dijous, 24 de febrer del 2011

Manifestació davant el consolat marroquí a Barcelona

Fa tres hores que hi ha una concentració d'uns cent-cinquanta homes marroquins davant el consolat marroquí a Barcelona. Eren les 10h quan s'han concentrat i ara, a la una, encara hi són.
Algunes pancartes en àrab, una bandera catalana, i unes pancartes en castellà que puc desxifrar:
No a los sobornos
No a la corrupción
Cónsul Sr. Tijeras
A seguir amb interès el moviment als països àrabs.

dimarts, 22 de febrer del 2011

Exposició homenatge a JOSEP MARIA HUERTAS CLAVERIA

 
Al Palau Robert s'ha inaugurat una exposició sobre el treball periodístic de Huertas Claverías.
(Notícia a La Vanguardia, aquí. )
Notable per les fotos que s'hi exposen i pel vídeo que es projecta.
Vaig assistir a la taula rodona que es va fer ahir al vespre per la inauguració, amb parlaments del fotògraf Pepe Encinas, el Josep Martí Gómez, l'Andreu Mayayo, Jordi Pujol i l'alcalde Hereu. Van dir algunes coses maques, d'altres de divertides.
Però el que em va agradar més va ser veure, a la mateixa taula i parlant distesament i amb cordialitat, persones destacades amb venes polítiques tan diverses.
Em vaig sentir orgullosa, sense cap mèrit per part meva -tot s'ha de dir-, de pertànyer a un país on es pot fer una taula d'aquestes característiques.

Egipte 27. Camí de Dendera. Controls i vegetació

Un dia marxem de bona hora de Luxor i anem amb cotxe cap Qena, on hi ha el jaciment arqueològic de Dendera, una mica més al nord.

Dues constants al camí: policia-militar a tot arreu i paisatge exuberant.

Sembla ser que l'integrisme islàmic és fort a la zona central del país, al voltant de Asyut, i és per això que els creuers no freqüenten aquesta zona, sinó només la que va de Luxor fins a Aswan.
Fins fa poc temps, per anar fins a Dendera feia falta anar-hi en una visita organitzada i es muntava un comboi amb cotxe militar encapçalant la marxa i cotxe militar tancant-la. La nostra guia, la Laila, ens explica que ara ja no és així, però que s'ha de demanar un permís especial amb 24h d'antelació.
La carretera són uns seixanta quilòmetres amb controls militars cada pocs quilómetres, torretes de vigilància, tanques per reduir la velocitat, més controls... Una exageració tremenda, perquè a la majoria de controls la sensació és que ens trobem davant d'una tertúlia de militars avorrits.
Arribant a Dendera, la meva amiga demana al xofer que pari el cotxe per fer una foto. Pocs metres més enllà, els dels proper control que han vist com ens paràvem, escridassen molt el nostre xofer, el xofer els fa un gest desdenyós i continuem (per cert, la falta d'autoritat de policies i militars és sorprenent). Ens explica que li han dit que no ens havíen d'haver parat. Per què? Doncs perquè haurien pogut aparèixer nens a tirar-nos pedres! (La foto en qüestió era a aquest senyor d'aquí sota. Per això deia que o duus màquina o quadern...)

Sortint de Luxor, doncs, anem cap al nord, seguint un canal paral.lel al Nil. M'entusiasma la vegetació tan rica, tan verda, tan exuberant. Hi ha cultius i flors i palmeres de molts tipus i plataners... Hi ha desordre, podríem dir, profusió de colors, vida.

(Fa moltíssims anys vaig haver de donar la Geografia econòmica de segon de BUP i vaig aprendre molt, entre altres coses que hi ha un tipus d'agricultura vora el Mediterrani que el llibre de text anomenava "agricultura promíscua", és a dir, que el propietari plantava a un determinat terreny una o diverses espècies dedicades a la venda i altres espècies dedicades al consum propi. L'adjectiu "promiscu" aplicat a l'agricultura em feia molta gràcia -i als alumnes quan es van assabentar de què volia dir, també).

Camí de Dendera volia veure si sabia fer un dibuix amb aquesta promiscuïtat.
Decideixo que avui he de deixar anar la mà i fer palmeres més lliures, més "sueltas", i em vaig entrenant. I també intento fer una aquarel.la del canal una mica "impressionista", si no no acabaré mai, però que hi surti la idea de les flors que hi ha per tot arreu... Fem molta broma amb això dels estils i les impressions.
(Entre parèntesi: sempre he trobat molt difícil pintar jardins, o sigui, per a mi és una tasca impossible. Un cop vaig mirar-me a Madrid amb molt deteniment els jardins pintats per Rusiñol, que llavors eren al Casón del Buen Retiro -ara no sé on són-, i em preguntava si ell n'havia quedat content)

diumenge, 20 de febrer del 2011

Egipte 26. Luxor. Karnak

A l'entrada de la vall on hi ha les tombes reials hi ha un centre d'informació, amb una maqueta fantàstica: hi ha una vall de metacrilat amb les entrades de totes les tombes dels faraons i per sota veus els passadissos sinuosos que condueixen a les càmeres respectives. I, el que plantegen com un tema amb "suspense": falten XX tombes per descobrir, ja que se sap de l'existència de XX faraons les tombes els quals no s'han sabut localitzar... Qui les trobarà? On? Com?

Tornades a la banda oriental del Nil, a la ciutat de Luxor, visitem dos temples magnífics, el de Luxor i el de Karnak (ara al bell mig de la ciutat).
Estaven units per una via flanquejada d'estàtues de lleons, d'un quilòmetre o més de llargada, que ara estan posant al descobert (i la Laila ens diu: hi haurà expropiacions!).

Visitem primer el temple de Karnak, amb llum de tarda, i a les sales hipòstiles ens quedem meravellades.
A l'esquerra teniu la sala amb capitells anomenats de pàpirus obert i a la dreta la sala amb capitells anomenats de pàpirus tancat. A sota he posat detalls ampliats.
Entre aquestes columnes tinc la sensació que totes les pel.lícules de Hollywood, fins i tot les més exagerades, han fet curt. Com que no hi havia arcs per suportar el sostre, sinó que s'aguantava sobre pedres planes, la distància entre columna i columna és sorprenentment curta.
No estem acostumats a trobar-nos en un bosc de columnes. Et pots imaginar un sacerdot sortint d'improvís de darrera de qualsevol columna. L'ambient, si fas abstracció dels altres visitants, és misteriós i inquietant...
L'altra cosa que he trobat sorprenent dels temples, són les columnes pintades, amb dibuixos. (Es veu que ens els seus orígens el Partenon també havia estat pintat, i les columnes de les nostres catedrals gòtiques...)
(Recordo: el primer dibuix és de capitells de pàpirus obert, i el segon de pàpirus tancat. Amplieu els dibuixos dels capitells... va!)


El temple de Luxor el visitem que ja és de nit (hi ha una sala de columnes amb capitells anomenats de lotus, bellíssima. El dibuix que en vaig fer és impresentable, no només no es pot publicar aquí, sinó que m'agradaria fer-lo desaparèixer del quadern!).

divendres, 18 de febrer del 2011

Egipte 25. Luxor. La casa de Howard Carter

A l'alçada de Luxor, a l'altra banda del Nil, vall occidental o territori dels morts, hem visitat també el que va ser la casa de Howard Carter, el descobridor de la tomba de Tutankamon. És la foto d'aquí sobre. Han arreglat les habitacions i les han posades una mica d'època: mobles, llibres, barret, maleta, estris de cuina, laboratori fotogràfic... Està bé.

Fa força temps, en una exposició a Barcelona sobre la descoberta de la tomba de Tutankamon, hi havia moltes explicacions anecdòtiques sobre la vida de Carter i del seu mecenas, Lord Carnarvon.
Es veu que Howard Carter era un arqueòleg, sense fortuna pròpia, que treballava en excavacions a Tebas i que va ser apartat de la missió per problemes de caràcter. En concret es va tractara d'un problema que hi va haver entre els vigilants egipcis, que ell tenia molt adoctrinats, i uns visitants europeus: quan sorgeix el problema, Howard Carter es decanta per defensar els vigilants.
Les cròniques el mostren com un personatge impulsiu i tenaç.
Sense feina, es dedica a fer d'intermediari en la venda d'antiguitats i a treballar com a dibuixant (això m'encanta), fins que es troba amb Lord Carnarvon, que havia anat a Egipte després d'un accident automobilístic que havia sofert el 1903 a Alemanya (conduïa, era modern). Hi havia anat a recuperar-se? En qualsevol cas hi va anar acompanyat de la seva filla lady Evelyn i ben aviat van abandonar El Caire i es van traslladar a Luxor, perquè al lord li agradava la arqueologia.
Van emprendre junts la recerca de la tomba. I amb la seva descoberta hi va haver una sèrie d'esdeveniments que van servir per muntar una llegenda sobre la maledicció que cau sobre els descobridors de tombes de faraons...

