dilluns, 23 d’octubre del 2017

48HOPENHOUSE ESTUDI ARRANZ BRAVO

Cliqueu per ampliar el dibuix
 
En aquest blog potser hauria d'estar parlant de política, però ja ho fan els mitjans i molta altra gent més autoritzada. Aprofito aquests dies Barcelonetes i el Facebook per parlar d'altres coses que no tenen res a veure amb el que ens ocupa principalment. Per airejar-me.
A Vallvidrera el pintor Arranz Bravo hi té casa seva i el taller, en un terreny que fa molt de pendent. El lloc on treballa és un espai de planta quadrada, amb un cúpula més o menys trapezoïdal, o millor, en forma de piràmide truncada, amb una claraboia a dalt de tot. És una perícia arquitectònica.
Acabo amb un quadre que vaig fotografiar al seu magatzem, que em va agradar molt.

Cliqueu per ampliar el dibuix

dissabte, 21 d’octubre del 2017

Open house 48h Can Trinxet a l'Hospitalet

Cliqueu per ampliar la imatge

Dissabte al matí el grup de dibuix del 3er dissabte, organitza a l'Hospitalet una jornada de dibuix. Can Trinxet és un antic conjunt fabril molt gran. Dibuixant un se n'adona de com és de car preservar i conservar aquests espais patrimonials. I reutilitzar-los!

La Facultat de Nàutica a la plaça Palau

Cliqueu per ampliar el dibuix

Dins del cap de setmana de l'Open house 48h, visito la facultat de Nàutica a la plaça Palau. És un edifici d'estil neoclàssic del 1930, de l'arquitecte Adolf Florensa (arquitecte que va treballar en edificis de l'exposició del 1929 i de qui es diu que és arquitecte de molts edificis de la via Laietana -no és un piropo.) En tot cas hi ha una galeria de planta ovalada molt bonica, amb un joc de baranes i escales interessant. A l'Open house, a part de les explicacions, hem pogut visitar la sala de juntes, la sala d'actes i la terrassa del primer pis, però en un dia normal es pot tenir accés lliure a l'espai interior.

divendres, 20 d’octubre del 2017

Lectura de "Dona i ocell de Joan Miró"



Ben lluny de la política que s'està manifestant a Catalunya, un grup d'aficionats s'asseu el divendres 20 d'octubre de 2017 a dibuixar l'escultura Dona i ocell de Joan Miró, a l'espai que abans era l'Escorxador, i ara plaça-parc-jardí de Joan Miró de Barcelona.
Ho miris per on ho miris, es tracta de l'evocació d'un fal·lus, però quan t'hi acostes més, resulta que al bell mig d'aquest fal·lus hi ha una vagina oberta, amb mosaic d'un negre escandalós (el negre i el granat són colors tradicionalment associats a la fertilitat). Una clivella que no acostuma a sortir a les fotos.
Els soi-disant barretet i ocell del cim de l'escultura són una brometa infantil i mironiana. Dic brometa perquè és com si es tractés de coronar l'escultura amb un joc o acudit, quan en realitat estem davant d'un intent que ve de molt antic d'unir el masculí i el femení, de fondre'ls en una sola peça. I com totes aquestes coses tan antigues, segur que no és cap broma, sinó que és una cosa important per a la vida humana. La simbiosi entre homes i dones.
Tinc de fa temps el mes profund respecte per les manifestacions prehistòriques, s'estava formant el nostre imaginari. Eren gent pràctica, sabien i creaven coses imprescindibles per sobreviure en condicions difícils i passar el cap d'una glaciació sense morir congelats, com a mínim sense morir congelats abans d'haver-se pogut reproduir i pujar les cries amunt. I les coses que sabien i creaven no només eren destrals i cordills, sinó idees i símbols de les idees.
Me'n vaig a notes de Barcelonetes de fa anys, les notes on tractava de la prehistòria i els símbols artístics que ens n'han arribat. Vaig parlar de Venus o figures femenines prehistòriques, copiades de diversos museus i exposicions. Però no vaig arribar a fer cap nota d'algunes peces on es busca una unió entre l'aspecte femella i l'aspecte mascle, la unió dels contraris o dels diversos.
Hi vaig caure al Museu Nacional a Praga, on vaig fer dos esquemes de peces d'ivori (a la dreta) que em van sorprendre i després vaig veure que l'arqueòloga Marija Gimbutas al seu llibre "El lenguaje de la diosa" reproduïda objectes semblants, procedents de Vestonice (Moràvia) datats del 24.000 a C. (a l'esquerra). Una combinació dels atributs sexuals d'homes i dones.
Aquí sota,

Inkies davant les Arenes

(Cliqueu per veure el dibuix més gran)

Davant de les Arenes, al parc Joan Miró, hi ha un tros de gespa que cobreix el dipòsit de distribució d'aigües pluvials. Per sobre hi corren molts gossos. A una de les torres de ventilació hi ha aquest graffiti, que he fotografiat. A aquest sí que li ha sortit bé el dibuix.



dissabte, 14 d’octubre del 2017

Amb els Inky Fingers: el Teatre Lliure al Mercat de les Flors

(Cliqueu per veure el dibuix sencer)

Després de molt de temps d'absències, he tornat a anar a dibuixar amb els Inky fingers. Mentre dibuixàvem el Mercat de les Flors, algú comenta alguna cosa sobre l'arquitecte, si era bo o dolent. Opinions diverses. Ara ho he buscat a internet: el Palau de l'Agricultura de l'Exposició del 1929 va ser construït per Josep M.Ribas i Manuel M. Mayol. Llegeixo que es van inspirar en l'arquitectura barroca i van fer servir materials propis de l'arquitectura tradicional catalana, com la terracota, la teula, l'estucat blanc.