diumenge, 29 de maig del 2011

Sobre les acampades del 15 M

Una neboda meva ha fet aquest audiovisual, que m'ha agradat.
http://www.youtube.com/watch?v=H6CMe_-grVk&feature=player_embedded

dissabte, 28 de maig del 2011

Desllotjament de la Plaça de Catalunya

Aquí en sèrio:

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=Geg_6Xoy04s



I aquí amb humor (són quatre minuts per somriure!): Reunió dels mossos amb el Conseller, acabada l'operació "neteja".
http://www.youtube.com/watch?v=2T7tieZEVJs

dissabte, 21 de maig del 2011

En directe l'acampada a la plaça del Sol a Madrid

         
Live video chat by Ustream

Aquí l'acampada de la plaça del Sol a Madrid en directe

Les acampades a Twitter

Spanishrevolution és una pàgina de Twitter amb comentaris i sobretot amb enllaços sobre les acampades a les grans ciutats espanyoles (recordeu: són comentaris breus! a Twitter poden tenir molt pocs caràcters, però hi ha profusió d'enllaços a comentaris més reflexius). Si es clica una estona, és vertiginós.
Aquí, similar, però en català: Catalanrevolution

Més acampada. Video en directe

No sé si el vídeo estarà actiu gaire estona. La visió de la matinada de dissabte a la plaça de Catalunya en directe fa respecte.


Streaming live video by Ustream

L'acampada a la plaça de Catalunya i el 15 M


Avui he fet dues coses que haurien d'estar relacionades, però que m'han semblat dos móns oposats.
A primera hora de la tarda he pogut visitar la reserva d'obres del MNAC. Impacta la quantitat d'obres que hi ha emmagatzemades, les òptimes condicions amb què es tracten i impressiona també la idoneïtat dels locals de reserva, les tècniques de conservació i de restauració, els protocols per als trasllats i per a la seguretat, així com els criteris museístics de la institució. He sortit pensant que érem un país ric (i també pensant altres coses que no vénen al cas).
Després he anat a la Plaça de Catalunya per l'acampada del moviment 15M. Trobo bo que la gent es mogui pels problemes col·lectius i ho he volgut veure de la vora. Ens han repartit l'octaveta que publico aquí sota i que he llegit amb interès (podeu clicar per llegir-la).
Hem assistit una estona a l'assemblea que se celebrava a la banda de baix de la plaça. Els que hi intervenien es passaven un megàfon. Amb prou feines se sentia res. Ens ha semblat que hi havia una discussió sobre si es podia prohibir (em faig una primera reflexió sobre els inconvenients pràctics de la democràcia directa).

Després he vist una petita instal.lació per entretenir criatures. Sota els arbres, tres tendes de campanya i un grup de joves amb guitarra. Una taula on repartien taronges. Un tancat molt ben delimitat per a les deixalles. Moltes pancartes amb frases generals. Molta gent, de totes edats i condicions, uns més implicats, els altres passejant amb simpatia. Tots del país. També hi havia dos homes grans amb megàfon i una pancarta intentant sense èxit que la gent seguís els seus slògans (què mengen els banquers! mengen obrers!). Més joves asseguts. Més pares joves amb criatures i més gent gran passejant amb posat encuriosit i solidari. Trossos de converses polítiques i trossos de converses no polítiques. A la banda de les fonts un míting, impossible d'acostar-s'hi i de sentir què s'hi diu. Abans, un cercle a terra on s'enganxen papers de colors amb frases diverses escrites amb retolador (una amb un dibuix infantil d'una tenda de campanya i amb lletra de nena, "Volem acampar", Laia).

 I a les 21h en punt comença una cassolada.
Què m'esperava? Més idees? Més definició d'objectius? Més passió? Venia d'una activitat muntada amb tant de rigor, amb pensaments sobre com n'és de difícil fer bé les coses públiques, que el contrast m'ha xocat. ¿Es pot dir, sense ruboritzar-se, que això és la plaça Tahrir, com deien algunes pancartes? Rotundament, no.
Penso continuar seguint el moviment de tant a la vora com pugui perquè continuo creient que és bo. Però avui l'he vist sobretot com un moviment social de gent que diu "no estic content i no vull estar sol". Potser hem de començar per aquí.

divendres, 20 de maig del 2011

"Copenhaguen" al Teatre Nacional

Fins al 5 de juny a la Sala Petita del Teatre Nacional fan l'obra Copenhaguen de Michael Frayn.
No m'atreveixo a recomanar-la perquè són dues hores i mitja de diàleg entre tres personatges, diàleg que pot semblar repetitiu i espès, amb moltes referències científiques. O sigui: no m'atreveixo a dir "Vés-hi que t'agradarà", però a mi m'ha agradat i m'ha interessat molt. La guerra, el poder, la segregació racial, la bomba, les altres bombes, els principis, la covardia, l'autoexculpació, la ciència... Tot hi passa.

Copio el cartell d'una representació de l'obra a Nova York, perquè m'agrada més que el d'aquí, i copio també el text de la web del Teatre Nacional.
(L'actuació de Rosa Renom, Lluís Marco i Pere Arquillué és excel.lent.)

La trobada entre dos científics que va canviar el curs de la humanitat
Copenhaguen ens parla d’una enigmàtica trobada que va tenir lloc a la capital de Dinamarca l’any 1941. En plena Segona Guerra Mundial, el científic alemany Werner Heisenberg viatja a Copenhaguen i aprofita per visitar el seu antic mestre i vell amic, el físic danès Niels Bohr. Per quins motius Heisenberg arrisca la seva vida per mantenir una conversa amb Bohr? S’han fet moltes especulacions sobre el diàleg que van mantenir aquests dos premis Nobel de física. Una trobada que deixa molts interrogants i només una certesa: aquelles hores que van passar junts van distanciar-los definitivament.
Aquesta peça de Michael Frayn va ser estrenada a Londres l’any 1998 i es va convertir en un èxit immediat, confirmat per l’estrena a Broadway dos anys més tard i el Tony al millor text teatral de l’any. Des d’aleshores, Copenhaguen es considera un text de culte que s’emmarca dins la branca del teatre científic però que va molt més enllà i dibuixa una història apassionant plena de misteri sobre una conversa que podria haver canviat la història recent de la humanitat.

dimarts, 3 de maig del 2011