dilluns, 7 de maig de 2018

Que la rebotiga de can Pitarra sigui d'accés públic

 
Estàtua de Frederic Soler (Pitarra) al capdavall de la Rambla, al Pla del Teatre

El restaurant Pitarra (carrer Avinyó 56, Barcelona) ha tancat la porta per jubilació de l'amo (no sembla que  fos mal negoci). El local ha passat a mans d'un nou propietari que el convertirà en un pub irlandès.
L'interès de l'assumpte és que es tracta del local on vivia i treballava Frederic Soler (Pitarra), rellotger i sobretot escriptor. Va ser ell qui va inundar l'escena catalana d'obres de teatre escrites en "el catalá qu'ara es parla". Més tard va venir Pompeu Fabra i va posar ordre i "seny", però la llengua literària de Pitarra en el seu moment representava una modernitat.

En aquest local hi ha un altell que era la rebotiga on l'escriptor va mantenir una tertúlia literària i política (van ser els anys de la Revolució de Setembre, la Gloriosa, i de la Primera República). Mentre el restaurant Pitarra va estar obert aquesta rebotiga era d'accés públic. L'antic propietari tenia el local decorat amb documents, cartells i rellotges d'època, que sembla que han estat venuts conjuntament amb el local.



Seria bo que l'espai estigués catalogat i protegit d'alguna manera i que continués sent d'accés públic. Per això proposo que difongueu el manifest i que assistiu a la concentració davant del local el dimecres dia 9 de maig a les 19h.

Manifest en defensa de la conservació de la Rebotiga de Pitarra


La Rebotiga del dramaturg Frederic Soler és un patrimoni ciutadà irrenunciable. En aquest indret es va celebrar entre 1863 i 1871 una de les tertúlies artístiques i polítiques més importants del segle XIX. Els debats i les propostes que van tenir-hi lloc afavoriren d'una manera decisiva el desvetllament nacional, polític, teatral i periodístic del nostre país.

Incomprensiblement, però, el local no està protegit, cosa que deixa la rebotiga i el menjador del dramaturg, força ben conservats, a la mercè del nou propietari, que té la intenció per exemple de destruir la rebotiga per a posar-hi una cambra frigorífica.

Per tot això,

MANIFESTEM la necessitat de conservar intacte aquest patrimoni vivencial, perquè ajudi a entendre millor a la ciutadania els fets històrics que hi van tenir lloc.

DENUNCIEM que des que el Restaurant es va posar a la venda, ni l'Ajuntament ni cap altra administració han iniciat accions destinades a protegir-lo en les successives legislatures. Per exemple, ni tan sols l'han inclòs al "Catàleg d'establiments emblemàtics de Barcelona". Només ara, a darrera hora Govern Municipal i ERC des de l’oposició estan intentant intervenir-hi.

DEMANEM que els criteris per incloure edificis als catàlegs no siguin només de caràcter arquitectònic o artístic sinó que també tinguin en compte el valor històric i simbòlic dels elements patrimonials i alhora que de manera urgent els diferents actors polítics col·laborin en la revisió de la catalogació de la rebotiga així com dels nombrosos elements emblemàtics de la ciutat que poden córrer els mateixos perills.

Barcelona, 7 d'abril de 2018

El dimecres 9 de maig a les 19:00 ens trobem davant l’antic Pitarra (c/Avinyó 56)

#SalvemLaRebotiga #SalvemElPitarra


dilluns, 30 d’abril de 2018

Roma 20 i fi


A davant de l'estació Termini, al segon pis del Museu Nacional Romà, hi ha els frescos del menjador de Lívia, la dona de l'emperador August. Era el menjador d'estiu, a la planta subterrània, perquè fos més fresc. Una amiga em va dir: "És la Capella Sixtina dels romans. Vés-hi". En efecte, val el viatge a Roma. Aquí podeu veure'n fotografies. A sota, el bust de Lívia i un pany de paret de frescos.
L'últim s'ha de clicar per veure'l sencer

dissabte, 28 d’abril de 2018

Roma 19


Entrada del Palazo Massimo, on hi ha la joia de la corona d'aquest breu viatge. La deixo per demà

dijous, 26 d’abril de 2018

dimecres, 25 d’abril de 2018

Roma 16


Tercer i últim mosaic romà geomètric, més llarg de dibuixar que els anteriors.

dilluns, 23 d’abril de 2018

Roma 14


Mosaic romà geomètric.

Roma 13

Avui, dia de Sant Jordi, la musa Clio, la de la història i l'epopeia. És un mosaic del Museu Nacional Romà.
Per cert, com a lectura, és molt recomanable el que estic llegint: Sapiens. Una breu història de la Humanitat, de Yuval Noah Harari. No és cap novetat, és del 2011, però és molt interessant la visió descarnada del que s'anomenava "superestructura ideològica" de cada societat.

diumenge, 22 d’abril de 2018

Catalunya i el EIRE

Parlo amb un irlandès del nord, catòlic, que viu a Barcelona des de fa molts anys. És un home obert, intel·ligent, d'esquerres. Entristit per la situació que estem vivint, m'explica que és absolutament antinacionalista: "Les banderes, siguin les que siguin, em fan sortir urticària". Em diu que ha vist com el nacionalisme feia molt de mal a la seva comunitat, als seus amics, a la seva família. I m'explica que des del gener del 2017 Irlanda del nord està sense govern: "Els partits majoritaris no es posen d'acord. És com aquí, fifty fifty, i ara les directrius les duu Londres, des de fa més d'un any. Es nota en els afers socials. Aquí anem pel mateix camí." Busco a internet i corroboro el fet: des del gener del 2017 Irlanda del nord està sense govern autònom.
Em diu: "El pitjor és que la gent ja ni es queixa, és com si haguessin oblidat que estan sense govern. No tenen cap confiança en els polítics que els han tocat, són dolentíssims."

dissabte, 21 d’abril de 2018

Roma 12

Continua la varietat i els desnivells. El Foro vist des del Palatí (ehem, em sembla que es diu el Palatí...)

divendres, 20 d’abril de 2018

Roma 11

Des de la Porta Ottaviana, una visió de Roma: varietat i desnivells. L'Altar de la Pàtria amb els seus carros contra el cel, les escales de Santa Maria di Ara Coeli, una muntanyeta amb pins, el teatre de Marcello...

Roma 10


Hi ha tants turistes a Roma, que per entrar al Coliseu hi ha cues diverses i moltíssima gent tant dins com fora. Com que estic positiva penso que es deu assemblar a la gentada i als cops de colze d'un dia de funció. A més hi ha temps per acabar el dibuix.

dijous, 19 d’abril de 2018

Roma 9

La Piazza San Ignazio està en restauració, però queda destapada una de les cases laterals, amb la planta arrodonida que caracteritza tota la plaça.

dilluns, 16 d’abril de 2018

Roma 6

Un detall. Admirant com s'adapta i incrusta la colossal escultura de la Fontana di Trevi a la façana de l'edifici.

dissabte, 14 d’abril de 2018

Un dia com avui fa 87 anys

Un dia com avui fa 87 es proclamava la Segona República a tot Espanya, la modernitat tan anhelada per molts.
Vaig llegint de fa uns mesos els Episodios Nacionales de Benito Pérez Galdós. Hi ha un contínuum de forces durant el segle XIX, que no només em fa pensar en la proclamació de la Segona República sinó en l'actualitat.
Demà diumenge 15 d'abril, a les 12.30 tots a la plaça d'Espanya - Paral·lel a la manifestació per la llibertat dels presos. 


Roma 4


La cúpula del Panteó. Sembla una visió de G. de Chirico.

divendres, 13 d’abril de 2018

William Morris al MNAC fins al 21 de maig


Al Museu Nacional d'Art de Catalunya fan fins al 21 de maig una exposició sobre William Morris i el moviment de les Arts & Crafts a Gran Bretanya.
És una mostra molt completa i il·lustrativa de les múltiples facetes artístiques del personatge i de les seves idees socialistes, així com de la seva influència en el naixements del posterior modernisme. S'hi mostren les diverses tendències d'aquest moviment artístic a diferents part del món. Hi ha peces tant de l'escocès Mackintosh i de la seva dona Margaret MacDonald, com de l'americà Frank Lloyd Wright, passant per mostres d'artistes austríacs i nòrdics. És molt interessant veure el fil de les influències decoratives des del 1840 al 1920, per posar dates.

Em faig una mica de propaganda del blog Barcelonetes. A diferenst notes, arran de viatges, vaig parlar d'alguns artistes i d'algunes obres. Podeu anar clicant si voleu veure imatges:
William Morris a Londres
Charles Rennie Mackintosh a Glasgow
Modernisme a Finlàndia

Del moviment Secession a Viena: el pavelló de la Secession, dels mussols, de la Postsparkasse.
De l'art de començament del segle XX a Praga i del cubisme arquitectònic:aquí, aquí, aquí, i encara aquí.




Roma 3

L'autobús urbà, amb la meva família a dins, passa per davant la muntanyeta on hi ha observatoris astronòmics.

dijous, 12 d’abril de 2018

dimecres, 11 d’abril de 2018

Roma 1


Veïna de seient a l'avió, dormint.D'aquest breu viatge us esperen 22 dibuixets més, a raó d'un diari.

dilluns, 26 de març de 2018

Qué buen vasallo...

Ahir a la tarda un amic m'envia des de la manifestació en repulsa a la detenció de Carles Puigdemont i dels altres polítics catalans, la seva reflexió, extreta del cantar de Mio Cid, sobre com va la manifestació:
QUÉ BUEN VASALLO SI TUVIESE BUEN SEÑOR...

dissabte, 17 de març de 2018

Enderroc del cinema Niza

Avui he passat per la plaça de la Sagrada Família. I he vist a una tanca una pintada, "Salvem en Niza", on hi havia hagut fins fa poc el cinema Niza. Alço el cap i què queda del Niza? Això que veieu a la foto. Un turista japonès em mira fer la foto, mentre ell enfoca la càmera cap a l'altra banda, on hi ha el temple.


divendres, 16 de març de 2018

La Facultat de Nàutica

S'ha de clicar per veure el dibuix sencer

Amb els Inky fingers a la Facultat de Nàutica al Pla de Palau. És un edifici un pèl trist, però curiós, amb una balaustrada ovalada, claraboia i escala de doble tram. Hi vaig anar per primer cop durant l'Openhouse 48h.

dimecres, 14 de març de 2018

Bones pràctiques: prova Cangur 2018

    Aquesta setmana se celebra a 81 països la Prova Cangur. Es tracta d'uns exàmens de matemàtiques diguem-ne lúdiques que passaran més de sis milions d'estudiants de primària i secundària de tot el món. A tots se'ls proposen els mateixos exercicis. En concret, la prova en llengua catalana es farà demà, dijous 15 de març. Les xifres per aquesta convocatòria encara són aproximades, però si tenim en compte les des últims anys i la de l'any passat, s'examinen en català i voluntàriament més de 100.000 estudiants a Catalunya, uns 5.000 al País Valencià i uns 4.000 a les Illes Balears. "També ens han demanat exàmens una escola de Perpinyà i un Institut de la Franja de Ponent" em diu una de les organitzadores.

   El nom de Cangur li van posar en homenatge al professor australià que va iniciar aquest tipus d'exàmens, que estan al marge del currículum acadèmic i als quals es presenten els alumnes perquè els agrada pensar i els agraden les matemàtiques. Reben com a recompensa un bolígraf i, si hi ha sort, medalles i glòria. 
   El dibuix del cangur apareix a diversos logotips.

   Us poso un parell dels problemes de l'any passat del nivell de primer d'ESO, (nens de dotze anys, perquè no us desanimeu). Al final del post d'avui hi ha la solució. Haureu de clicar per llegir-los sencers.




   I ara un comentari una mica moral. Qui patrocina a Catalunya aquestes proves és la Societat Catalana de Matemàtiques, que ve a ser com la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, però en matemàtiques. Poso aquí al costat el seu logo perquè vegeu, per l'estètica, que estem parlant de començaments del segle XX, quan Prat de la Riba el 1907 crea l'IEC.      
   Doncs bé, a part d'alguna petita ajuda provinent d'aquesta Societat, les proves cangur s'organitzen sense cap mena de subvenció. Els alumnes de batxillerat i quart d'ESO paguen una inscripció de 3€ cada un i, per als nivells inferiors, la corresponent escola o institut paga una quantitat petita per cada classe que decideix presentar-s'hi. Amb aquests diners i moltíssim voluntariat s'organitzen les proves.
   Els mestres i professors que animen els alumnes ho fan voluntàriament, van a recollir les proves i les fotocopien, vigilen els exàmens. També són voluntaris els qui organitzen que hi hagi prou locals per fer-les, els qui parlen amb directors dels centres, els qui s'ocupen de repartir les proves, de coordinar després la recollida d'exàmens, de fer-les corregir per una empresa (fins fa no molts anys eren estudiats de la Universitat Politècnica de Catalunya els que feien les correccions en una nit memorable, ara hi ha tants inscrits que se n'ocupa una empresa). I també són voluntaris els professors que rumien i preparen problemes que seran proposats a nivell internacional, els que els tradueixen a l'anglès; els que reben, solucionen i discuteixen els exercicis preparats pels altres països; els que decideixen i compren els premis, els qui organitzen l'acte de reconeixement als alumnes...

   Quan he sabut que Catalunya participa com a organització independent de la resta de l'estat en aquestes proves des de l'any 1999, he volgut conèixer les dades espanyoles i m'he quedat molt sorpresa: l'any passat es van presentar 15.705 alumnes a 41 províncies, xifra sorprenent comparada amb els 102.000 examinats a Catalunya el mateix 2017. M'han explicat que el Cangur a Espanya el porten uns professors de Valladolid, i que a Madrid hi ha una Primavera de las Matemáticas, de la qual he buscat informació per fixar-me únicament en les xifres: poc menys de 28.000 inscrits aquesta edició a la Comunitat de Madrid, enfront dels 74.500 de la província de Barcelona del 2017. Semblarien comparacions puerils, però estic intentant entendre la força que agafen les coses fetes de més a la vora.
   Conegudes les xifres que demostren l'abast de la prova, i l'entusiasme de voluntaris i alumnes, m'he sentit orgullosa i he decidit escriure-ho. He tingut la mateixa sensació que vaig tenir quan vaig escriure el post sobre l'acabament de les obres del mercat de Sant Antoni: al nostre país s'estan fent coses magnífiques per gent entregada i preparada, mentre per les altures tenim una gent que no està a l'altura. Duc llaç groc però penso que el país es mereix un govern. 
   I ara a les matemàtiques un altre cop: 

   Solució dels problemes:
   Resposta al problema 1: E. Si la xemeneia per davant es veu al baixant dret de la teulada, per darrere es veurà al baixant esquerre. Entre les tres opcions que tenen la xemeneia a l'esquerra, només la E té tres finestres.
   Resposta al problema 14: D. 284 (m'estalvio de transcriure l'explicació)

   Segur que ho heu fet molt bé!

dimecres, 7 de març de 2018

Aneu-hi. Exposició de Lita Cabellut

Fins al 27 de maig a l'Espai Volart de la Fundació Vilacasas (carrer Ausiàs Marc núm. 22, Barcelona) hi ha una Retrospectiva de la pintora Lita Cabellut. 
He sortit de l'exposició molt impressionada. No són quadres que voldries veure tota l'estona o dels que et posaries posters a casa, però són dels que no deixen indiferent. Hi ha molta humanitat.

Alguns dels quadres que més m'han impactat:
Els de la sèrie Disturbances, que mostren personatges vestits i despullats, amb màscara i sense màscara i que resulten inquietants.
Una Dulcinea, i sobretot un Quixot i un Sancho Panza.
La sèrie de personatges sortits de pintures holandeses antigues, amb aquells vestits i gorros com cuirasses.
Uns quants quadres de Camarón de la Isla.
I sobretot els quadres sobre Frida Khalo, la pintora mexicana que tant va patir fisícament per una malaltia que li paralitzava el cos.
Segueixen algunes imatges en el mateix ordre que les he citades:






 

Alguns enllaços d'entrevistes amb l'artista: aquí, aquí i aquí, molt interessants perquè ens acosten a la seva biografia i personalitat.

Demà 8 de març


dilluns, 5 de març de 2018

Biblioteca Montserrat Abelló a Les Corts

Amb els Inky Fingers hem anat a dibuixar a la Biblioteca Montserrat Abelló, inaugurada fa poc a les Corts.
L'edifici era una antiga fàbrica de cintes, la Benet Campabadal. La remodelació és molt bonica i està molt ben feta. S'han guardat les bigues de ferro i les claraboies.
Ara a les biblioteques modernes hi posen uns tamborets i uns sillonets comodíssims per llegir tranquil·lament en un racó.

dissabte, 3 de març de 2018

La Marina del Prat Vermell. El mercat de la Zona Franca

Mateixa passejada que la de la Colònia Bausili, el diumenge 25 de febrer.
Esperant l'autobús H16 als carrers Manso-Calàbria, hi ha tres grocs de costat: taronja del taxi, canari de l'ambulància, verdós de l'escombriaire.
A l'autobús, com més t'allunyes del centre de la ciutat, més fraternitat hi ha: se'ns nota que anem al mercat ambulant dels diumenges a la Zona Franca i apareixen tres guies espontànies. Una brasilera alta i rossa, una dona negra de melena abundant i una dona baixa i grassoneta que ens parla en català. Totes tres s'asseguren que baixem a la parada adequada i ens indiquen la direcció que hem de prendre.
Als mercats ambulants, des que tot està fet a la Xina, ja no hi ha sorpreses. Però hi ha molta gent, està animat. Ara que no es compra gaire. "És final de mes" em diu la meva amiga. Potser és per això.
De totes maneres ens els mercats hi ha una llibertat especial. Es remena, es mira, s'observa, es comenta més lliurement que en una botiga tancada, i fins i tot que en un gran magatzem o que en un centre comercial.
En una parada de merceria tenen al davant de tot troques i cabdells de llana de color groc. Aquí s'està al dia de les oportunitats del comerç.
Arribat un moment, ja xoquem amb els darreres de la Fira. Són els dies del Mobile i hi ha anuncis dels autobusos que van directes a tal o qual hotel. Un muntatge impressionant.
Camí cap al centre del barri, passem per blocs de cases dels anys 70 i dels 90. I  per davant la parròquia de Sant Cristòfol. Al costat hi ha una plaça gran i una noia que té asseguts a terra sobre una gran tela un grup de nens. Tots semblen sudamericans. Surt d'un dels pisos una dona amb una nena, porta mocador al cap nuat d'una manera que sembla romanesa i li diu a la noia que té el grup de nens asseguts: "Te dejo a la niña". Gira cua, cap a casa seva. La nena es queda palplantada al mig de la plaça sense integrar-se al grup de criatures assegudes a la tela. La noia sudamericana que s'ocupa dels nens no fa cap cas a la nena romanesa i continua la seva activitat amb els altres nens: "...és la palabra de Dios...".  És un grup de proselitisme evangelista.
Penso que fa quaranta anys al costat d'una parròquia com aquesta en un barri com aquest potser hi hauria hagut algun capellà parlant de llibertat a un grup de nens... Potser em faig idees.
Un altre cop al passeig de la Zona Franca, a la mateixa parada de l'autobús hi ha un caixer per vendre bitllets de transport. Només n'havia vist a les estacions de metro. Però al barri no hi ha metro.

divendres, 2 de març de 2018

La Marina del Prat Vermell. Colònia Bausili


Es pot ampliar el dibuix
S'ha de continuar passejant.
Aquest diumenge passat, vaig saber de l'existència de l'antiga colònia Bausili a la Zona Franca.
Aquí trobareu una informació detallada del que era i del que encara en queda, així com algun testimoni personal d'habitants de la colònia.
I aquí informació de la transformació del barri de La Marina del Prat Vermell que acabarà de liquidar les poques restes antigues de la zona.
Aquest curt passatge de la Colònia Bausili és un vestigi de l'arquitectura d'algunes colònies, amb uns jocs d'escales que porten al pis superior gensn corrents.
És un carrer tranquil amb la gent fent vida a fora, alguna criatura jugant i un vellet amb cadira de rodes que pren el sol a l'entrada de casa seva.
Els habitants amb qui vam parlar estan enfadats amb l'Ajuntament perquè sembla que d'aquí dos anys els fan fora definitivament, i ens van assenyalar que ja hi ha un dels pisos que ha quedat deshabitat i que té porta i finestres tapiades.
No sé els intríngulis de tot plegat, ni demandes del propietari, ni import dels lloguers, ni compromisos amb el que s'hi ha de construir. Ni tampoc qui defensa aquests veïns i aquest passatge, si és que hi ha algú que ho fa.

Però em va semblar una veritable pena que un vestigi tan petit no es pugui conservar, que sigui tan enorme la voracitat de la nova construcció i que no es pugui integrar el que és vell, quan és tan minúscul, amb el que serà nou, i sense cap mena de dubte, gran.