dimarts, 21 de març de 2017

Exposicio fotogràfica a Girona



Divendres Sant a Girona és el títol de l'exposició del fotògraf Josep Villalonga, que té lloc a la Casa de Cultura e Girona (1er pis), plaça de l'Hospital, del 20 de març al 21 d'abril de 2017 (obert de dilluns a divendres de 9 a 20h (dijous 13 d'abril de 9 a 14 h. Festius tancat).
Es tracta de 40 fotografies recents fetes durant els preparatius de la processó, no de la processó pròpìament dita.  Per això el bisbe hi surt d'esquena, just sortint de la Catedral. Un reportatge molt interessant fet des de d'un punt de vista curiós i original, que val la pena visitar.


dimarts, 14 de febrer de 2017

El Mustio (Huelva)

Cliqueu per veure el dibuix sencer.

Al nord de la província de Huelva hi ha una zona repoblada amb eucaliptus, i de lluny quan hi vaig ser tenia l'aspecte geomètric del dibuix d'aquí dalt. Per fer la repoblació s'havia construït un petit poble per als treballadors forestals i les seves famílies, que va quedar desert en el moment en què la feina grossa de repoblació es va acabar, perquè és un lloc molt lluny de tot arreu. El nom de la zona i del poble ja desaparegut és El Mustio.
M'han dit que ara ja no queda ni rastre del poble. Quan hi vaig ser, encara hi havia l'edifici que havia estat l'escola, algun mapa escolar d'Espanya que s'havia quedat penjat en un racó i que el vent agitava, i més d'una caseta encara amb el seu número a la porta, però amb el sostre enfonsat.
La impressió era forta perquè les casetes decrèpites parlaven de treball eventual, de migració i de famílies amb criatures que van amunt i avall per viure.
A la meva visita, l'únic signe de vida eren dos bombers forestals que tenien les màquines en un magatzem.
Aquí sota el dibuix que hi vaig fer.
I comiat de la breu sèrie d'aquesta zona de Huelva.

diumenge, 12 de febrer de 2017

Camino de los pocitos a Santa Bárbara


Cliqueu per ampliar la imatge.
Afegeixo un dibuix més al repte de publicar un dibuix diari durant una setmana. Això és el camino de los pocitos, als afores de Santa Bàrbara (comarca del Andévalo, Huelva), on de tant en tant s'han d'obrir cancelas i  tornar-les a tancar.
Un que també passava ens va dir que a la vera del camí trobaríem no recordo què, i me'n vaig adonar que a la vera i a la vora són el mateix.
En aquesta zona tan a prop de Portugal, molts es diuen Pereira de cognom.
Curiós: del romaní, en lloc de romero, en diuen tomillo. I de la farigola, en lloc de tomillo, en diuen romero.

La pel·lícula FIGURAS OCULTAS

Recomanació: la pel·lícula FIGURAS OCULTAS. Es una història amable, feta en estil de comèdia, però interessantíssima. Resum: tres matemàtiques nord-americanes treballen com a calculadores a la NASA (abans de l'existència d'ordenadors), quan s'està preparant el primer vol espacial a començaments dels anys 1960.
A dalt les tres artistes, aquí sota les tres científiques, Dorothy Vaugham, Katherine Globe Johnson, Mary Jackson:

dissabte, 11 de febrer de 2017

Setè dia. Teulades

Poble de la província de Huelva, on vaig intentar pintar el blanc i l'ombra del blanc.
Avui és el setè dia, i hauria de ser l'últim, del repte llançat per la Nelissa. Però demà i demà passat publicaré un parell d'afegitons.

Sisè dia. Caseta de matanza

Podeu ampliar la imatge.
Sisè dia. Caseta de matanza a Santa Bàrbara (Huelva), on van a parar, fets trossets, els porcs ibèrics, després d'haver menjat aglans sota les grans alzines. Embotits boníssims.

divendres, 10 de febrer de 2017

Cinquè dia. Alzines sureres a Andalusia


Podeu ampliar la imatge.
Cinquè dia de la publicació diària d'un dibuix durant una setmana. Gran alzina surera pelada de poc, al nord de la província de Huelva.

dijous, 9 de febrer de 2017

Quart dia. Porcs ibèrics

Podeu ampliar la imatge.
Quart dia del repte llançat per la Nelissa. Porcs ibèrics pasturant sota les alzines (Santa Bàrbara, Huelva). Són petits, negrets i caminadores.

dimecres, 8 de febrer de 2017

Tercer dia. Bar

Podeu ampliar la imatge.Tercer dia del repte llançat per la Nelissa. Continuo amb dibuixos fets a Huelva fa anys: Bar a Santa Bàrbara. A Andalusia els nens són reis.

dimarts, 7 de febrer de 2017

Segon dia. Aljibe


Podeu ampliar la imatge.
Segon dia del repte llançat per la Nelissa.
Continuo publicant dibuixos fets a Andalusia. Aljibe (cisterna) a una finca a la província de Huelva, a Santa Bárbara.





dilluns, 6 de febrer de 2017

Primer dia del challenge. Anant a Andalusia

Podeu ampliar la imatge.
Primer dia del challenge llançat per la Nelissa. Es tracta de publicar un dibuix diari durant una setmana. D'un viatge cap a Andalusia de fa anys.

diumenge, 5 de febrer de 2017

Més centre cultural Pere Pruna

Podeu ampliar la imatge.
Aquest divendres al Centre Cultural Pere Pruna, un grup de música a la inauguració de l'exposició "Visions saharauis", amb els Inky fingers.

dissabte, 4 de febrer de 2017

Al centre Cultural Pere Pruna


Al centre Cultural Pere Pruna, dibuixant amb els Inky fingers en ocasió de la inauguració de l'exposició "Visions saharauis".

divendres, 13 de gener de 2017

Al Museu Etnològic de Barcelona, amb els Inky Fingers. Les rabastes són les peces corbades que porten les cavalleries just a sota la cua, lligades a la càrrega perquè no se'ls en vagi cap al coll.

dilluns, 19 de desembre de 2016

Patria de Fernando Aramburu


Acabo de llegir Patria de Fernando Aramburu.
És una novel·la interessantíssima per a tots alsl qui hagi preocupat el País Basc i les accions d'ETA durant els anys de la democràcia.
Ben escrit i gens simplista. Molt recomanable.



dimarts, 15 de novembre de 2016

Vicente Blasco Ibàñez

D'un viatge fa pocs dies:
A la platja de la Malvarrosa, a València, hi ha la casa de Vicente Blasco Ibáñez, un edifici d'estil neoclàssic del 1904, amb una gran balconada al primer pis, sostinguda per pilastres i cariàtides. Contra el cel absolutament blau i just davant del mar, fa molt d'efecte.
A dins hi ha alguns objectes de la seva família i una exposició permanent sobre les seves facetes d'escriptor, editor, polític i home de món. Interessant.
Algunes imatges per explicar la història:

 Don Vicente

 
En família 

Casa seva a la Malvarrosa

 A la presó, arran d'un article sobre la Guerra de Cuba, el 1896.

 Portades dels llibres de la seva editorial Prometeo

Publicació del llibre de Darwin per la seva editorial Prometeo, quan estava prohibit per l'Església.

 

 A l'àlbum familiar, fotos de Vicente Blasco Ibàñez en actes polítics, envoltats de multituds  

 Durant la Primera Guerra Mundial, visita a França el front i les trinxeres, i escriu Los cuatro jinetes del Apocalipsis. 

 
 El seu viatge al voltant del món a bord del Franconia, durant sis mesos

 Propaganda d'una de les pel:lícules rodades a Hollywood sobre els seus llibres

dilluns, 14 de novembre de 2016

Els Encants

(Cliqueu per veure e dibuix sencer)

Fa deu dies, dibuixant als Encants amb els Inky Fingers. Els marroquins dominen la venda d'andròmines a les parades centrals. Públic comprador de tota mena.

dijous, 10 de novembre de 2016

Delta de l'Ebre 13 i fi. Des del vaixell

(Clica per veure la imatge sencera)
Una última visió de l'Ebre des del vaixell que fa excursions fins a la desembocadura.

dimecres, 9 de novembre de 2016

Delta de l'Ebre 12. Al fons, les muntanyes

L'aquarel·la està molt esvaïda i no es veu que, al fons, mirant cap ponent, cada dia teníem presents les muntanyes del Montsià, la terra ferma.

En el viatge que he fet ara, al 2016, els carrers dels pobles m'han semblat més endreçats i rectes, però al 1991 em van semblar traçats molt capritxosament. Hi havia qui construïa un banc particular sobre la vorera, qui plantava carxofes al peu dels arbres del carrer, qui s'havia fet un porxo i hi havia plantat una parra, unes façanes estaven molt endins, unes molt enfora, uns aparcaven al cotxe al garatge que tenia porta que s'obria al carrer, d'altres es feien un carrer particular dins del seu terreny per entrar-hi amb el cotxe...  En un llibre que em vaig comprar sobre el delta, d'aquest sistema d'urbanisme caòtic en deien "solucions personalitzades". L'3expressió em va agradar molt, humanitzava el desgavell, el beneïa amb un toc de llibertat.

Un bon home que tenia l'hortet que donava al carrer i un pati amb tobogan per als seus néts, que tampoc no se sabia bé si era un tros de carrer que havia fet seu o què, ens va dir: "Ara ja no queden terrenys grans al mig del poble per poder tenir tanta vianda com tenim noltros". Vianda al delta vol dir moltes coses variades (en aquest cas les coses eren: hortet, pati, banc, tobogan, piscineta...).

En el moment de la marxa, després de cinc dies de ser a l'alberg, hi havia nois deltaics que s'acomiadaven de les nostres noies amb abraçades i petons apassionats, i dalt de l'autocar vam haver de passar kleenex a les enamorades i consolar algun plor.

Quan l'autocar arribava a la Bisbal d'Empordà, un alumne dels llestos es va mirar el carrer principal del seu poble i va exclamar irònic: "No sé, aquest poble és molt raro, el trobo molt enganxat, totes les cases es toquen..."

dimarts, 8 de novembre de 2016

El Delta de l'Ebre 11. Barraques

Fa vint-i-cinc anys, encara quedava alguna barraca com a mostra de l'antic tipus de construcció que va perdurar fins a ben entrat el segle XX: estructura de fusta, parets de canya i fang, teulada de borró (una mena de canyeta de les dunes que té la particularitat d'escopir la humitat).
El Poblenou del Delta en aquell moment acabava d'adoptar el nou nom. L'antic era Villafranco del Delta, que li va ser imposat el 1956, quan es va crear.Sembla que hi havia hagut reticències pel canvi de nom, per part d'alguns habitants. Ara encara és un poble especial, blanc, que sembla colonial americà.

dilluns, 7 de novembre de 2016

El Delta de l'Ebre 10. Canals i comportes

Vam aprendre molt sobre els canals de reg. Entre d'altres, que com que l'aigua de l'Ebre a l'alçada del delta  ja era salada, l'aigua per als camps d'arròs, tant els de la dreta com els de l'esquerra, l'agafaven de l'embassament de Xerta -Tivenys (més amunt de Tortosa).

divendres, 4 de novembre de 2016

El Delta de l'Ebre 7. Ocells


Ara una mica d'ocells.
Aquí a sota, dos corbs marins que s'estan dalt d'uns pals, assecant-se l'aigua, perquè no tenen la glàndula de l'oli tan perfeccionada com els ànecs, que ni es mullen.

dijous, 3 de novembre de 2016

El Delta de l'Ebre 6. Eucaliptus

Avui, de l'estada al delta de l'Ebre fa 25 anys, aneguets bufons i un eucaliptus. Ens van explicar que havien netejat les vores del riu i els arbres els havien trasplantat a un bon terreny i els havien venut a l'Ajuntament de Barcelona per als nous espais olímpics (érem a la primavera del 1991).

dimecres, 2 de novembre de 2016

El Delta de l'Ebre 5. Botànica: senill i sosa


Més notes de fa un quart de segle.
Aquí dalt exemplars de canyís senill, dits vulgarment a Barcelona plumeros. I a sota branqueta de sosa o barrella.
Aquesta sosa creix a les dunes, i també n'he vist al delta del Llobregat. Té unes protuberàncies, com si fos una planta carnosa. Es recollia, s'assecava, es cremava i se n'obtenien cendres riques en sosa per a la fabricació de vidre i de sabó. Un senyor d'un bar de La Cava ens va dir que abans la cendra es ficava en sacs i l'exportaven a Mallorca. És una planta salicòrnia, resistents a les sals marines.
També ens van fer mirar les fulles dels tamarius amb lupa, per veure els petits cristalls de sal que hi ha als porus de les fulles: són arbustos capaços d'expulsar la sal per aquests porus, i per això aguanten bé vora l'aigua salada. 

dimarts, 1 de novembre de 2016

El Delta de l'Ebre 4. El tractament de l'arròs

En aquesta mena de colònies de fa vint-i-cinc anys, vam visitar la cooperativa de l'arròs i em vaig quedar impressionada per la muntanya d'arròs immensa que hi havia en un magatzem perquè no cabia a les sitges. Vaig dibuixar aquesta mena de calderes i vaig anotar "molins on es blanqueja l'arròs". Llegeixo el resum de les explicacions que vam rebre de tot el procés de producció.

dilluns, 31 d’octubre de 2016

El Delta de l'Ebre 3. Fa 25 anys

Continuo amb el Delta de l'Ebre perquè hi vaig passar una setmana fa vint-i-cinc anys amb tres professors més i seixanta nanos de quinze anys que feien primer de BUP a la Bisbal d'Empordà, on jo treballava llavors. Veig que encara vaig tenir humor de fer un quadern amb dibuixos, escriure-hi anècdotes i prendre-hi apunts de les ciències naturals que feien els alumnes, a més d'anar amb ells no sé quants quilòmetres amb bicicleta. No hi ha com ser jove.

diumenge, 30 d’octubre de 2016

Els ulls de Minerva


Recomanació:
A Ràdio 4, els diumenges de 15h a 15h15, dins del programa Wonderland, fan quinze minuts de visions llatines, molt amenes i interessants. La llatinista Mònica Miró, autora del llibre d'epigrames Perennia, porta aquesta secció, que es titula Els ulls de Minerva.
La freqüència de Ràdio 4 a Barcelona és  FM 100.8


Com recuperar els podcasts de tots "Els ulls de Minerva" emesos fins ara:

- Primer programa, del 18 de setembre, una introducció a la secció:


- Segon programa, del 25 de setembre, sobre el valor simbòlic dels ulls:


- Tercer programa, del 2 d'octubre, sobre el mite de Pigmalió:


- Quart programa, del 9 d'octubre, sobre els perfums entre els romans:


- Cinquè programa, del 16 d'octubre, sobre models de dones romanes:


- Sisè programa, del 23 d'octubre, sobre gastronomia romana: