E. Hopper

(Val la pena que cliqueu per veure les imatges ampliades)
Aquest estiu, a Londres, he vist dues exposicions antològiques que han valgut la pena. La primera, la d'Edward Hopper a la Modern Tate (en va informar la
Teresa Amat). La segona, la de la glamourosa Tamara de Lempicka, la deixo per a la propera entrada.
Aquí hi ha un link amb la biografia d'Edward Hopper i un llistat de les pintures, on podeu clicar i fer zoom. És d'aquesta web d'on he tret les imatges de Hopper que poso en aquesta nota.
En els quadres crea ambients molt especials: espais buits, espaiosos, on es palpa el silenci,

amb personatges solitaris, immbòlis, que ... somien, esperen, s'avorreixen? Hi ha alguna cosa de desolació i de nostàlgia.

Un altre aspecte és el del voyeurisme. Hi ha diversos quadres amb personatges (dones) dins una habitació, vistos a través de la finestra, alguns molt innocents:

d'altres amb picardia (aquí sota, un dibuix meu inspirat en un d'aquests últims):

(Podeu trobar l'original clicant aquí i tirant una mica avall.)
Sovint les escenes estan relacionades amb el viatge, la carretera, l'hotel, l'habitació d'hotel, una casa des de la vora de la via de tren...

Alguns olis també fan referència al cinema, el dels anys 40. Un dels seus quadres més famosos és Nighthawks (1942), ocells de nit, que a mi em fa pensar en la pel.lícula "El falcó maltès".
(Cliqueu, per ampliar la imatge, si us plau)

Són molt conegudes les tres imatges que segueixen: edificis retallats contra el cel i vistos des d'abaix; és una perspectiva molt efectista.

Algun cop he fet servir l'expresssió "sembla una casa del Hopper", en concret referint-me a aquesta casa d'aquí a sota, que vaig dibuixar fa anys al Camp de Tarragona.