divendres, 31 d’octubre del 2008

Chabacano

En un bar, el cambrer sent que li demanen un vas de vi negre i, per confirmar, repeteix en castellà: de acuerdo, un vaso de vino negro. Després amb amabilitat li dic que en català diem vi negre, però que en castellà diuen vino tinto i diu un ambigu sí, yo sé un poco de catalán. Continua una mica de xarrera: és de Filipines. Eh que el castellà ja no es parla a Filipines? Riu i diu Sí, sí habla, pero lo llamamos chabacano. Yo cuando llego aquí y oigo, digo (pica amb un puny tancat a la palma de l'altra mà) 'pero si hablan chabacano!' Fa l'ullet i afegeix Ya sé que aquí chabacano es otra cosa i fa un gest de menyspreu perquè jo vegi que sap el significat.
Li dic que he après una cosa, que cada dia s'aprèn alguna cosa. I ell diu sí, un grano de arroz y otro día otro grano de arroz y luego un saco, separa les mans perquè jo vegi que al final el sac és molt gran. És simpàtic i em sembla que se'n fot de la saviesa o potser de la meva edat o de les dues coses. Deixem-ho córrer.
Deformacions de l'ofici i de la professió: després busco al María Moliner i no diu que chabacano tingui res a veure amb el castellà de Filipines. En canvi el Diccionario de la Academia diu que és un dialecte barreja de castellà i"idioma indígena" d'algunes zones de Filipines.
A Wikipedia s'explica millor i en aquesta altra adreça hi ha exemples de la llengua chabacana. És curiós.

divendres, 17 d’octubre del 2008

Crisi

El Rafael Senra i el Frederic Sánchez, cada u per la seva banda, m'envien dues adreces interessants sobre la crisi:
1.- En to molt divulgatiu, un article d'explicació sobre la crisi, del professor Leopoldo Abadía aquí
2.- En to paròdic, un vídeo aquí
La segona complementa molt bé la primera: he rigut al video perquè havia llegit l'article. Riure, però d'humor negre. Tot plegat és molt preocupant.

dijous, 2 d’octubre del 2008

Vilhelm Hammershoi



Aquest estiu a Londres hi ha hagut una exposició a la Royal Academy of Arts dedicada al pintor danès Vilhem Hammershoi. Personatges girats d'esquena, habitacions poc moblades, finestres cap a paisatges buits. Solitud i silenci. Bellesa.
Mai no havia sentit d'aquesta manera tan forta, a la pintura, l'esperit de les pel.lícules de l'Ingmar Bergman.