Més recentment hi va haver a les Drassanes una altra exposició importantíssima, d'entrada cara!, entorn a reproduccions facsímils de tot el que es va trobar a la tomba de Turtankamon.

(Aquí sota, dibuix de Lord Carnarvon, a partir d'una fotografia d'aquella primera exposició. Més que no pas llegir, sembla rumiar.)

dimecres, 16 de febrer del 2011

Egipte 24. Luxor, el paisatge fluvial

Foto feta per la meva amiga (jo només dibuixava, perquè em sembla que quan portes quadern d'aquarel.la no pots portar càmera de fotos, o una cosa o l'altra).
Amplieu la imatge que val la pena! Us hi trobareu!

Quan cau la tarda, la vista del Nil és una de les coses més romàntiques que us pugueu imaginar. Suggereix quadres i novel.les del vuit-cents. Descobriment, misteri, llunyania...

dimarts, 15 de febrer del 2011

Egipte. Més sobre la neteja de la plaça

Aquesta nit a la Cadena SER, Josep Ramoneda, en el seu dietari parlat, ha fet referència a aquesta neteja de la plaça de El Caire, preguntant-se si Europa es creia que podia donar lliçons de civilització als egipcis.
Aquí, més imatges d'un fet civilitzat i civilitzador.

dilluns, 14 de febrer del 2011

Egipte 23. Luxor. Dins els temples. Vora les tombes

Dins els temples, hi ha guardians, guies, i gent diversa que potser faran de guies espontanis. Estan drets, asseguts, ajaguts a l'ombra. Fumen, beuen, mengen alguna cosa. És un bon lloc per dibuixar i intentar fixar les posicions dels humans en repòs.
Aquí sota, una foto feta per la meva amiga a la Laila, la nostra guia de Luxor, i a un guardià d'una de les tombes de nobles. Ell il.lumina l'interior de la tomba fent la rateta amb el sol, amb una mena de mirall que s'ha fabricat amb paper de plata sobre un cartró, i que sí, més o menys reflecteix a dins la llum de fora.

dissabte, 12 de febrer del 2011

Egipte. El símbol de netejar la plaça

Avui a la plaça Tahrir de El Caire els manifestants han fet dissabte, mai millor dit.
A la televisió hi havia unes noies fregant i uns nois pintant amb tant d'entusiasme que emocionava: Estem netejant Egipte, ha dit una.
Eren dos móns:
Els que feien aquesta neteja, efectiva i simbòlica a la vegada, amb cares radiants.
I els militars asseguts als despatxos que deuen estar acabant de decidir el què i el com del futur de tot això.
Avui mirant les notícies, m'ha sabut molt de greu pensar que segurament es frustraran moltes il.lusions. Però la confiança en si mateixos i el sentiment de dignitat col.lectiva que han experimentat tants egipcis aquests dies em sembla que la tindran per sempre.
Participar activament en un gran moviment alliberador, sigui quin sigui el resultat final, és alliberador en si mateix.

divendres, 11 de febrer del 2011

Egipte 22. Luxor. Dibuixos i símbols



(Dibuixos E. Petit)

A temples i tombes hi ha tantes sanefes i dibuixos de colors vius, estilitzats, simbòlics... que et passaries hores admirant-los i intentant entendre què volen dir.

Primera imatge: un mico assegut, tan estilitzat que la cua fa de pota de la cadira.
(El mico,ens diu la Laila, la nostra guia, és el primer animal que s'alça i xiscla quan s'aixeca el sol i es fa de dia.)
Segona imatge: l'abella, símbol el Baix Egiopte.
Tercera imatge: la cobra, símbol de l'Alt Egipte.
Quarta imatge: l'escarabat piloter, símbol de la sortida del sol, empeny el sol.
Cinquena imatge: una serp, símbol de... tantes coses! hi ha tantes serps a tantes mitologies! tantes interpretacions! en general associades al món de la terra, al món femení.

La sanefa intenta reproduir-ne una que era present a la tomba de no sé quin Ramsès.

L'art déco va beure de les estilitzacions de l'art egipci.

dimecres, 9 de febrer del 2011

Egipte 21. Luxor. Tombes dels artesans

Deir el Medina és l'antic poblat on vivien els artesans que treballaven en aquestes grans obres artístiques funeràries a la vall occidental. Hi ha encara els fonaments de les antigues cases, el traçat dels carrers, la muralla d'adob (sembla que no era defensiva, sinó que servia per tenir-los més o menys enclaustrats, perquè no fugissin i escampessin els secrets de les tombes).
Al vessant de la muntanya al peu de la qual hi ha el poblat, es troben algunes tombes dels mateixos artesans, més modestes que les dels nobles i faraons, evidentment. Tenen una càmara única amb parets i sostres completament pintats, on s'entra per escaletes i passadissos minúsculs. A l'exterior, a sobre de cada tomba hi ha una minipiràmide.
[Al post anterior sobre Medinet Habu, deia que aquestes visites m'havien fet pensar en la prehistòria europea. Són més o menys contemporànies les primeres piràmides egípcies i les construccions megalítiques europees. Estem parlant de fa aproximadament cinc mil anys i ens situem al tercer mil.lenni a.C.

[Fa anys aquí mateix vaig publicar diverses notes sobre megàlits a Escòcia i la relació amb els dòlmens a les Gavarres catalanes, que són els monuments d'aquest tipus que jo conec. Un bon dia em va semblar que segurament hi havia hagut relació entre pobles llunyans, transvasament d'idees i de tècniques, i que aquests enterraments prehistòrics tenien en comú una càmera, que podria simbolitzar el retorn a una matriu, un passadís estret, que podia simbolitzar el canal per on hem nascut, el retorn a l'origen al moment de la mort, una idea cíclica de la vida. Els dòlmens senzills als seus orígens estaven coberts de terra, els dòlmens de galeria o corredor també, i als monuments visitats a Escòcia passava el mateix. Eren muntanyetes artificials.

[Aquests dies a Egipte m'ha semblat evident la similitud entre les piràmides grans que visitarem a El Caire i les tombes petitones dels artesans, d'una banda, i els monuments megalítics europeus, de l'altra. Unes, les egípcies, són construccions molt elaborades, les altres, les europees, són molt tosques, però la idea crec que és semblant. I baixant per les escaletes estretíssimes de les tombes dels artesans, he tornat a pensar que la relació entre uns i altres existia.

[Tot i que de moment han desaparegut alguns comentaris, enllaços i imatges de les notes antigues de Barcelonetes, poso el link amb una nota on es parlava de símbols antics relacionats amb les teories interpretatives de l'arqueòloga Marija Gimbutas, que va treballar molt sistemàticament aquesta temàtica.]

dilluns, 7 de febrer del 2011

Egipte 20. Luxor. Medinet Habu

Cap a Medinet Habu!
Pel camí hi ha pagesos a peu, amb burro, amb bicicleta.
Animals, feixos d'herba, camps i recs.
Les construccions funeràries, però, estan situades fora de la zona fèrtil de vora el Nil, són on comença una zona pedregosa i polsosa.
El temple de Ramsès III és El temple de Medinet Habu. Ens fa molta impressió.

A l'interior del temple hi ha una sala hipòstila, la primera sala d'aquest tipus que veiem. Les columnes estan pintades.
Veiem profusament per primera vegada l'ankh, aquest símbol que presideix tantes escenes i tantes figures de l'Egipte antic. El tradueixen com a "clau de la vida". Al link del Wikipedia que he posat abans hi ha explicacions sobre significats diversos. El significat més evident és el de ser símbol de la unió entre el femení (part superior) i el masculí (part inferior).
Aquests dies hem fet una immersió en mitología egípcia. Aquesta mitologia ofereix una explicació dels orígens del món on juguen un paper fonamental dos personatges: la dona-deessa Isis i l'home-déu Osiris. Alguns estudiosos diuen que, l'egípcia, era una creença on el femení i el masculí estaven equilibrats i d'aquí la seva força i continuïtat.
En qualsevol cas vull avançar que en aquestes visites a monuments de l'antic Egipte, vaig començar a pensar en similituds entre això d'aquí i els antics símbols de les anomenades venus o deesses prehistòriques i les antigues construccions megalítiques de la vella Europa.
Tornarem sobre el tema.

divendres, 4 de febrer del 2011

Destrucció a Alexandria, aquesta setmana



L'amiga d'Alexandria ens fa arribar aquestes fotos de destrucció a Alexandria aquesta setmana. No sé a quin edificis o barris corresponen i no ens ha semblat el moment de demanar-l'hi, pèrquè ens informa que ha enviat el seu pare a Beirut i que ella es prepara a marxar aviat. A les notícies ens vam informar que Alexandria va ser un dels primers llocs on va haver-hi contramanifestacions.

Egipte 19. Luxor. Els Colossos de Memnon

A partir d'ara menys paraules, i més imatges.

Luxor, vora el Nil, té un port per a un nombre de creuers formidable. La meva amiga va visitar la ciutat fa... 37 anys i diu que hi havia només un vaixell per a turistes que anava i venia.
Ara estan ancorats en files de fins a set creuers! No sé si s'entén: el moll és tan ple de creuers, un rera l'altre, que els que no hi caben se situen en paral.lel als que toquen al moll. Els turistes que són, posem, al creuer número set, per accedir al seu vaixell han de travessa un, dos, tres, quatre, cinc, sis creuers, i ja han arribat al seu!
Els creuers s'agafen a Luxor (al sud) i van fins a Assuan (a l'extrem sud), perquè al centre del país, entre El Caire i Luxor, no hi ha circulació de creuers per raons de seguretat. Es veu que hi ha força integrisme islàmic.

Luxor és a la riba dreta del Nil. A la riba esquerra és on hi ha molts monuments mortuoris.
Passem davant de l'antic poble de Gurna. La Laila, la nostra guia, ens explica que hi va néixer i que la seva família vivia en una casa que va resultar trobar-se a sobre d'una tomba dels nobles. Els van expropiar i els van donar un pis a Luxor. Aquí ens va fer comentaris sobre la corrupció que regna al país i ens va venir a dir que si eres amic dels del règim et donaven més indemnització. Aquests dies, estic pensant en ella.
Primera parada, els Colossos de Memnón. En aquesta vall occidental del Nil, caurem de cul més vegades.

dimecres, 2 de febrer del 2011

Egipte 18. Alexandria. Mirant el mar

Marxem d'Alexandria un divendres al matí, en cotxe, cap a El Caire a agafar un avió que ens durà a Luxor.
El vespre d'abans, el del dijous, hi havia un moviment de por, era la vigília de la festa setmanal, i la corniche (l'autovia que voreja el mar al llarg dels 20 i tants kilòmetres de ciutat) era plena de gent i l'aire ple de música.

Ara són quarts de vuit del matí, és dia de lleure i ja hi ha gent asseguda cara al mar i d'esquena a la carretera. Aquí una parella, allà una persona sola, després tres noies... Miren l'aigua. Penso que estar en silenci mirant el mar és signe de vida interior. També penso que és signe de somnis i d'obertura d'esprit. Que si tant d'hora ja s'està mirant el mar no es pot ser fanàtic. Que el mar és comunicació amb els que són a l'altra banda. Que l'aigua és vida. Que l'amiga que m'acompanya ha tingut una vida sempre relacionada amb l'aigua...

Marxo d'Alexandria amb pensaments positius, ja ho veieu. Per això em va colpir tant la matança de cristians coptes la nit de cap d'any.

Demá passat torna ser divendres, i la gran marxa prevista a El Caire pot ser moltes coses.

dimarts, 1 de febrer del 2011

Egipte. Mapa de El Caire

Aquests dies veient i escoltant notícies, em vénen al cap molts records i, al cor, molts sentiments.
A l'hotel mastodòntic on van ser nosaltres, situat al rovell de l'ou d'on ara hi ha les grans concentracions, es veu que donaven tovalloles mullades als manifestants que hi entraven per refugiar-se dels gasos lacrimògens. El periodista de TV3 filmava el carrer i el tros de riu que teníem a sota de les nostres finestres. La Midan (plaça) Tahrir era just al costat del nostre hotel i per arribar-hi... havíem de travessar quatre autopistes!! Les sales del Museu Egipci que van ser vandalitzades podrien ser perfectament una de les que van visitar detingudament i on vam parlar amb les funcionàries que estaven fent l'inventari del que hi havia a cada prestatge de cada armariet...

Desitjo que la gran manifestació prevista per avui sigui un èxit i un pas cap a una millora de la vida dels egípcis.

Aquí podreu veure foto satèl.lit de El Caire, on hi ha assenyalats els llocs de les principals protestes. Els que hagin estat a El Caire podran moure'l amunt i avall i recordar alguns llocs. A l'esquerra podeu veure les tres grans piràmides, Keops, Kefren i Mikerinos (fan impressió vistes des de datl!).