En efecte, és modern, està bé i és molt interessant.
La primera sorpresa ha estat veure que no és un museu públic, sinó un museu privat, construït per la Fundació Carulla. A l'entrada hi ha un panell explicatiu de les activitats industrials i de mecenatge de Lluís Carulla, que era fill de l'Espluga. M'impressiona el personatge, propietari de Gallina Blanca i d'Avecrem, entre altres, que en lloc de gastar-se les plusvàlues en Alfa-Romeos, iots o golfs, munta l'Editorial Barcino, la Fundació Carulla, ajuda a posar en marxa l'Omnium Cultural i emprèn altres iniciatives culturals de caire catalanista. Aquest museu és una prova de tot això.
Què hi ha al museu? Les sales, peces i vídeos abracen des de l'antropologia, els cultius, les tècniques, els oficis de suport a la pagesia, el transport, la natura salvatge que envolta els camps (la sala on he fet aquests dibuixos), el comerç... fins a la mecanització i la producció moderna, els perills ecològics i els reptes actuals.
A l'acabar la visita hi ha una sala d'exposicions temporals. Ara i fins a començaments del 2019 hi ha una mostra de fotografies de la Dust Bowl, nom que pren l'immens desastre ecològic a les Grans Planes dels Estats Units durant la dècada del 1930.
(A l'agost el museu també està obert el dilluns al matí)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada