

Estaven units per una via flanquejada d'estàtues de lleons, d'un quilòmetre o més de llargada, que ara estan posant al descobert (i la Laila ens diu: hi haurà expropiacions!).
Visitem primer el temple de Karnak, amb llum de tarda, i a les sales hipòstiles ens quedem meravellades.
A l'esquerra teniu la sala amb capitells anomenats de pàpirus obert i a la dreta la sala amb capitells anomenats de pàpirus tancat. A sota he posat detalls ampliats.
Entre aquestes columnes tinc la sensació que totes les pel.lícules de Hollywood, fins i tot les més exagerades, han fet curt. Com que no hi havia arcs per suportar el sostre, sinó que s'aguantava sobre pedres planes, la distància entre columna i columna és sorprenentment curta.
No estem acostumats a trobar-nos en un bosc de columnes. Et pots imaginar un sacerdot sortint d'improvís de darrera de qualsevol columna. L'ambient, si fas abstracció dels altres visitants, és misteriós i inquietant...
L'altra cosa que he trobat sorprenent dels temples, són les columnes pintades, amb dibuixos. (Es veu que ens els seus orígens el Partenon també havia estat pintat, i les columnes de les nostres catedrals gòtiques...)
(Recordo: el primer dibuix és de capitells de pàpirus obert, i el segon de pàpirus tancat. Amplieu els dibuixos dels capitells... va!)


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada