Superilla al Poblenou

Podeu clicar per ampliar el dibuix

El divendres 14 de setembre amb els Inky fingers vam anar a dibuixar a l'exterior de Can Framis (centre d'exposició de pintura contemporània de la fundació Vila Casas). Es troba al carrer Sancho Dávila cantonada carrer Roc Boronat, al Poblenou, just a sota la Diagonal i a prop de la plaça de les Glòries.
Dono un tomb pel voltant de Can Framis,envoltat d'arbres i de parterres d'heura, i veig que a sota la marquesina d'entrada hi ha tres o quatre matalassos amb gent que hi dorm. Surto del jardinet i al carrer, canvi de panorama. Em trobo amb un espectacle alegre, ple de famílies joves amb criatures. Uns juguen, els altres vigilen i enraonen, uns s'asseuen a unes tauletes de pic-nic que ha instal·lat l'Ajuntament, d'altres directament a la vorera. A la cruïlla dels carrers hi ha un petit parc per criatures i més famílies. Una terrassa d'un bar a la cantonada, també plena. Una nena ha fet quatre anys i li han organitzat una festa allà al mig. És la imatge de la felicitat.
Es tracta de la superilla del Poblenou.
Passa una professora de l'Escola d'Arquitectura amb un grup d'estudiants americans.
Una de les dibuixants viu allà mateix i em tira per terra la imatge de la superilla que acabo d'assimilar. Hi està totalment en contra, m'ho explica detingudament i aquí recullo també algunes de seves crítiques. La circulació és molt complicada, acaba donant moltes voltes per sortir del pàrking de casa seva i això també és contaminació. Considera que amb aquesta superilla no es farà mai barri, perquè just la fan servir els treballadors de les oficines per menjar el seu túper al migdia i els papes i mames amb nens molt petits de 5 a 7 de la tarda i d'alguna manera està impedint que s'hi implanti comerç. Diu que la gent del barri al vespre té por de passar-hi perquè està desert. Que els tallers que hi havia o els bars estan marxant perquè no poden treballar sense tràfic i sense gent.
Això em descol·loca una mica, perquè en efecte a les 7 o a un quart de 8 les famílies van desfilant per banyar els nens. Ara, que a una banda hi ha can Framis i a l'altra banda el pati d'un complex d'escola primària i secundària, o sigui que no hi ha lloc per a comerç ni habitatges de veïns. La soledat al vespre potser ja hi era abans, perquè aquesta zona del 22@ són oficines pures. També em diu que els autobusos ara passen més lluny, i em cita les zones de parc del barri, que considera que ja són prou per al lleure de les famílies que viuen al barri. També es queixa que no hi puguin entrar taxis... Mentre em dóna les explicacions, una de les mares de la festa la sent i s'acosta per dir-li que ella està molt contenta...
Aquí algunes de les crítiques i suports que ha rebut l'Ajuntament.
En fi, marxo amb el dibuix fet, però amb idees confuses sobre la superilla.