divendres, 31 d’octubre de 2008

Chabacano

En un bar, el cambrer sent que li demanen un vas de vi negre i, per confirmar, repeteix en castellà: de acuerdo, un vaso de vino negro. Després amb amabilitat li dic que en català diem vi negre, però que en castellà diuen vino tinto i diu un ambigu sí, yo sé un poco de catalán. Continua una mica de xarrera: és de Filipines. Eh que el castellà ja no es parla a Filipines? Riu i diu Sí, sí habla, pero lo llamamos chabacano. Yo cuando llego aquí y oigo, digo (pica amb un puny tancat a la palma de l'altra mà) 'pero si hablan chabacano!' Fa l'ullet i afegeix Ya sé que aquí chabacano es otra cosa i fa un gest de menyspreu perquè jo vegi que sap el significat.
Li dic que he après una cosa, que cada dia s'aprèn alguna cosa. I ell diu sí, un grano de arroz y otro día otro grano de arroz y luego un saco, separa les mans perquè jo vegi que al final el sac és molt gran. És simpàtic i em sembla que se'n fot de la saviesa o potser de la meva edat o de les dues coses. Deixem-ho córrer.
Deformacions de l'ofici i de la professió: després busco al María Moliner i no diu que chabacano tingui res a veure amb el castellà de Filipines. En canvi el Diccionario de la Academia diu que és un dialecte barreja de castellà i"idioma indígena" d'algunes zones de Filipines.
A Wikipedia s'explica millor i en aquesta altra adreça hi ha exemples de la llengua chabacana. És curiós.

Cap comentari: