dissabte, 24 de setembre del 2016

Documental: The Beatles. Eight days a week

És molt agradable d'escoltar i de veure el documental sobre els Beatles Eight days a week, i a més fa pensar:

La generació del baby boom de postguerra, arribada a l'adolescència, en moviment.
Una nova idea de llibertat.
La reacció de la dreta americana.
Les histèries femenines col·lectives.
Les declaracions de la dona americana negra que per primer cop es va sentir una noia com totes les altres.
Les classes socials: el Brian Epstein, el manager, que segons el Paul McCartney "sabia parlar molt bé" i els va fer anar al sastre.
La globalització avant la lettre.
Continuar fent música, créixer, evolucionar, el camí recorregut (per això he triat la foto d'aquí sota)

A més a més: a una de les ressenyes d'Edge of Eternity, tercera part de la novel.la The Century de Ken Follet, hi ha una llista dels temes històrics que hi apareixen (aproximadament anys 1950 -1980) i m'ha sobtat llegir, després de la crisis dels míssils a Cuba, i abans del Watergate,"the British Invasion". Una Invasió Britànica? Resulta que és una denominació encunyada  per parlar de la influència musical i de la contracultura britànica als Estats Units, als anys 60 (confirmat pel Wikipedia).

dimecres, 14 de setembre del 2016

Viena 19, final i descans.- La Venus de Willendorf i la "Fanny"


A la sala de les Venus paleolítiques només n'hi ha dues, la conegudíssima Venus de Willendorf, datada entre el 22.000 a 20.000 aC. i la menys coneguda Venus de Galgenberg (aquí sota), més antiga, de 30.000 anys aC. Mai no n'havia sentit a parlar, va ser descoberta el 1988 a Àustria, i per la posició de la figura que sembla que balli, la van anomenar Fanny, nom d'una ballarina austríaca. Es molt petita, de pedra verda i, en efecte, sembla que balli. Van trobar-la trencada però es veu que els trossos encaixen perfectament.



dilluns, 12 de setembre del 2016

Viena 18.- Les figures femenines prehistòriques


Continuem al Museu d'Història Natural de Viena. Aquí sobre una figura del primer Neolític europeu, mitjan 5è mileni, la lady of Pazardzhik, del que ara és Bulgària (la boca no m'ha quedat bé). Aquí sota dues fotos meves amb més figures femenines del mateix tipus.




I ara la quantitat. No és mateix trobar una figureta que sis mil. Justament l'arqueòloga lituano-americana Marija Gimbutas parlava de 6.000 estatuetes femenines recenssades en la part sud-oriental d'Europa, datades del primer Neolític Europeu, abans de l'arribada dels pobles indoeuropeus. La quantitat és significativa, vol dir que hi ha una idea, una creença... que es repeteix, es difon, s'expandeix... La foto d'aquí sota és d'una vitrina on es mostren trossos d'aquestes figures, per recordar-nos que n'hi ha moltes.
(Parèntesi: al Museu arqueològic de París, que és als afores, es pot visitar la Salle Piette, que és el gabinet o museu que tenia el senyor Piette de peces prehistòriques, bàsicament del sud de França. La quantitat aclapara, fa entendre que allò era una cultura estesa, que repetia uns símbols, unes idees.)

diumenge, 11 de setembre del 2016

Viena 17.- Prehistòria al Museu d'Història Natural. Ceràmica i símbols

Continuo al Museu d'Història Natural de Viena, a la secció de prehistòria. Començament del Neolític europeu, aproximadament 5.300 aC. Ja tenim cereals i farinetes, probablement llet i cervesa. Necessitem pots.
La ceràmica més antiga té incisions geomètriques, algunes de les quals també es troben a les figures femenines més antigues i a les peces d'os del Paleolític, és com si els atuells domèstics agafessin el relleu i passessin a ser portadors d'uns símbols, segurament importants i significatius, encara que no sapiguem què volien dir. Per exemple, els triangles i les ratlles de les tres peces de baix són formes que apareixen a les Venus del Paleolític, i les espirals de la ceràmica de dalt estan presents en les roques megalítiques escoceses.
Fa anys vaig escriure algunes notes sobre les teories de Marija Gimbutas i els símbols prehistòrics:
aquí, després d'una exposició sobre l'antiga Sumèria
aquí, des d'Escòcia,
aquí després d'una exposició sobre "Deesses" a Barcelona
i a moltes altres notes de les Venus prehistòriques.

Viena 16.- El Museu d'Història Natural. Hallstatt


Avui ,11 de setembre, aniré a la concentració. Posats a mirar enrere, avui a Barcelonetes tirem 3.200 anys enrere. O tot o res! (que no s'enfadi ningú)

El Museu d'Història Natural és de visita obligada. Només vaig "veure" una planta i m'hi hauria quedat tot el dia: minerals, meteorits d'una tona de pes, exposició de fotos dels planetes del sistema solar, reproducció a escala natural d'homínids, ancestres nostres...

El Museu inclou també la prehistòria, des de les troballes més antigues, de fa 30.000 anys, fins a les restes trobades a Hallstatt, que pertanyen a l'Edat del Bronze final i a l'Edat de Ferro (1.250-450 aC). Està molt ben explicat i és interessant saber que a Hallstatt hi havia una gran mina de sal (crec que ara encara s'explota, perquè al final de la mostra hi ha propaganda d'una companyia actual, que deu haver participat en el finançament de l'exposició).

