PRAGA (notes 8) El pobre Rodolf

Deixem el barroc i tirem enrera, fins al Renaixement tardà.
Un dels personatges inquietants de la ciutat és l'emperador alemany Rodolf II (1576-1611).
Va instal.lar la capital de l'imperi germànic a Praga i va atraure a la seva cort artistes manieristes, astròlegs, alquimistes, venedors de curiositats i també xarlatans de tota mena. Durant el seu regnat es va viure una època de relativa tolerància religiosa, en comparació amb els temps que vindrien després.
Són personatges de la seva època el rabí Löw, a qui s'atribueix la creació del Golem, i el pintor Arcimboldo, conegut pel retrat d'un bust fet de fruites i flors.
Rodolf és un personatge curiós, que va acumular una col.lecció artística i una de les primeres col.leccions de curiositats. Al recinte del castell de Praga hi ha un carreró amb unes casetes miniatura, anomenat carrer de l'Or, on la llegenda diu que s'instal.laven els qui treballaven per buscar la pedra filosofal i elixirs de tota mena. S'expliquen moltes excentricitats del personatge, com els càstigs que inflingia als homes de qui desconfiava, als qui fracassaven en les seves promeses d'obtenir filtres màgics o als qui es revelaven com a impostors.

L'eslavista Angelo Maria Ripellino (1923-1978) en el seu llibre Praga Màgica, dóna una visió psicoanalítica d'aquest rei tan especial. Recorda que era besnét de Juana la Loca, nét de Carles I (o V), nebot de Felip II.
Explica que va ser enviat pel seu pare a educar-se a cal seu tiet, Felip II, i que va arribar a l'Escorial a l'edat d'11 anys. Diu, i a mi em fa gràcia la imatge, que anava esporuguit pels sinistres passadissos i sales d'aquell palau tan auster. El descriu com un noiet mort de por en l'ambient inquisitorial i ultracatòlic de la cort espanyola. Sembla que era molt tímid i que hi vivia sense atrevir-se a dir ni mu. I ve a explicar que, un cop lluny de Castella, es va sentir alliberat i es va passar de rosca, abocant-se als excessos citats més amunt.

Alguns governants segurament no s'han d'analitzar des de pressupostos històrics, ideològics o econòmics, sinó com a casos psiquiàtrics. Hi pesen més els aspectes personals que els polítics. Ho vaig pensar quan va caure el Ceaucescu a Romania.

PRAGA (Notes 7) Les hipèrboles italianes

Quan els artistes italians desembarquen en una ciutat per decorar-la, hi deixen algunes manifestacions exagerades que m'agrada anomenar les hipèrboles italianes.
Al carrer Neruda, l'actual ambaixada de Romania està instal.lada al palau Morzin, on dos moros petris i immensos s'alcen des de la vorera, aguantant amb les espatlles els balcons del primer pis.
Gairebé al davant, l'ambaixada italiana. És un altre palau, el Thun-Hohenstein, amb dues àguiles desmesurades que envolten la portalada.
Ateaguilesorigretoc550px50pcjpg.jpgnció: els dos artistes autors d'aquestes decoracions són locals, però van aprendre l'ofici amb els italians que els jesuïtes havien fet venir a Praga.

PRAGA (Notes 6) La perla del barroc

(Continuo amb les notes sobre Praga.)

En qualsevol estil hi ha un exemple que resum amb gust els elements del període.
Per a mi, la perla del barroc a Praga és l’església de Sant Niklaas, no la de la Stare Mesto, sinó la de Mala Strana, la que hi ha al costat del castell.




L'interior de Sant Niklaas és un mar mogut de marbre rosa i verd.
I descomunals estàtues de blanc i d'or intercepten la tempesta.
Una exageració elegantíssima.

Manifestació

Download file

Resultats

Sempre que resulta que la gent és millor del que m'espero, sento alegria.

