Jaume Mercader

El  joier i pintor noucentista Jaume Mercader Queralt, de Valls, té olis magnífics del que s'anomena els Boscos de Valls i ha pintat com ningú el paisatge de conreus de secà. Aquí sota, vista de l'Alt Camp de Tarragona des del Coll de Lilla

A Valls, al carrer Major hi ha una botiga que va ser de la seva família i que encara conserva a l'exterior la ceràmica pintada per Jaume Mercader, amb el reclam del negoci.

NÀPOLS 17. Exposició al Banco San Paolo. Dones masculines a la ceràmica grega

Passant per la Via Toledo trobem la central del Banco San Paolo, instal.lat al Palazzo Zevallos. Hi ha una exposició d'un únic quadre, un del Caravaggio. Entrem, i pugem cap amunt, perquè la sala d'exposicions és dalt de tot d'una escala monumental.

El Caravaggio és el martiri de Santa Úrsula. Molt maco, molt efectista. Ara això es fa: s'exposa un únic quadre i al voltant es donen explicacions, història, comparacions. Es focalitza. Em sembla bé.

Al costat, hi ha una sala amb una exposició de ceràmica grega (Col·lecció de Intesa Sanpaolo) que es diu: Le ore della donna. Doncs a mirar ceràmica grega amb representacions femenines.
Hi ha una ceràmica amb una dona pintora. Interessant.
Més endavant una ceràmica amb dones que s'estan rentant. Un rètol explica que és l'única situació en què a la ceràmica grega es representen dones comunes, no deesses, despullades. A la ceràmica en qüestió les dones pintades estan molt masculinitzades, com podeu observar en la foto d'aquí sota. Un altre rètol explica que el cos despullat sempre era associat als herois i que si les dones es rentaven i tenien el cos despullat havien de ser cossos musculosos... no queda gens clar que aquests cossos femenins-masculins segueixin cap lògica.

I després hi ha algunes ceràmiques amb unes deesses o personatges angèlics femenins, però que tenen penis, que ens deixen de pedra. L'explicació dels rètols corresponents també és molt confusa. No m'agrada gens, em sembla com una traïció a la tradició de les antigues deesses, a l'antic culte a la feminitat i al cos de la dona. :-( Aquests grecs eren tremendos amb el seu amor a la masculinitat.
(Al museu arqueològic hi havia un aprell de frescos romans amb dones amb pit i penis i estaven retolats com a Hermafrodites).


Aquí sota dues fotos d'aquestes ceràmiques:

Egipte 34. El Museu Egipci. Període predinàstic

(Aquí a sobre, ceràmica egípcia del període protodinàstic, al Museu Britànic a Londres.  

Ens situem al IV mil·lenni abans de C)

(Fa anys, al British Museum, vaig fugir de les sales principals d'art egipci on hi havia una exposició important sobre les mòmies i centenars d'escolars contestant preguntes de dossiers, contra les vitrines, per terra, sobre l'esquena dels companys... Vaig anar a parar a una sala anomenada Egipte protodinàstic, buida de visitants. I allà em vaig quedar sorpresa de veure moltes similituds entre els motius i dibuixos de la ceràmica egípcia predinàstica, antiquíssima, i l'antiga ceràmica europea neolítica. No només es tractava de la ceràmica, hi havia altres objectes i figuretes d'os que feien pensar en la relació estreta entre totes aquestes cultures prehistòriques.) (D'aquest tema em vaig fer notes aquí i aquí i queda pendent parlar un dia, més endavant, dels símbols de la ceràmica prehistòrica europea i de les restes que en van quedar a la ceràmica ibèrica.) 

Aquí sota, esbossos de ceràmica egípcia del Museu Nacional de El Caire (Naqada I -4.200 a 3700 a.C.- i Naqada II ) on es troben espirals, sanefes en forma de galons ^, els cops de fuet i les retícules, presents a la ceràmica ibèrica, molt més moderna (de ceràmica ibèrica ens n'ha arribat moltíssima i alguns arqueòlegs consideren que és dipositària de dibuixos simbòlics molt antics: quan els indoeuropeus arriben a Europa alguns símbols artístics queden arraconats i perviuen a les zones perifèriques europees, com és el cas dels ibèrics).