diumenge, 22 de juliol de 2018

El Guinardó

(Podeu ampliar lla imatge)

Fa uns dies, amb els Urbansketchers al Guinardó, a la placeta de Dolors Palau i Roura, que és a dalt de tot del carrer del Telègraf (s'hi puja amb escales mecàniques i amb un parell de funiculars petitons). Vaig triar un dels dos únics racons on hi feia ombra. La barana és la baixada del carrer del Doctor Cadevall. Aquí dalt l'urbanisme és complicat.
Sobre el nom de la plaça. Un lector (sí, tinc lectors!) m'envia l'enllaç següent de BTV, on s'informa que la plaça va ser batejada el passat abril, amb un nom de dona, el de la mestra que va ser directora durant quaranta anys de l'escola Parc del Guinardó.
Un veí (no qualsevol veí, un que és mag de professió) quan veu el grup dibuixant, col·loca altaveus al seu balcó (al meu dibuix hi surt un trosset del seu balcó ) i ens posa música clàssica perquè treballem millor. Repertori i volum ideals. Al cap d'una hora apaga la música i ens crida: "És que he de marxar".
Quan plego, agafo el funicular cap a la plaça del Nen de la rutlla (escultura moderna però d'estil noucentista) i un home jove amb dues criatures, que també baixa cap avall, m'explica que és de Gràcia i que van venir a viure aquí dalt per poder tenir un pis amb terrassa. Que estan contents de moment. "Quan ens fem grans ja veurem", em diu, després d'explicar-me que els funiculars s'espatllen sovint: "Es veu que tècnicament encara no han arribat al punt". També em diu que això que vingui gent a dibuixar (es veu que hi ha més grups que hi venen) i que pugin turistes "tranquils" a mirar la vista de Barcelona des dels búnquers, està bé perquè dona projecció al barri.
 

Cap comentari: