Per a la Rosa Ricart i l'Anna Ponseti. Dedicatòries

Per a l'Anna Ponseti, mare de bessons, que quaranta i tants anys després de deixar l'escola ens continua acollint calorosament a casa seva.
I per a la Rosa Ricart, bessona, amiga i entranyable companya de feina.

Jordi Solé Tura

Extret d'aquesta adreça:

http://www.3cat24.cat/noticia/239010/politica/El-politic-Jordi-Sole-Tura-te-Alzheimer

El polític Jordi Solé Tura té Alzheimer

Un documental dirigit pel seu fill revela que l'exministre Jordi Solé Tura té Alzheimer.

Albert Solé, fill del polític, ha volgut fer en el film que ha dirigit, "Bucarest. La memòria perduda", una mirada al passat des del punt de vista d'un nen nascut a l'exili quan el seu pare era locutor a la capital romanesa de l'emissora del Partit Comunista, Radio España Independiente.

El film obrirà l'homenatge que es farà a Solé Tura el 14 de gener al centre de Cultura Contemporània de Barcelona, que presidirà l'expresident Pasqual Maragall.

Segons publica "El Periódico", Albert Solé volia retre així un homenatge al seu pare. Recorda, però, que hi ha 800.000 famílies que viuen la mateixa situació a l'estat espanyol, tot i que admet que el rodatge no va ser fàcil per la implicació emocional i el desgast de la privacitat que comportava.

Jordi Solé Tura va formar part de la ponència que va redactar la Constitució del 1978 i també va treballar en l'anterior Estatut de Catalunya. Durant el govern de Felipe González va ser ministre de Cultura.

Per al Rafael Senra. Dedicatòries

A les llargues sobretaules d'aquests dies de Nadal el Rafael Senra m'ha suggerit temes per al blog. Li ho agraeixo, així com les innumerables i agradabilíssimes estones passades a la cuina del seu cortijo empordanès.

Bon Nadal

Enginy. Enciams, avocats, carbassons, pebrots, ceba, col, taronges, llimones, una magnífica poma... convertits en turbà, capes i corones.
Faig servir el muntatge i fotografia de Roger Cusidó, alumne del Cicle Formatiu de Cuina del meu institut, per desitjar-vos bones festes.

Per a la Mariona Petit. Dedicatòries

A l'estiu no tot és repòs. A vegades hi ha molta feina: els tomàquets a l'hort, la salsa de tomàquet, els pots de conserva, esterilitzar-los. I al final les cassoles assecant-se a la finestra.

Per a la Montse Gispert. Dedicatòries

L'església de Maria Salomé a Santiago de Compostel.la amb un atri cobert. Passeig sota la pluja.

Quart aniversari

 

Quart aniversari. El desembre del 2003 començava el blog amb aquest dibuix i amb molts interrogants.

En aquests quatre anys hi ha hagut alts i baixos i períodes de poca publicació, però estic contenta de no haver llençat l'esponja. M'agrada mantenir l'eina encara que no sempre la faci servir.
Veig que he continuat fins ara cultivant un estil pudorós, recatat, no-intimista. No em sembla ni bé ni malament, però em fa gràcia constatar-ho. A vegades m'agradaria posseir la soltura d'altres que s'explaien en els temes, a mi sovint em fa por de no estar prou documentada, de dir obvietats o de ser tendenciosa en un mitjà que no permet el creuament fluid, la matisació i la rectificació de parers. En els blogs, encara que només s'ensenyi la poteta, també s'apareix com s'és, amb les angúnies i vanitats pròpies.
Sobre els dibuixos: crec que ha estat un encert fer un blog "il.lustrat", perquè fa alegria i perquè m'ha obligat a fer una tria per mantenir un cert nivell. Desbrossar està bé.
Faig una mica de zapping de les Barcelonetes i m'aturo en alguns posts o sèries de posts que em resulten entranyables: els de Lyon i la narració sobre Marie Sophie Dauchez, els tres de la Revolució Cultural, els de Montpellier i els de Praga, els arqueològics a propòsit de Pompeia, els de les deesses (que hauria de continuar), els escocesos (ídem), els del vel a l'escola francesa...
Doncs ja està, ja m'he fet l'article.
La setmana entrant començo una sèrie de dedicatòries segurament mudes o gairebé mudes. ¿No deia el Joan Fuster que en la literatura el que sobren són paraules? :)
Espero recuperar aviat la possibilitat de rebre comentaris, em sembla un sistema més "democràtic" de funcionar i sobretot més afalagador per a mi.