Perversió

La cadena SER acaba d'informar de la detenció de cinc persones implicades en la possessió del telèfon mòbil que havia de servir per fer explotar les bombes: marroquins i pakistanís.
L'Acebes ho acaba de confirmar.
Considero confirmat el que ja suposàvem: el PP ha jugat el joc més pervers: aprofitar-se de les víctimes, mentint. No crec que càpiga una actitud més indigna ni més immoralitat. L'Aznar dient fa uns dies "dejen en paz a los muertos" als familiars dels morts a Turquia per l'accident de l'avió militar, ja anunciava aquesta actitud execrable.
Quina pena de gent, quina pena de país.

D'en Forges

Dol

El Carles Miró es queixa que s'aplaudeixi als enterraments. Té raó. Ara fa una estona a la plaça de sant Jaume de Barcelona hi havia silenci i una actitud de dol i de vetlla. Érem pocs, tot s'ha de dir.

Avui, 11 de març

Escolto la ràdio i m'horroritzo.
Comencem a especular sobre els autors.
¿Qui resarà per les víctimes, i també pels assassins?

PRAGA (Notes 5) Els jesuïtes: "No queréis caldo? Dos tazas"

La Contrarreforma s'instal.la a Praga, després de la derrota de la Muntanya Blanca (1620), la ciutat es germanitza i s'hi estén el catolicisme.
Tornen els jesuïtes i omplen Praga de barroc.

L'austeritat volguda per la Reforma, els temples on es pugui reflexionar, on es pugui tenir consciència de la rectitud de la pròpia conducta, són bandejats i s'obren pas les onades barroques, l'emoció i la riquesa de les imatges. Tot és moviment i sentiment.
Els grans místics no seran protestants, seran catòlics.

A remarcar tres coses:

En primer lloc, la (mala) fama que va adquirir la Companyia de Jesús a Praga. Havia arribat al país el 1556 arrel de la crida del rei Ferran II que volia combatre la Reforma. Va ser expulsada el 1618 en el moment del cop d'estat protestant i va tornar dos anys després, arremangats per fer feina i eradicar l'heretgia. Van unificar la seva Universitat, la Clementinum, amb la Carolinum, que des del segle XV havia estat un centre important de divulgació de les idees hussites (partidaris de Jan Hus); van promoure un nou sant, Joan Nepomucè, per contrarestar la veneració a Jan Hus; practicaren escorcolls per buscar i destruir llibres escrits en txec i se'ls atribueixen un munt d'activitats dirigides per l'obsessió de reduir els heretges ocults.

En segon lloc un comentari sobre l'exageració estètica: algunes esglésies barroques tenen la cornisa tan adornada d'estàtues, que és còmic però imaginable pensar que es tracta de lladres que deambulen per la teulada intentant entrar a l'edifici.



I per últim: l'estatuària barroca està molt ben instal.lada al Lapidàrium de Praga, un museu de pedres, com el seu nom indica. La sala de les escultures barroques produeix l'efecte contundent del negre sobre blanc. La pedra fosca i la seva ombra contra el guix de la paret aconsegueixen l'impacte buscat.

Deixo el valor del barroc per al proper article.

Com està el pati

Justament, en un pati d'un institut de formació professional de Barcelona, assisteixo a una conversa entre dues alumnes de 18 o 19 anys.
Una fuma Nobel, és grassoneta, porta els cabells tenyits de groc rabiós i té molts granets a la cara. És la Noia A.
L'altra serà la Noia B. És primeta i morena i porta les parpelles maquillades de color blanc. Menja pipes.
Totes dues parlen un castellà andalús.
Noia A: - Yo no voto, pa´qué! Si todos son iguales.
Noia B: - Lo único a que van es a sacar dinero, todo el que pueden.
Noia A: - Y a robarnos cuánto más mejor. A mi es que me asquea la política, jolín.
Noia B: -Sí, vaya un jaleo que se arman. Unos son de un partido, otros de otro..., bueno pues que hagan lo que les de la gana.
M'atreveixo a intervenir, ponderant els comentaris: que és millor que et preguntin l'opinió que no pas que no te la preguntin, que el vot en blanc vol dir que...
Salta la Noia A:
-Pero es que ni ellos se aclaran. A ver, al Carod ese, por qué lo han quitao? Eh, por qué lo han quitao? Si él no ha hecho nada malo! Ya ves, que no nos maten aquí, y eso qué tiene de malo?
Noia B: -Él mira pa' su tierra, vale? pues por eso no te tienen que quitar.
Noia A: -Eh, que él no ha ido a pedir que maten a los de Madrid, vale? Que sólo ha pedido que no nos maten a nostros, jolín! Y por eso lo tienen que quitar? Es por cosas de la política esa de mierda.
Noia B: -Que todo son mentiras...
M'han donat un susto i he pensat que els esperits primaris estan molt desinhibits.

PRAGA (Notes 4) La influència protestant

Llegint alguna cosa sobre la història de Praga, vaig adonar-me un cop més de com ha estat d'important la Reforma en els països on va tenir influència.

El personatge més conegut de l'època és Jan Hus (1369-1415), teòleg i predicador de Bohèmia, que criticava tant les prebendes de la clerecia i de les jerarquies eclesiàstiques, com l'actitud dels qui se sotmetien als germànics. Va dotar el txec d'una ortografia i va defensar el seu ús en la predicació.
Va ser convidat per l'Església a discutir les seves posicions a Constança. Però la invitació no devia ser sincera, perquè allà va ser excomunicat, empresonat i el van acabar cremant.

En la història del país hi ha una lluita a estones sorda i a estones sorollosa entre, d'una banda, un esperit, diguem-ne, nacional txec que s'identifica amb el moviment protestant i, d'altra banda, l'Imperi Germànic i més endavant l'Imperi austrohongarès, defensor del catolicisme.
A Praga hi ha dues defenestracions famoses que estan relacionades amb aquesta lluita: la de 1419 i la 1618. A la primera llencen per la finestra set consellers catòlics de la Casa de la ciutat; a la segona un grup de nobles calvinistes de Bohèmia llencen per la finestra dos consellers reials. Anaven mal dades. Aquest cop d'estat protestant serà ofegat en sang pels alemanys a la batalla de la Muntanya Blanca (1620) i la repressió serà forta: vint-i-set nobles protestants decapitats a Praga.

Avui a la plaça de la ciutat vella, la Stare Mesto namesti, hi ha grup escultòric de bronze on apareix Jan Hus alçant-se enmig de personatges aclaparats. És un monument dramàtic, d'estil modernista, aixecat a començaments del segle XX com a expressió del ressorgiment de l'esperit nacional.



L'altre gran personatge del protestantisme txec a destacar és Johann Amos Komensky, conegut pel nom llatinitzat de Comenius (1592-1670). Humilment: em sonava únicament com a nom d'una de les diverses beques o programes europeus, al costat dels Sòcrates, Erasmus i Eurodissea.
Comenius va ser un pedagog i teòleg que pertanyia al grup dels Germans Moravis. Va publicar un tractat de sistematització de la pedagogia amb una visió global de l'educació. Defensava un programa d'instrucció per a tothom, sense distinció de classes o sexes. Va publicar llibres per ensenyar un tema de manera concèntrica i llibres per ensenyar a partir d'imatges. Personatge proscrit a sis països.

Un altre dia parlarem de la contraofensiva catòlica i de la seva empremta artística.

Però vull acabar dient que ja m'agradaria a vegades que aquest país nostre
tingués reminiscències protestants. Cada vegada que sento un alt personatge dient mentides descarades o escandalitzant-se hipòcritament de les mentides d'un altre (aquests dies n'hem anat plens) penso que ens sobra passat catòlic i ens falta una mica de moral protestant.