hi ha creus, flors i fotos d'alemanys que van morir intentant escapar de la zona oriental. La més punyent, la d'una noia de 18 anys que mort al gener del 1989. Al novembre del mateix any s'esbotzava el mur.
(Continua a ALEMANYA 8, El mur pintat)
i que als dos propers posts n'hi haurà més)
(Foto meva! per primer cop m'he estrenat fent fotos digitals i la facilitat m'ha fet agafar com una mena de bogeria. Da-li a fer fotos i més fotos.
A més de les alarmes, torretes, focus, gossos, vigilants i altres artuligis, aquesta tuberia oberta i plantificada dalt dels no sé quants quilòmetres de mur que encerclaven la part occidental de Berlín, és tan explícita com el mur mateix. Impedia clavar-hi amb més o menys facilitat un ganxo amb una corda per saltar-lo.
La funcionalitat de la tuberia és invenció meva, però no se m'ha acudit cap altra explicació. És una cosa tan rudimentària que crec que potser va ser instal.lada al començament, abans que es perfeccionessin altres sistemes de vigilància.
Prop del Reichstag hi ha creus, flors i fotos d'alemanys que van morir intentant escapar de la zona oriental. La més punyent, la d'una noia de 18 anys que mort al gener del 1989. Al novembre del mateix any s'esbotzava el mur.
(Continua a ALEMANYA 8, El mur pintat)
i que als dos propers posts n'hi haurà més)
dilluns, 12 de novembre del 2007
ALEMANYA 6. Berlin est
(Continuació de Alemanya 5. L'escultura de K.Kollwitz a la Neue Wache)
Per una forània com jo que a més no sap alemany és molt difícil interpretar detalls. Al voltant de les obres del Palau de la República hi ha unes tanques amb uns escrits que fan referència al seu desballestament i a la polèmica consegüent. Alguna cosa així com "Un debat democràtic, una solució consensuada". Però què signifiquen en realitat ? No ho sé.
Hi ha sorpreses. A la visita a la Topographie des terror, que és una exposició a cel obert sobre el terror i la repressió del nazisme, emplaçada al mateix lloc on hi havia el soterrani de la seu de les SS, de cop i volta et topes amb una fotografia d'un Honecker molt jove, empresonat a aquella època i que esdevindria després màxim i temut dirigent de la RDA.
Alguns vells barris berlinesos de l'antiga RDA, com el de Prenzlauerberg, són encantadors. Però la vista de la part oriental tocant a l'Alexanderplatz amb avingudes faraòniques i edificis moderns és tota una altra cosa. Un viatge en tramvia fins al final de recorregut, cap al nord, et posa en contacte amb blocs i blocs i cases, sense cap petit comerç visible, sense bars visibles i fa basarda.
Per una forània com jo que a més no sap alemany és molt difícil interpretar detalls. Al voltant de les obres del Palau de la República hi ha unes tanques amb uns escrits que fan referència al seu desballestament i a la polèmica consegüent. Alguna cosa així com "Un debat democràtic, una solució consensuada". Però què signifiquen en realitat ? No ho sé.
Hi ha sorpreses. A la visita a la Topographie des terror, que és una exposició a cel obert sobre el terror i la repressió del nazisme, emplaçada al mateix lloc on hi havia el soterrani de la seu de les SS, de cop i volta et topes amb una fotografia d'un Honecker molt jove, empresonat a aquella època i que esdevindria després màxim i temut dirigent de la RDA.
Alguns vells barris berlinesos de l'antiga RDA, com el de Prenzlauerberg, són encantadors. Però la vista de la part oriental tocant a l'Alexanderplatz amb avingudes faraòniques i edificis moderns és tota una altra cosa. Un viatge en tramvia fins al final de recorregut, cap al nord, et posa en contacte amb blocs i blocs i cases, sense cap petit comerç visible, sense bars visibles i fa basarda.
Etiquetes de comentaris:
Alemanya,
arquitectura,
història
dijous, 8 de novembre del 2007
ALEMANYA 5. L'escultura de Käthe Kollwitz a la Neue Wache
(Continuació de Alemanya 4. La crema de llibres a la Bebel Platz)
La Neue Wache, a l'avinguda Unter den Linden, és un edifici neoclàssic de l'arquitecte Schinkel, que a partir del 1931 va ser redissenyat per servir de memorial als alemanys morts durant la Primera Guerra Mundial.
El 1945 va quedar en zona soviètica, va ser reparat de les destrosses que hi havien fet les bombes durant la Segona Guerra Mundial i el 1960 va ser reobert com a Memorial de les víctimes del Feixisme i el Militarisme. Al 1969, en el 20è aniversari de la RDA, al centre de l'edifici hi van ser enterrats un soldat alemany desconegut i una víctima igualment desconeguda d'un camp de concentració. A sobre una flama permanentment encesa.
Ve la reunificació alemanya el 1991 i la Neue Wache és rededicada com a "Memorial de les víctimes de la Guerra i de la Tirania". Al centre de la planta s'hi instal.la una còpia engrandida de l'escultura "Mare amb fill mort" de Käthe Kollwitz, just sota un forat circular al centre del templet, que deixa en certa manera l'escultura a la intempèrie.
Un símbol, doncs, del sofriment de la població civil en general.
La Neue Wache, a l'avinguda Unter den Linden, és un edifici neoclàssic de l'arquitecte Schinkel, que a partir del 1931 va ser redissenyat per servir de memorial als alemanys morts durant la Primera Guerra Mundial.
El 1945 va quedar en zona soviètica, va ser reparat de les destrosses que hi havien fet les bombes durant la Segona Guerra Mundial i el 1960 va ser reobert com a Memorial de les víctimes del Feixisme i el Militarisme. Al 1969, en el 20è aniversari de la RDA, al centre de l'edifici hi van ser enterrats un soldat alemany desconegut i una víctima igualment desconeguda d'un camp de concentració. A sobre una flama permanentment encesa.
Ve la reunificació alemanya el 1991 i la Neue Wache és rededicada com a "Memorial de les víctimes de la Guerra i de la Tirania". Al centre de la planta s'hi instal.la una còpia engrandida de l'escultura "Mare amb fill mort" de Käthe Kollwitz, just sota un forat circular al centre del templet, que deixa en certa manera l'escultura a la intempèrie.
Un símbol, doncs, del sofriment de la població civil en general.
Hi ha altres aspectes a tenir en compte, altres "subsímbols". Käthe Kollwitz era una artista de renom mundial (per cert, a Barcelona el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison va fer una exposició de la seva obra el 2005), però a més estava fortament compromesa amb la precària situació del proletariat durant l'època d'entreguerres, era una artista pròxima a l'esquerra que el nazisme va perseguir.
dimarts, 6 de novembre del 2007
ALEMANYA 4. La crema de llibres a la Bebel Platz
(Continuació de Alemanya 3. El monument a l'Holocaust)
Aquest estiu a Berlín, dalt d'un tramvia, dues turistes andaluses ens diuen que han visitat la ciutat i que hay muchos monumentos de lo del nazismo... La verdad, serán muy estéticos, pero son muy poco explícitos. Penso en els dos llibres a què em referia: Una mujer en Berlín i Sobre la historia natural de la destrucción. Es vol sang, reblar el clau, ficar el dit a la llaga... en una direcció exclusiva.
Més tard, quan sóc a la Bebel Platz m'imagino que potser es refereixen al record que hi ha de la crema de llibres l'any 33. És un monument (o una "instal.lació"?) bellíssim i discret. La plaça Bebel davant l'Alte Bibliothek és un gran espai adoquinat, harmoniós. Al bell mig hi ha un quadrat de material transparent que pot passar desapercebut. Si us hi aboqueu es veuen lleixes de biblioteca blanques, completament buides. Una mica més enllà, entre les llambordes hi ha una placa amb una frase de Heinrich Heine. He trobat a la xarxa tres traduccions:
Aquest estiu a Berlín, dalt d'un tramvia, dues turistes andaluses ens diuen que han visitat la ciutat i que hay muchos monumentos de lo del nazismo... La verdad, serán muy estéticos, pero son muy poco explícitos. Penso en els dos llibres a què em referia: Una mujer en Berlín i Sobre la historia natural de la destrucción. Es vol sang, reblar el clau, ficar el dit a la llaga... en una direcció exclusiva.
Més tard, quan sóc a la Bebel Platz m'imagino que potser es refereixen al record que hi ha de la crema de llibres l'any 33. És un monument (o una "instal.lació"?) bellíssim i discret. La plaça Bebel davant l'Alte Bibliothek és un gran espai adoquinat, harmoniós. Al bell mig hi ha un quadrat de material transparent que pot passar desapercebut. Si us hi aboqueu es veuen lleixes de biblioteca blanques, completament buides. Una mica més enllà, entre les llambordes hi ha una placa amb una frase de Heinrich Heine. He trobat a la xarxa tres traduccions:
Qui crema llibres, acaba tard o d'hora cremant homes.
Si se quema libros hoy, se quema gente mañana.
Where they have burned books, they will end in burning human beings
Si se quema libros hoy, se quema gente mañana.
Where they have burned books, they will end in burning human beings
(Proper post: Alemanya 5. L'escultura de Käthe Kollwitz la Neue Wache)
diumenge, 4 de novembre del 2007
ALEMANYA 3. El monument a l'Holocaust
A Alemanya 1 i a Alemanya 2 parlàvem dels silencis i els secrets alemanys. A altres notes, aquí i aquí, també havíem apuntat el tema.
Aquest estiu he pogut veure a Berlín alguns dels monuments que rememoren terribles terratrèmols humans. L'Eva López, una amiga coneixedora del món germànic i de la llengua alemanya, em deia que passejar per Berlín és com passejar per una lliçó d'història del segle XX.
Avui, un dibuix del monument a l'Holocaust, que podeu veure millor en aquest link. Més informació aquí.
M'havien recomanat visitar a pocs quilòmetres de Berlín el camp de concentració de Sachsenhausen, però no m'hi vaig veure amb cor.
(Proper post: Alemanya 4. La crema de llibres a la Bebel Platz)
Aquest estiu he pogut veure a Berlín alguns dels monuments que rememoren terribles terratrèmols humans. L'Eva López, una amiga coneixedora del món germànic i de la llengua alemanya, em deia que passejar per Berlín és com passejar per una lliçó d'història del segle XX.
Avui, un dibuix del monument a l'Holocaust, que podeu veure millor en aquest link. Més informació aquí.
M'havien recomanat visitar a pocs quilòmetres de Berlín el camp de concentració de Sachsenhausen, però no m'hi vaig veure amb cor.
(Proper post: Alemanya 4. La crema de llibres a la Bebel Platz)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)