divendres, 27 d’agost de 2004

Hammersmith

(Podeu clicar sobre les imatges per ampliar-les)
Em diuen: "Aquí al barri, el riu treu el cap més avall. Arriba-t'hi que t'agradarà, és com un poble".
El barri és Hammersmith, amb una estació per on passen tres línies de metro, és a dir que no som a cap extraradi. Vaig fins al riu, que és a tocar, però he de travessar un parell de vies ràpides d'aquestes tan antipàtiques que hi ha en ple Londres. I sí, allà hi ha una ciutat ben diferent.
Hi ha cases de dues plantes a carrers molt tranquils, algun pub, el river path, el caminet que voreja el riu, i molta vegetació. A les vores de l'aigua hi ha ànecs, al mig una illa.
Passo per una caseta que té un rètol commemorant que aquí hi va viure William Morris, l'artista i ideòleg del moviment de les Arts and Crafts del segle XIX, i que també va ser biblioteca i lloc de reunió del grup socialista del barri, impulsat igualment per Morris.
És una casa petita, victoriana, vermellosa, feta amb rajoles de terracota que imiten pedres, fruites i flors. Canvien les formes, però el color sempre és el mateix.
A l'alçada de Hammersmith és on es fan les competicions dels clubs de rem d'Oxford i Cambridge i hi veig passar remers. Res, però, comparat amb dos dies després.
És dissabte, són tres quarts de vuit del matí, i sóc més amunt, a l'alçada del pont de Chiswick (pronunciar Txísik, com Greenwich, que es pronuncia Grínitx).
Aquí hi ha diversos clubs de rem i gent remant al riu i d'altra que amb botes altes de goma pugen i baixen les barques (és un dir, semblen piragües). La Lola, que em té a casa seva i que és qui m'informa i qui m'ha portat fins aquí, se'n va a remar. Amb estil, com podeu veure:
Jo aprofito per anar pel path, riu amunt, fins a Richmond.
És un passeig entre arbres frondosos i alguns passants anglesos que saluden. "What a lovely day, isn't it?" Em creuo amb un indi que també passeja a aquestes hores del matí.
Em ve al cap el llibre de la Doris Lessing "En busca del inglés": el 1952 arriba a Londres per primer cop per instal.lar-s'hi, procedent de Rhodèsia, l'actual Zimbabwe, i vol conèixer "l'anglès" de veritat, aquell de què tant ha sentit a parlar de la colònia estant. Penso que aquest caminet, aquest dia, aquesta hora és ideal per trobar l'anglès, suposant que l'anglès de la Doris Lessing dels anys 50 existeixi encara o hagi existit mai.
Després m'explicaran les normes per remar pel riu.
Per quina banda s'ha de remar?
Depèn de si es puja o de si es baixa, però a més depèn també de si la marea està pujant o baixant.
Ah, i encara hi ha altres normes: si el teu club és en una banda del riu i et toca remar per la banda contrària, has de travessar..., però no per qualsevol lloc, sinó que s'ha de fer per uns punts enigmàtics que no estan senyalats enlloc i que no se sap qui ha decidit: a l'alçada del pub The Dove, sota el pont de Chiswick i vés a saber...

Cap comentari: