dimecres, 20 de desembre del 2017

BON NADAL

El dibuixant LLUÏSOT, bon creador i excel·lent persona, ens envia aquesta felicitació de Nadal i ens ofereix de fer-la córrer.

dijous, 7 de desembre del 2017

Sessió de retrats


 









Nova sessió de retrats a la cafeteria del Caixa Fòrum, els primers dijous de mes.

dissabte, 25 de novembre del 2017

Apunts al Cercle Artístic Sant Lluc


 

Sessió llarga d'apunts al Cercle Artístic Sant Lluc. El tema, per a mi impossible, era el moviment. Han començat per poses de 4 minuts, després 2 minuts, 1 minut i moviment s'ha dit!
M'he entretingut amb uns peus.


dissabte, 11 de novembre del 2017

Visita a la casa del Gremi dels velers

Fa poc, una visita guiada a la Casa de la Seda o casa del Gremi dels Velers, a la Via Laietana (a l'alçada del Palau de la Música, un edifici amb una façana amb esgrafiats que representen columnes i cariàtides).
Un moment per dibuixar una de les visitants, mirant les parets folrades de roba. I més endavant, una composició de figures amb angelets ploraners: són uns angelets cada un dels quals porta un dels instruments de la crucifixió (claus, martell...) que envolten una verge dolorosa.
La visita resulta interessant pel que explica la guia sobre l'antic gremi, més que no pas pel que realment s'hi veu.

divendres, 10 de novembre del 2017

Mercat de la Barceloneta


(Cliqueu per ampliar els dibuixos)

Al mercat de la Barceloneta amb els Inky Fingers, divendres al vespre. Gairebé totes les parades han tancat. El de la verdura està esclovellant pèsols per demà. Surt de darrere el taulell a veure com ens estan quedant els dibuixos. "Teniu molta traça!" És del Maresme, en concret de Cabrera. Abans de marxar compro tres carxofes.

divendres, 3 de novembre del 2017

De cotilles i sostenidors

Amb els Inky fingers al Museu del Disseny de Barcelona, dos segles de roba interior femenina, des de les cotilles als sostenidors. M'han encuriosit diverses cotilles que tenen unes finestretes a l'alçada dels mugrons, com la que podeu veure a dalt a l'esquerra en el meu dibuix. Suposo que eren per donar de mamar.

dilluns, 23 d’octubre del 2017

48HOPENHOUSE ESTUDI ARRANZ BRAVO

Cliqueu per ampliar el dibuix
 
En aquest blog potser hauria d'estar parlant de política, però ja ho fan els mitjans i molta altra gent més autoritzada. Aprofito aquests dies Barcelonetes i el Facebook per parlar d'altres coses que no tenen res a veure amb el que ens ocupa principalment. Per airejar-me.
A Vallvidrera el pintor Arranz Bravo hi té casa seva i el taller, en un terreny que fa molt de pendent. El lloc on treballa és un espai de planta quadrada, amb un cúpula més o menys trapezoïdal, o millor, en forma de piràmide truncada, amb una claraboia a dalt de tot. És una perícia arquitectònica.
Acabo amb un quadre que vaig fotografiar al seu magatzem, que em va agradar molt.

Cliqueu per ampliar el dibuix

dissabte, 21 d’octubre del 2017

Open house 48h Can Trinxet a l'Hospitalet

Cliqueu per ampliar la imatge

Dissabte al matí el grup de dibuix del 3er dissabte, organitza a l'Hospitalet una jornada de dibuix. Can Trinxet és un antic conjunt fabril molt gran. Dibuixant un se n'adona de com és de car preservar i conservar aquests espais patrimonials. I reutilitzar-los!

