L'acampada a la plaça de Catalunya i el 15 M

Avui he fet dues coses que haurien d'estar relacionades, però que m'han semblat dos móns oposats.
A primera hora de la tarda he pogut visitar la reserva d'obres del MNAC. Impacta la quantitat d'obres que hi ha emmagatzemades, les òptimes condicions amb què es tracten i impressiona també la idoneïtat dels locals de reserva, les tècniques de conservació i de restauració, els protocols per als trasllats i per a la seguretat, així com els criteris museístics de la institució. He sortit pensant que érem un país ric (i també pensant altres coses que no vénen al cas).

Després he anat a la Plaça de Catalunya per l'acampada del moviment 15M. Trobo bo que la gent es mogui pels problemes col·lectius i ho he volgut veure de la vora. Ens han repartit l'octaveta que publico aquí sota i que he llegit amb interès (podeu clicar per llegir-la).

Hem assistit una estona a l'assemblea que se celebrava a la banda de baix de la plaça. Els que hi intervenien es passaven un megàfon. Amb prou feines se sentia res. Ens ha semblat que hi havia una discussió sobre si es podia prohibir (em faig una primera reflexió sobre els inconvenients pràctics de la democràcia directa).

Després he vist una petita instal.lació per entretenir criatures. Sota els arbres, tres tendes de campanya i un grup de joves amb guitarra. Una taula on repartien taronges. Un tancat molt ben delimitat per a les deixalles. Moltes pancartes amb frases generals. Molta gent, de totes edats i condicions, uns més implicats, els altres passejant amb simpatia. Tots del país. També hi havia dos homes grans amb megàfon i una pancarta intentant sense èxit que la gent seguís els seus slògans (què mengen els banquers! mengen obrers!). Més joves asseguts. Més pares joves amb criatures i més gent gran passejant amb posat encuriosit i solidari. Trossos de converses polítiques i trossos de converses no polítiques. A la banda de les fonts un míting, impossible d'acostar-s'hi i de sentir què s'hi diu. Abans, un cercle a terra on s'enganxen papers de colors amb frases diverses escrites amb retolador (una amb un dibuix infantil d'una tenda de campanya i amb lletra de nena, "Volem acampar", Laia).

 I a les 21h en punt comença una cassolada.

Què m'esperava? Més idees? Més definició d'objectius? Més passió? Venia d'una activitat muntada amb tant de rigor, amb pensaments sobre com n'és de difícil fer bé les coses públiques, que el contrast m'ha xocat. ¿Es pot dir, sense ruboritzar-se, que això és la plaça Tahrir, com deien algunes pancartes? Rotundament, no.
Penso continuar seguint el moviment de tant a la vora com pugui perquè continuo creient que és bo. Però avui l'he vist sobretot com un moviment social de gent que diu "no estic content i no vull estar sol". Potser hem de començar per aquí.