Narcís Monturiol. L'exposició de les Drassanes

(Com que no tinc gaire temps ni estic massa xerraire ni escriptora prefereixo dir coses curtes i posar imatges més que no pas continuar en silenci, que és el que he fet aquests últims mesos)

L'exposició a les Drassanes dura fins al maig i a diferència de la de Figueres està centrada en el submarí. Molt interessant, perquè no només mira al passat, sinó també cap endavant com es veurà.
La imatge que encapçala l'exposició està treta d'un retrat molt conegut de Monturiol.

Hi ha una primera secció amb reproduccions molt evocadores dels mites antics sobre el mar, el món desconegut de les seves profunditats, els monstres imaginaris...

Ara vénen dues imatges d'una llegendària immersió al mar d'Alexandre Magne. La primera és una imatge cristiana, la segona musulmana:

Després es passa a imatges, explicacions i maquetes dels ginys per submergir-se inventats al llarg de la història.

Els primers intents tenien finalitats bèl.liques: bàsicament es pensava en un aparell que pogués submergir-se i anar a fer mal per sota l'aigua a un gran vaixell de la banda contrària (Monturiol no era d'aquesta corda). Fixeu-vos en el submergible de Fulton aquí sota i després en l'ampliació de més avall que mostra un filaberquí que havia de servir per foradar el casc del vaixell que es volia atacar.

Aquí un altre aparell i a sota també l'ampliació del filaberquí corresponent:

A la part central de l'exposició hi ha les maquetes de l'Ictineo I i de l'Ictineo II de Monturiol amb les corresponents explicacions.

I a la part final hi ha dos espais interessantísssims sobre l'estat actual de la immersió científica. Els organitzadors de l'exposició estan construint un submergible, l'Ictineu III, del qual es mostra la maqueta i una animació amb el seu funcionament que també podeu veure aquí.
Podeu veure tota la informació a la web de l'Ictineu III.
(Espanya és un dels pocs països europeus amb costa que no posseeix CAP submergible amb finalitats científiques. El desinterès de l'Estat per aquest afer fa que els de l'Ictineu III van molt malament de recursos)
(En aquesta última part de l'exposició hi ha un video interessant sobre el desastre del Prestige i aquell "batiscafo" que ens va ensenyar a fer servir aquest mot a totes les cases).

Narcís Monturiuol. L'exposició de Figueres

Com deia, a l'exposició de Figueres (Museu Empordà fins al 20 de febrer) hi ha diversos retrats a l'oli de Narcís Monturiol, de moments diferents de la seva vida (i també retrats de la seva dona).

Hi ha informació sobre les preocupacions socials de Monturiol, sobre els periòdics que va publicar, sobre el seu suport a les idees d'Etienne Cabet i la seva utopia icariana.

Hi ha informació sobre l'aventura del submarí, si bé l'exposició estrella sobre aquest aspecte és la de les Drassanes.
Els fets principals de la seva vida estan il.lustrats amb un àudio on se sent un actor que llegeix correspondència personal de Monturiol i textos seus (el llibre-catàleg de l'exposició inclou un CD amb aquest àudio).
Al final de l'exposició hi ha uns dibuixos del també figuerenc Salvador Dalí referits al submarí (una mostra aquí sota).
Un detall curiós. A la biografia, de Narcís Monturiol escrita per Matthew Stewart, El somni de Monturiol (Editorial Graó, 2009), es parla dels greus problemes econòmics que va patir. Doncs resulta que fa pocs anys, fent unes obres a Figueres al solar on hi havia hagut la casa del boter Monturiol, pare de Narcís, es va trobar una xicra plena de monedes d'or. Per les dates de les monedes se suposa que el petit tresor era fruit d'estalvis al llarg del segle XVIII i começaments del XIX. O sigui que a la casa hi havia tot aquest diner mentre Monturiol passava penúries i no sabia que existís. Algú havia mort sense revelar el secret, algú havia perdut el cap i oblidat la xicra i l'amagatall? A l'exposició es mostren les monedes i fan efecte.

Ultim comentari sobre l'exposició: hi ha un retrat a l'oli d'un personatge desconegut, retrat pintat per Monturiol, per guanyar-se la vida (sabia pintar per guanyar-se la vida!).

Altament recomanable la biografia citada més amunt (editada en català justament arrel d'aquest any commemoratiu). És amena, interessantíssima i té un to filosòfic que fa rumiar sobre el personatge.

Exposicions sobre Narcís Monturiol

L'any passat van complir-se 150 anys de l'avarament de l'ICTINEO I, el primer submarí de Narcís Monturiol. Hi ha dues exposicions: una a Figueres, d'on era fill, i una altra a les Drassanes de Barcelona.
La de Figueres és al Museu de l'Empordà fins al 21 de febrer, o sigui que tanca aviat. Està dedicada a la vessant humana o més biogràfica de Monturiol, mentre que la de les Drassanes de Barcelona està orientada a la construcció del submarí (oberta fins al maig).
(Molt aviat, dues notes sobre cada una d'aquestes exposicions)

Concurs de PAPER DE VIDRE per a IL.LUSTRADORS

Com que tenia el blog deixat de banda no vaig anunciar, com acostumo a fer, l'aparició del nou número de la revista, el 54. A més, PAPER DE VIDRE obre un concurs de portades per al proper número.

Reprodueixo el text rebut dels amics entranyables de PAPER DE VIDRE:

CONCURS COBERTA NÚM. 55 PAPER DE VIDRE

Hola, paperdevidrers!

Com bé sabeu, des de fa uns anys, a la coberta de Paper de vidre hi apareix alguna il·lustració, fotografia o compsosició que hem encarregat prèviament. Aquest espai ha anat guanyat interès i així ho demostra el nombre de visites que rep.

Per al proper número 55, de 23 d'abril del 2010, hem proposat la temàtica ELS HEROIS. ELS MITES i, alhora, estem treballant en el reportatge especial L'humor gràfic a la premsa catalana, en què demanarem l'opinió sobre diverses qüestions a reconeguts humoristes gràfics.

I per acabar-ho d'arrodonir, per primera vegada a la història de Paper de vidre obrim l'espai de la coberta a tothom qui ho desitgi. I com ho fem? Doncs amb una convocatòria oberta a tothom (per tant, podeu fer-ne difusió als vostres amics i coneguts usant qualsevol de les eines que ens posa a l'abast la xarxa Internet: blogs, emails, twitter, facebook, webs, etc.)

1. Es tracta de realitzar una VINYETA D'HUMOR GRÀFIC a partir de la temàtica "Els herois. Els mites", tan mordaç, incisiva, crítica i àcida com vulgueu, en la línia de la tradició de l'humor gràfic català des dels temps d'El Be Negre fins a l'actualitat dels Ferreres, Kap, Batllori i companyia.

2. La convocatòria està oberta a tothom, sigui o no subscriptor de Paper de vidre.

3. Heu d'enviar-nos una imatge .JPG amb unes dimensions de 306x480 pixels a l'adreça info@paperdevidre.net ABANS DEL 15 DE MARÇ.

4. Heu de signar amb el vostre nom i cognoms, edat, i també heu d'indicar-nos la vostra adreça postal.

5. El guanyador del concurs l'escollirà un jurat, els membres del qual encara estan per determinar, persones amb reconeguda trajectòria en l'humor gràfic.

6. La imatge guanyadora il·lustrarà la coberta del proper número 55 de la revista.

7. El guanyador rebrà un exemplar del llibre "Paper de vidre" editat per Labreu Edicions l'any 2005 i que actualment és difícil de trobar a les llibreries.

Salut i humor!

Paper de vidre

Papereres al metro

Les papereres a les andanes del metro són unes lleugeres estructures metàl.liques amb un sac de plàstic transparent. Impressionant.

A primera hora el matí, molts diaris.

I ampolles a tota hora...

(Com podeu veure m'he llençat a fer fotos i a distorsionar-les una mica)

Continuem amb el mateix

Continuo amb el mateix i vaig constatant com es menja i beu pel carrer. Les papereres són sempre plenes d'ampolles i voldria saber quants cops passen els serveis de neteja a buidar-les al dia. M'han agafat ganes de visitar l'abocador del Garraf i també de veure alguna fàbrica de plàstic. Un altre dia parlarem del famós Nespresso.

El blog a mig gas

El blog funciona i continuarà funcionant al ralenti durant un temps. Estic ficada amb plàstics reciclats a veure quin tipus de joies se'n poden extreure. Les provatures són apassionants; els resultats, sorprenents; i els contactes amb la gent per obtenir "el material", enriquidors.
(Continueu passant de tant en tant, que caurà alguna nota. No m'abandoneu!)

Més sobre Teresa Forcades

Més sobre Teresa Forcades. Avui a La Vanguardia

Hipàtia

La pel.lícula Ágora d'Alejandro Amenábar és una superproducció de moltíssims milions d'euros, que vol narrar la història de la matemàtica i astrònoma Hipàtia (Alexandria, segle IV-V dC) immersa en les lluites polítiques i religioses de l'època, entre cristians, jueus i "pagans". També ens vol acostar a l'astronomia.
Les intencions són molt bones.

El guió l'he trobat fluix, però m'ha agradat veure-la perquè no sabia res d'Hipàtia i ara em miraré dades; també he trobat boniquíssimes algunes recreacions del conjunt d'Alexandria, amb el far, les llacunes i el mar.
En diversos moments hi ha una contraposició d'imatges interessant: l'àgora, on es reparteix llenya; les vistes de la ciutat a vol d'ocell; fotos del delta del Nil preses en helicòpter; imatges de la Terra preses per satèl.lt; i després els planetes i les estrelles. És molt suggerent contemplar l'univers mentre encara se senten, esmorteïts, els crits de les patacades a l'àgora.

El que volia remarcar a l'escriure la nota és que és una pel.lícula d'un anticlericalisme total i radical. Ja m'està bé. Mostra uns cristians i una església en ascens, que practiquen una intolerància i una violència aclaparadores, i un antifeminisme visceral. La veritat, es fan molt antipàtics.
(No sé d'on ha tret els milions l'Amenàbar, però del Vaticà segur que no.)

La defensa del pensament crític és present a tota la pel.lícula. Posa en boca d'Hipàtia i d'un antic deixeble seu, ara bisbe, un diàleg on més o menys diuen:

Hipàtia: -Tu hi creus en tot això?
Bisbe: -Sí
Hipàtia:-I no dubtes mai?
Bisbe: -No.
Hipàtia:-Jo en canvi he de dubtar. Jo ho he de fer.

Hipàtia mor horriblement a mans d'aquests cristians intransigents, a la pel.lícula, i sembla ser que també a la realitat. Una mort escruixidora.

El camí de Santiago 13 Ricardo Costa

Que el secretari del Partit Popular al País Valencià se'n vagi, en ple embolic del cas Gurtel, a fer un tram del Camino de Santiago, és un cop baix a la meva sèrie poètico-liberal sobre el Camí de Santiago!! :(
Al post que vaig escriure sobre la gent que el fa, hauria d'haver carregat una mica la tinta i incloure-hi personatges més sospitosos:

"A la llitera del costat tant hi pots tenir una monja índia, com el secretari general d'un partit regional europeu. Potser hi ha un empresari corrupte o una noia que ha perdut el seu treball municipal d'escombriaire.
"És més, mentre esperes amb la tovallola al coll, no saps mai si a la dutxa hi ha algú que acaba de sortir de la presó, algú que és a punt d'entrar-hi, algú que vigila presos o algun ciutadà honrat que intenta mantenir-se lluny de masmorres i calabossos.
"No ho saps mai.
"Però té la seva importància.
"I per a la Noemi Dupuis, pocs dies després, les conseqüències d'aquest desconeixement havien de ser fatals."

(Això, ara, hauria de continuar en pla novel.la d'intriga)