La Facultat de Nàutica a la plaça Palau

Cliqueu per ampliar el dibuix

Dins del cap de setmana de l'Open house 48h, visito la facultat de Nàutica a la plaça Palau. És un edifici d'estil neoclàssic del 1930, de l'arquitecte Adolf Florensa (arquitecte que va treballar en edificis de l'exposició del 1929 i de qui es diu que és arquitecte de molts edificis de la via Laietana -no és un piropo.) En tot cas hi ha una galeria de planta ovalada molt bonica, amb un joc de baranes i escales interessant. A l'Open house, a part de les explicacions, hem pogut visitar la sala de juntes, la sala d'actes i la terrassa del primer pis, però en un dia normal es pot tenir accés lliure a l'espai interior.

divendres, 20 d’octubre del 2017

Lectura de "Dona i ocell de Joan Miró"



Ben lluny de la política que s'està manifestant a Catalunya, un grup d'aficionats s'asseu el divendres 20 d'octubre de 2017 a dibuixar l'escultura Dona i ocell de Joan Miró, a l'espai que abans era l'Escorxador, i ara plaça-parc-jardí de Joan Miró de Barcelona.
Ho miris per on ho miris, es tracta de l'evocació d'un fal·lus, però quan t'hi acostes més, resulta que al bell mig d'aquest fal·lus hi ha una vagina oberta, amb mosaic d'un negre escandalós (el negre i el granat són colors tradicionalment associats a la fertilitat). Una clivella que no acostuma a sortir a les fotos.
Els soi-disant barretet i ocell del cim de l'escultura són una brometa infantil i mironiana. Dic brometa perquè és com si es tractés de coronar l'escultura amb un joc o acudit, quan en realitat estem davant d'un intent que ve de molt antic d'unir el masculí i el femení, de fondre'ls en una sola peça. I com totes aquestes coses tan antigues, segur que no és cap broma, sinó que és una cosa important per a la vida humana. La simbiosi entre homes i dones.
Tinc de fa temps el mes profund respecte per les manifestacions prehistòriques, s'estava formant el nostre imaginari. Eren gent pràctica, sabien i creaven coses imprescindibles per sobreviure en condicions difícils i passar el cap d'una glaciació sense morir congelats, com a mínim sense morir congelats abans d'haver-se pogut reproduir i pujar les cries amunt. I les coses que sabien i creaven no només eren destrals i cordills, sinó idees i símbols de les idees.
Me'n vaig a notes de Barcelonetes de fa anys, les notes on tractava de la prehistòria i els símbols artístics que ens n'han arribat. Vaig parlar de Venus o figures femenines prehistòriques, copiades de diversos museus i exposicions. Però no vaig arribar a fer cap nota d'algunes peces on es busca una unió entre l'aspecte femella i l'aspecte mascle, la unió dels contraris o dels diversos.
Hi vaig caure al Museu Nacional a Praga, on vaig fer dos esquemes de peces d'ivori (a la dreta) que em van sorprendre i després vaig veure que l'arqueòloga Marija Gimbutas al seu llibre "El lenguaje de la diosa" reproduïda objectes semblants, procedents de Vestonice (Moràvia) datats del 24.000 a C. (a l'esquerra). Una combinació dels atributs sexuals d'homes i dones.
Aquí sota,

Inkies davant les Arenes

(Cliqueu per veure el dibuix més gran)

Davant de les Arenes, al parc Joan Miró, hi ha un tros de gespa que cobreix el dipòsit de distribució d'aigües pluvials. Per sobre hi corren molts gossos. A una de les torres de ventilació hi ha aquest graffiti, que he fotografiat. A aquest sí que li ha sortit bé el dibuix.



dissabte, 14 d’octubre del 2017

Amb els Inky Fingers: el Teatre Lliure al Mercat de les Flors

(Cliqueu per veure el dibuix sencer)

Després de molt de temps d'absències, he tornat a anar a dibuixar amb els Inky fingers. Mentre dibuixàvem el Mercat de les Flors, algú comenta alguna cosa sobre l'arquitecte, si era bo o dolent. Opinions diverses. Ara ho he buscat a internet: el Palau de l'Agricultura de l'Exposició del 1929 va ser construït per Josep M.Ribas i Manuel M. Mayol. Llegeixo que es van inspirar en l'arquitectura barroca i van fer servir materials propis de l'arquitectura tradicional catalana, com la terracota, la teula, l'estucat blanc.

diumenge, 6 d’agost del 2017

LLOGUERS TURÍSTICS

Juliol 2017.
Una amiga marxa a viure a Madrid i vol llogar el seu piset. No en demana cap preu desorbitat. Rep contínuament trucades de gent interessada.
Per decidir qui se'l queda fa alguna recerca a internet i descobreix que com a mínim un parell d'individus que han vingut a visitar el pis i que l'hi volien llogar, treballen per Airb&b. És a dir que sense dir-li ni mu el pensaven rellogar.

dissabte, 5 d’agost del 2017

Turisme a Barcelona

Avui tornant d'un bany d'hora al matí a la Barceloneta, pensava en els problemes de neteja viària que hi ha en una ciutat com la nostra, amb un èxit turístic que fa tremolar.
A una de les entrades de la Boqueria he vist un cartell penjat d'un balcó particular, que he fotografiat. Un cartell lleig, en anglès, perquè el que l'ha penjat vol que se n'assabentin els turistes i se sentin mal acollits, amb un go home que fa pensar amb els yankees go home dels anys 80, i tampoc no és això. És l'estil dels que pinten busos o punxen rodes, que no és gens maco.
El problema és més complicat, mereix una reflexió a fons i s'hauria d'apuntar a altres bandes. Però jo no sé  a quines.
De totes maneres, la Barceloneta d'aquest any, tant a les 9h del matí com a les 9h del vespre no la reconec.

dimecres, 17 de maig del 2017

Adicció als mòbils

És un video de 2'8 minuts que es titula "Are you lost in the world like me?" sobre l'adicció als mòbils i pèrdua de sentits, de Steve Cutts. Jo no sóc tan pessimista...

dijous, 4 de maig del 2017

Més Macron

Fer amb l'aplicació gratuïta per mòbil Art Flow durant el debat cara a cara per a les eleccions presidencials del dimecres a la nit a la Televisió francesa. M'he sentit com es deuen sentir els humoristes gràfics quan hi ha nou primer ministre o un nou president, que es miren l'interfecte preguntant-se per les característiques del seu físic que el poden identificar. També vaig dibuixar la innomenable però no la poso per no fer-li propaganda.
Va ser un debat agre i avui a la mateixa televisió hi havia un programa titulat LES DEUX FRANCE, centrat en Europa (La France a favor i la France en contra).

Emmanuel Macron


Ahir vaig veure el debat a FR2 entre Marine Le Pen i Emmanuel Macron, dues hores llargues, temps per escoltar, dibuixar i preocupar-se. Esperem que no guanyi Le Pen.

dissabte, 22 d’abril del 2017

Retrats en família 4 i fi

Un altre adult. Està fet amb el dit sobre la pantalla del mòbil amb l'aplicació de dibuix gratuïta Art flow. Modèstia a part, s'assembla una mica.

dimecres, 19 d’abril del 2017

dimarts, 18 d’abril del 2017

Ce n'est pas facile

Això són autoretrats, amb mirall o fotos a mà. Ce n'est pas facile. En una altra vida m'agradaria ser caricaturista de carrer.

dijous, 13 d’abril del 2017

Et ça c'est aussi moi 4 i final

Torno a ser jo. Mostres de com una mateixa persona en un mateix moment i en una mateixa posició pot ser interpretada de moltes maneres diferents.

Ça c'est moi 3

Fet per en Joan Ramon Farré

Ça c'est moi 2

Aquesta també sóc jo, vista per una altra persona. Són només deu  minuts de dibuix

Ça c'est moi 1

Així m'han vist. La que em va retratar no estava prou contenta i deia "no em surts, no em surts..."