Avui a la plaça Tahrir de El Caire els manifestants han fet dissabte, mai millor dit.
A la televisió hi havia unes noies fregant i uns nois pintant amb tant d'entusiasme que emocionava: Estem netejant Egipte, ha dit una.
Eren dos móns:
Els que feien aquesta neteja, efectiva i simbòlica a la vegada, amb cares radiants.
I els militars asseguts als despatxos que deuen estar acabant de decidir el què i el com del futur de tot això.
Avui mirant les notícies, m'ha sabut molt de greu pensar que segurament es frustraran moltes il.lusions. Però la confiança en si mateixos i el sentiment de dignitat col.lectiva que han experimentat tants egipcis aquests dies em sembla que la tindran per sempre.
Participar activament en un gran moviment alliberador, sigui quin sigui el resultat final, és alliberador en si mateix.
Fa 1 any
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada