divendres, 18 de febrer del 2011

Egipte 25. Luxor. La casa de Howard Carter

A l'alçada de Luxor, a l'altra banda del Nil, vall occidental o territori dels morts, hem visitat també el que va ser la casa de Howard Carter, el descobridor de la tomba de Tutankamon. És la foto d'aquí sobre. Han arreglat les habitacions i les han posades una mica d'època: mobles, llibres, barret, maleta, estris de cuina, laboratori fotogràfic... Està bé.

Fa força temps, en una exposició a Barcelona sobre la descoberta de la tomba de Tutankamon, hi havia moltes explicacions anecdòtiques sobre la vida de Carter i del seu mecenas, Lord Carnarvon.
Es veu que Howard Carter era un arqueòleg, sense fortuna pròpia, que treballava en excavacions a Tebas i que va ser apartat de la missió per problemes de caràcter. En concret es va tractara d'un problema que hi va haver entre els vigilants egipcis, que ell tenia molt adoctrinats, i uns visitants europeus: quan sorgeix el problema, Howard Carter es decanta per defensar els vigilants.
Les cròniques el mostren com un personatge impulsiu i tenaç.
Sense feina, es dedica a fer d'intermediari en la venda d'antiguitats i a treballar com a dibuixant (això m'encanta), fins que es troba amb Lord Carnarvon, que havia anat a Egipte després d'un accident automobilístic que havia sofert el 1903 a Alemanya (conduïa, era modern). Hi havia anat a recuperar-se? En qualsevol cas hi va anar acompanyat de la seva filla lady Evelyn i ben aviat van abandonar El Caire i es van traslladar a Luxor, perquè al lord li agradava la arqueologia.
Van emprendre junts la recerca de la tomba. I amb la seva descoberta hi va haver una sèrie d'esdeveniments que van servir per muntar una llegenda sobre la maledicció que cau sobre els descobridors de tombes de faraons...

Més recentment hi va haver a les Drassanes una altra exposició importantíssima, d'entrada cara!, entorn a reproduccions facsímils de tot el que es va trobar a la tomba de Turtankamon.

(Aquí sota, dibuix de Lord Carnarvon, a partir d'una fotografia d'aquella primera exposició. Més que no pas llegir, sembla rumiar.)