És precisament gràcies a la sal que s'han conservat tantes restes d'aquesta cultura: les motxilles amb què es transportava la sal a l'esquena, que permeten ser buidades sense haver-les de descarregar, és a dir que s'inclinaven cap endavant i vessaven la sal per damunt del cap; les boines (sí, boines!) amb què es protegien el cap, els guants o protectors dels palmells de la mà, sabates, eines... Gràcies a la gran quantitat de restes d'ossos humans i als coneixements actuals, es pot saber quin tipus de feines manuals portava a terme cada grup humà, dividits per gèneres i per edats. La visita és com una classe de medicina paleontològica, amb radiografies que permeten saber a través de l'estat de les vèrtebres si es duien pesos al cap o a l'esquena; i també les marques que deixen els lligaments musculars als ossos que serveixen per saber si es feia força amb els braços...

Hi ha dos sales petites, amb il·luminació especial per centrar l'atenció del visitant: una és la de les Venus -preparo una nota a part-  i l'altra la de les peces d'or. Fan molt d'efecte. Els esbossos d'aquí dalt pertanyen a la "Sala de l'or".

divendres, 9 de setembre del 2016

Viena 15.- El Museu d'Història de l'Art


(Cliqueu per veure el dibuix sencer) 

Els dos grans museus vienesos de finals del segle XIX són el d'Història Natural i el d'Història de l'Art.
Em vaig atrevir a dibuixar unes nenes que juguen en el quadre "Jocs de nens" de Breughel. I semblava fàcil!

Molt recomanable la sala de Velázquez: la família reial espanyola enviava olis dels infantes i infantas a la cort de Viena, a veure si s'establien prometatges. Són criatures de cinc i sis anys! Aquí sota la infanta Margarita Teresa, filla de Felip IV i protagonista del quadre las Meninas, quan tenia cinc anys. Sembla que el quadre anava acompanyat d'una carta on s'elogiava el "comportament" de la nena.



dimecres, 7 de setembre del 2016

Viena 14.- La Postsparkasse

(Cliqueu per ampliar el dibuix)

Són de l'arquitecte modernista Otto Wagner dos pavellons -les sortides de metro a la Karlplatz- del 1898 (foto al final de la nota d'avui). Doncs bé, just sis anys després, el 1904, el mateix arquitecte construeix l'edifici de la Caixa d'estalvis postal (Postsparkasse), que va causar escàndol per la seva simplicitat.
L'anem a veure. La Postsparkasse té tota la façana recoberta de plaques de marbre i podríem dir que l'únic element de decoració són les cabotes dels claus clavats al mig de cada placa i que presumiblement les aguanten. Molt lineal, geomètric i funcional, sense floritures de guix ni colors. Sincer i lliure d'hipocresia, podríem dir. L'interior també està conservat i els llums i el mobiliari, si no són els originals, en són copies.
És notable la diferència entre els dos edificis, d'un mateix autor i amb tan poca diferència de temps.


dimarts, 6 de setembre del 2016

Viena 13.- Mussols


El nostre modernisme té molts dracs i rat-penats. Aquí, a la paret del Pavelló de la Secession, hi ha relleus amb mussols, que també són ocells de nit. Els meus m'han sortit amb ulls de gat.

dilluns, 5 de setembre del 2016

Viena 12.- El Pavelló de la Secession



A Viena hi ha molts exemples del moviment artístic modernista, que anomenen Secession. El Pavelló de la Secession, que va ser fet per exposar l'obra d'aquests artistes, té una cúpula feta amb fulles metàl·liques daurades molt original. Demà un detall de l'edifici.

diumenge, 4 de setembre del 2016

Viena 11.- Columnes a l'església dels Jesuïtes

(Cliqueu per ampliar el dibuix)

A dins l'església dels Jesuïtes, al centre antic, hi ha profusió de columnes estucades de tots els colors, rematades per capitells daurats. Semblen fetes de marbres exòtics. La sensació és magnífica, magnífica de magnificència.

divendres, 2 de setembre del 2016

Viena 10.- Un treballador


A davant de la casa on ens estem hi ha dos treballadors muntant un pàrking de bicicletes. Van amb mono o granota, de tela de mecànic, blau llampant. Moltes butxaques amb eines a dins. És una imatge que a casa nostra ara no es veu, a Barcelona els qui fan un treball manual pel carrer van amb texans i samarreta. Mentre esperem el tramvia, me'ls miro i trobo que aquesta roba de treball, a part de ser pràctica, és una mena de reafirmació professional, o de classe, com una declaració de principis.

Viena 9.- El Belvedere


El palau del Belvedere és d'una arquitectura elegantíssima. El meu tros de dibuix no li fa justícia. En realitat es tracta de dos palaus, el de dalt i el de baix, units per un jardí. A l'estany del jardí actualment hi ha una instal·lació d'Ai Weiwei, conegut artista i activista xinès. De lluny el que hi ha dins el llac semblen flors de lotus, de prop es veu que es tracta de salvavides i el primer que et ve al cap són els refugiats que intenten travessar el Mediterrani.


dijous, 1 de setembre del 2016

Viena 8.- Schönburg


(Cliqueu per ampliar el dibuix)

Els jardins, parc i boscos de Schönburg, que va ser la residència imperial d'estiu, són molt grans. Inclouen glorietes, zoològic, zona tirolesa, jardí japonès, orangerie i hivernacles diversos, com els d'aquí sobre, i fins una pont amb un obelisc egipci fals i unes ruïnes romanes també falses. Aquesta faramalla imperial té aspectes patètics.
Els parcs són plens de gent asseguda, passejant o fent marxa nòrdica.