Deir el Medina és l'antic poblat on vivien els artesans que treballaven en aquestes grans obres artístiques funeràries a la vall occidental. Hi ha encara els fonaments de les antigues cases, el traçat dels carrers, la muralla d'adob (sembla que no era defensiva, sinó que servia per tenir-los més o menys enclaustrats, perquè no fugissin i escampessin els secrets de les tombes).
Al vessant de la muntanya al peu de la qual hi ha el poblat, es troben algunes tombes dels mateixos artesans, més modestes que les dels nobles i faraons, evidentment. Tenen una càmara única amb parets i sostres completament pintats, on s'entra per escaletes i passadissos minúsculs. A l'exterior, a sobre de cada tomba hi ha una minipiràmide.
[Al post anterior sobre Medinet Habu, deia que aquestes visites m'havien fet pensar en la prehistòria europea. Són més o menys contemporànies les primeres piràmides egípcies i les construccions megalítiques europees. Estem parlant de fa aproximadament cinc mil anys i ens situem al tercer mil.lenni a.C.
[Fa anys aquí mateix vaig publicar diverses notes sobre megàlits a Escòcia i la relació amb els dòlmens a les Gavarres catalanes, que són els monuments d'aquest tipus que jo conec. Un bon dia em va semblar que segurament hi havia hagut relació entre pobles llunyans, transvasament d'idees i de tècniques, i que aquests enterraments prehistòrics tenien en comú una càmera, que podria simbolitzar el retorn a una matriu, un passadís estret, que podia simbolitzar el canal per on hem nascut, el retorn a l'origen al moment de la mort, una idea cíclica de la vida. Els dòlmens senzills als seus orígens estaven coberts de terra, els dòlmens de galeria o corredor també, i als monuments visitats a Escòcia passava el mateix. Eren muntanyetes artificials.
[Aquests dies a Egipte m'ha semblat evident la similitud entre les piràmides grans que visitarem a El Caire i les tombes petitones dels artesans, d'una banda, i els monuments megalítics europeus, de l'altra. Unes, les egípcies, són construccions molt elaborades, les altres, les europees, són molt tosques, però la idea crec que és semblant. I baixant per les escaletes estretíssimes de les tombes dels artesans, he tornat a pensar que la relació entre uns i altres existia.
[Tot i que de moment han desaparegut alguns comentaris, enllaços i imatges de les notes antigues de Barcelonetes, poso el link amb una nota on es parlava de símbols antics relacionats amb les teories interpretatives de l'arqueòloga Marija Gimbutas, que va treballar molt sistemàticament aquesta temàtica.]
Fa 5 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada