dissabte, 21 d’octubre de 2017

Open house 48h Can Trinxet a l'Hospitalet

Cliqueu per ampliar la imatge

Dissabte al matí el grup de dibuix del 3er dissabte, organitza a l'Hospitalet una jornada de dibuix. Can Trinxet és un antic conjunt fabril molt gran. Dibuixant un se n'adona de com és de car preservar i conservar aquests espais patrimonials. I reutilitzar-los!

La Facultat de Nàutica a la plaça Palau

Cliqueu per ampliar el dibuix

Dins del cap de setmana de l'Open house 48h, visito la facultat de Nàutica a la plaça Palau. És un edifici d'estil neoclàssic del 1930, de l'arquitecte Adolf Florensa (arquitecte que va treballar en edificis de l'exposició del 1929 i de qui es diu que és arquitecte de molts edificis de la via Laietana -no és un piropo.) En tot cas hi ha una galeria de planta ovalada molt bonica, amb un joc de baranes i escales interessant. A l'Open house, a part de les explicacions, hem pogut visitar la sala de juntes, la sala d'actes i la terrassa del primer pis, però en un dia normal es pot tenir accés lliure a l'espai interior.

divendres, 20 d’octubre de 2017

Lectura de "Dona i ocell de Joan Miró"



Ben lluny de la política que s'està manifestant a Catalunya, un grup d'aficionats s'asseu el divendres 20 d'octubre de 2017 a dibuixar l'escultura Dona i ocell de Joan Miró, a l'espai que abans era l'Escorxador, i ara plaça-parc-jardí de Joan Miró de Barcelona.
Ho miris per on ho miris, es tracta de l'evocació d'un fal·lus, però quan t'hi acostes més, resulta que al bell mig d'aquest fal·lus hi ha una vagina oberta, amb mosaic d'un negre escandalós (el negre i el granat són colors tradicionalment associats a la fertilitat). Una clivella que no acostuma a sortir a les fotos.
Els soi-disant barretet i ocell del cim de l'escultura són una brometa infantil i mironiana. Dic brometa perquè és com si es tractés de coronar l'escultura amb un joc o acudit, quan en realitat estem davant d'un intent que ve de molt antic d'unir el masculí i el femení, de fondre'ls en una sola peça. I com totes aquestes coses tan antigues, segur que no és cap broma, sinó que és una cosa important per a la vida humana. La simbiosi entre homes i dones.
Tinc de fa temps el mes profund respecte per les manifestacions prehistòriques, s'estava formant el nostre imaginari. Eren gent pràctica, sabien i creaven coses imprescindibles per sobreviure en condicions difícils i passar el cap d'una glaciació sense morir congelats, com a mínim sense morir congelats abans d'haver-se pogut reproduir i pujar les cries amunt. I les coses que sabien i creaven no només eren destrals i cordills, sinó idees i símbols de les idees.
Me'n vaig a notes de Barcelonetes de fa anys, les notes on tractava de la prehistòria i els símbols artístics que ens n'han arribat. Vaig parlar de Venus o figures femenines prehistòriques, copiades de diversos museus i exposicions. Però no vaig arribar a fer cap nota d'algunes peces on es busca una unió entre l'aspecte femella i l'aspecte mascle, la unió dels contraris o dels diversos.
Hi vaig caure al Museu Nacional a Praga, on vaig fer dos esquemes de peces d'ivori (a la dreta) que em van sorprendre i després vaig veure que l'arqueòloga Marija Gimbutas al seu llibre "El lenguaje de la diosa" reproduïda objectes semblants, procedents de Vestonice (Moràvia) datats del 24.000 a C. (a l'esquerra). Una combinació dels atributs sexuals d'homes i dones.
Aquí sota,

Inkies davant les Arenes

(Cliqueu per veure el dibuix més gran)

Davant de les Arenes, al parc Joan Miró, hi ha un tros de gespa que cobreix el dipòsit de distribució d'aigües pluvials. Per sobre hi corren molts gossos. A una de les torres de ventilació hi ha aquest graffiti, que he fotografiat. A aquest sí que li ha sortit bé el dibuix.



dissabte, 14 d’octubre de 2017

Amb els Inky Fingers: el Teatre Lliure al Mercat de les Flors

(Cliqueu per veure el dibuix sencer)

Després de molt de temps d'absències, he tornat a anar a dibuixar amb els Inky fingers. Mentre dibuixàvem el Mercat de les Flors, algú comenta alguna cosa sobre l'arquitecte, si era bo o dolent. Opinions diverses. Ara ho he buscat a internet: el Palau de l'Agricultura de l'Exposició del 1929 va ser construït per Josep M.Ribas i Manuel M. Mayol. Llegeixo que es van inspirar en l'arquitectura barroca i van fer servir materials propis de l'arquitectura tradicional catalana, com la terracota, la teula, l'estucat blanc.

diumenge, 6 d’agost de 2017

LLOGUERS TURÍSTICS

Juliol 2017.
Una amiga marxa a viure a Madrid i vol llogar el seu piset. No en demana cap preu desorbitat. Rep contínuament trucades de gent interessada.
Per decidir qui se'l queda fa alguna recerca a internet i descobreix que com a mínim un parell d'individus que han vingut a visitar el pis i que l'hi volien llogar, treballen per Airb&b. És a dir que sense dir-li ni mu el pensaven rellogar.

dissabte, 5 d’agost de 2017

Turisme a Barcelona

Avui tornant d'un bany d'hora al matí a la Barceloneta, pensava en els problemes de neteja viària que hi ha en una ciutat com la nostra, amb un èxit turístic que fa tremolar.
A una de les entrades de la Boqueria he vist un cartell penjat d'un balcó particular, que he fotografiat. Un cartell lleig, en anglès, perquè el que l'ha penjat vol que se n'assabentin els turistes i se sentin mal acollits, amb un go home que fa pensar amb els yankees go home dels anys 80, i tampoc no és això. És l'estil dels que pinten busos o punxen rodes, que no és gens maco.
El problema és més complicat, mereix una reflexió a fons i s'hauria d'apuntar a altres bandes. Però jo no sé  a quines.
De totes maneres, la Barceloneta d'aquest any, tant a les 9h del matí com a les 9h del vespre no la reconec.

dimecres, 17 de maig de 2017

Adicció als mòbils

És un video de 2'8 minuts que es titula "Are you lost in the world like me?" sobre l'adicció als mòbils i pèrdua de sentits, de Steve Cutts. Jo no sóc tan pessimista...

dijous, 4 de maig de 2017

Més Macron

Fer amb l'aplicació gratuïta per mòbil Art Flow durant el debat cara a cara per a les eleccions presidencials del dimecres a la nit a la Televisió francesa. M'he sentit com es deuen sentir els humoristes gràfics quan hi ha nou primer ministre o un nou president, que es miren l'interfecte preguntant-se per les característiques del seu físic que el poden identificar. També vaig dibuixar la innomenable però no la poso per no fer-li propaganda.
Va ser un debat agre i avui a la mateixa televisió hi havia un programa titulat LES DEUX FRANCE, centrat en Europa (La France a favor i la France en contra).

Emmanuel Macron


Ahir vaig veure el debat a FR2 entre Marine Le Pen i Emmanuel Macron, dues hores llargues, temps per escoltar, dibuixar i preocupar-se. Esperem que no guanyi Le Pen.

dissabte, 22 d’abril de 2017

Retrats en família 4 i fi

Un altre adult. Està fet amb el dit sobre la pantalla del mòbil amb l'aplicació de dibuix gratuïta Art flow. Modèstia a part, s'assembla una mica.

dimecres, 19 d’abril de 2017

dimarts, 18 d’abril de 2017

Ce n'est pas facile

Això són autoretrats, amb mirall o fotos a mà. Ce n'est pas facile. En una altra vida m'agradaria ser caricaturista de carrer.

dijous, 13 d’abril de 2017

Et ça c'est aussi moi 4 i final

Torno a ser jo. Mostres de com una mateixa persona en un mateix moment i en una mateixa posició pot ser interpretada de moltes maneres diferents.

Ça c'est moi 3

Fet per en Joan Ramon Farré

Ça c'est moi 2

Aquesta també sóc jo, vista per una altra persona. Són només deu  minuts de dibuix

Ça c'est moi 1

Així m'han vist. La que em va retratar no estava prou contenta i deia "no em surts, no em surts..."

divendres, 7 d’abril de 2017

dimarts, 21 de març de 2017

Exposicio fotogràfica a Girona



Divendres Sant a Girona és el títol de l'exposició del fotògraf Josep Villalonga, que té lloc a la Casa de Cultura e Girona (1er pis), plaça de l'Hospital, del 20 de març al 21 d'abril de 2017 (obert de dilluns a divendres de 9 a 20h (dijous 13 d'abril de 9 a 14 h. Festius tancat).
Es tracta de 40 fotografies recents fetes durant els preparatius de la processó, no de la processó pròpìament dita.  Per això el bisbe hi surt d'esquena, just sortint de la Catedral. Un reportatge molt interessant fet des de d'un punt de vista curiós i original, que val la pena visitar.


dimarts, 14 de febrer de 2017

El Mustio (Huelva)

Cliqueu per veure el dibuix sencer.

Al nord de la província de Huelva hi ha una zona repoblada amb eucaliptus, i de lluny quan hi vaig ser tenia l'aspecte geomètric del dibuix d'aquí dalt. Per fer la repoblació s'havia construït un petit poble per als treballadors forestals i les seves famílies, que va quedar desert en el moment en què la feina grossa de repoblació es va acabar, perquè és un lloc molt lluny de tot arreu. El nom de la zona i del poble ja desaparegut és El Mustio.
M'han dit que ara ja no queda ni rastre del poble. Quan hi vaig ser, encara hi havia l'edifici que havia estat l'escola, algun mapa escolar d'Espanya que s'havia quedat penjat en un racó i que el vent agitava, i més d'una caseta encara amb el seu número a la porta, però amb el sostre enfonsat.
La impressió era forta perquè les casetes decrèpites parlaven de treball eventual, de migració i de famílies amb criatures que van amunt i avall per viure.
A la meva visita, l'únic signe de vida eren dos bombers forestals que tenien les màquines en un magatzem.
Aquí sota el dibuix que hi vaig fer.
I comiat de la breu sèrie d'aquesta zona de Huelva.

diumenge, 12 de febrer de 2017

Camino de los pocitos a Santa Bárbara


Cliqueu per ampliar la imatge.
Afegeixo un dibuix més al repte de publicar un dibuix diari durant una setmana. Això és el camino de los pocitos, als afores de Santa Bàrbara (comarca del Andévalo, Huelva), on de tant en tant s'han d'obrir cancelas i  tornar-les a tancar.
Un que també passava ens va dir que a la vera del camí trobaríem no recordo què, i me'n vaig adonar que a la vera i a la vora són el mateix.
En aquesta zona tan a prop de Portugal, molts es diuen Pereira de cognom.
Curiós: del romaní, en lloc de romero, en diuen tomillo. I de la farigola, en lloc de tomillo, en diuen romero.

La pel·lícula FIGURAS OCULTAS

Recomanació: la pel·lícula FIGURAS OCULTAS. Es una història amable, feta en estil de comèdia, però interessantíssima. Resum: tres matemàtiques nord-americanes treballen com a calculadores a la NASA (abans de l'existència d'ordenadors), quan s'està preparant el primer vol espacial a començaments dels anys 1960.
A dalt les tres artistes, aquí sota les tres científiques, Dorothy Vaugham, Katherine Globe Johnson, Mary Jackson:

dissabte, 11 de febrer de 2017

Setè dia. Teulades

Poble de la província de Huelva, on vaig intentar pintar el blanc i l'ombra del blanc.
Avui és el setè dia, i hauria de ser l'últim, del repte llançat per la Nelissa. Però demà i demà passat publicaré un parell d'afegitons.

Sisè dia. Caseta de matanza

Podeu ampliar la imatge.
Sisè dia. Caseta de matanza a Santa Bàrbara (Huelva), on van a parar, fets trossets, els porcs ibèrics, després d'haver menjat aglans sota les grans alzines. Embotits boníssims.

divendres, 10 de febrer de 2017

Cinquè dia. Alzines sureres a Andalusia


Podeu ampliar la imatge.
Cinquè dia de la publicació diària d'un dibuix durant una setmana. Gran alzina surera pelada de poc, al nord de la província de Huelva.

dijous, 9 de febrer de 2017

Quart dia. Porcs ibèrics

Podeu ampliar la imatge.
Quart dia del repte llançat per la Nelissa. Porcs ibèrics pasturant sota les alzines (Santa Bàrbara, Huelva). Són petits, negrets i caminadores.

dimecres, 8 de febrer de 2017

Tercer dia. Bar

Podeu ampliar la imatge.Tercer dia del repte llançat per la Nelissa. Continuo amb dibuixos fets a Huelva fa anys: Bar a Santa Bàrbara. A Andalusia els nens són reis.

dimarts, 7 de febrer de 2017

Segon dia. Aljibe


Podeu ampliar la imatge.
Segon dia del repte llançat per la Nelissa.
Continuo publicant dibuixos fets a Andalusia. Aljibe (cisterna) a una finca a la província de Huelva, a Santa Bárbara.





dilluns, 6 de febrer de 2017

Primer dia del challenge. Anant a Andalusia

Podeu ampliar la imatge.
Primer dia del challenge llançat per la Nelissa. Es tracta de publicar un dibuix diari durant una setmana. D'un viatge cap a Andalusia de fa anys.

diumenge, 5 de febrer de 2017

Més centre cultural Pere Pruna

Podeu ampliar la imatge.
Aquest divendres al Centre Cultural Pere Pruna, un grup de música a la inauguració de l'exposició "Visions saharauis", amb els Inky fingers.

dissabte, 4 de febrer de 2017

Al centre Cultural Pere Pruna


Al centre Cultural Pere Pruna, dibuixant amb els Inky fingers en ocasió de la inauguració de l'exposició "Visions saharauis".

divendres, 13 de gener de 2017

Al Museu Etnològic de Barcelona, amb els Inky Fingers. Les rabastes són les peces corbades que porten les cavalleries just a sota la cua, lligades a la càrrega perquè no se'ls en vagi cap al coll.

dilluns, 19 de desembre de 2016

Patria de Fernando Aramburu


Acabo de llegir Patria de Fernando Aramburu.
És una novel·la interessantíssima per a tots alsl qui hagi preocupat el País Basc i les accions d'ETA durant els anys de la democràcia.
Ben escrit i gens simplista. Molt recomanable.