Num 55 de Paper de Vidre i Salvem l'HORIGINAL

Publico amb una mica de retard l'anunci de la sortida del num 55 de la revista virtual Paper de Vidre.

I amb gens de retard, el correu rebut avui mateix de Paper de Vidre amb un manifest de suport perquè no es tanqui el bar l'HORIGINAL dedavant del Museu d'Art Contemporani i els seus recitals poètics. Podeu llegir-lo aquí sota mateix i adherir-vos-hi.
Jo ja ho he fet, per ajudar a preservar els espais culturals d'aquesta ciutat :

Hola, paperdevidrers!

Els que fa temps que ens seguiu sabeu que no trametem cap correu des d'aquesta adreça que no faci referència estricta a les notícies relacionades amb la revista Paper de vidre: aparició d'un nou número, anunci del tema sobre el qual versaran els textos dels números, etc. No ens agrada reenviar correus que ajduin a col·lapsar les bústies i tampoc ens plau convertir-nos amb altaveu gratuït de ningú.

Però aquesta vegada, trenquem aquesta norma. I és que el bar Horiginal ha estat per Paper de vidre l'espai físic més natural quan hem sortit del nostre hàbitat natural més apreciat: la xarxa Internet. A l'Horiginal sempre ens hi han acollit de collons. Ens hi hem sentit còmodes. Ens han deixat fer, sense donar-nos instruccions. Ens han ajudat. Han sintonitzat amb nosaltres tot i ser més prosaics (nosaltres) que no pas lírics (com ells). Hem percebut la calidesa i delicadesa extaordinària del Ferran i el Pedrals. Fonamentalment, hem celebrat, hem rigut i hem begut. Ens hem conegut molts dels qui llegim i escrivim a Paper de vidre. Per tot això i molt més, ens afegim a les seves reivindicacions i us animem a fer-los costat en aquests moments delicats.

Llegiu-ho vosaltres mateixos a continuació i al seu bloc:

MANIFEST HORIGINAL

DENUNCIEM que Barcelona ha perdut l’espai capdavanter dels recitals poètics, l’anomenada per molts "Catedral" de la poesia a la ciutat. Des de fa 9 anys, amb l’obertura del bar-llibreria “l'Horiginal”, Barcelona ha gaudit d’un espai sociocultural inèdit que ha dinamitzat el teixit urbà del Raval. De llavors ençà, el barri ha disposat d’un punt de trobada on s’han trenat sinèrgies literàries provinents del món acadèmic, institucional, editorial i contracultural. Durant tots aquest anys l'Horiginal mai no ha demanat cap subvenció pública ni privada, mai no ha estat objecte de denúncies per aldarulls i mai no ha cobrat per l’assistència de cap acte ni ha remunerat les actuacions dels artistes. Amb el temps i gràcies a una programació de poesia setmanal i ininterrompuda, l'Horiginal ha esdevingut un referent clau en la vida literària barcelonina, un punt de trobada poètica obert tant al nou planter com a les veus poètiques més consolidades, obert a tots aquells que fan de la paraula la millor eina de cultura possible al servei de la societat.


DENUNCIEM que l’expedient administratiu que clausura l’espai dedicat a les activitats artístiques ha estroncat una programació poètica amb vora 300 recitals a l’esquena. Tècnicament, ni acatant la normativa vigent segons llicència atorgada, no es permet la realització dels cicles poètics a l’espai esmentat. Només la regidoria de Ciutat Vella podria normalitzar la situació si, de mutu acord i realitzant-hi les reformes necessàries, accedís a permetre l’ús del l’espai per a activitats culturals. Atesos certs precedents on l’administració pública ha vetllat per la normativa i alhora l’ha aplicada segons les circumstàncies particulars del cas, els sotasignats MANIFESTEM la nostra adhesió a l’Horiginal i RECLAMEM a l'Ajuntament que estudiï el cas i que, atenint-se a l'excepcionalitat de la nostra activitat i al caràcter minoritari però essencial de la poesia, atorgui la llicència necessària per a reobrir l'Horiginal.

Salut i endavant!

Més porcs senglars

Més casos de porcs (senglars) barcelonins:
El dissabte passat, 1er de maig, a mig matí hi havia un jove exemplar de porc senglar mascle passejant-se pel parc de l'Oreneta. Els nens li donaven menjar, etc.

Sant Jordi 2010 (2)

Si pitgeu aquí trobareu un video molt curtet amb una novetat tecnològica editorial. És una broma simpàtica i breu!

Sant Jordi 2010

Per Sant Jordi en un blog s'acostumen a recomanar llibres. Recomano, doncs, perquè m'ha agradat molt, el que acabo de llegir: El edificio Yacobián, de Alaa Al Aswany.

Perdoneu, però no és cap novetat editorial. Veig que la ressenya de EL PAÍS és del maig del 2007 i diu que va ser editat en castellà per MAEVA i en català per Edicions de 1984. També veig que se'n va produir una pel.lícula el 2006. Jo l'he llegida en castellà editada per E M BOLSILLO el 2010.

És una novel.la on es narren de manera molt clàssica les vides de diversos personatges que viuen en aquest edifici, l'edifici Yacobian, fet construir el 1934 al centre de El Caire per un magnat armeni, Hagop Yacobian. Al terrat de l'edifici hi viuen uns personatges molt populars, contraposats als qui viuen als amplis apartaments i a través de les històries de tots plegats se'ns retraten aspectes de la societat egípcia, a principis dels anys 90.
M'han interessat el lloc i l'època (tinc previst anar a Egipte a l'octubre!!) i la novel.la m'ha semblat una novel.la honrada.

Per a la Queralt Molera. Dedicatòries

M'ho acaben d'explicar. És notícia de primera mà i fresca, d'ahir al vespre, diumenge 11 d'abril de 2010.
La meva cunyada va a visitar un nen ingressat a l'Hospital de Sant Joan de Déu. A un descampat del costat hi ha un pàrking organitzat, amb molts cotxes aparcats: és diumenge a la tarda i hi ha moltes visites. Ella passa la tarda a l'hospital i quan marxa són les 10 del vespre. Al descampat-pàrking ja no queden pràcticament cotxes. I al costat del seu... hi ha un porc senglar!!
Pensa: prudència, si hi ha cries potser ataca... Dóna una volta, circunspecta, amb les claus a la mà, no treu l'ull del senglar, a veure què fa... Quan veu que l'animal s'aparta, corre a obrir la porta, es fica al cotxe, engega i marxa respirant fondo.

He vist que a la xarxa es troben notícies sobre porcs senglars a Barcelona, però la majoria daten del 2008. Mireu aquí i un vídeo, aquí. Ara he recordat que fa justament dos anys un company estava de baixa i vaig preguntar:
-Què li ha passat al Juanjo?
-Té una contractura forta al coll. Es veu que amb el cotxe va xocar amb un porc senglar...
-Que va xocar amb el cotxe amb un porc senglar? on?
-Al carrer Muntaner.
Aquesta notícia no és tan recent, però també és de primera mà. De totes maneres el que va dir: Al carrer Muntaner, potser va exagerar, no ho sé.

Exposició sobre les colònies industrials

Al Museu d'Història de Catalunya hi ha hagut una exposició molt important sobre les colònies industrials a Catalunya. S'acaba demà dimecres 7, però si us interessen els temes d'història social i no hi heu anat, val la pena trobar un forat per veure-la.

Dos comentaris breus:

En un dels llibres de comptabilitat que es mostren (més o menys del 1908, ho cito de memòria) hi ha anotat l'horari dels treballadors. De las 5'30 de la mañana hasta las 7'30 de la tarde, con media hora para el desayuno, una hora y media para la comida y media hora para la merienda. Total de horas trabajadas: 11'30.

La meva cunyada m'explica que la seva mare vivia en una d'aquestes colònies, la colònia Rosal, i que als 12 anys ja treballava a la fàbrica. Això sí, quan veien arribar l'inspector, feien sortir els nens a jugar al pati, fins que s'acabava la revisió i els deien au! cap a dins un altre cop.

Dedicatòries. Per al Daniel Vilaplana

Extret del programa de l'exposició de les pintures de Ramiro Fernández Saus que il.lustren el programa del Liceu de la temporada 2009-2010

Narcís Monturiol. L'exposició de les Drassanes

(Com que no tinc gaire temps ni estic massa xerraire ni escriptora prefereixo dir coses curtes i posar imatges més que no pas continuar en silenci, que és el que he fet aquests últims mesos)

L'exposició a les Drassanes dura fins al maig i a diferència de la de Figueres està centrada en el submarí. Molt interessant, perquè no només mira al passat, sinó també cap endavant com es veurà.
La imatge que encapçala l'exposició està treta d'un retrat molt conegut de Monturiol.

Hi ha una primera secció amb reproduccions molt evocadores dels mites antics sobre el mar, el món desconegut de les seves profunditats, els monstres imaginaris...

Ara vénen dues imatges d'una llegendària immersió al mar d'Alexandre Magne. La primera és una imatge cristiana, la segona musulmana:

Després es passa a imatges, explicacions i maquetes dels ginys per submergir-se inventats al llarg de la història.

Els primers intents tenien finalitats bèl.liques: bàsicament es pensava en un aparell que pogués submergir-se i anar a fer mal per sota l'aigua a un gran vaixell de la banda contrària (Monturiol no era d'aquesta corda). Fixeu-vos en el submergible de Fulton aquí sota i després en l'ampliació de més avall que mostra un filaberquí que havia de servir per foradar el casc del vaixell que es volia atacar.

Aquí un altre aparell i a sota també l'ampliació del filaberquí corresponent:

A la part central de l'exposició hi ha les maquetes de l'Ictineo I i de l'Ictineo II de Monturiol amb les corresponents explicacions.

I a la part final hi ha dos espais interessantísssims sobre l'estat actual de la immersió científica. Els organitzadors de l'exposició estan construint un submergible, l'Ictineu III, del qual es mostra la maqueta i una animació amb el seu funcionament que també podeu veure aquí.
Podeu veure tota la informació a la web de l'Ictineu III.
(Espanya és un dels pocs països europeus amb costa que no posseeix CAP submergible amb finalitats científiques. El desinterès de l'Estat per aquest afer fa que els de l'Ictineu III van molt malament de recursos)
(En aquesta última part de l'exposició hi ha un video interessant sobre el desastre del Prestige i aquell "batiscafo" que ens va ensenyar a fer servir aquest mot a totes les cases).

Narcís Monturiuol. L'exposició de Figueres

Com deia, a l'exposició de Figueres (Museu Empordà fins al 20 de febrer) hi ha diversos retrats a l'oli de Narcís Monturiol, de moments diferents de la seva vida (i també retrats de la seva dona).

Hi ha informació sobre les preocupacions socials de Monturiol, sobre els periòdics que va publicar, sobre el seu suport a les idees d'Etienne Cabet i la seva utopia icariana.

Hi ha informació sobre l'aventura del submarí, si bé l'exposició estrella sobre aquest aspecte és la de les Drassanes.
Els fets principals de la seva vida estan il.lustrats amb un àudio on se sent un actor que llegeix correspondència personal de Monturiol i textos seus (el llibre-catàleg de l'exposició inclou un CD amb aquest àudio).
Al final de l'exposició hi ha uns dibuixos del també figuerenc Salvador Dalí referits al submarí (una mostra aquí sota).
Un detall curiós. A la biografia, de Narcís Monturiol escrita per Matthew Stewart, El somni de Monturiol (Editorial Graó, 2009), es parla dels greus problemes econòmics que va patir. Doncs resulta que fa pocs anys, fent unes obres a Figueres al solar on hi havia hagut la casa del boter Monturiol, pare de Narcís, es va trobar una xicra plena de monedes d'or. Per les dates de les monedes se suposa que el petit tresor era fruit d'estalvis al llarg del segle XVIII i começaments del XIX. O sigui que a la casa hi havia tot aquest diner mentre Monturiol passava penúries i no sabia que existís. Algú havia mort sense revelar el secret, algú havia perdut el cap i oblidat la xicra i l'amagatall? A l'exposició es mostren les monedes i fan efecte.

Ultim comentari sobre l'exposició: hi ha un retrat a l'oli d'un personatge desconegut, retrat pintat per Monturiol, per guanyar-se la vida (sabia pintar per guanyar-se la vida!).

Altament recomanable la biografia citada més amunt (editada en català justament arrel d'aquest any commemoratiu). És amena, interessantíssima i té un to filosòfic que fa rumiar sobre el personatge.

Exposicions sobre Narcís Monturiol

L'any passat van complir-se 150 anys de l'avarament de l'ICTINEO I, el primer submarí de Narcís Monturiol. Hi ha dues exposicions: una a Figueres, d'on era fill, i una altra a les Drassanes de Barcelona.
La de Figueres és al Museu de l'Empordà fins al 21 de febrer, o sigui que tanca aviat. Està dedicada a la vessant humana o més biogràfica de Monturiol, mentre que la de les Drassanes de Barcelona està orientada a la construcció del submarí (oberta fins al maig).
(Molt aviat, dues notes sobre cada una d'aquestes exposicions)