Esbossos a l'exposició de Lita Cabellut

Esbossos meus a l'exposició de la Lita Cabellut. No volia sortir amb les mans buides.

Aneu-hi. Exposició de Lita Cabellut

Fins al 27 de maig a l'Espai Volart de la Fundació Vilacasas (carrer Ausiàs Marc núm. 22, Barcelona) hi ha una Retrospectiva de la pintora Lita Cabellut. 
He sortit de l'exposició molt impressionada. No són quadres que voldries veure tota l'estona o dels que et posaries posters a casa, però són dels que no deixen indiferent. Hi ha molta humanitat.

Alguns dels quadres que més m'han impactat:
Els de la sèrie Disturbances, que mostren personatges vestits i despullats, amb màscara i sense màscara i que resulten inquietants.
Una Dulcinea, i sobretot un Quixot i un Sancho Panza.
La sèrie de personatges sortits de pintures holandeses antigues, amb aquells vestits i gorros com cuirasses.
Uns quants quadres de Camarón de la Isla.
I sobretot els quadres sobre Frida Khalo, la pintora mexicana que tant va patir fisícament per una malaltia que li paralitzava el cos.
Segueixen algunes imatges en el mateix ordre que les he citades:

 

Alguns enllaços d'entrevistes amb l'artista: aquí, aquí i aquí, molt interessants perquè ens acosten a la seva biografia i personalitat.

MNAC

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya fa poc han arreglat la disposició de les col·leccions del Renaixement i del Barroc. Han triat de posar-les per temes (retrats, sacrifici -martiris-, el cel i la terra, misticisme, natures mortes...) perquè diuen que no tenen obres representatives de totes les tendències per presentar-les cronològicament. Hi ha algunes obres que em van agradar molt.

Com que l'entrada és per la col·lecció gòtica, vaig aturar-me davant unes pintures aproximadament del 1295, que he intentat reproduir lliurement aquí. Són ploraneres (dones, i en un altre lloc, els homes) plorant, estirant-se el cabell i esgarrapant-se la cara. La composició és molt bonica perquè el joc de línies horitzontals i verticals és molt original i alternen els vestits marrons amb els de color. El rètol del costat diu:

Tomba de Sancho Sánchez Carrillo, Ermita de San Andrés de Mahamud (Burgos) (original aquí)

També em vaig entretenir amb l'entrellaçat abstracte pintat a una biga del Palau del marquès de Llió de Barcelona, perquè em va fer pensar en els entrellaçats més o menys vegetals de la tradició celta.

48HOPENHOUSE ESTUDI ARRANZ BRAVO

Cliqueu per ampliar el dibuix

 

En aquest blog potser hauria d'estar parlant de política, però ja ho fan els mitjans i molta altra gent més autoritzada. Aprofito aquests dies Barcelonetes i el Facebook per parlar d'altres coses que no tenen res a veure amb el que ens ocupa principalment. Per airejar-me.
A Vallvidrera el pintor Arranz Bravo hi té casa seva i el taller, en un terreny que fa molt de pendent. El lloc on treballa és un espai de planta quadrada, amb un cúpula més o menys trapezoïdal, o millor, en forma de piràmide truncada, amb una claraboia a dalt de tot. És una perícia arquitectònica.
Acabo amb un quadre que vaig fotografiar al seu magatzem, que em va agradar molt.

Cliqueu per ampliar el dibuix

Exposició "Júlia, el desig"

(La Sargantaine, Ramon Casas)

Fins al 20 de juliol, al Cercle del Liceu hi ha una exposició (guiada, s'ha de concertar hora)(cara, 14'50€) de pintura de Ramon Casas, centrada en els quadres que va pintar de la seva model, amant, i finalment esposa, Júlia Peraire, bonics i interessants. A més és una ocasió per veure el Cercle del Liceu, un lloc tan privat i tan de rics que si no és per una ocasió excepcional no s'hi pot entrar. A mi m'ha agradat anar-hi.

Per comprar entrades, aquí http://www.circulodelliceo.es/ca

A més de l'exposició, es visita "la peixera", la sala amb finestrals que donen sobre la rambla, i que va ser decorada el 1905 amb dos grans murals del pintor i escenògraf Oleguer Junyent. Interessants: en un hi ha uns arbres, en l'altre figueres de moro, estilitzats, molt moderns, dos paisatges de vegetació mediterrània, i al fons un cel difuminat... Costa de veure, però al fons, abans del cel difuminat, hi ha el Pla de Barcelona, la ciutat, el Poble Nou, el port i moltes xemeneies fumejant. És una reivindicació dels orígens, una declaració de principis: "Som molt rics, no perquè siguem aristòcrates, sinó perquè som fabricants".

També es por entrar a la sala anomenada "la rotonda", que era el lloc on es retiraven els homes per fumar i on no va poder entrar cap dona fins no fa gaires anys. Els quadres que Ramon Casas va fer expressament per a aquest lloc són magnífics,

A la sortida, en un racó, una placa dels "Caídos por Dios y por España", amb tretze noms de membres del Cercle, suposo que assassinats durant la Guerra civil. És un espai privat.

11.- El document del dilluns. El japonisme

Avui moltes imatges i poca lletra.
Aquestes postals, junt amb moltíssimes més que a la meva àvia Júlia Monserrat ja no li cabien als àlbums, eren dins la capsa d'aquí sota. I hi havia altres postals amb motius japonesos, però he triat aquestes perquè m'han semblat les més maques. Estan datades del 1904.

Són manifestacions tardanes del que es va anomenar japonisme. Cap al 1870 arriben a Europa, sobretot a París, estampes i objectes decoratius procedents del Japó que causen gran impressió i influeixen en l'obra d'alguns pintors. Hi ha un llibre d'Edmund de Waal -mig document, mig novel·la- molt recomanable, La llebre amb ulls d'ambre, que em va fer descobrir el tema.

A sota, algunes imatges que demostren la introducció de motius japonesos a la pintura:

La dama dels ventalls (1873) per Édouard Manet:

Retrat d'Émile Zola (1868) per Édouard Manet:

Retrat del pare Tanguy (1887) per Van Gogh:

Madame Matisse amb kimono (1905) per André Dérain:

I un cartell de 1892 per Henri de Toulouse Lautrec que és una mostra de l'ús dels colors plans, influència de l'art japonès:

(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

5.- El document del dilluns. Postals

Al primer document vaig parlar d'un àlbum de postals de la meva àvia. Avui en mostro una pàgina sencera.
Aquestes són del 1902, una sèrie de reproduccions de Ramon Casas.

N'hi ha més de modernistes, molt boniques, d'altres són "vistes" en blanc i negre de monuments o paisatges; hi ha sèries que són de costums: dones fent la bugada al riu, homes treballant manualment en diversos oficis; hi ha una sèrie de papes de Roma, una altra de diaris espanyols; n'hi ha de còmiques -nens que fan de jutges- i també de gatets; algunes són lleugerament picants -senyores guapes amb amples escots. Penjo una pàgina amb una sèrie de la saga germànica, amb Tannhauser, Siegfried i companyia:

Les postals estan escrites per la banda de la foto, i al revers hi figura només l'adreça del destinatari i el segell. Per tant, escriuen a les vores, respectant el dibuix. Però no sempre. Aquí sota en teniu una on no es segueix aquesta norma i que afegeix un vel de misteri:

I aquí una altra que fa servir el sistema de l'escriptura creuada. En aquest cas, a més de l'escriptura horitzontal i la vertical, hi ha una tercera direcció, en diagonal:

Es diuen coses intranscendents: "estic bé", "vosaltres com esteu?", "doneu notícies!", es feliciten, es diuen que han arribat sense novetat, hola i cucú. També hi ha els festejos i el desig de complaure el destinatari amb imatges boniques perquè completi aviat la sèrie. En una postal el meu avi li diu a la meva àvia: "avui és la tercera postal que li envio" (al començament es tractaven de vostè). He pensat en whatsapps lliurats un a un a domicili per carters atrafegats.

Les postals creen un nou fenomen: la recerca de corresponsals desconeguts que des de destinacions llunyanes t'enviïn postals. He trobat postals on algú diu que li han donat l'adreça de la meva àvia per poder intercanviar postals, d'altres que s'excusen per no poder correspondre (l'excusa més freqüent era dir que ja es tenia un corresponsal en aquella ciutat), i agraïments pel fet d'haver enviat una postal bonica per refusar la corresponsalia. El que m'ha impressionat en aquest àlbum és un fons de cosmopolitisme. Hi ha postals enviades des d'Atenes, San Juan de Puerto Rico, Londres, Buenos Aires, Tànger, Bucarest, París, Constantinoble, Palerm... En aquestes corresponsalies la llengua franca, mai millor dit, és el francès.

Una última reflexió. Encara que es tractava d'un intercanvi entre gent que fruïa d'una posició econòmica còmoda, hi ha un aspecte molt democràtic en les postals amb "vistes", que són la majoria. De quin altre mitjà es disposava a l'època per fer-se una idea de l'aspecte que tenien Àvila o Sant Sebastià, si no era a través de les postals?

(Aquí trobareu els altres  Documents del dilluns)

(Aquí podeu trobar els documents dels Temps de correspondència.)

Dibuixos de l'Opisso a l'Hotel Astoria

Arran de la Nit dels Museus, un descobriment: a l'Hotel Astoria (C.París 203) tenen una col·lecció de més de 200 dibuixos i aquarel·les de l'Opisso, exposades permanentment al hall, bar i restaurant. L'hotel pertany a l'hoteler i col·leccionista d'art J.Clos. El director, la nit de dissabte, acollia personalment els visitants,  i també ens va informar que tenen un menú al migdia de 14€. És un lloc per treure-hi el nas, prendre's un cafè a la barra i admirar els dibuixos. Aquí sobre un jove Picasso, desbordant de seguretat. Aquí sota dos dibuixos més (les meves fotos no són bones, ho sento):

I encara una altra foto: la baixada als lavabos, amb joc de miralls, és molt art déco:

Jaume Mercader

El  joier i pintor noucentista Jaume Mercader Queralt, de Valls, té olis magnífics del que s'anomena els Boscos de Valls i ha pintat com ningú el paisatge de conreus de secà. Aquí sota, vista de l'Alt Camp de Tarragona des del Coll de Lilla

A Valls, al carrer Major hi ha una botiga que va ser de la seva família i que encara conserva a l'exterior la ceràmica pintada per Jaume Mercader, amb el reclam del negoci.

Dibuixar

(Una companya de dibuix esbossada per mi: el lema era: "no has de fer més que començar una ratlla i... continuar-la")

Els Inky Fingers són un d'aquests grups que es poden crear i viure gràcies a internet, i que serveixen perquè gent que abans no es coneixia facin coses junts. En aquest cas es tracta de dibuixar per la ciutat. Cada divendres a la tarda de 6.50h a 8.30 es troben en un lloc diferent per dibuixar, en acabar es mostren els quaderns uns als altres i fan una foto de l'estesa de dibuixos. No pot ser més senzill, ni més gratificant. Al Facebook ho podeu veure.

També es troben els tercers dissabtes de mes al matí, per anar a dibuixar pel carrer, els Urbansketchers. Vegeu igualment la web.

I encara hi ha un altre grup que es troba el primer dijous de cada mes, a la tarda, en un bar que sovint és el de la Biblioteca Jaume Fuster, per fer-se retrats els uns als altres. No tinc cap enllaç.

Visita a la Torre de les Aigües del Poblenou

 

(imatge del punt de llibre en venda a la Torre de les Aigües)

Aquí trobareu la web de la Torre de les Aigües de Can Girona - Macosa, al Poblenou, amb horaris de visites. Ha estat restaurada i condicionada per rebre visites. L'arquitectura interior és impressionant, la vista panoràmica des de dalt, meravellosa i les explicacions, interessants i intel·ligents.
Visites els caps de setmana, 5€, i això sí, tres-cents esglaons a pujar. Qui organitza les visites són els membres de l'Arxiu Històric del Poblenou.

Entre altres coses hi ha una exposició de reproduccions de quadres on apareix la torre. Aquí sota un oli del pintor del Poblenou Ramon Calsina.

La Granja de San Ildefonso (Segovia). Més sobre la Fàbrica de Cristales

Una de les sales de la Fábrica de Cristales exposa multitud de botelles i garrafes comunes. Algunes de les visions són un homenatge al pintor Morandi. Mireu les imatges del seus olis.

Exposició al Museu Picasso fins l'1 de setembre: Autoretrats de Picaso

 

S'acaba l'1 de setembre. Si podeu, no us perdeu l'exposició dels Autoretrats del Museu Picasso. Atenció: no cal fer la cua al Museu, s'hi entra per la porta de les exposicions temporals on no n'hi ha, de cua.

NÀPOLS 19 i fi. La pinacoteca de Capodimonte

Acabo les notes sobre Nàpols amb dos quadres de pintors manieristes del Museu de Capodimonte (situat en una muntanyeta -Capodimonte- d'on hi ha una vista esplèndida sobre la ciutat i la badia). El mot manierista sempre m'havia sonat negativament, com si fos sinònim de amanerat, però una meva amiga, amant de l'art, em va il.lustrar al respecte. Vegeu aquí:  manierista.

