dilluns, 9 d’agost de 2004

Megàlits a l'Argyll-2. El Templewood de Kilmartin (Escòcia) i el Cementiri dels Moros de Torrent (Baix Empordà)

Continuem amb el de l'altre dia.
El lloc anomenat Templewood és en realitat una plana on, a més del tal Templewood, hi ha d'altres monuments. El primer que es veu en arribar és el Neither Largie que teniu aquí a sota.
(Podeu clicar sobre les imatges per ampliar-les)

A l'altra banda del prat, al peu del bosc, s'intueixen més pedres. Allà hi ha el Templewood, que és un cercle de pedres dretes que delimiten un cairn, o sigui un amuntegament de pedres petites; al mig hi ha una tomba rentangular, feta amb grans pedres planes, tal com veieu a la foto (extreta d'una web...).
Uns metres més lluny hi ha un cairn, i una mica més enllà un altre monument que s'assembla al Templewood. Uns centenars de metres més lluny tenim més megàlits del mateix tipus. I després, quan tornem a ser a la carretera camí cap a una altra banda, anem veient pedres dretes i cairns a dreta i esquerra.
Sebla que en alguna d'aquestes pedres també hi ha gravats d'anelles, com a Achnabreck, però no les sé veure. És igual perquè aquí l'important és una altra cosa. Així com el que era partcicular de Achnabreck era la humitat i el misteri dels símbols, aquí el que és especial és el paratge.
Molt sovint, a les ruïnes i restes de monuments, els emplaçaments són únics i ens diuen alguna cosa sobre les persones que els van escollir. Els emplaçaments no es poden captar bé en fotografies, t'hi has de trobar i llavors sents alguna cosa del que devien sentir els que hi van construir.
El que és particular en aquest jaciment del Templewood, és que van triar un lloc de pas. Aquesta plana tan ampla està envoltada de muntanyes allunyades i un s'imagina fàcilment que hi confluïen molts camins i que podia ser un lloc fàcil de trobada i reunió.
Sembla que en aquests monuments funeraris es nota una transició social: van començar sent llocs per a enterraments comunitaris i van acabar sent llocs per a enterraments de personalitats, com si diguéssim.
L'altra cosa d'aquest Templewood que vull comentar és la similitud amb el Cementiri dels Moros de Torrent, al Baix Empordà, entre La Bisbal, Pals i Palafrugell, per situar-ho d'algunaanera. És un lloc pel qual tinc una debilitat.
En efecte, el Cementiri dels Moros és el nom popular d'un monument megalític que hi ha en un bosquet d'alzines prop d'un camp de conreu. Té una estructura similar a la del Templewood, però és més senzill i sobretot molt més desmanegat. La primera vegada que hi vaig ser vaig pensar que era "un cromlech de pobres".
Les pedres que formen el cercle són molt més petites i la sepultura del centre té més aviat forma de passadís megalític. Aquí hi ha una web amb una foto del Cementiri dels Moros.
En qualsevol cas el que a mi m'impressiona és que a la mateixa època (o al mateix mil.lenni! -estem parlant del 3.000 al 2.000 a.C.) aquestes poblacions preindoeuropees, de llocs tan allunyats i que m'imagino tan mal comunicats, fessin construccions del mateix tipus.
En realitat els dòlmens de casa nostra (dues pedres dretes i una plana a sobre) son la mínima expressió dels dòlmens que en diuen de corredor (com el de la Cova d'en Daina a Romanyà de la Selva), que vénen a ser com una successió de dòlmens normals. I aquests dòlmens de corredor tenen una funció i creen un espai que s'assembla molt als de la tomba rectangular amb parets de pedra plana del Templewood, únicament que a Escòcia han perdut la tapa i en canvi a Catalunya la conserven i sembla una "teulada" i tot.
(Un prehistoriador que em sentís divagar segurament diria que els que no som entesos més ens valdria de callar, però no puc evitar-ho, aquests llocs em fan rumiar.)
De les converses que sorgeixen després d'aquestes visions d'èpoques tan llunyanes en parlarem al post següent.

Cap comentari: