divendres, 24 d’octubre del 2014

El poder econòmic assalta el Cel: el TTIP

M'han enviat aquest video de la revista Cafè amb llet. L'he trobat molt interessant perquè dóna dades sobre les maniobres del poder econòmic a fi que el poder polític no tingui cap força. Si us sembla interessant, difoneu-lo

diumenge, 12 d’octubre del 2014

L'Empordà cantat als E.U.A

 
Rebo aquest video de youtube on hi ha una coral del Knox College cantant L'Empordà, una petita meravella. 

Busco a Google què és el Knox College i on és, i em trobo que és a Illinois i que va ser fundat el 1837 amb idees lliberals i d'obertura social. M'imagino, sobretot pel nom, que va ser fundat per un escocès.

Els anys que vaig anar sovint a Edinburg perquè hi tenia la família, vaig fer un dibuix d'una estàtua de John Knox (a dins de l'església de St Gilles a Edinburg), que va ser qui va promulgar les idees calvinistes a Escòcia i fundar l'actual església presbiteriana escocesa, històricament enfrontada a l'església anglicana. L'església escocesa és molt més "protestant", més puritana -tremendament puritana-, amb idees d'igualtat, socialment més "productiva".

Aquells anys també vaig llegir un llibre, The Scottish Enlightenment -un dels primers llibres que em vaig atrevir a llegir en anglès- que fa referència al període la la Il·lustració escocesa (al segle XVIII). El vaig trobar interessantíssim: moltes de les universitats americanes van ser fundades per emigrats escocesos. I ara resulta que hi canten l'Empordà!


divendres, 10 d’octubre del 2014

L'Escola de Circ Rivel a Trinitat Nova


Amb Inky fingers, dibuixant a l'Escola de Circ Rivel. Tenen la carpa muntada a Trinitat Nova, al carrer Portlligat. Darrere, directament, la muntanya. Al costat, unes torres elèctriques que fan fredat. A sota l'Ateneu Popular de Nou Barris. Al voltant, uns coberts i gent relacionada amb aquesta escola, asseguda tranquil·lament. A dins, uns nens que reben classe de circ i més tard gent jove que fa exercicis als trapezis i que és ajudada i corregida en les seves acrobàcies.
Vegeu aquí sota la carpa de l'Escola just abans que es posés a ploure fort.


Sorpreses anant pel carrer

A la Rambla de Catalunya, un llençol a un primer pis. M'agrada, miro bé la signatura del dibuix i busco el nom a internet : Carme Solé Vendrell, il·lustradora. És probable que en aquell primer pis hi hagués una exposició de l'artista. Sigui com sigui, descobrir coses pel carrer és un regal.
Aquí sota una il·lustració seva:

diumenge, 5 d’octubre del 2014

Pels voltants de Tarragona

(Cliqueu per veure la foto sencera)

La foto d'aquí dalt mostra la visió que tenim tothora mentre preparem una sortida "romana" pels voltants de Tarragona. Entrem també a Constantí, on hi ha la vil·la romana de Centcelles, i descobrim el barri de "Las 600 viviendas", nom popular del barri de Centcelles: 600 pisos construïts el 1974 per als obrers que venien a treballar a la petroquimica tarragonina. 600 pisos nous en un poble que  tenia 3.000 habitants! Rebuscant a internet, veig que al terme municipal de Constantí, per acabar-ho d'arreglar, hi ha instal·lada la planta incineradora de Tarragona. 
El nou barri es va concebre, a l'estil de les vivendes del Baró de Viver de l'arquitecte Donato, amb espais oberts a l'interior perquè en gaudissin els habitants. Un noi que hi viu ens explica que ara aquestes places estan buides perquè les mares no hi deixen baixar els nens... pels ionkis...
Em ve al cap:

Cançó de Els Pets (1991),
Tarragona m'esborrona, Constantí em fa patir!



Anava cap a casa després d'haver pencat.
Hi havia un cotxe a les fosques, hi havia un cotxe aparcat.
Si no fos perquè cada dia me'l trobo sempre allà,
diria que és una parella fotent-se el bacallà.
Però no ho és (no ho és!),
no ho és (no ho és!),
però ningú no em vol fer cas
quan els dic que la gent que hi ha allí seient
són ionquis que s'estan xutant.

Tarragona m'esborrona, Constantí em fa patir!

Sortia de la feina i volia fer un cigaló.
Vaig trobar la meva penya, em vaig seure al meu racó.
Gairebé eren les dues i el Miquel volia xapar.
La nit era molt tranquil·la, quan de sobte algú va trucar.
Qui deu ser? (no ho sé!).
Qui deu ser? (no ho sé!).
Qui pot venir a molestar?
Vaig clitxar aviat que els uniformats
tenien ganes de sarau.

Tarragona m'esborrona, Constantí em fa patir!

Pont del Diable, carrers de la part alta,
Francolí brut i encongit,
al obrir la porta, cortines que es mouen,
quan arribes a les sis.
Camp de Mart, petroquímica, turistes i Maginet;
el molí de l'horta, el bassal,
les forques i els pagesos mai contents.
Les voreres brutes trepitgen les putes,
xeringues per tot arreu,
esquerres i dretes, velles pensidetes,
van a missa de deu.
Imperial Tarraco, baixant hi ha el Serrallo
on la gent en té un parell, (de què?),
a la fresca xerrant, seguts al davant
de la Plaça del Castell.
El Tucan, la Cova, Colla Vella, Colla Jove,
les gitanes venen alls,
l'avellana baixa, homes vells amb faixa,
del defora van tornant.
Tocar ferro al balcó, lentament la pudor atravessa la ciutat,
mentre la rutina lentament pentina aquest poble abandonat.

divendres, 3 d’octubre del 2014

Al Servei Estació


(Heu de clicar per veure la imatge sencera)
Amb els Inkies, al primer pis del Servei Estació, on podeu veure la part de darrera de la casa Batlló i més coses, com la cúpula del carrer Consell de Cent cantonada passeig de Gràcia.

Mercat d'Hostafrancs


(Heu de clicar per veure la imatge sencera)
Dibuixant a Hostafrancs, per equivocació, sense els Inkies, que eren al Mercat de Sants. Ho vaig entendre malament.