dilluns, 26 de març del 2018

Qué buen vasallo...

Ahir a la tarda un amic m'envia des de la manifestació en repulsa a la detenció de Carles Puigdemont i dels altres polítics catalans, la seva reflexió, extreta del cantar de Mio Cid, sobre com va la manifestació:
QUÉ BUEN VASALLO SI TUVIESE BUEN SEÑOR...

dissabte, 17 de març del 2018

Enderroc del cinema Niza

Avui he passat per la plaça de la Sagrada Família. I he vist a una tanca una pintada, "Salvem en Niza", on hi havia hagut fins fa poc el cinema Niza. Alço el cap i què queda del Niza? Això que veieu a la foto. Un turista japonès em mira fer la foto, mentre ell enfoca la càmera cap a l'altra banda, on hi ha el temple.


divendres, 16 de març del 2018

La Facultat de Nàutica

S'ha de clicar per veure el dibuix sencer

Amb els Inky fingers a la Facultat de Nàutica al Pla de Palau. És un edifici un pèl trist, però curiós, amb una balaustrada ovalada, claraboia i escala de doble tram. Hi vaig anar per primer cop durant l'Openhouse 48h.

dimecres, 14 de març del 2018

Bones pràctiques: prova Cangur 2018

    Aquesta setmana se celebra a 81 països la Prova Cangur. Es tracta d'uns exàmens de matemàtiques diguem-ne lúdiques que passaran més de sis milions d'estudiants de primària i secundària de tot el món. A tots se'ls proposen els mateixos exercicis. En concret, la prova en llengua catalana es farà demà, dijous 15 de març. Les xifres per aquesta convocatòria encara són aproximades, però si tenim en compte les des últims anys i la de l'any passat, s'examinen en català i voluntàriament més de 100.000 estudiants a Catalunya, uns 5.000 al País Valencià i uns 4.000 a les Illes Balears. "També ens han demanat exàmens una escola de Perpinyà i un Institut de la Franja de Ponent" em diu una de les organitzadores.

   El nom de Cangur li van posar en homenatge al professor australià que va iniciar aquest tipus d'exàmens, que estan al marge del currículum acadèmic i als quals es presenten els alumnes perquè els agrada pensar i els agraden les matemàtiques. Reben com a recompensa un bolígraf i, si hi ha sort, medalles i glòria. 
   El dibuix del cangur apareix a diversos logotips.

   Us poso un parell dels problemes de l'any passat del nivell de primer d'ESO, (nens de dotze anys, perquè no us desanimeu). Al final del post d'avui hi ha la solució. Haureu de clicar per llegir-los sencers.




   I ara un comentari una mica moral. Qui patrocina a Catalunya aquestes proves és la Societat Catalana de Matemàtiques, que ve a ser com la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, però en matemàtiques. Poso aquí al costat el seu logo perquè vegeu, per l'estètica, que estem parlant de començaments del segle XX, quan Prat de la Riba el 1907 crea l'IEC.      
   Doncs bé, a part d'alguna petita ajuda provinent d'aquesta Societat, les proves cangur s'organitzen sense cap mena de subvenció. Els alumnes de batxillerat i quart d'ESO paguen una inscripció de 3€ cada un i, per als nivells inferiors, la corresponent escola o institut paga una quantitat petita per cada classe que decideix presentar-s'hi. Amb aquests diners i moltíssim voluntariat s'organitzen les proves.
   Els mestres i professors que animen els alumnes ho fan voluntàriament, van a recollir les proves i les fotocopien, vigilen els exàmens. També són voluntaris els qui organitzen que hi hagi prou locals per fer-les, els qui parlen amb directors dels centres, els qui s'ocupen de repartir les proves, de coordinar després la recollida d'exàmens, de fer-les corregir per una empresa (fins fa no molts anys eren estudiats de la Universitat Politècnica de Catalunya els que feien les correccions en una nit memorable, ara hi ha tants inscrits que se n'ocupa una empresa). I també són voluntaris els professors que rumien i preparen problemes que seran proposats a nivell internacional, els que els tradueixen a l'anglès; els que reben, solucionen i discuteixen els exercicis preparats pels altres països; els que decideixen i compren els premis, els qui organitzen l'acte de reconeixement als alumnes...

   Quan he sabut que Catalunya participa com a organització independent de la resta de l'estat en aquestes proves des de l'any 1999, he volgut conèixer les dades espanyoles i m'he quedat molt sorpresa: l'any passat es van presentar 15.705 alumnes a 41 províncies, xifra sorprenent comparada amb els 102.000 examinats a Catalunya el mateix 2017. M'han explicat que el Cangur a Espanya el porten uns professors de Valladolid, i que a Madrid hi ha una Primavera de las Matemáticas, de la qual he buscat informació per fixar-me únicament en les xifres: poc menys de 28.000 inscrits aquesta edició a la Comunitat de Madrid, enfront dels 74.500 de la província de Barcelona del 2017. Semblarien comparacions puerils, però estic intentant entendre la força que agafen les coses fetes de més a la vora.
   Conegudes les xifres que demostren l'abast de la prova, i l'entusiasme de voluntaris i alumnes, m'he sentit orgullosa i he decidit escriure-ho. He tingut la mateixa sensació que vaig tenir quan vaig escriure el post sobre l'acabament de les obres del mercat de Sant Antoni: al nostre país s'estan fent coses magnífiques per gent entregada i preparada, mentre per les altures tenim una gent que no està a l'altura. Duc llaç groc però penso que el país es mereix un govern. 
   I ara a les matemàtiques un altre cop: 

   Solució dels problemes:
   Resposta al problema 1: E. Si la xemeneia per davant es veu al baixant dret de la teulada, per darrere es veurà al baixant esquerre. Entre les tres opcions que tenen la xemeneia a l'esquerra, només la E té tres finestres.
   Resposta al problema 14: D. 284 (m'estalvio de transcriure l'explicació)

   Segur que ho heu fet molt bé!

dimecres, 7 de març del 2018

Aneu-hi. Exposició de Lita Cabellut

Fins al 27 de maig a l'Espai Volart de la Fundació Vilacasas (carrer Ausiàs Marc núm. 22, Barcelona) hi ha una Retrospectiva de la pintora Lita Cabellut. 
He sortit de l'exposició molt impressionada. No són quadres que voldries veure tota l'estona o dels que et posaries posters a casa, però són dels que no deixen indiferent. Hi ha molta humanitat.

Alguns dels quadres que més m'han impactat:
Els de la sèrie Disturbances, que mostren personatges vestits i despullats, amb màscara i sense màscara i que resulten inquietants.
Una Dulcinea, i sobretot un Quixot i un Sancho Panza.
La sèrie de personatges sortits de pintures holandeses antigues, amb aquells vestits i gorros com cuirasses.
Uns quants quadres de Camarón de la Isla.
I sobretot els quadres sobre Frida Khalo, la pintora mexicana que tant va patir fisícament per una malaltia que li paralitzava el cos.
Segueixen algunes imatges en el mateix ordre que les he citades:






 

Alguns enllaços d'entrevistes amb l'artista: aquí, aquí i aquí, molt interessants perquè ens acosten a la seva biografia i personalitat.

Demà 8 de març


dilluns, 5 de març del 2018

Biblioteca Montserrat Abelló a Les Corts

Amb els Inky Fingers hem anat a dibuixar a la Biblioteca Montserrat Abelló, inaugurada fa poc a les Corts.
L'edifici era una antiga fàbrica de cintes, la Benet Campabadal. La remodelació és molt bonica i està molt ben feta. S'han guardat les bigues de ferro i les claraboies.
Ara a les biblioteques modernes hi posen uns tamborets i uns sillonets comodíssims per llegir tranquil·lament en un racó.

dissabte, 3 de març del 2018

La Marina del Prat Vermell. El mercat de la Zona Franca

Mateixa passejada que la de la Colònia Bausili, el diumenge 25 de febrer.
Esperant l'autobús H16 als carrers Manso-Calàbria, hi ha tres grocs de costat: taronja del taxi, canari de l'ambulància, verdós de l'escombriaire.
A l'autobús, com més t'allunyes del centre de la ciutat, més fraternitat hi ha: se'ns nota que anem al mercat ambulant dels diumenges a la Zona Franca i apareixen tres guies espontànies. Una brasilera alta i rossa, una dona negra de melena abundant i una dona baixa i grassoneta que ens parla en català. Totes tres s'asseguren que baixem a la parada adequada i ens indiquen la direcció que hem de prendre.
Als mercats ambulants, des que tot està fet a la Xina, ja no hi ha sorpreses. Però hi ha molta gent, està animat. Ara que no es compra gaire. "És final de mes" em diu la meva amiga. Potser és per això.
De totes maneres ens els mercats hi ha una llibertat especial. Es remena, es mira, s'observa, es comenta més lliurement que en una botiga tancada, i fins i tot que en un gran magatzem o que en un centre comercial.
En una parada de merceria tenen al davant de tot troques i cabdells de llana de color groc. Aquí s'està al dia de les oportunitats del comerç.
Arribat un moment, ja xoquem amb els darreres de la Fira. Són els dies del Mobile i hi ha anuncis dels autobusos que van directes a tal o qual hotel. Un muntatge impressionant.
Camí cap al centre del barri, passem per blocs de cases dels anys 70 i dels 90. I  per davant la parròquia de Sant Cristòfol. Al costat hi ha una plaça gran i una noia que té asseguts a terra sobre una gran tela un grup de nens. Tots semblen sudamericans. Surt d'un dels pisos una dona amb una nena, porta mocador al cap nuat d'una manera que sembla romanesa i li diu a la noia que té el grup de nens asseguts: "Te dejo a la niña". Gira cua, cap a casa seva. La nena es queda palplantada al mig de la plaça sense integrar-se al grup de criatures assegudes a la tela. La noia sudamericana que s'ocupa dels nens no fa cap cas a la nena romanesa i continua la seva activitat amb els altres nens: "...és la palabra de Dios...".  És un grup de proselitisme evangelista.
Penso que fa quaranta anys al costat d'una parròquia com aquesta en un barri com aquest potser hi hauria hagut algun capellà parlant de llibertat a un grup de nens... Potser em faig idees.
Un altre cop al passeig de la Zona Franca, a la mateixa parada de l'autobús hi ha un caixer per vendre bitllets de transport. Només n'havia vist a les estacions de metro. Però al barri no hi ha metro.

divendres, 2 de març del 2018

La Marina del Prat Vermell. Colònia Bausili


Es pot ampliar el dibuix
S'ha de continuar passejant.
Aquest diumenge passat, vaig saber de l'existència de l'antiga colònia Bausili a la Zona Franca.
Aquí trobareu una informació detallada del que era i del que encara en queda, així com algun testimoni personal d'habitants de la colònia.
I aquí informació de la transformació del barri de La Marina del Prat Vermell que acabarà de liquidar les poques restes antigues de la zona.
Aquest curt passatge de la Colònia Bausili és un vestigi de l'arquitectura d'algunes colònies, amb uns jocs d'escales que porten al pis superior gensn corrents.
És un carrer tranquil amb la gent fent vida a fora, alguna criatura jugant i un vellet amb cadira de rodes que pren el sol a l'entrada de casa seva.
Els habitants amb qui vam parlar estan enfadats amb l'Ajuntament perquè sembla que d'aquí dos anys els fan fora definitivament, i ens van assenyalar que ja hi ha un dels pisos que ha quedat deshabitat i que té porta i finestres tapiades.
No sé els intríngulis de tot plegat, ni demandes del propietari, ni import dels lloguers, ni compromisos amb el que s'hi ha de construir. Ni tampoc qui defensa aquests veïns i aquest passatge, si és que hi ha algú que ho fa.

Però em va semblar una veritable pena que un vestigi tan petit no es pugui conservar, que sigui tan enorme la voracitat de la nova construcció i que no es pugui integrar el que és vell, quan és tan minúscul, amb el que serà nou, i sense cap mena de dubte, gran.