42 i fi.- El document del dilluns. Escola de Belles Arts 1939

Acabo aquesta sèrie de Documents del dilluns, que ha durat 42 setmanes, amb unes imatges que m'agraden especialment. Són dues invitacions personalitzades per a una festa de Cap d'Any: 31 de desembre de 1939, 11 de la nit, carrer Morabos, a l'extrem del Poble Sec. No sé qui vivia exactament en aquest carrer, però suposo que devia ser algun estudiant d'art. Són dibuixos a l'aquarel·la i tinta xinesa que recorden encara l'estètica de la dècada del 1930. Estan fets per estudiants de l'Escola de Belles Arts (EBA), que havien estat membres actius de la FNEC a l'època republicana.

A dins hi ha uns fulls amb el programa de la vetllada, picat en una màquina d'escriure desgavellada, per un mecanògraf insegur i sobre un paper que no podia ser més barat. Hi apareixen els noms de Montserrat Jou, Miquel Siguan, Josep Pedreira, Lluís Nonell, Teresa Font, Berta Font, Pilar Isún, Sixte Blasco, Dolors Viusà, Maria Molins, Manuel Oltra, Josefina Galí... Perdre la guerra no els havia tret les ganes de viure.
(Sang freda! a sota, la transcripció)

 

Els germans Pedreira han fet la transcripció del programa:

1.    A les onze en punt, obertura dels salons. Interpretació de l'himne  

       que s'escoltarà dempeus saludant oficialment

2.    Aplaudiments a l' himne

3.    Lectura de l’assaig "Notícies sobre la columna romànica

       de la plaça del Rei"

4.    La culpa la té l'obrer .- A càrrec de la distingida senyoreta

       Jou... Jou i Jou... Jou/Jou

5.    Lectura de la felicitació del vigilant

6.    Cantada de l'Himne per l’agrupació coral "Mamuts") (de què

       granujes)

7.    Primera passada de ponx-

8.    ..?)  per Miquel Ripoll i Gudayol

9.    Arribant a les immediacions de l’hora de les bruixes (aparteu les

       criatures) i d'acord amb la tradició tradicional, gran fartanera de

       raïms remullats amb  ponx

10.  Descans i conversa animada (S'obligarà als caballers a passar al

       fumadero). A falta de tabac es cremaran grans quantitats de palla)

11.  Projecció de diversos films educatius i primer film de dibuixos

       "EBA"

12.  Exauriment de l'existència de begudes, dedicat a les damiseles

14.  Disquisicions filosòfiques a càrrec del fotut filòsof en Miquel

       Siguan

15.  Curset d’història Sagrada a càrrec de Josuè Pedreira (Gran Premi

       de l'esmentada matèria als escolapis)

16.  16 jutges mengen fetge d'un penjat

17.  Lliçó pràctica de colls de piqué, presilles i generes de  punt a càrrec

       de Dolors Viusà (Diploma d'honor a l'Academia de tall i confecció

       sistema Martí)

18.  Humorada a càrrec de l' "EBA"

19.  Cantada flamenca per Sixte Blasco

20.  Exibició tanguera per la parella de ball Panadès -and- Berta

21.  Lectura de quartilles de l'ausente (Presenta 'sobre NOSOTROS LOS

       SACRIFICADOS' per M.T. Font  

22.  Lectura de l'assaig INFLUÈNCIA DEL PARAIGUA EN  EL VIURE

       DOMESTIC a càrrec l'ex artillero 2º  Lluís Nonell. Com a colofó i

       per acabar de demostrar aquesta influència, cantarà l'HIMNO DE

       LOS ARTILLEROS

23.  Concert de  flauta per l'eximi concertista Manuel Oltra

24.  Visita general als Museus i Exposició

25.  Recital d'Òpera per Peppino Pedreira i Teresina Font

26.  EVOLUCIÓ DEL CALÇAT DES DEL PARE ADAM FINS A LLUIS IV,

       per Maria Molins.

27.  QUIERE V. SER MUJER FATAL EN DIEZ DIAS? Per Pilar Isún

28.  INFLUENCIA DE LES TORRADORES... PER COURE CASTANYES?

       Per Josefina Galí

29.  Baile de Sociedaz

30.  Visita col·lectiva als calabossos de la Jefatura de Orden Pública

NOTES

a) Tots els artistes hauran d’executar forçosament el numero que se’ls hagi assignat. Els que no siguin artistes també

b) Queda terminantment prohibit recitar La Vaca Cega

c) ídem. ídem Joan de l'Ós

d) En Manuel Oltra serà prèviament escorcollat per impedir l'entrada de cap piano o estri similar.

e) Tot intent moralitzador serà immediatament reprimit i el provocador llançat per la roca Tarpeya enmig de la més gran gatzara. 

(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

Sorpreses pels carrers. Per a la Júlia Senra

A l'alçada del núm. 55 del carrer Viladomat, entre Tamarit i Manso, hi ha un cartell collat a la façana, arran de la vorera. Ja deu fer temps que hi és perquè s'està començant a despintar i una de les cantonades de baix s'ha rovellat i trencat. Diu: "Où est-ce qu'elle est ta révolution papa? OÙ tu m'emmenais quand j'avais cinq ans?" (On és la teva revolució, papa? ON tu em portaves quan jo tenia cinc anys".)

Deu ser és un cartell fet per un fill de pares de la generació del maig 68, per entendre'ns, que de petit, als anys 70, havia assistit  a manifestacions. Ara té quaranta i tant anys. 

És molt francès. En l'estil hispànic la traducció podria ser: "Cómo te enrollabas, tío" o "Se te n'anava l'olla".  

Tema relacionat, però en un altre pla. A una de les manifestacions a Barcelona al començament de la crisi, vaig veure una parella jove que portava el nen en un cotxet. Havien fet un cartell de cartró que deia:

-On eres, mamà, quan s'ho van carregar tot?
-Al carrer, amb tu.

Exposició "Els Primers pagesos" al Museu d'Història de Barcelona

L'exposició sobre "Els primers pagesos a Barcelona", és a dir, sobre el Neolític, al Museu d'Història de Barcelona, està molt bé.
Estem parlant d'uns 5.000 anys abans de Jesucrist. El que m'ha interessant especialment és veure que al Pla de Barcelona, i en concret a la ciutat de Barcelona  hi ha força restes de poblats i enterraments d'aquella època: a Sant Pau del Camp, al carrer de la Reina Amàlia 31, al carrer Muntaner 400 i pico... I a la Sagrera: hi ha un vídeo aeri, impressionant, sobre l'emplaçament d'un lloc d'enterrament col·lectiu que es troba al bell mig de les obres de l'AVE. Una estadística també sorprenent: han trobat dos esquelets aquí, deu allà... i a la Sagrera n'han trobat més de 200!

El que és l'exposició permanent o visita habitual -bàsicament el subsòl romà de la plaça del Rei- comença amb un video on s'explica la història de Barcelona a base de mapes, que resulta molt gràfica tot i la velocitat vertiginosa amb què passen imatges i explicacions. Es veuen els canvis que ha sofert la costa, a mesura que el mar s'ha anat enretirant, i les dimensions que en cada moment tenia la ciutat.

I ara un piropo per als turistes que envaeixen els nostres carrers -almenys per a alguns-. Eren molts els que visitaven amb calma i interès el museu. Resumint, que hi ha gent molt civilitzada. No ho hem d'oblidar.

41 i penúltim.- El document del dilluns. El 19 de juliol del 1936

Fa 80 anys.
Transcric les notes que el meu avi Petit va escriure en el dietari del seu negoci els tres dies de l'aixecament dels nacionals, el juliol del 1936.

Diumenge 19.7.1936: 
A la matinada s'han començat a sentir molts trets i les tropes s'han sublevat contra el govern. Durant tot el dia hi ha hagut lluites cruentes entre les tropes sublevades i els elements addictes al govern, que són Guardia Civil, policia i milícies armades, FAI, CNT, etc.
Amb Julieta hem estat al c Diputació tocant R Catalunya cap a les quatre quan ha tingut lloc la última lluita per apoderar-se de la central de telèfons que les tropes havien ocupat. Cap al tard la derrota de les tropes era ben clara. Es diu que són molt considerables les baixes per ambdues parts. Es tem que els elements que han guanyat facin de les seves aquesta nit.

Dilluns 20.7.1936: 
Continua la lluita en alguns quartels. A la resta d'Espanya també hi ha hagut sublevació. Sembla que a Madrid també perden els militars. Han començat a cremar iglesies i convents. Tota la circulació continua suspesa, inclús els F.C. des d'ahir. El Govern dóna una moratòria de dos dies per a totes les transaccions comercials i bancàries [assumpte que li devia interessar perquè tenia un negoci d'instal·lacions d'aire fred i calent i vivien al dia].

Dimarts 21.7.1936: 
Continua la crema d'iglesies i convents. Els elements que manen són FAI-CNT, UGT, etc. quedant virtualment anul·lada l'autoritat de la Generalitat i de l'Ajuntament. De la resta d'Espanya es diu que resisteixen al govern Saragossa i Vizcaya, Vascongadas, León, Valladolid, Burgos i bona part d'Andalusia. No se sap res concret de València. Palma de Mallorca també es diu que resisteix.
Avui han cremat el Seminari i Montesión [a 100 m. de casa seva]. Amb el pretext de que es necessiten pels hospitals, es van saquejant paulatinament les botigues de queviures per la gent armada. El govern allarga la moratòria fins al dia 26.

L'endemà hi ha la primera anotació que assenyala represa de la feina:

Dimecres 22.7.36:
Al matí anem amb Ricard a mirar de reparar l'averia de la màquina Capdevila.


(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

Nou desastre, a Niça. Dol

Teixit copte al MNAC

A la part d'art romànic del MNAC, a Montjuïc, aquest diumenge vaig descobrir aquesta imatge tan particular. Mai l'havia vista. És un tros de teixit copte del s VI-VII, d'Egipte. Procedeix del "llegat de Joan Estelrich" de l'any 2000. El rètol diu; "Paniske, versió femenina del déu Pan" (??). He trobat la referència d'un article sobre el tema, però no he pogut entrar a llegir-lo.

40.- El document del dilluns. Els banys de mar

Ja que som a ple estiu: banys de mar als anys vint, aviat farà 100 anys. Fixeu-vos amb les mames de l'esquerra que potser han vingut a vigilar les filles. A la foto de sota, de la mateixa època, el meu pare al centre i a la seva dreta i just darrere, les seves germanes, més grans.

I una foto més antiga, cap al 1908 a Montgat, amb vestits més... complets!

(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

Retrats de Juliol

39.- El document del dilluns. Carnavals

Carnaval. O molts tipus de Carnavals. A dalt, festa d'alto copete a l'Hotel Majestic a començament de la dècada del 1930. A sota  un camió-rua desfilant pels carrers de Barcelona aproximadament de la mateixa època.
A sota, entreteniment que ve de lluny: disfressar les criatures! El primer és el meu avi Petit, va de pastor, cap al 1877... I l'últim és un nen disfressat d'un ofici que ara no existeix, de camàlic, el que portava a mà paquets i maletes, que sempre duia una corda molt gruixuda.

(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)