PRAGA (Notes 24) Una mica de tèxtil

(Podeu clicar sobre els dibuixos per ampliar-los)

El cubisme també té a la República Txeca manifestacions en el disseny tèxtil. Aquí teniu tres dissenys tèxtils de Pavel Janac, extrets de "Czech Cubism".

Aquesta estora té el toc funerari de què hem parlat en altres notes. En canvi la roba vermellosa que teniu aquí a sota té un aire africà i, si molt m'apreten, m'atreviria a dir que alguns dissenys del Mariscal hi tenen una retirada.




I per últim, un retall de roba que no és res de res, o sigui que no és de museu, sinó d'una botiga qualsevol que fa rebaixes en un carrer de Praga, però que trobo que s'adiu molt amb el tema (i me n'estic fent un vestit -sorry per la frivolité-.)

A la propera nota abandonem definitivament el cubisme.

PRAGA (Notes 22) Deliciosa vaixella

(Podeu clicar sobre els dibuixos per ampliar-los)

A la Galeria Nacional hi trobem vaixella, gerros i altres estris de porcellana, vidre i ceràmica de començaments del segle vint, com aquesta fruitera (sense fruites, naturalment!) tan allunyada dels dissenys modernistes.

A continuació teniu els dibuixos de dos creacions de Pavel Janac. La cafetera és del 1919 i els pitxers de flors del 1911. Aquests models ratllats en blanc i negre formen part d'alguns dels objectes dels quals s'han fet facsímils que es venen actualment al Museu del Cubisme.

PRAGA (notes 20) I ara mobles...

(Podeu clicar sobre els dibuixos per ampliar-los)

Al Veletrzni Palac hi ha una de les col.leccions de l'extensa Galeria Nacional, la Narodni Galerie. Es un edifici racionalista del 1925 que ofereix una confortable imatge de solidesa i endreça.
Allà descobrim els mobles cubistes.


La cadira d'aquí sobre és de Pavel Janak i el silló de Josef Gocar, tots dos grans dissenyadors de mobles, a més d'arquitectes.
A la Galeria hi ha calaixeres, llits, taules, tauletes, armaris... i dissenys, signats, datats i explicats. És com una lliçó d'estètica i d'influències.
Per exemple, els dos sillons que vénen a continuació són denominats peces d'art nouveau geomètric, amb influències japonesa (el de la dreta) i vienesa (el de l'esquerra), datats entre el 1900 i el 1910.


Doncs sí, entre aquest modernisme geomètric i el cubisme i el que jo n'hauria dit art déco hi ha una línia de continuïtat que en aquest museu és molt clara.
Busco l'origen de l'expressió art déco i veig que es va fer servir a l'Exposició Internacional de les Arts Decoratives de París el 1925 per designar l'estil d'aquell moment, però que no va ser popularitzada fins els anys 60 per un crític britànic.
A l'exposició sobre la Myrurgia que hi va haver fa uns mesos al MNAC de Montjuïc teníem exemples d'aquest estil a Catalunya.

PRAGA (Notes 19) Cubisme elevat al cub

Perdoneu que encara us parli una mica més del cubisme arquitectònic, abans de dur-vos de la mà a la Galeria Nacional a veure coses més variades. La veritat és que vaig començar a veure cubisme per tot arreu. Es va convertir en una manera de mirar.


Aquí a sobre, un esbós d'un detall de la façana de la Universitat Karolinum, un edifici que abans d'arrribar a Praga jo hauria dit que era estil anys vint, linial, mig racionalista, i au! m'hauria quedat tan ampla. Però, ah!, ara la cosa ja és diferent, i les ratlles rectes totes tenen el seu què, i les veus d'una altra manera i els hi trobes com una intenció i una bellesa particular.
És una bestiesa, però s'acosta a la realitat del que em va passar. I sí que és veritat que hi ha edificis moderns als afores de Praga, molt funcionals, que em vull imaginar que han heretat una tradició molt depurada.

I fa poques setmanes, a Santiago de Compostel-la, miro l'exterior de l'església del convent de les Clarisses i veig el que teniu aquí a sota:



(Quin cim de façana més estrany! Llegeixo en una guia que es tracta d'un temple barroc. Diu: "de un barroco cubista". Penso que no sóc l'única que m'he obnubilat. Però l'expressió no és tan desaforada: en efecte, és un barroc que té alguna cosa cubista. I per arrodonir-ho, llegeixo al ja citat "Czech Cubism", que Pavel Janak el 1913 va reconstruir la casa d'estil barroc del Dr. Fara. La foto amb el resultat és molt curiosa i la teniu aquí a sota.)




Per acabar, una adreça amb textos en anglès sobre el naixement de l'arquitectura cubista a la República Txeca, aquí.

PRAGA (Notes 18) Pavel Janak

(Podeu clicar sobre les imatges per ampliar-les. (Extretes de "Czech Cubism")



El tercer i últim arquitecte txec cubista que presento és Pavel Janak (1882-1956), un dels més prolífics, i aprofito per mostrar dibuixos seus de projectes, alguns dels quals mai es van arribar a construir. Ho faig per la seva bellesa; en general m'agraden molt els dibuixos arquitectònics, no els simples plànols. Trobo que tenen la gràcia dels esbossos i la força dels conceptes.







Pavel Janak, com els altres arquitectes cubistes, es va dedicar també a les arts decoratives, sempre dins del cubisme, cosa que vaig descobrir a la Galeria Nacional, la visita a la qual mereix una nota a part. Acabo avui amb un disseny de Janak per a ceràmica.

PRAGA (Notes 17) Josef Chochol

(Podeu clicar sobre les imatges per ampliar-les. Fotos extretes de "Czech Cubism")



No em digueu que no us agrada el personatge del canotier. És Josef Chochol (1880-1956), un altre dels grans arquitectes cubistes txecs.
És l'autor de l'edifici
d'apartaments al peu de Vysehrat i també de la casa del carrer Libusine, que han sortit en dos notes anteriors.
Podeu trobar més informació i més imatges a aquesta adreça.

Alguns d'aquests edificis tenen l'arrebossat en mal estat i no estan gaire ben conservats, en especial els que són grans edificis d'apartaments. En canvi els més petits, tipus torres particulars, estan restaurats.

Anem un moment a relatar influències. A començaments del segle XX hi va haver a Praga dues exposicions forànies que van accentuar la modernitat de la crítica txeca: l'exposició l'any 1905 d'Edvard Munch i la de Picasso, Braque, Derain i Gris l'any 1913; recordar també que els artistes txecs van exposar a diverses ciutats europees i van visitar i participar en exposicions a París.
Amb el cubisme, jugada a fons la carta teòrica i pràctica, l'art txec entra a formar part de les avantguardes europees, de ple dret i amb un alt nivell de qualitat i originalitat.
Algú ha dit que cent anys de nacionalisme al darrera van preparar l'entrada dels artistes txecs a la modernitat europea, que es va fer justament a través del cubisme.

Dedico aquesta nota a celebrar l'entrada de la República Txeca a la Comunitat Europea, amb la recança que Praga ens va ser injustament escamotejada durant molts d'anys i la vèiem tan llunyana, quan ens és tan propera. Si la pertanyença a la comunitat Europea els ha de ser bona o dolenta són figues d'un altre paner, però en qualsevol cas som al mateix barco.

PRAGA (Notes 16) Josef Gocar

(Podeu clicar sobre la foto per ampliar-la. Fotos extretes de "Czech Cubism")



Dedico tres posts a tres arquitectes txecs significats dins el moviment cubista.
El primer, Josef Gocar (1880-1945).
És l'arquitecte de l'edifici del carrer Na Porici que tant em va sorprendre i del qual vaig parlar en la primera nota.
També és l'autor de la casa del carrer Celetnà, dita de la Verge Negra, perquè en una de les cantonades hi ha una capelleta a mitja alçada amb una verge negra, que crec que ja es trobava per aquella zona abans de construir la casa. I ja se sap que totes les verges negres tenen un nimbe especial, i no se'n pot eliminar les capelletes així com així. Per tant una de les cases cubistes més emblemàtiques de Praga té una fornícula amb mare de Déu a dins com si fóssim en un carreró de Roma.
Barreja, doncs, d'èpoques i motius que suggereixen la vida acumulada en una ciutat. (Barreja, aquesta del Gocar a Praga, que queda més ben integrada que no pas la finestra gòtica encastada a El Corte Inglés de Barcelona. Conec qui em diria: "Dona, tampoc és que tingui gaire mèrit que els hi quedi millor que allò del carrer Fontanella...")
L'edifici té unes línies relativament discretes comparades amb altres del moviment, però té detalls molt característics d'aquesta arquitectura cubista.
A la planta baixa d'aquesta casa, hi ha un local on venen objectes que són reproduccions facsímils (caríssimes i precioses) d'objectes cubistes: des de cadires fins a capses, gerros de flors i jocs de cafè, a més de llibres sobre el cubisme. Quan acabem amb els arquitectes, haurem de parlar del disseny cubista aplicat a mobles, vaixella i demés.
Recentment s'ha inaugurat, en aquesta casa de la Verge Negra, el Museu del Cubisme, i en aquesta adreça de ràdio Praga podeu trobar-ne informació en castellà.

PRAGA (Notes 15) Més cubisme

(Podeu clicar sobre les imatges per ampliar-les)
Tots aquests edificis cubistes tenen els murs descomposats en diversos plans i l'efecte és sorprenent.
La primera impressió és de solidesa en les formes i al mateix temps d'elegància en el conjunt. Hi ha una sobrietat de molt bon gust.
D'altra banda sorprèn la modernitat de l'estil en relació a l'època de la construcció, que en general és dels anys 10, un moment en què a casa nostra continuava imperant el modernisme.
Hi ha una línia de continuïtat entre aquesta arquitectura cubista i la més racionalista dels anys 30, que també està molt representada a la República Txeca. En una visita al barri de Sporilov, em vaig trobar que es tractava d'una mena de "Ciudad Jardín", amb edificis funcionals d'abans de la II Guerra, i vaig imaginar que hi havia una tradició de construcció de base sòlida que els havia precedit.

A part d'això, informacions pràctiques:
El llibre que he consultat, molt ben il.lustrat i que sembla la bíblia d'aquest assumpte, és Czech Cubism. Architecture. Furniture. Decorative Arts. 1910-1925. Princeton Architectural Press, 1992.
També podeu trobar imatges en aquest link en anglès.

PRAGA (Notes 14) ¿Existeix l'arquitectura cubista?

Mai havia sentit a parlar de l'arquitectura cubista. Però existeix, i a Praga n'hi ha força exemples (és pràcticament l'únic lloc al món on hi ha edificis cubistes).
A Praga podem veure a llocs molt cèntrics: la casa dita de la Verge Negra (1911-1912, arquitecte: Josef Gocar) i la casa de pisos de la Cooperativa de Mestres (1917-1919, arquitecte: Otakar Novotny), de la qual teniu unes fotos aquí a sota

(Podeu clicar sobre les imatges per ampliar-les. Fotos extretes del llibre "Czech Cubism")



No lluny del centre, al peu de la muntanyeta de Vysehrad, hi ha un edifici d'apartaments (1913, arquitecte: Josef Chochol) i altres cases més petites vora el riu.

Continuarà...