"Copenhaguen" al Teatre Nacional

Fins al 5 de juny a la Sala Petita del Teatre Nacional fan l'obra Copenhaguen de Michael Frayn.
No m'atreveixo a recomanar-la perquè són dues hores i mitja de diàleg entre tres personatges, diàleg que pot semblar repetitiu i espès, amb moltes referències científiques. O sigui: no m'atreveixo a dir "Vés-hi que t'agradarà", però a mi m'ha agradat i m'ha interessat molt. La guerra, el poder, la segregació racial, la bomba, les altres bombes, els principis, la covardia, l'autoexculpació, la ciència... Tot hi passa.

Copio el cartell d'una representació de l'obra a Nova York, perquè m'agrada més que el d'aquí, i copio també el text de la web del Teatre Nacional.
(L'actuació de Rosa Renom, Lluís Marco i Pere Arquillué és excel.lent.)

La trobada entre dos científics que va canviar el curs de la humanitat

Copenhaguen ens parla d’una enigmàtica trobada que va tenir lloc a la capital de Dinamarca l’any 1941. En plena Segona Guerra Mundial, el científic alemany Werner Heisenberg viatja a Copenhaguen i aprofita per visitar el seu antic mestre i vell amic, el físic danès Niels Bohr. Per quins motius Heisenberg arrisca la seva vida per mantenir una conversa amb Bohr? S’han fet moltes especulacions sobre el diàleg que van mantenir aquests dos premis Nobel de física. Una trobada que deixa molts interrogants i només una certesa: aquelles hores que van passar junts van distanciar-los definitivament.
Aquesta peça de Michael Frayn va ser estrenada a Londres l’any 1998 i es va convertir en un èxit immediat, confirmat per l’estrena a Broadway dos anys més tard i el Tony al millor text teatral de l’any. Des d’aleshores, Copenhaguen es considera un text de culte que s’emmarca dins la branca del teatre científic però que va molt més enllà i dibuixa una història apassionant plena de misteri sobre una conversa que podria haver canviat la història recent de la humanitat.