Al Museu Nacional d'Art de Catalunya fa poc han arreglat la disposició de les col·leccions del Renaixement i del Barroc. Han triat de posar-les per temes (retrats, sacrifici -martiris-, el cel i la terra, misticisme, natures mortes...) perquè diuen que no tenen obres representatives de totes les tendències per presentar-les cronològicament. Hi ha algunes obres que em van agradar molt.
Com que l'entrada és per la col·lecció gòtica, vaig aturar-me davant unes pintures aproximadament del 1295, que he intentat reproduir lliurement aquí. Són ploraneres (dones, i en un altre lloc, els homes) plorant, estirant-se el cabell i esgarrapant-se la cara. La composició és molt bonica perquè el joc de línies horitzontals i verticals és molt original i alternen els vestits marrons amb els de color. El rètol del costat diu:
Tomba de Sancho Sánchez Carrillo, Ermita de San Andrés de Mahamud (Burgos) (original aquí)
També em vaig entretenir amb l'entrellaçat abstracte pintat a una biga del Palau del marquès de Llió de Barcelona, perquè em va fer pensar en els entrellaçats més o menys vegetals de la tradició celta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada