divendres, 23 de febrer del 2018

"Las Peinetas" de Nou Barris

S'ha de passejar.
Aquest diumenge a Nou Barris me'n vaig adonar que aquests ornaments -mig pèrgoles, mig escultures- en forma de palmes o diapasons, que la gent del barri anomena "las peinetas", estan distribuïts per diversos llocs del districte i que d'alguna manera l'Ajuntament els va col·locar per unificar els barris del Districte. N'havia vist a la plaça de Virrei Amat i vora el Mental, ara seu del Districte, però n'hi ha a molts altres llocs, tot i que mai els havia relacionat. Els del dibuix són al parc Central de Nou Barris.

dijous, 22 de febrer del 2018

Adéu al dibuixant Forges

Tinc una molt bona amiga madrilenya que arran de la mort d'en Forges m'acaba d'enviar dues vinyetes seves, les seves preferides m'ha dit. La segona la vaig publicar en aquest blog quan a Madrid va haver-hi l'atemptat a l'estació s'Atocha. La primera crec que la va fer quan hi va haver l'atemptat a la Rambla de Barcelona l'agost passat.

divendres, 16 de febrer del 2018

Felicitació

Teresa Paredes, amiga de fa tants anys, n'acaba de fer 70. Ha estat tota la vida dedicada al salvament aquàtic, ha estat diversos anys seleccionadora de l'equip espanyol  i té unes quantes medalles internacionals. D'aquí el dibuix que li he fet per felicitar-la.

diumenge, 11 de febrer del 2018

Camí de Finestrelles

 Explico coses de jubilada: el funicular de Vallvidrera té una parada intermèdia a la carretera de les Aigües. Des d'allà es pot anar cap al nord o cap al sud (més o menys). Abans d'ahir, el divendres, anem cap al sud i just a sota Sant Pere Màrtir hi ha el mirador dels Xiprers, d'on surt un corriol pedregós que baixa cap a Barcelona. Un cop a baix volíem anar al barri de la Mercè que és just allà mateix. Però vam agafar un camí equivocat, el Camí de Finestrelles: són 600 metres de camí de terra que discorre, per entendre'ns, paral·lel a la serra de Collserola. A una banda hi ha el pendent que puja muntanya amunt i a l'altra, 600 metres de tanca alta, per on sobresurten els arbres dels jardins de les cases i xalets d'aquesta super illa. No hi ha cap tall, cap passatge, cap camí, cap carrer que permeti travessar la super illa, baixar cap a Barcelona i anar on volíem. Has de seguir el camí arrambat a la tanca.
No és gens important, excepte que 600 metres són aproximadament quatre mançanes llargues de l'Eixample, i sembla excessiu per a una illa de xalets... La sensació és d'urbanització privada que ha aconseguit saltar-se les normes.

divendres, 9 de febrer del 2018

Graffitis pedagògics

Passo fa una estona per davant de l'Institut Maragall i a la cantonada dels carrers Provença i Enric Granados, a sobre la façana fosca de l'Institut, hi ha uns dibuixos blancs que semblen fets amb guix blanc: una base d'una columna, un capitell jònic, el vocabulari de l'ordre dòric i fins i tot hi ha un esbós de l'escultura de Laocoont amb els seus fills, a mig fer. Un professor ha animat els alumnes? Un alumne ha tingut la iniciativa? En tot cas, m'ha agradat. (Les fotos són molt fosques perquè ja era de nit)



diumenge, 4 de febrer del 2018

MNAC


Al Museu Nacional d'Art de Catalunya fa poc han arreglat la disposició de les col·leccions del Renaixement i del Barroc. Han triat de posar-les per temes (retrats, sacrifici -martiris-, el cel i la terra, misticisme, natures mortes...) perquè diuen que no tenen obres representatives de totes les tendències per presentar-les cronològicament. Hi ha algunes obres que em van agradar molt.

Com que l'entrada és per la col·lecció gòtica, vaig aturar-me davant unes pintures aproximadament del 1295, que he intentat reproduir lliurement aquí. Són ploraneres (dones, i en un altre lloc, els homes) plorant, estirant-se el cabell i esgarrapant-se la cara. La composició és molt bonica perquè el joc de línies horitzontals i verticals és molt original i alternen els vestits marrons amb els de color. El rètol del costat diu:

Tomba de Sancho Sánchez Carrillo, Ermita de San Andrés de Mahamud (Burgos) (original aquí)

També em vaig entretenir amb l'entrellaçat abstracte pintat a una biga del Palau del marquès de Llió de Barcelona, perquè em va fer pensar en els entrellaçats més o menys vegetals de la tradició celta.

dissabte, 3 de febrer del 2018

Al Born amb els Inky fingers

Amplieu la imatge

Al Born avui, amb el grup d'aficionats al dibuix. 
Hi ha una exposició sobre Montserrat Roig, amb fotos sobre els camps nazis, fotos seves fetes per Pilar Aymerich i la seva sèrie d'entrevistes Personatges a la televisió.
Tot molt ràpid perquè a les 7 tanquen.