dilluns, 27 d’agost del 2007

Les Cévennes protestants

(Continuació de Les Cévennes, Stevenson i Modestine)
Vaig tenir notícia per primer cop de l'existència de les muntanyes de les Cévennes
veient una pel.lícula francesa dels anys setanta: Les camisards. Relatava la lluita durant els primers anys del segle XVIII entre els protestants locals i els dragons del rei.
A França les lluites de religió van ser sagnants. Ho vam mencionar aquí.
Al segle XVI les tensions entre catòlics i reformats va ser brutals, amb alguns moments que han fet història, han fet literatura i fins i tot cinema, com la nit de St Barthélémy (1572). Victor Hugo va escriure La reine Margot sobre el matrimoni de conveniència entre la germana del rei Marguerite de Valois i Enric de Navarra, el de "París bé val una missa".
L'Edicte de Nantes, signat el 1598 per Enric de Navarra, ara Enric IV de França, suposa una treva en aquests enfrontaments. Es van discutir amb bel.ligerància els articles un a un i finalment es va acordar llibertat de culte a la majoria de llocs on el protestantisme estava fortament instal.lat, tot i que a certes ciutats, com París, Rouen o Dijon, va continuar prohibit, però en altres bandes va ser a la inversa: a La Rochelle, Montauban o Montpellier els catòlics no podien anar a l'església perquè o bé estava destruïda o es trobaven la porta barrada per un piquet de protestants.
Seixanta anys després Lluís XIV impulsa a tot el territori una política de conversió al catolicisme. Un dels trucos eren les "dragonnades" consistents a obligar a les famílies protestants a hostatjar un "dragó", membre d'un cos militar. La família ha de pagar la despesa del "dragó" i suportar-ne la pressió. Hi ha conversions en massa i Lluís XIV el 1685 revoca l'Edicte de Nantes. La revocació comporta l'exili de molts reformats i la resistència d'altres.
Un dels llocs famós per la seva resistència va ser justament aquesta zona de les Cévennes, on van anar a refugiar-se predicadors protestants i s'hi celebraven assemblees de creients. La repressió, que volia dir presó, galeres o deportacions a la llunyana Amèrica, es va acarnissar sobre les Cévennes.
Els que van participar en la lluita contra els dragons del Rei van ser anomenats Camisards i la guerra oberta entre uns i altres que va tenir lloc aproximadament entre el 1702 i el 1715 s'anomena la guerra dels Camisards.
La guerra dels Camisards va ser una guerra amb profetes i homilíes inflamades, assassinats i represàlies, aplecs i prèdiques al mig del camp, camisards vivint amagats en coves, emboscades, repressió, sang i fetge.
Van passar els anys.
L'Stevenson sembla que en el seu periple amb Modestine va trobar que la convivència entre catòlics i protestants era pacífica, però va deixar anotat que vivien completament separarts.
Avui, les Cévennes són encara, com altres llocs del centre-sud de França, enclaus protestants. A una de les notes de les Barcelonetes sobre l'informe Stassi a propòsit de la llei del vel a l'escola, citàvem una anècdota moderna referida al protestantisme de la zona:
M'explicava una funcionària francesa ja retirada, la senyora Maguy Aucher, que cap al 1960 havia estat nomenada directora d'un centre sanitari en un poble a la regió de les Cévennes, i que a la seva arribada els notables del lloc l'havien convocada i li havien preguntat de quina religió era. Els havia replicat, en to tallant, que creia que no havia de contestar la pregunta perquè "som en una República". Encara ara estava orgullosa d'haver defensat la laïcitat quaranta anys enrera. Incomprensible a altres latituds.
Ens allotgem a Anduze, una de les localitats més importants de la regió, en una casa particular. La mestressa ens diu que ella és catòlica i que treballa de secretària en una escola protestant. "Ara ja no hi ha barreres" ens diu.
A la plaça del poble hi ha un edifici de pedra clara, d'una absoluta austeritat. És, diuen, el major temple de l'Església reformada de França.
(Podeu clicar per ampliar el dibuix. Hi guanya)

dimecres, 15 d’agost del 2007

Les Cévennes, Stevenson i Modestine

(Continuació de El turisme de riu)
L'any 1879 l'escriptor Robert Louis Stevenson va fer un viatge històric en burro, de 12 dies de durada, per les Cévennes. El burret es deia Modestine i el viatge va acabar retratat en un text que va ser una de les seves primeres publicacions: Travels with a donkey in the Cevennes.
Ara les oficines de turisme de les Cévennes editen aquest logo rememorant el periple d'Stevenson.
Stevenson era escocès i protestant, i en el seu text fa referència a l'arrelament del l'església reformada en aquesta regió francesa. Serà el tema del proper post: Les Cévennes protestants.
( Aquí el retrat de R.L.Stevenson de la galeria de retrats d'Edinburgh aparegut a les Barcelonetes)

dimarts, 7 d’agost del 2007

El turisme de riu

(Continuació de Les co
Florac és a la Lozère, a la regió del Languedoc Roussillon.
Això ja no és una ciutat, sinó un poble gran, situat a l'extrem nord de les Cévennes.
Allà al costat, el riu Tarnon té uns gorgs on es banya una quanta gent.
El turisme de riu és familiar i domèstic.
(Continua a Les Cévennes, Stevenson i Modestine)
ves-santuari femenines)

Descans

Fins d'aquí una setmana. Me'n vaig a Berlín.

dilluns, 6 d’agost del 2007

Coves-santuari femenines

(Continuació de La druidessa Severa Tertionicna)

Les Gorges du Tarn serien un paratge misteriós, si no fos que està ple de turistes que circulen amunt i avall. De totes maneres si ens agafa una tempesta allà al mig amb llamps i trons, desapareixen els estiuejants i reapareix el misteri (i el perill) primigeni.

Sortint per una de les carreteretes que duen a l'altra banda del riu Tarn, hi ha un poblet, St Chély-du-Tarn, que té una d'aquestes coves-santuaris, normalment dedicades a una santa o a una mare de Déu.
Aquesta gruta té a dins una església romànica diminuta amb una imatge moderna d'una mare de Déu que es diu Notre Dame du Cénaret o de la Cénarette.

Els estudiosos dels fets religiosos donen a aquests indrets una sèrie de significats i relacions: la cova, el sexe femení i la matriu, els antics cultes a la fertilitat i a la terra, les deesses preindoeuropees, les precristianes, les santes i les Mares de Déu cristianes...
El tinglado muntat entorn de Lourdes comença justament en una cova i el mot Lur en basc significa terra.

Un dia tornarem a parlar a les Barcelonetes del que va començar amb un comentari entorn de l'arqueòloga prehistoriadora Marija Gimbutas.

(Continua a El turisme de riu)

diumenge, 5 d’agost del 2007

La druidessa Severa Tertionicna

(Continuació de Estàtues-menhirs a Rodez)
Continuem Cap al midi. Millau és una d'aquestes ciutats mitjanes tan agradables. A la sortida de la ciutat val la pena veure des d'un mirador preparat a l'efecte el viaducte de Millau, una obra d'enginyeria que fa impressió.
A l'altra banda del pont comença el Larzac, una meseta gran i seca amb pobles sortits com d'una altra època i vestigis dels Templers.
Com que a Issoire i a Rodez ens hem parat davant elements una mica esotèrics, aquí vull assenyalar la troballa arqueològica de l'Hospitalet-du-Larzac: es tracta d'unes làmines de plom amb escriptura de l'època dels gals (escriptura gal.la?), datades del segle Ier d.C i trobades al costat de modestes ofrenes funeràries. Es el text més llarg trobat en aquest tipus d'escriptura. La transcripció i traducció indica ques es tracta d'una carta dirigida a la druidessa-bruixa o druidessa-maga Severa Tertionicna, per demanar-li que modifiqui maleficis llençats contra la fertilitat d'algunes dones del veïnatge...

divendres, 3 d’agost del 2007

Rodez. Les estàtues menhirs

(Continuació de Símbols francmaçons a Issoire)
Continuem al Massís Central. Rodez, capital de l'Aveyron, on per cert fa poc han detingut membres de ETA, és una ciutat molt bonica.
Al Museu Fenaille hi ha una planta dedicada a unes estàtues menhirs trobades a la zona, d'un tipus que no havia vist mai. Representen 17 figures humanes, tant masculines com femenines, aproximadament de 1'20m. d'alçada. Estan datades entre el 3.300 i el 2.200 a.C. Al museu hi ha un mapa europeu de les zones on s'han trobat estàtues-menhirs semblants: Còrsega, Sardenya, Ligúria, Portugal, Bretanya, Crimea...
La més coneguda és una figura femenina en força bon estat de conservació (d'altres estan molt desgastades) anomenada la Dame de St.Sernin, pel lloc on es va trobar.
El nom d'estàtues-menhirs és degut a l'aspecte de pedres palplantades a la terra, i també a l'època en què estan datades, on hi ha a Europa una cultura que s'expressa amb grans pedres. A les Barcelonetes hi ha uns quants posts que parlen dels megàlits a Escòcia, Megàlits a l'Argyl.Achnabrech; de la seva relació amb els de l'Empordà,
Kilmartin. Templewood, i el Cementiri dels Moros; i un altre fet a la sortida del Museu Escocès d'Edimburgh, De les idees que sorgeixen mirant pedres antigues
Aquí sota una foto d'un grup d'estàtues-menhirs de la zona de Lunigiana (prop de la Spezia, Ligúria), datades del final del neolític, començament de l'edat del ferro.

dimecres, 1 d’agost del 2007

Issoire, símbols francmaçons

(Continuació de Els volcans de l'Auvergne)
Tot el Massif Central és ple d'esglésies d'un romànic molt característic. Aquí sobre, una de les més impressionants, l'església de St.Austremoine a Issoire, amb rajoles formant dibuixos geomètrics.
A dins l'església la sensació és curiosa perquè columnes i capitells estan pintats, i alguns capitells, francament molt pintats.
La pintura a les columnes ja són figues d'un altre paner. El fons és vermellós, un vermell fosc que deu haver estat molt viu. Hi ha un grup important de columnes decorades amb un símbol geomètric repetit al voltant i de dalt a baix de les columnes. Una senyora que fa funcions de sagristana (potser ho és) diu que un visitant que hi entén més que ella (fa cara de gata maula) li ha dit que són símbols maçònics. Jo hi entenc menys que la sagristana, però és la primera idea que m'ha vingut al cap. De totes maneres, buscant per la xarxa només he trobat una referència: diu que la policromia de capitells i columnes va ser restaurada al segle XIX, s'estenen una mica amb imatges sagrades d'alguns capitells, però ni mu d'aquests triangles i compassos. Fins i tot cap de les fotos que es troben per la xarxa reprodueix les columnes que tenen aquests símbols.
M'ha fet pensar en el nimbe misteriós que envolta la maçoneria. Vaig haver d'anar a fer una consulta a la Biblioteca Arús, al cap davall del Passeig de St. Joan, i només l'escala i l'entrada ja fan somiar.
(Continua a Les estàtues menhirs de Rodez)