Urbansketchers i barcelonadibuixa

(Cliqueu sobre els dibuixos per veure'ls a mida normal)  

Aquí sobre: resultat d'una horeta intentant reproduir el bar del Centre Cívic Can Déu. Ha plogut i a fora tot està mullat.
A sota: menys estona dibuixant la parada Numància del tram de la Diagonal.

Això és la meva feineta d'aquest dissabte al matí.

A la web barcelonadibuixa podeu veure els tallers i sortides que organitza l'Ajuntament de Barcelona per dibuixar pel carrer dins del projecte Barcelona dibuixa.
Dos dissabtes al mes, a raó de tres grups per dissabte, se surt d'un determinat centre cívic i, en principi, s'aborda una temàtica diferent cada mes (transports, mercats, museus...). Hi ha un professional del dibuix "urbà" que dóna algunes indicacions. Al final, les vint persones que hi han participat, s'ensenyen el que han fet.
Està molt bé.
És una activitat gratuïta que té l'objectiu de fer una mica de propaganda i de preparació, perquè al juliol hi ha a Barcelona una trobada internacional del grup anomenat urbansketchers.
És evident que no fa falta anar en grup per dibuixar pel carrer, però anima que hi hagi una trobada establerta. No vas en grup, ni estàs amuntegat. Tothom es dispersa per dibuixar, però es queda a una hora per compartir el que s'ha fet.
El més fantàstic es veure com davant de la mateixa realitat surten dibuixos tan diferents. Si cliqueu al barcelonadibuixa veureu la diversitat del que fa la gent.

L'antiga Sumèria (6 i fi) Les mans

Les estàtues masculines sumèries tenen un creuament de mans fascinant. Formen una figura geomètrica de ratlles paral·leles i perpendiculars, que és una troballa estètica. Tenen "forma de símbol"!
Fi de les notes sobre l'exposició al Caixa Fòrum sobre Mesopotàmia, qua acaba el 23 de febrer.

L'antiga Sumèria (5) Tauletes de fang i altres coses

A l'exposició "Mesopotàmia abans del diluvi-3500-2100 aC" al Caixa Forum de Barcelona hi ha moltes tauletes de fang amb esciptura cuneïforme.
I també n'hi ha amb plànols de camps, i amb plànols de cases. Hi ha força referències a la construcció i als rituals amb què s'abordaven els fonaments d'una casa.

Es poden llegir transcripcions d'algunes tauletes, algun vers del Gilgamesh, la retòrica repetitiva...

Hi ha uns vídeos on es pot escoltar l'opinió de diversos estudiosos.

Un de molt interessant sobre el tractament de l'aigua a l'antiga Sumèria, sense aqüeductes, cisternes, ni tampoc clavegueres ni latrines.

Un altre sobre la "invenció" de Sumèria. Sembla que el fet que els europeus "descobrissin" les restes mesopotàmiques a començaments del segle XIX va fer que bolquessin les idees romàntiques sobre les nacions a aquella civilització. Ara aquesta visió està molt discutida.

Un tercer savi parla de la cultura a la zona i diu una cosa que me'n va suggerir moltes d'altres. A partir d'una determinada època se sap que ja ningú no parlava sumeri, però es continuava escrivint en sumeri. Explica el que suposa d'iniciació masculina el fet de sortir de casa la mare i anar a un món d'homes on s'ensenya als nois allegir i a escriure en una llengua que ja no es parla. També explica que l'escriptura sorgeix com una tecnologia necessària per al desenvolupament de quatre grans civilitzacions antigues: la maia, la xinesa, la sumèria, l'egípcia. Els quatre sistemes d'escriptura diferents que corresponen a aquestes quatre civilitzacions van sorgir independentment l'un de l'altre.

Encara en vaig veure un altre, però no sencer, sobre un enterrament a Ur, d'una reina que es va fer enterrar amb tots els seus servents (que evidentment van morir per a l'ocasió...!).

Hi ha també fotos i altres vídeos relacionats amb el tema. Destaco una sèrie de fotos d'aquests immensos deserts que havien estat la rica Sumèria, plans, sense punts de referència...
I un vídeo del desert, vist per satèl.lit, que mostra detalls de vida: aquí una construcció, aquí roderes de cotxe, allà uns solcs de... conreus? Em va fer pensar que, anant en avió per sobre el desert egipci, em va sobtar en un dia radiant veure allà baix un mini nuvolet i després un altre més lluny. Era l'ombra del fum d'un foc que algú, al mig del no res, feia per...  bullir l'aigua del te?

Acabo amb una recomanació. El llibre de l'Agatha Christie Come, tell me how you live, i en castellà Ven i dime cómo vives, que venen a la llibreria de la planta baixa del caixa Fòrum. No és cap novel.la, sinó que hi explica la vida que feia acompanyant el seu marit, que era arqueòleg i feia treball de camp a l'Irak.

L'antiga Sumèria (4) Els oferents

Deixo el tema femení, però continuo amb l'exposició sobre Mesopotàmia al CaixaFòrum de Barcelona.
Una de les coses més encantadores d'aquest tipus d'exposicions són les figuretes d'oferents o adoradors. Acostumen a ser molt senzilles.
(A museus i a les exposicions sobre art ibèric n'hi acostuma a haver moltes i són molt boniques: uns personatges amb caputxa i les mans obertes, unes dones amb ocells a les mans...´)
A la mostra mesopotàmica també tenen aquest toc naïf i he fet quatre gargots d'un bon home molt alt que porta tres bens: un al coll i els altres dos sota els braços.

Pescant

Rebut per internet.

Mapa de les llengües que es fan servir al Twitter

He vist aquest mapa a internet, sobre les llengües que fan servir els usuaris de Twitter. Estava focalitzat en l'ús del català, i a sota hi deia: Som diferents, no?

Després he buscat més hi he trobat el mapa sencer d'Europa amb el llistat de les llengües i els colors corresponents. Aquí sota:

I també hi ha mapes d'altres bandes i d'altres ciutats. Per exemple, el de Londres, aquí sota: una barreja impressionant de llengües...
Podeu mirar aquí, una web on trobareu més mapes d'aquest estudi. I aquí el mapamundi.

L'antiga Sumèria (3) El ulls

                                                              (Podeu ampliar la imatge)

Continuem amb l'exposició del Caixaforum, Abans del Diluvi.
Aquestes figuretes són molt petites i segons les explicacions que les acompanyen, estan relacionades amb ulls que poden tenir poders sobrenaturals o que duen sort, etc.
També són molt antigues (4.000 a 3.800 aC.)  i m'han fet pensar que els ulls d'algunes de les anomenades "venus prehistòriques" tenen raigs al voltant del ulls, com la Venus de Gavà.
Aquestes dues figueretes també tenen al coll un "chevron" o galó, símbol que apareix igualment a moltíssimes figuretes femenines antigues. Aquests ulls, doncs, tenen sexe perquè el galó els feminitza.
A l'exposició, al costat d'aquestes figuretes, n'hi ha una altra de més gran. Vegeu-la aquí sota. Els ulls són més estilitzats, dos forats, però té "cos", és com una pera arrodonida. És més femenina (les altres, les petites fan pensar en aquell personatge de la pel·lícula E.T.!! i la gran fa pensar en un mussol, i aquí s'obriria una altra via simbòlica...).

                                                            (Podeu ampliar la imatge)
(Interessats en el tema, vegeu al blog Barcelonetes els arxius sobre Venus prehistòriques -que aborden el tema amb una visió molt ampla- i els arxius de la primavera estiu 2004).

L'antiga Sumèria (2) Figures femenines, triangles i "galons"

(Podeu ampliar la imatge)

Continuo amb l'exposició del Caixafòrum de Barcelona: Abans del Diluvi.
Aquí teniu una altra figureta amb bec-ocell i el símbol femení del triangle púbic. Orelles i pentinat amb forats. La mà sota el pit, oferint-lo, que també és un gest propi de moltes d'aquestes figuretes.

A sota una altra figura femenina, vista de davant i de darrera. Aquesta té un triangle púbic fet de puntets, i té marcada una creu en diagonal que li travessa el pit, com un collaret o guarniment, però en realitat és una variació dels galons o marques que porten al pit aquestes figuretes.
Aquestes marques apareixen a moltísimes d'aquestes figures, tant a Mesopotàmia com a la Vella Europa. Marija Gimbutas les anomena en anglès "chevrons" que en català podríem traduir per "galons". Segons ella són esquematitzacions del triangle públic, i apareixen també a la ceràmica neolítica.
Aquesta figureta té dues particularitats: els galons o collaret també li creuen l'esquena, i porta una mena de melena o trena que li baixa fins a mitja esquena.

 

(Podeu ampliar la imatge)

A l'exposició també hi ha una gerra amb tots aquests trets simbòlics de què parlem: cap femení a la nansa, amb bec i petits pits, una espiga que recorre el cos amb aquesta esquematització triangular, triangle públic, i les incisions al voltant de la guerra de grans triangles, amb "galons" a l'interior.

                                                                (Podeu ampliar la imatge)

(Continuarà) 
(Interesats en el tema, vegeu al blog Barcelonetes els arxius sobre Venus prehistòriques i els arxius de la primavera estiu 2004)

L'antiga Sumèria (1) Figures femenines i rèptils

 

(Podeu ampliar la imatge)

 Al Caixa Fòrum de Barcelona fan una exposició titulada "Mesopotàmia abans del diluvi-3500-2100 aC", fins al 24 de febrer de 2013. Molt interessant per a qui li agradi la història antiga.
Jo hi he anat atreta entre d'altres coses per l'interès que tinc de fa temps per les restes d'antigues creences entorn de la dona i de la feminitat.

Però quan entrem en períodes històrics... "malo!", hi ha poques restes.
La figureta que encapçala la nota és molt antiga (del 4500-4000 aC), amb "cap de llangardaix".
Els meus punts de referència són la lectura de Marija Gimbutas i les exposicions i museus que he visitat. El més característic d'aquesta figureta és el triangle púbic, marcat amb un tipus de triangle que també apareix a la majoria de figuretes de la Vella Europa i a la ceràmica neolítica; i l'altra característica és el cap. Els "caps d'ocell", amb nas-bec, són molt freqüents, però aquesta té cap de rèptil; no n'havia vist cap fins ara. Però la serp també és un símbol de la feminitat, que toca la terra, que s'hi arrossega. També potser perquè és sinuosa, flexible.

Vegeu aquí sota una "maqueta d'un santuari, amb tapa". És com una capseta de sabates, de fang. A dins hi ha unes escaletes que pugen a una mena d'altar. A la tapa i als costats de la maqueta hi ha serps.(Continuarà)

 

(Interesats en el tema, vegeu al blog Barcelonetes els arxius sobre Venus prehistòriques i els arxius de la primavera estiu 2004).