Cabells britons

Som a Escòcia encara (no de veritat, sinó en aquest nou post). Pel carrer es veu molta gent amb el cabell roig. Molta? Sí, molta, en realitat molta.
Diuen que el cabell panotxa és un tret característic del britons, els antics habitants de les illes abans de l'arribada dels romans, que van ser arraconats cap al nord i cap a l'oest per les invasions germà

L'Arthur Seat

En el post sobre el Parlament Escocès hi havia un comentari de la Mas dient que a l'altra banda de l'edifici del Miralles hi havia un turonet des d'on es pot contemplar tot el conjunt.
Aquí el teniu.

(Podeu clicar per ampliar la imatge)

El cim arrodonit és l'Arthur Seat i del conjunt de pendents verts i d'espadats en diuen Holyrood park, que és el nom del Palau Reial que hi ha just al costat del Parlament.

Barrija-barreja arquitectònica: el Parlament Escocès

L'arquitecte català Enric Miralles va guanyar el concurs de projectes per a la construcció de l'edifici del Parlament Escocès a Edinburgh. El pressupost inicial es va multiplicar per no sé quant, les obres es van allargassar no sé quant més. Pel camí el pobre Enric Miralles es va morir. Finalment el Parlament es va acabar, va ser inaugurat i està funcionant.
Vaig anar-hi a donar un cop d'ull i vaig tornar una mica desorientada.
(Podeu clicar per ampliar els dibuixos)

De primer, unes finestres galàctiques que són mig finestra mig mirador, que fan pensar en un confessionari de material metàl.lic.
Més enllà, en un altre dels cossos de l'edifici, unes altres finestres d'inspiració gaudiniana, amb un barrots (no a totes, només aquí i allà, de tant en tant) verticals, torts, que semblen de fusta clara. Em dic: "Bueno...".

Hi ha una reixa a una de les sortides que no és gaudiniana (ara ja he vist que aquí es busca la varietat). Està inspirada (gairebé copiada) en els dissenys de Mackintosh, l'arquitecte escocès artífex del modernisme o art nouveau a la Gran Bretanya.

Més endavant apareix a la paret una peça geomètrica que es va repetint al costat de les finestres, com si fossin persianes.
Funció? Un enigme.

La mateixa figura geomètrica, en un dels extrems de l'edifici, torna a aparèixer en forma de decoració de ciment. És un extrem monumental de l'edifici, on hi ha pedres de diferent color i composició encastades a la base, que tenen gravats textos escocesos (entenc que) emblemàtics. Il.legibles, tant per la manera d'estar col.locades les pedres (la vista no hi arriba) com per la manera d'estar gravats (falta de relleu i de contrast). No és que ho vulgui rebentar tot, només vull deixar constància d'aquest detall.

Arribats a l'entrada principal de l'edifici, ens trobem amb una marquesina gegantina (i barroera) que fa pensar en les pèrgoles de l'Avinguda Icària barcelonina, i que potser s'assembla a la que està prevista que remati el mercat de Santa Caterina al barri vell de Barcelona.
En aquest moment de la visita vaig dir-me que veritablemet existeix un estil Enric Miralles, amb molta complicació d'elements i, a parer meu, molt confús. Només afegir que vaig pensar que era molt imaginatiu, però que jo no sabia què imaginava.
(Tot això, dit amb la humilitat d'una ciutadana que no és entesa, però que li agrada mirar i parlar)
_________________________
(Vegeu també aquesta nota)

Interiors: B&B amb vànoves i cortinatges

"In nineteen forty five, when we left India...", dit amb veu engolada i estrafent l'accent dels locutors de la BBC, és una frase amb què alguns escocesos es burlen de la fonètica anglesa- m'informen.
Doncs a mi, la decoració d'aquest altre bed and breakfast m'ha fet pensar en la frase en qüestió. M'he dit que la casa sembla muntada per algú que acaba d'arribar de l'Índia i que s'instal.la per a la jubilació. Hi ha alguna cosa de família bona vinguda a menys.
Alfombres, cortines, tapisseria, paper de paret: res és senzill ni funcional. Fotos esgrogueïdes, trofeus de plata, un retrat a l'oli, vaixella de filet daurat al bufet, bastons antics i paraigües amb puny treballat a l'entrada, algun record exòtic...
Crec que és una impressió buscada, com és també el cas dels pubs foscos, una mica bruts, amb decoració de fusta, recarregats, càlids i acollidors, que m'han dit que els encarreguen. O sigui, que hi ha una empresa que et munta nou de trinca un pub britànic vell. La veritat és entremig: els agrada aquest estil.
Em queixo a un conegut i li dic que m'agradaria que en el bed and breakfast el menjador fos obert al vespre per llegir o dibuixar una estona. Em contesta: "Dona, demana'ls-hi i, si no accedeixen, els hi dius que com pot ser, si justament al Pickwick hi ha un fragment en què en un lloc així el protagonista escriu una carta que... Inventa't el tros...".

Interiors: i B&B 3

A la paret hi ha un calendari de propaganda d'una impremta del barri. Encara hi ha el full del mes anterior. L'arrenco i m'imagino la finestra del sostre encastada al mig del full.
Avui en aquest bed and breakfast hi ha una mica més de moviment, perquè han vingut forasters a veure jugar a la ciutat un partit importantíssim de la lliga de rugby anomenada de les Six Nations. Les sis nacions són: Anglaterra, Escòcia, Gal.les. Irlanda, França i Itàlia. Itàlia també? Em diuen que abans era la lliga de les Five Nations, però que s'hi va afegir Itàlia. Que els italians, amb tot això del Berlusconi, paguen molt bé, i que en una lliga hi ha d'haver diners. També em diuen que és la lliga esportiva més antiga d'Europa. Potser m'han dit la lliga esportiva internacional més antiga d'Europa, no me'n recordo.
El proper dia, un altre B&B, més senyorial.

Interiors: variacions del B&B

En aquest bed and breakfast no hi ha bíblia al calaix de la tauleta de nit, potser perquè s'ha laïcitzat la societat o perquè senzillament no hi ha tauleta de nit, sinó només una mena de caixó. A sobre d'aquest caixó hi ha una kettel elèctrica per escalfar aigua, tetera, tassa, sobrets de te, paperines de sucre i potets de crema de llet. Això és indispensable.
La maleta als peus del llit i la finestra al sostre em fan l'efecte que sóc a una chambre de bonne parisenca. Jo sóc la minyona, tot ho tinc a la maleta als peus del llit, puc tancar-la i marxar quan vulgui. No sóc a casa.
Vaig donant voltes al més important d'aquesta habitació: la finestra i la corda que aguanta la persiana. Intento fer un dibuix més esquemàtic. N'hi haurà més.

Interiors: un B&B

 

Al Regne Unit han fet una institució del bed and breakfast: Pel que he pogut viure, l'oferta és variada.
Us ofereixo de donar un cop d'ull a una habitació petita, sota la teulada.
A l'habitació, hi ha un mirall a la paret, disfressat de finestra, o sigui que té cortinetes al voltant i hi han posat un cel.lo al mig que vol ser la reixa de la finestra. Si es mira fredament és fàcil decidir que el resultat podria ser pitjor.
En aquesta casa, can Gladstone, serveixen al menjador, molt d'horeta, un esmorzar dels que comencen amb mongetes seques amb salsa de tomàquet, xampinyons, salsitxes, cansalada, dos ous, pa de patata fregit... El primer dia no, però més endavant acabes baixant a esmorzar en sabatilles. Amb el quarto de bany passa una cosa semblant. El primer dia baixes a dutxar-te amb tota la roba al braç per sortir vestit i no fer mala fila si et creues algú per les escales. Al cap d'uns dies ja surts embolicat amb una tovallola i enfiles les escales cap amunt sense que t'importi creuar-te amb l'escombriaire o amb la reina. Crec que quan et passa això és que ja t'has britanitzat.
(A les properes notes, variacions a partir de la mateixa finestra- la de veritat, la del sostre-).