La Marina del Prat Vermell. El mercat de la Zona Franca

Mateixa passejada que la de la Colònia Bausili, el diumenge 25 de febrer.
Esperant l'autobús H16 als carrers Manso-Calàbria, hi ha tres grocs de costat: taronja del taxi, canari de l'ambulància, verdós de l'escombriaire.
A l'autobús, com més t'allunyes del centre de la ciutat, més fraternitat hi ha: se'ns nota que anem al mercat ambulant dels diumenges a la Zona Franca i apareixen tres guies espontànies. Una brasilera alta i rossa, una dona negra de melena abundant i una dona baixa i grassoneta que ens parla en català. Totes tres s'asseguren que baixem a la parada adequada i ens indiquen la direcció que hem de prendre.
Als mercats ambulants, des que tot està fet a la Xina, ja no hi ha sorpreses. Però hi ha molta gent, està animat. Ara que no es compra gaire. "És final de mes" em diu la meva amiga. Potser és per això.
De totes maneres ens els mercats hi ha una llibertat especial. Es remena, es mira, s'observa, es comenta més lliurement que en una botiga tancada, i fins i tot que en un gran magatzem o que en un centre comercial.
En una parada de merceria tenen al davant de tot troques i cabdells de llana de color groc. Aquí s'està al dia de les oportunitats del comerç.
Arribat un moment, ja xoquem amb els darreres de la Fira. Són els dies del Mobile i hi ha anuncis dels autobusos que van directes a tal o qual hotel. Un muntatge impressionant.
Camí cap al centre del barri, passem per blocs de cases dels anys 70 i dels 90. I  per davant la parròquia de Sant Cristòfol. Al costat hi ha una plaça gran i una noia que té asseguts a terra sobre una gran tela un grup de nens. Tots semblen sudamericans. Surt d'un dels pisos una dona amb una nena, porta mocador al cap nuat d'una manera que sembla romanesa i li diu a la noia que té el grup de nens asseguts: "Te dejo a la niña". Gira cua, cap a casa seva. La nena es queda palplantada al mig de la plaça sense integrar-se al grup de criatures assegudes a la tela. La noia sudamericana que s'ocupa dels nens no fa cap cas a la nena romanesa i continua la seva activitat amb els altres nens: "...és la palabra de Dios...".  És un grup de proselitisme evangelista.
Penso que fa quaranta anys al costat d'una parròquia com aquesta en un barri com aquest potser hi hauria hagut algun capellà parlant de llibertat a un grup de nens... Potser em faig idees.
Un altre cop al passeig de la Zona Franca, a la mateixa parada de l'autobús hi ha un caixer per vendre bitllets de transport. Només n'havia vist a les estacions de metro. Però al barri no hi ha metro.