El primer és un retrat de dona, "Cortesana", de Il Parmigianino.
I el segon és de Girolamo Mirola, "La intervenció de les sabines en la batalla entre els romans i els sabins".

Dues coses sobre aquest últim quadre.
La primera és que estic segura que Picasso s'hi va inspirar per fer el Guernika; mireu la dona que hi ha al centre amb la criatura en braços i el braç estirat (també podeu veure aquí, al final de l'article, un rapte de les sabines de Picasso).
La segona és un comentari sobre la temàtica: els romans van raptar les dones dels sabins, perquè ells no en tenien o no en tenien prous. Sembla que Ròmul, rei dels romans, va dir als seus homes que encara que fossin raptades les havien de tractar bé. I si continuem amb la llegenda, es veu que les van tractar bé i elles eren mestresses de casa seva i no havien de sortir a feinejar a fora. Quan van venir els sabins a guerrejar contra els romans per recuperar les dones, elles ja havien tingut criatures amb els romans i van sortir amb la canalleta a coll a interposar-se entre uns i altres, en nom de la vida i la pau: "Si guanyen uns perdrem fills i marits, si guanyen els altres perdrem pares i germans".
És una història pro-romana i a la seva manera feminista i pacifista avant la lettre.

NÀPOLS 17. Exposició al Banco San Paolo. Dones masculines a la ceràmica grega

Passant per la Via Toledo trobem la central del Banco San Paolo, instal.lat al Palazzo Zevallos. Hi ha una exposició d'un únic quadre, un del Caravaggio. Entrem, i pugem cap amunt, perquè la sala d'exposicions és dalt de tot d'una escala monumental.

El Caravaggio és el martiri de Santa Úrsula. Molt maco, molt efectista. Ara això es fa: s'exposa un únic quadre i al voltant es donen explicacions, història, comparacions. Es focalitza. Em sembla bé.

Al costat, hi ha una sala amb una exposició de ceràmica grega (Col·lecció de Intesa Sanpaolo) que es diu: Le ore della donna. Doncs a mirar ceràmica grega amb representacions femenines.
Hi ha una ceràmica amb una dona pintora. Interessant.
Més endavant una ceràmica amb dones que s'estan rentant. Un rètol explica que és l'única situació en què a la ceràmica grega es representen dones comunes, no deesses, despullades. A la ceràmica en qüestió les dones pintades estan molt masculinitzades, com podeu observar en la foto d'aquí sota. Un altre rètol explica que el cos despullat sempre era associat als herois i que si les dones es rentaven i tenien el cos despullat havien de ser cossos musculosos... no queda gens clar que aquests cossos femenins-masculins segueixin cap lògica.

I després hi ha algunes ceràmiques amb unes deesses o personatges angèlics femenins, però que tenen penis, que ens deixen de pedra. L'explicació dels rètols corresponents també és molt confusa. No m'agrada gens, em sembla com una traïció a la tradició de les antigues deesses, a l'antic culte a la feminitat i al cos de la dona. :-( Aquests grecs eren tremendos amb el seu amor a la masculinitat.
(Al museu arqueològic hi havia un aprell de frescos romans amb dones amb pit i penis i estaven retolats com a Hermafrodites).


Aquí sota dues fotos d'aquestes ceràmiques:

Egipte 22. Luxor. Dibuixos i símbols

(Dibuixos E. Petit)

A temples i tombes hi ha tantes sanefes i dibuixos de colors vius, estilitzats, simbòlics... que et passaries hores admirant-los i intentant entendre què volen dir.

Primera imatge: un mico assegut, tan estilitzat que la cua fa de pota de la cadira.
(El mico,ens diu la Laila, la nostra guia, és el primer animal que s'alça i xiscla quan s'aixeca el sol i es fa de dia.)
Segona imatge: l'abella, símbol el Baix Egiopte.
Tercera imatge: la cobra, símbol de l'Alt Egipte.
Quarta imatge: l'escarabat piloter, símbol de la sortida del sol, empeny el sol.
Cinquena imatge: una serp, símbol de... tantes coses! hi ha tantes serps a tantes mitologies! tantes interpretacions! en general associades al món de la terra, al món femení.

La sanefa intenta reproduir-ne una que era present a la tomba de no sé quin Ramsès.

L'art déco va beure de les estilitzacions de l'art egipci.