dissabte, 24 de setembre de 2016

Documental: The Beatles. Eight days a week

És molt agradable d'escoltar i de veure el documental sobre els Beatles Eight days a week, i a més fa pensar:

La generació del baby boom de postguerra, arribada a l'adolescència, en moviment.
Una nova idea de llibertat.
La reacció de la dreta americana.
Les histèries femenines col·lectives.
Les declaracions de la dona americana negra que per primer cop es va sentir una noia com totes les altres.
Les classes socials: el Brian Epstein, el manager, que segons el Paul McCartney "sabia parlar molt bé" i els va fer anar al sastre.
La globalització avant la lettre.
Continuar fent música, créixer, evolucionar, el camí recorregut (per això he triat la foto d'aquí sota)

A més a més: a una de les ressenyes d'Edge of Eternity, tercera part de la novel.la The Century de Ken Follet, hi ha una llista dels temes històrics que hi apareixen (aproximadament anys 1950 -1980) i m'ha sobtat llegir, després de la crisis dels míssils a Cuba, i abans del Watergate,"the British Invasion". Una Invasió Britànica? Resulta que és una denominació encunyada  per parlar de la influència musical i de la contracultura britànica als Estats Units, als anys 60 (confirmat pel Wikipedia).

Cap comentari: