A Barcelonetes es va parlar de Georges Moustaki aquí quan a la meva tornada d'Egipte, buscava personatges que fossin alexandrins -d'Alexandria!- il·lustres.
Fa 3 setmanes
divendres 24 de maig de 2013
Ha mort Georges Moustaki
A Barcelonetes es va parlar de Georges Moustaki aquí quan a la meva tornada d'Egipte, buscava personatges que fossin alexandrins -d'Alexandria!- il·lustres.
dimarts 14 de maig de 2013
Recomanació: Aneu a veure "Searching for Sugar Man"
És un documental, però sembla una pel·lícula de ficció que narri una investigació en el món de la música, en el de les idees polítiques i en el de les emocions.
Aneu a veure-la. Us agradarà.
dilluns 13 de maig de 2013
La coberta del Mercat de Santa Caterina
A l'última sortida de dibuix al Mercat de Santa Caterina, vam tenir ocasió de pujar a un terrat de la plaça i de dibuixar la coberta. Vint minuts estrictes! Havia de pujar un altre grupet...
Fa temps vaig fer un altre dibuix d'aquest mercat que vaig penjar a les Barcelonetes.
La remodelació del mercat és obra de'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue.
diumenge 12 de maig de 2013
120 anys del Cercle Artístic Sant Lluc
El Cercle havia estat situat al carrer del Pi. Ara és al carrer Mercaders, en un d'aquests casals antics on val la pena treure el nas si passegeu prop del mercat de Santa Caterina. Per passadissos i parets hi ha diversos dibuixos del Casas, un Llimona que jo ja voldria per casa meva i un bar petit i tot.
Aquí sota, un video d'un programa de televisió de l'any passat anunciant que se celebrarà aquest aniversari, amb algunes reflexions sobre el fet del dibuix.
dissabte 11 de maig de 2013
Barcelona Dibuixa al Mercat de Santa Caterina
Avui la sortida estava dirigida per en Sagar (Faig propaganda del seu llibre "Redescobrint l'Eixample"). Ens ha proposat de partir de de les "taques" de color. Aquí sobre no hi ha ni una ratlla de llapis ni de retolador, ni en broma!
Aquí sota, una foto que ja no recordo d'on he tret: el moment màgic, on a terra mateix del carrer es comparteix tot el que s'ha fet.
dimecres 8 de maig de 2013
Botiga de compra i venda de llibres de segona mà
Compren llibres en bon estat ja sigui de clàssics, ja siguin llibres editats als 90', 00' o 10', com més actuals millor. M'han dit que és el que té més sortida. No accepten enciclopèdies, diccionaris ni llibres dels que es regalen o compren amb els diaris. Paguen cada llibre a 0'20€.
Venen cada llibre a 3€, si se'n compren 2 són 5€ i si se'n compren 5 són 10€.
L'horari és de 10h. a 14'30h. i de 16'30h. a 20h. Els dissabtes només és obert al matí.
Feu-ne publicitat!
dimarts 7 de maig de 2013
diumenge 5 de maig de 2013
Dignificar la vida a través de l'urbanisme
Ahir, visita a la Casa Bloc a Sant Andreu. Es tracta d'uns blocs de vivendes projectats en plena II República, l'any 1933, per arquitectes (Sert, Torres, Subirana) del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània). Havien de ser cases senzilles, per a treballadors. L'espai públic entre els blocs estava molt ben pensat, amb tota la planta baixa "transparent", és a dir no construïda, oberta entre els pilars dels edificis. Els pisos eren dúplex i s'accedia a les portes de les vivendes per uns passadissos oberts a l'exterior, a la vista. Els màxim de llum i de ventilació havia de dominar en aquests pisets, que tenien un menjador (foto d'aquí dalt), cuineta, wc, dutxa, safareig i gran balcó a la planta de baix, i 2, 3 o 4 habitacions al pis de dalt.
(El projecte era un prototip del que havia de ser el Pla Macià, un eixample que havia d'estendre's a les zones encara no construïdes de Barcelona.)
La primera pedra de la Casa Bloc es va col·locar al 1933 i, en esclatar la guerra civil, l'obra va haver de reduir el ritme i va quedar aturada al 1938. Acabada la guerra i instal·lat el règim franquista, la titularitat va passar a la Diputació, es va acabar l'obra i es van cedir els pisos principalment a famílies de militars i més endavant de policies. A part de la idea social es va pervertir també la idea arquitectònica i els baixos es van omplir de locals comercials; un dels espais centrals va ser destinat a una caserna de cavalleria; es va construir un nou bloc (en deien bloc "fantasma") que tancava un dels quadrilàters...
Quan vaig treballar a Sant Andreu, a començaments dels anys 90, vaig entrar un dia a aquests espais interiors de la Casa Bloc. Tenia tot plegat un aspecte deplorable. Les façanes estaven escrostonades i el conjunt es veia molt decrèpit.
Als anys 90, justament, els poders publics van decidir fer un esforç de recuperació de la idea original. Ara es pot visitar, a més, un pis museu, que ha estat refet tal com estava pensat que havia de ser en la idea original dels anys 30 (detall curiós: no estava previst que hi hagués cap endoll: no existia cap electrodomèstic!)
La visita.
La guia era arquitecta i va fer una explicació llarga, detallada, amb coneixement de causa. Els visitants érem tretze persones, dels quals onze eren antics habitants de la casa Bloc. Va ser encara més interessant per aquest fet, ja que anaven explicant detalls dels anys 50, 60 i 70, quan ells hi vivien. Exemples: a un dels patis, en efecte hi havia els cavalls de la caserna; un dels blocs estava destinat a vídues de militars amb òrfenes ("si tenien fills, no hi podien viure, havien de ser filles" diu un home gran fotent-se'n); també hi vivien famílies que no eren de policies, militars o relacionats, sinó que la Diputació els hi havia llogat... Alguns d'ells s'emocionen veritablement quan entrem als passadissos d'accés als pisos.
Hi ha una contradicció entre el que explica la guia sobre els llogaters a qui estaven destinats els pisos i les professions dels pares d'aquests visitants, però la cosa passa molt bé, i fins i tot em fa l'efecte que els redimeix i se senten redimits pel fet d'interessar-se i aprovar la idea inicial del projecte. Han passat tants anys!
En aquest enllaç trobareu moltes fotos sobre el pis museu de la casa Bloc. I en aquest, el telèfon per fer la visita.
Desde la galeria d'aques pis museu, la vista és esplèndida: entre frondosos arbres, treuen el nas les arcades de l'escola pública Ignasi Iglésias, a l'altra banda del Passeig de Torres i Bages (es pot veure a la banda dreta d'aquesta foto aèria). Es tracta d'una antiga masia anomenada Can Carasses que va ser restaurada i transformada l'any 1856 i va adquirir aspecte de mansió italiana... La creació de l'escola també es remunta a l'època de la II República.
Continua el tour matinal. Més enllà, al Passeig de Santa Coloma, que acaba amb un pont sobre el Besòs que uneix Sant Andreu amb Santa Coloma, hi ha unes immenses tanques-mural sobre la història del barri de cases barates del Baró de Viver. Han saltat algunes lletres del text, una llàstima, però en general està en bon estat i és interessant. L'èmfasi es troba en la vida de la gent del barri, en les fotos i les històries de les persones. Ara ja no queda cap d'aquestes cases barates, que eren minúscules (40 m2) i no tenien fonaments. Una senyora gran ens informa que ella hi va néixer: "La meva mare hi va arribar als 13 anys, quan la seva família havien vingut a treballar per a l'Exposició del 1929. Amb el material que havia sobrat de l'Exposició es van fer les cases barates del Baró de Viver, les del Bon Pastor, les de la Zona Franca i les d'Horta. Jo ara visc en un pis aquí al costat". A ella també li agrada que hi hagi aquest mural.
Acaba la matinal ja a mitja tarda, resseguint el Passeig Fluvial vora el Besós, per la banda de Santa Coloma (d'un passeig semblant, ja fa nou anys! en vaig parlar aquí). Una obra magnífica. Caminem sobre la gespa per evitar les bicicletes que van per l'asfalt, els patinadors, els que hi corren... Sobre l'herba dos homes munten unes porteries per jugar un partit de futbol, més enllà unes nenes assagen una coreografia i més lluny dones assegudes a terra amb un fotimer de criatures. La gent hi està bé.
A Sant Adrià agafem el tren cap a la Plaça de Catalunya de Barcelona.
dilluns 29 d’abril de 2013
Déu n'hi dó amb el logo d'aquests GAMES
diumenge 28 d’abril de 2013
Una expressió: el no risc
El pais de los sueños. Manual de autoayuda para una nación atemorizada.
A l'article, entre moltes altres coses, deia
La meva àvia era pagesa i sempre em deia que a la seva regió es feia la millor mantega artesana de tot Islàndia.
Sanitat la va prohibir?
Sí. La institucionalització del no risc provoca la pèrdua de tota mena de particularitats i de qualsevol potencial...
A vegades molt poques línies resumeixen molt bé un sentiment. En aquest cas, el meu.
El no risc! Tanta legislació! No es pot controlar tot!
M'agradaria fullejar el llibre.
dimecres 24 d’abril de 2013
diumenge 21 d’abril de 2013
Donar suport a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca
El text diu:
El próximo Premio Príncipe de Asturias de la Concordia para la Plataforma de Afectados por la Hipoteca
La
Plataforma de Afectados por la Hipoteca está realizando una esencial
labor a pie de calle defendiendo el derecho a la vivienda y a una vida
digna de los españoles y apoyando a aquellas personas que están
perdiendo su hogar. En los últimos tiempos esta actividad, a medida que
se revela más efectiva y merece el aplauso de los ciudadanos, es
rechazada por diversos sectores y medios de comunicación. Es el momento
de apoyar su labor y conseguir un reconocimiento adecuado de la misma
como ejemplo a imitar en casos similares, muy frecuentes, por desgracia,
actualmente.
Por cuanto antecede, solicito que se conceda
el próximo premio Príncipe de Asturias de la Concordia a la Plataforma
de Afectados por la Hipoteca. Firma esta petición y consigamos juntos
que su importante contribución sea reconocida de forma oficial.La candidatura de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca al Premio Príncipe de Asturias de la Concordia ya ha sido presentada hace unas semanas por el Colegio de Arquitectos de Barcelona. La propuesta pide el galardón para la PAH "para que sea reconocida su labor por mantener el derecho de todos los ciudadanos a una vivienda digna y adecuada, concretada en el impulso de la Iniciativa Legislativa Popular para la dación en pago en los casos de embargo de la vivienda habitual". Destaca además "el liderazgo que ejerce la PAH en la búsqueda activa de soluciones al dramático problema de los desahucios", el cual supone “un valor extraordinario para preservar y regenerar el sistema democrático, transformando una indignación desestructurada en propuestas de participación ciudadana".
Me complace suscribir íntegramente esta solicitud e invito a todos y todas a firmar igualmente esta petición. Sería muy importante la concesión del Premio Príncipe de Asturias a la Concordia para la PAH.
Sant Jordi i la col.lecció CARNETS DE VIATGE, un passeig en dibuixos pels barris de Barcelona
Aquí (cliqueu a sobre) teniu propaganda de les publicacions de l'Ajuntament de Barcelona, en especial de la sèrie "Carnets de viatge", dedicada a il.lustrar amb dibuixos diferents barris de Barcelona.
Aquí
(cliqueu a sobre si voleu, però no cal) diu que l'Ajuntament tindrà una
parada de llibres amb les seves publicacions el dia de Sant Jordi a la
plaça de Sant Jaume.
I també que es venen tot l'any a la Sala Ciutat
al carrer Ciutat, al costat de l'Ajuntament. També es poden comprar a
l'Altair a la Gran Via, entre Rambla de Catalunya i Balmes; a la Llibreria de la Diputació, a la Diagonal amb Rambla de Catalunya; a La Central; etc.
Us pot interessar conèixer la col.lecció i és un regal ideal per fer a algú que viu
a Les Corts, l'Eixample, a Sarrià, al Born (15€)... NO HI TINC CAP
COMISSIÓ!! però tinc simpatia a la col.lecció i a la gent que la fa.Que tingueu un bon Sant Jordi.
dimarts 16 d’abril de 2013
El Saló del Còmic
Aquí sobre, el dibuix que vaig fer de Guy Delisle explicant els avatars de l'àlbum que ha fet sobre Pyong Yang, capital de Corea del Nord.
(Dues anècdotes:
Diu que quan va arribar a l'aeroport el va venir a buscar una guia i li va oferir un ram de flors. Que estrany tanta delicadesa, va pensar. La guia li va dir que abans d'anar a l'hotel anirien a conèixer els llocs més importants de la ciutat. Ell seguia darrera, amb el ram a la mà. La guia el va dur a alguns locs i també davant d'una estàtua gegantina de Kim Il Sung, l'avi de l'actual capo del país. Als peus de l'estàtua li va dir que ja podia dipositar el ram.
També va explicar que el diumenge la ciutat es converteix en una altra cosa. No hi circula absolutament cap vehicle perquè per estalvi energètic està prohibit que en circuli cap. Tot està força mort. Veu un grup de dones que carreteja galledes d'aigua per regar una gespa... i de cop un desfile, i més enllà, un altre... Pregunta i li contesten que els diumenges la gent s'entrena per als desfiles de veritat. Sense comentaris.)
Aqui sota, portada del seu àlbum.
diumenge 24 de març de 2013
Barcelona Dibuixa - El Moll de la Fusta
(Aquí és imprescindible clicar sobre el dibuix per veure'l sencer)
Intent de fer entrar en un mateix paper l'estàtua en homenaqtge a Joan Salvat Papasseit, l'edifici de la Duana, Colón, les xemeneies de la tèrmica del Paral.lel, la torre de les Drassanes i Capitania.
Bueno...
Visions del port II. Amb Barcelona Dibuixa
Em reconcilio amb l'estàtua en homenatge a J.Salvat Papasseit. Té força.
Després miro al voltant i em quedo meravellada de veure en aquesta ciutat la quantitat de "coses" que hi ha en pocs metres quadrats, és a dir monuments, palmeres, estàtues, vaixells, ponts, edificis... S'ha d'intentar fer alguna cosa. Per exemple, posar en un mateix paper l'edifici de la duana, en Salvat Papesseit, Colón, les tres xemeneies de la tèrmica del Paral·lel, la torre moderna de les Drassanes, l'edifici de Capitania... En realitat no és cap trampa, tot ho veig en un sol cop d'ull. Això sí, ho he comprimit una mica... Per al proper dia.
dissabte 23 de març de 2013
Visions del Port. BARCELONA DIBUIXA
El dissabte 23 de març. dibuixant al Moll de la Fusta. He arribat una mica tard.
Arriba el Paquebot Santa Eulàlia, propietat del Museu Marítim de les Drassanes. És un vaixell del segle XIX que anava a vela a Amèrica. Ara duu motor. S'hi pot pujar i es veu que els dissabtes surt a fer una volta per fora el port i porta passatgers, amb tiquet.
L'empleat que s'ha d'ocupar de posar l'escala em diu amablement que m'hauria d'apartar.
Penso que hauria de fer un parell de dibuixos més, però amb calma.
dissabte 9 de març de 2013
Avui tocava la Barceloneta
Avui tocava mar. Un sol esplèndid i un ventet que omplia la capsa d'aquarel.les de sorra fina.
A la Barceloneta hi ha força cases que s'estan arreglant. Aquesta d'aquí sobre no tenia la façana gaire perfecta, però s'hi havia construït un àtic cara al mar, i hi havia un inquilino trucant a la terrassa.
Acabo amb la teulada del dipòsit d'aigua de La Catalana de Gas, sortint entre palmeres, a l'altra banda del Passeig Marítim, com un encanteri.
Cada tres quarts o cada quan s'hagi quedat, el dibuixant monitor que condueix la sessió comenta els dibuixos que ha fet cadascú. Avegades posem tots els quaderns a terra, oberts. És molt interessant. Avui qui ens assessorava era Víctor Martínez, àlias Svansky, que té un llibre "Voltant per Sants", premiat a Clermont Ferrand, que us podeu comprar a l'Altaïr o a la llibreria de la Diputació a Diagonal/Rambla de Catalunya per la mòdica suma de 15€. És fantàstic.
Salvador Puig Antich
dimarts 19 de febrer de 2013
Més Barcelona Dibuixa
dilluns 11 de febrer de 2013
"El diccionario" de María Moliner
He anat a veure, just el penúltim dia de funció a Barcelona, "El diccionario", obra de teatre sobre el personatge de María Moliner, l'autora del Diccionario de Uso del Español - María Moliner.
He estat usuària del María Moliner durant 40 anys i mai m'havia preguntat qui era la María Moliner, fins que un dia vaig llegir la dedicatòria del diccionari a la primera pàgina del primer volum (té dos tomos):
"A mi marido y a nuestros hijos les dedico esta obra terminada en restitución de la atención que por ella les he robado"
Llavors vaig llegir a una altra banda que la Maria Moliner havia fet el diccionari sobre una taula camilla, amb una Olivetti i caixonets de fitxes, ella sola.
A l'obra de teatre apareixen tres aspectes de la seva vida que desconeixia:
-Que havia estat una bibliotecària important a l'època de la República i que va patir, així com el seu marit -catedràtic de Física-, depuració política.
-Que mai va arribar a entrar a l'Acadèmia (ella, que havia escrit un diccionari més valorat pels usuaris que no pas el de la mateixa Acadèmia!!).
-Que va patir de gran una afàsia que li feia perdre les paraules. (Deia sovint, amb coqueta modèstia, que l'únic que havia fet a la seva vida era sargir mitjons, i en aquesta etapa final se li escapa afegir: "pero ahora ya no puedo ni agujar la enhebra". Just quan la frase acaba de sortir dels seus llavis, es tapa la boca amb la mà, horroritzada.)
És una obra de teatre dura, que m'ha agradat moltíssim. Al final hi ha una idea dominant: la depuren i arraconen, però la tenacitat la fa ser immensament productiva.
divendres 1 de febrer de 2013
BCN NEGRA. Novel.la frustrada
La idea inicial era bona, però el cas s'ha frustrat. Fixeu-vos com el cotxer s'esvaeix...
L'organització Cases Singulars organitza visites a certes cases amb interès artístic o històric, normalment tancades al públic. Vam tenir ocasió fa un parell de setmanes de visitar la casa Rocamora, vivenda del mecenas i col.leccionista Manuel Rocamora -la seva col.lecció va ser la base del Museu Tèxtil i de la indumentària-, prop de la Plaça Lesseps, amb jardí romàntic, un Urgell preciós que ocupa tota una paret i molts dibuixos de Ramon Casas, amén d'altres coses.
A la sala principal de la casa hi havia un oli de Ramon Casas de mida descomunal: representava l'exterior d'una plaça de toros de Madrid on arribava molta gent i molts cotxes. A primer pla, gairebé centrat, un fiacre aparcat amb el "cotxero" adormit. Bonic... Mai l'havíem vist... I amb aquelles mides tan grans...
La guia ens fa un gest perquè no ens hi fixem gaire: que no pertany a la casa, que només està temporalment dipositat allà. En efecte, un sofà isabelí tapa tota la base del quadre...
A casa mirem a internet. Ni rastre del quadre. Les webs que relacionen els quadres de Ramon Casas de la sèrie ¡A LOS TOROS! dels anys 1880' no citen aquest oli. Però finalment trobem una imatge: és la composició del nostre quadre, en blanc i negre, borrosa. Resulta ser una estampa del 1887 que actualment es ven per 12€... Que estrany tot plegat! Un quadre tan gran, "inexistent" als catàlegs, mai fotografiat, però que és real, l'hem vist. I que només ha deixat un rastre: algú en ven una reproducció en blanc i negre del 1887...
La meva amiga em telefona el mateix vespre: "Això fa olor de cremat. Hem assistit a un cas. Com és que no es coneix aquest quadre? Què hi fa allà, "en trànsit"? Com és que està en una paret orientada a sud on hi deu tocar el sol? És una falsificació? Ha estat robat? Han segrestat el quadre? Se'n demana un rescat?"
Ostres, és veritat! És molt estrany tot plegat. Però, atenció! Les indagacions poden ser perilloses, potser topem amb una màfia...
A Barcelona se celebra la BCN NEGRA. El cas ens espera.
Una primera trucada a les Cases Singulars. Segur que ens diran que la persona que se n'ocupa no hi és, que truquem un altre dia... Haurem d'espabilar, pensar com insistir...
Truquem i ens contesten amb molta amabilitat. Ens diuen planament que el quadre pertany a la família Rocamora, no a la Fundació de la Casa Rocamora, però que de moment l'han dipositat allà. És una peça de la seva col.lecció particular, per això no apareix fotografiada enlloc. Volem alguna cosa més? Tenim alguna pregunta més precisa?
Nuestro gozo en un pozo. Una novel.la bonísima, estroncada.
diumenge 27 de gener de 2013
Urbansketchers i barcelonadibuixa
Aquí sobre: resultat d'una horeta intentant reproduir el bar del Centre Cívic Can Déu. Ha plogut i a fora tot està mullat.
A sota: menys estona dibuixant la parada Numància del tram de la Diagonal.
Això és la meva feineta d'aquest dissabte al matí.
A la web barcelonadibuixa podeu veure els tallers i sortides que organitza l'Ajuntament de Barcelona per dibuixar pel carrer dins del projecte Barcelona dibuixa.
Dos dissabtes al mes, a raó de tres grups per dissabte, se surt d'un determinat centre cívic i, en principi, s'aborda una temàtica diferent cada mes (transports, mercats, museus...). Hi ha un professional del dibuix "urbà" que dóna algunes indicacions. Al final, les vint persones que hi han participat, s'ensenyen el que han fet.
Està molt bé.
És una activitat gratuïta que té l'objectiu de fer una mica de propaganda i de preparació, perquè al juliol hi ha a Barcelona una trobada internacional del grup anomenat urbansketchers.
És evident que no fa falta anar en grup per dibuixar pel carrer, però anima que hi hagi una trobada establerta. No vas en grup, ni estàs amuntegat. Tothom es dispersa per dibuixar, però es queda a una hora per compartir el que s'ha fet.
El més fantàstic es veure com davant de la mateixa realitat surten dibuixos tan diferents. Si cliqueu al barcelonadibuixa veureu la diversitat del que fa la gent.
dijous 17 de gener de 2013
L'antiga Sumèria (6 i fi) Les mans
Fi de les notes sobre l'exposició al Caixa Fòrum sobre Mesopotàmia, qua acaba el 23 de febrer.
dilluns 14 de gener de 2013
L'antiga Sumèria (5) Tauletes de fang i altres coses
I també n'hi ha amb plànols de camps, i amb plànols de cases. Hi ha força referències a la construcció i als rituals amb què s'abordaven els fonaments d'una casa.
Es poden llegir transcripcions d'algunes tauletes, algun vers del Gilgamesh, la retòrica repetitiva...
Hi ha uns vídeos on es pot escoltar l'opinió de diversos estudiosos.
Un de molt interessant sobre el tractament de l'aigua a l'antiga Sumèria, sense aqüeductes, cisternes, ni tampoc clavegueres ni latrines.
Un altre sobre la "invenció" de Sumèria. Sembla que el fet que els europeus "descobrissin" les restes mesopotàmiques a començaments del segle XIX va fer que bolquessin les idees romàntiques sobre les nacions a aquella civilització. Ara aquesta visió està molt discutida.
Un tercer savi parla de la cultura a la zona i diu una cosa que me'n va suggerir moltes d'altres. A partir d'una determinada època se sap que ja ningú no parlava sumeri, però es continuava escrivint en sumeri. Explica el que suposa d'iniciació masculina el fet de sortir de casa la mare i anar a un món d'homes on s'ensenya als nois allegir i a escriure en una llengua que ja no es parla. També explica que l'escriptura sorgeix com una tecnologia necessària per al desenvolupament de quatre grans civilitzacions antigues: la maia, la xinesa, la sumèria, l'egípcia. Els quatre sistemes d'escriptura diferents que corresponen a aquestes quatre civilitzacions van sorgir independentment l'un de l'altre.
Encara en vaig veure un altre, però no sencer, sobre un enterrament a Ur, d'una reina que es va fer enterrar amb tots els seus servents (que evidentment van morir per a l'ocasió...!).
Hi ha també fotos i altres vídeos relacionats amb el tema. Destaco una sèrie de fotos d'aquests immensos deserts que havien estat la rica Sumèria, plans, sense punts de referència...
I un vídeo del desert, vist per satèl.lit, que mostra detalls de vida: aquí una construcció, aquí roderes de cotxe, allà uns solcs de... conreus? Em va fer pensar que, anant en avió per sobre el desert egipci, em va sobtar en un dia radiant veure allà baix un mini nuvolet i després un altre més lluny. Era l'ombra del fum d'un foc que algú, al mig del no res, feia per... bullir l'aigua del te?
Acabo amb una recomanació. El llibre de l'Agatha Christie Come, tell me how you live, i en castellà Ven i dime cómo vives, que venen a la llibreria de la planta baixa del caixa Fòrum. No és cap novel.la, sinó que hi explica la vida que feia acompanyant el seu marit, que era arqueòleg i feia treball de camp a l'Irak.
divendres 11 de gener de 2013
L'antiga Sumèria (4) Els oferents
Deixo el tema femení, però continuo amb l'exposició sobre Mesopotàmia al CaixaFòrum de Barcelona.
Una de les coses més encantadores d'aquest tipus d'exposicions són les figuretes d'oferents o adoradors. Acostumen a ser molt senzilles.
(A museus i a les exposicions sobre art ibèric n'hi acostuma a haver moltes i són molt boniques: uns personatges amb caputxa i les mans obertes, unes dones amb ocells a les mans...´)
A la mostra mesopotàmica també tenen aquest toc naïf i he fet quatre gargots d'un bon home molt alt que porta tres bens: un al coll i els altres dos sota els braços.
dimarts 8 de gener de 2013
dilluns 7 de gener de 2013
Mapa de les llengües que es fan servir al Twitter
He vist aquest mapa a internet, sobre les llengües que fan servir els usuaris de Twitter. Estava focalitzat en l'ús del català, i a sota hi deia: Som diferents, no?
Després he buscat més hi he trobat el mapa sencer d'Europa amb el llistat de les llengües i els colors corresponents. Aquí sota:
I també hi ha mapes d'altres bandes i d'altres ciutats. Per exemple, el de Londres, aquí sota: una barreja impressionant de llengües...
Podeu mirar aquí, una web on trobareu més mapes d'aquest estudi. I aquí el mapamundi.
L'antiga Sumèria (3) El ulls
Continuem amb l'exposició del Caixaforum, Abans del Diluvi.
Aquestes figuretes són molt petites i segons les explicacions que les acompanyen, estan relacionades amb ulls que poden tenir poders sobrenaturals o que duen sort, etc.
També són molt antigues (4.000 a 3.800 aC.) i m'han fet pensar que els ulls d'algunes de les anomenades "venus prehistòriques" tenen raigs al voltant del ulls, com la Venus de Gavà.
Aquestes dues figueretes també tenen al coll un "chevron" o galó, símbol que apareix igualment a moltíssimes figuretes femenines antigues. Aquests ulls, doncs, tenen sexe perquè el galó els feminitza.
A l'exposició, al costat d'aquestes figuretes, n'hi ha una altra de més gran. Vegeu-la aquí sota. Els ulls són més estilitzats, dos forats, però té "cos", és com una pera arrodonida. És més femenina (les altres, les petites fan pensar en aquell personatge de la pel·lícula E.T.!! i la gran fa pensar en un mussol, i aquí s'obriria una altra via simbòlica...).
(Interessats en el tema, vegeu al blog Barcelonetes els arxius sobre Venus prehistòriques -que aborden el tema amb una visió molt ampla- i els arxius de la primavera estiu 2004).
divendres 4 de gener de 2013
L'antiga Sumèria (2) Figures femenines, triangles i "galons"
(Podeu ampliar la imatge)
Continuo amb l'exposició del Caixafòrum de Barcelona: Abans del Diluvi.
Aquí teniu una altra figureta amb bec-ocell i el símbol femení del triangle púbic. Orelles i pentinat amb forats. La mà sota el pit, oferint-lo, que també és un gest propi de moltes d'aquestes figuretes.
A sota una altra figura femenina, vista de davant i de darrera. Aquesta té un triangle púbic fet de puntets, i té marcada una creu en diagonal que li travessa el pit, com un collaret o guarniment, però en realitat és una variació dels galons o marques que porten al pit aquestes figuretes.
Aquestes marques apareixen a moltísimes d'aquestes figures, tant a Mesopotàmia com a la Vella Europa. Marija Gimbutas les anomena en anglès "chevrons" que en català podríem traduir per "galons". Segons ella són esquematitzacions del triangle públic, i apareixen també a la ceràmica neolítica.
Aquesta figureta té dues particularitats: els galons o collaret també li creuen l'esquena, i porta una mena de melena o trena que li baixa fins a mitja esquena.
(Podeu ampliar la imatge)
A l'exposició també hi ha una gerra amb tots aquests trets simbòlics de què parlem: cap femení a la nansa, amb bec i petits pits, una espiga que recorre el cos amb aquesta esquematització triangular, triangle públic, i les incisions al voltant de la guerra de grans triangles, amb "galons" a l'interior.
(Podeu ampliar la imatge)
(Continuarà)
(Interesats en el tema, vegeu al blog Barcelonetes els arxius sobre Venus prehistòriques i els arxius de la primavera estiu 2004)
(Podeu ampliar la imatge)
(Continuarà)
(Interesats en el tema, vegeu al blog Barcelonetes els arxius sobre Venus prehistòriques i els arxius de la primavera estiu 2004)
dimarts 1 de gener de 2013
L'antiga Sumèria (1) Figures femenines i rèptils
(Podeu ampliar la imatge)
Jo hi he anat atreta entre d'altres coses per l'interès que tinc de fa temps per les restes d'antigues creences entorn de la dona i de la feminitat.
Però quan entrem en períodes històrics... "malo!", hi ha poques restes.
La figureta que encapçala la nota és molt antiga (del 4500-4000 aC), amb "cap de llangardaix".
Els meus punts de referència són la lectura de Marija Gimbutas i les exposicions i museus que he visitat. El més característic d'aquesta figureta és el triangle púbic, marcat amb un tipus de triangle que també apareix a la majoria de figuretes de la Vella Europa i a la ceràmica neolítica; i l'altra característica és el cap. Els "caps d'ocell", amb nas-bec, són molt freqüents, però aquesta té cap de rèptil; no n'havia vist cap fins ara. Però la serp també és un símbol de la feminitat, que toca la terra, que s'hi arrossega. També potser perquè és sinuosa, flexible.
Vegeu aquí sota una "maqueta d'un santuari, amb tapa". És com una capseta de sabates, de fang. A dins hi ha unes escaletes que pugen a una mena d'altar. A la tapa i als costats de la maqueta hi ha serps.(Continuarà)
(Interesats en el tema, vegeu al blog Barcelonetes els arxius sobre Venus prehistòriques i els arxius de la primavera estiu 2004).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)